AVALUACIÓ INFANTIL

MODEL DE SOLUCIÓ PS i EXAMEN 14/1/15

La Laia té 14 anys i demana ajuda al psicòleg de l’escola perquè comenta que no està passant
per un bon moment personal ni familiar. Fa quatre mesos qua va començar tot, justament
quan el pare se’n va anar a viure a una altra casa. Els pares portaven un any amb intenció de
separar-se però encara no ho havien fet, la Laia era conscient de la situació però fins que el
pare no va trobar el pis adequat no es va mudar.

Actualment està tenint molt estrès degut a la separació dels seus pares, està molt angoixada i
això està interferint en els seus aprenentatges. Sempre ha tret molt bones notes però ara li
costa molt organitzar-se per estudiar i és quan li agafa l’ansietat i va a la cuina a menjar
dolços. En aquell moment té episodis de sobreingesta i sols una vegada s’ha provocat el vòmit.
Tant el pare com la mare li compren els dolços, perquè ella els hi demana, i ells com la veuen
angoixada li compren.

Quan era petita tenia sobrepès, però actualment està dins de la normalitat. Ella es considera
grossa i diu que si estigués més prima tot li aniria millor. Els pares des de sempre li diuen
afectuosament “boleta” i això ara li molesta. Els pares li diuen que és una tonteria i que és una
exagerada, que abans li agradava que li diguessin així i que ells no ho fan amb mala intenció.

La Laia està complexada perquè sempre s’ha mossegat les ungles. Li fa molta vergonya
ensenyar les mans i això també li provoca molta inseguretat quan va amb les amigues. Els
pares sempre la renyen quan ho fa.

1. Com realitzaries l’avaluació d’aquest cas. Quines proves administraries i

quines àrees et sembla que caldria explorar més a fons?
Important descartar bulímia, trastorn sobreingesta, i un hàbit nerviós (mossegar-se les
ungles). Caldrà valorar simptomatologia depressiva i l’ansietat.

S’hauria d’aplicar una entrevista per poder valorar com és i era la seva alimentació, hàbits,
afartaments, amenorrea, autoimatge, distorsions cognitives, estat emocional... Buscaríem
antecedents personals i familiars, així com la relació entre els pares i si aquestes conductes
estaven abans de la separació. Podríem administrar una entrevista com la DICA.

Pel que fa específicament l’avaluació del trastorn alimentari podríem administrar l’EDI
(Eating Disorder Inventory, EAT (The Eating Actitudes Test), BITE (Bulimia d’Edimburg),... I la
imatge corporal BAT (Body Attitudes Test).

La depressió amb CDI (Inventario de Depresión de Beck) i l’ansietat amb STAI (Ansiedad
estado-rasgo). O bé una més general com l’IBS (Inventario Breve de Síntomas).
 AVALUACIÓ INFANTIL

MODEL DE SOLUCIÓ PS i EXAMEN 14/1/15

Per valorar l’hàbit nerviós podríem administrar un autoregistre i podríem utilitzar una escala
específica. Important determinar la freqüència, tipus, intensitat, gravetat, duració i afectació
del tic.

2. Elabora un pla d’intervenció d’acord al paradigma cognitivoconductual per

abordar el/s problema/es del la Laia, centrat en la nena.
Important establir uns bons hàbits alimentaris, eliminar els atacs de subreingesta, treballar la
imatge corporal, reestructuració cognitiva. Pel que fa l’hàbit de mossegar-se les ungles,
treballaríem la tècnica de l’inversió de l’hàbit.

Caldrà establir un bon vincle amb la nena, psicoeducació dels trastorns alimentaris i dels hàbits
saludables. Podríem treballar:
Normalització de la conducta alimentaria
Reestructuració cognitiva
Estratègies d’afrontament
Eliminació de la distorsió corporal

El treball de l’hàbit de mossegar-se les ungles:

Entrenament en la tècnica de l’inversió de l’hàbit

A tall d´exemple, i de manera resumida, el procediment de reversió (o inversió) de l´hàbit

inclouria quatre fases on s´aplicarien nou tècniques (Azrin i Nunn, 1973): La primera tècnica
és l´autoregistre dels tics o hàbits nerviosos, l´objectiu conscienciar a la pacient dels tics que
pateix, així com permetre que la pacient pugui adonar-se de les seves millores al llarg del
tractament. La segona tècnica és l´anàlisis dels inconvenients, consistiria en valorar els
problemes derivats dels seus tics i les hipotètiques avantatges de la seva desaparició. Es tracta
de motivar davant el canvi. La tercera tècnica és la descripció i detecció dels tics i hàbits
nerviosos, es tractaria de trencar l´automatisme dels tics analitzant-los cada vegada que
apareixen i describint detalladament totes les seves característiques. La quarta tècnica és la
identificació primerenca de les accions que precedeixen a la conducta problema, es tractaria de
trencar la cadena de conductes detectant aquelles accions que precedeixen al
desencadenament del tic. La cinquena tècnica és la detecció de les situacions que afecten a l
´ocurrència dels tics, en aquest cas caldria identificar les activitats, persones o situacions que
acostumen a relacionar-se amb la major ocurrència dels tics. La sisena tècnica és l
 AVALUACIÓ INFANTIL

MODEL DE SOLUCIÓ PS i EXAMEN 14/1/15

´entrenament en relaxació, l´aprenentatge de tècniques de relaxació i/o respiració és molt

important per poder reduir l´impuls de realitzar els tics. La setena tècnica és l´entrenament i
pràