Ana Pacheco Fuentes Psicologia Clínica d’Adults 3er Psicologia

TERÀPIA D’ESQUEMES DE YOUNG:

1. Per a quins pacients resulta útil del Teràpia d’Esquemes de Young?

Pacients amb trastorns psicològics crònics consolidats, considerats difícils de tractar inclosos
els pacients amb TP i els aspectes característics dels pacients que constitueixen el Eix I
(trastorns de l'estat d'ànim, ansietat, sexuals, trastorns alimentaris, somatomorfs i de consum
de substàncies).
Tot i que principalment a aquells amb problemes emocionals crònics o amb trastorns de
personalitat.

2. De quin/s model/s parteix?

És una psicoteràpia integradora que combina elements de les escoles cognitiu-conductuals,

teoria de l'afecció, Gestalt, constructivistes i elements dinàmics.
Sobretot parteix i es considera una alternativa del model de Beck.

3. Què és un esquema disfuncional primerenc? Com s’origina i per què?

Els esquemes disfuncionals primerencs són temes molt estables i duradors que es
desenvolupen i s'elaboren al llarg de tota la vida dels individus. Reflecteixen creences
incondicionals sobre un mateix en relació a l’ambient.

S’originen degut que són la seqüència d'una interacció entre unes necessitats emocionals
centrals no satisfetes en la infància, experiències primerenques i el temperament innat de
l'infant.
Les necessitats emocionals centrals es concreten en: afecte segur amb altres persones,
autonomia, competència i sentit d’identitat, llibertat per expressar les necessitats i emocions
vàlides, espontaneïtat i joc i límits realistes i autocontrol.

Els esquemes disfuncionals primerencs s’originen perquè l’individu no ha aconseguit satisfer

adaptativament aquestes necessitats emocionals centrals.

4. Quines experiències vitals primerenques afavoreixen l’aparició d’esquemes

disfuncionals?

• Carència emocional/Abandonament/Inestabilitat → Quan el nen experimenta molt

poc «quelcom bo» (estabilitat, comprensió o amor).
• Desconfiança/Abús/Imperfecció/Vulnerabilitat al perill → El nen és danyat, criticat,
victimitzat o controlat (traumatització).
• Dependència/Dret → Quan el nen experimenta molt «quelcom bo» (nen mimat i
consentit).
Ana Pacheco Fuentes Psicologia Clínica d’Adults 3er Psicologia

• Vulnerabilitat → Quan el nen s’identifica de manera selectiva e interioritza

pensaments, sensacions i experiències dels seus pares (el nen recull temors i fòbies
dels pares)

5. Descriu les tècniques que identifiques en el text del 4 tipus de tècniques que utilitza
la teràpia d’esquemes.

Tècniques cognitives → Pretenen que el pacient aprengui a construir arguments contra

l’esquema. La finalitat es demostrar lògica i racionalment que les creences no tenen cap sentit
a nivell empíric.

S’UTILITZEN:

- Comprovació d’hipòtesis: Per tal de reestructurar el pensament del pacient i així modificar
esquemes.

- Revisar l’evidència: Procés de revisió de vida, en el que el pacient ha d’intentar recordar la

major quantitat possible de situacions i tornar a connectar les situacions amb els esquemes
que s’han posat sobre la taula. S’utilitza per tal de demostrar que un esquema es valid, es vol
que el pacient trobi informació positiva que contradigui el esquema.

Inclou el Argument i contraargument → el terapeuta actua en un diàleg terapèutic, com si fos

la part sana, és a dir la part que contradiu l'esquema, mentre que el pacient li respon el paper
del seu propi esquema. Després s'inverteixen els papers, el pacient passa a jugar la part sana
que contradiu el seu esquema, mentre que el terapeuta passa a assumir la part menys sana
que avala l'esquema disfuncional. Prendrà consciencia de la informació positiva que el pot
contradir.

Inclou Utilització de targetes → A partir de targetes fetes pel terapeuta que desafien
l’esquema. El pacient ha de repetir les respostes mes racionals cada vegada que s’adoni que
s’activa un dels esquemes desadaptatiu, les respostes racionals disminuiran la intensitat de
l’esquema.

- Advocat del diable: Buscar arguments en contra i a favor de les situacions avocades.

- Descobriment guiat: Procés de investigació on el pacient i el terapeuta treballen en

col·laboració per trobar una forma diferent de veure les coses. Empirisme col·laborador
(intentar contradir la informació negativa del pacient).

Incorpora el diàleg socràtic → No fer preguntes tancades ni molt directives i no persuadir al

pacient, el terapeuta amb preguntes obertes ha de aconseguir que el client s’adoni dels seus
pensaments. Les preguntes han de fer-se de forma tranquil·la i esperant la resposta.

Tècniques experiencials → S'utilitzen perquè el pacient lluiti també contra l'esquema no

només a nivell cognitiu, sinó a un nivell emocional. Fonamentalment aquestes tècniques
experiencials es refereixen a tècniques en imaginació i a diàlegs, alguns imaginaris, per fer que
el pacient validi les seves necessitats pròpies i fins i tot per produir una certa catarsi de tipus
Ana Pacheco Fuentes Psicologia Clínica d’Adults 3er Psicologia

emocional. La idea és que amb aquestes tècniques en imaginació o aquests diàlegs, el pacient
pugui expressar la seva còlera o la seva tristesa per la qual cosa els va passar de nens.

S’UTILITZA:

- Diàlegsimaginaris: On els pacients parlen amb els seus pares d'allò que necessitaven i que no
van rebre d'ells quan eren nens, relacionant imatges infantils amb imatges de situacions que
els molesten en les seves vides presents, la qual cosa contribueix a facilitar la conceptualització
de l'esquema, a conèixer el paper d'aquest en la seva moment actual, així com a pal·liar el
"dèficit emocional" que van tenir en la infància i que va contribuir al desenvolupament dels
seus esquemes.

Inclou Cartes→ als seus pares en on expressi de manera catàrtica les seves emocions.

- Joc de rols: El client roman amb els ulls oberts i a dos papers, el de l'infant i el de l'adult (pare/
mare). Aquesta tècnica disminueix el pes de la visió negativa del pare/mare sobre ell i
enforteix, lògicament, un esquema més adaptatiu.

Tècniques conductuals → Es troben encaminades a modificar patrons autodestructius. La

meta d'aquestes tècniques és lògicament produir un canvi conductual i bàsicament serien de
dos tipus: canviar conductes que provoquen esquemes o, per contra, canviar l'ambient
provocant canvis vitals importants. El terapeuta ajuda al pacient a dissenyar tasques
conductuals per reemplaçar respostes d'afrontament desadaptatives per altres patrons de
conducta nous més desadaptatius.

- Patrons conductuals: Identificació dels patrons conductuals i acord de les tasques

conductuals a realitzar, realització d'assajos en viu o imaginatius i utilització de targetes de
record per tal que el pacient pugi superar els obstacles que l’impedeixin un canvi conductual.
Per últim avaluar el que s’ha aprés.

- Canvi extern: Depenent del pacient necessitara realitzar canvis externs on es treu del entorn i
es proporciona un altre per observar el grau d’adaptació o el canvi d’esquema que això
comporta.

Tècniques que treballen amb la relació pacient/terapeuta → Són especialment importants en

el context dels pacients difícils i especialment amb trastorns de la personalitat pel complicat
que resulta entaular una relació terapèutica amb aquest tipus de pacients i l'important que
arriba a ser que el terapeuta no es comporti de manera que validi o revalidi els esquemes
disfuncionals primerencs del pacient.

- Recriança limitada: el terapeuta es comporta com un pare del pacient, però sense seguir les
velles pautes de comportament, antigues, dels pares d'aquest. A més, el terapeuta pot
assenyalar la manera en què els esquemes desadaptatius afecten la relació terapèutica.

- Factor de canvi: Utilitzar la relació terapèutica per corregir esquemes que sorgeixen en la
interacció interpersonal.
Ana Pacheco Fuentes Psicologia Clínica d’Adults 3er Psicologia

TERÀPIA BREU CENTRADA EN SOLUCIONS

1. De quines premisses parteix la TBCS.

Punt de vista constructivista → Suposa que la realitat és una cosa que bàsicament vam crear i
negociem nosaltres mateixos, no hi ha un bon coneixement de les coses, només un
coneixement idoni que ens permet administrar la realitat amb la qual interactuem.
El terapeuta contribueix a co-construir una realitat més positiva per als clients mitjançant l'ús
de l llenguatge. El que constitueix un problema és la construcció que els clients fan d'una
realitat donada. Rebutja la idea d'un únic patró de funcionalitat, cada persona és única i
irrepetible.

Punt de vista contextual i relacional → Tractar d'entendre els comportaments humans en

relació al seu context i a la manera en què s'interactua amb els altres.
No interessa intervenir sobre l'individu (intra-psíquic) si no sobre el context (inter-personal), és
important per comprendre el problema i poder generar solucions.

Punt de vista centrat en les solucions → Tots disposem de recursos per solucionar els nostres
problemes, només cal activar-los, El terapeuta es centra en identificar el que funciona i
amplificar les solucions. Les situacions sempre canvien i el que no canvia són la forma de veure
les coses. Un canvi petit pot produir altres canvis.

Punt de vista centrat en la cooperació i en el consultant → Relació terapeuta-client de respecte

(posició d'igualtat). Prioritat als objectius dels consultants, ells són els que marquen les metes,
el terapeuta és el facilitador perquè a la fi s'aconsegueixin.

2. Com negocia el terapeuta els objectius de la teràpia? Posa dos exemples d’objectius
ben formulats i dos exemples d’objectius mal formulats

El terapeuta negocia els objectius de la teràpia a partir de donar prioritat als objectius dels
clients, ells són qui marquen les seves pròpies metes, ja que son els «experts de la seva vida»,
els que construeixen la seva pròpia realitat, en un context i una manera d’interacció concreta i
finalment seran els que hauran de trobar els recursos per afrontar el problema.
La tècnica més utilitzada per negociar els objectius de la teràpia és la projecció del futur
(Pregunta miracle), ja que permet al client veure el problema des de una nova perspectiva, es
convida al client a imaginar un futur sense aquest problema, per tal que s'il·lusioni i desitgi
arribar en aquest futur tan satisfactori.

Context del problema: Relació distant amb un fill, degut a poc contacte per causes laborals.

Objectius ben formulats →

- Realitzar una reunió familiar per parlar de la situació que viuen, on cadascú pugui a portar
com se sent.
Ana Pacheco Fuentes Psicologia Clínica d’Adults 3er Psicologia

- Establir un moment del dia per poder dedicar al teu fill (parlar sobre com ha anat el dia, jugar
a un videojoc, realitzar tasques de la llar...)

Objectius mal formulats →

- Deixar el treball.
- Comprar-li un regal per tal que se li passi el disgust.

3. Què significa el treball amb excepcions?

Fa referència al fet d’avançar en quant a la consecució als objectius terapèuics. En concrert es

refereix a aquelles ocasions en les que esperem que es doni el problema i aquest no es dona.
Avarca totes aquelles millores que es donen des de la trucada per concertar cita fins el
moment en el que s’inicia la teràpia, també es distingeixen les millores que apareixen al iniciar
la teràpia (avanços terapèutics).

4. Com acaba el terapeuta la sessió (i les sessions posteriors també)?

La primera sessió es tanca amb un missatge final, el terapeuta fa una pausa i surt de la sala per
reunir-se amb l’equip i poder dissenyar el missatge final. Aquest consta de elogis i tasques, es
destaca els aspectes que el client fa bé i son positius i es suggereix fixar-se o reflexionar sobre
quelcom que permeti seguir avançant en la seva dificultat.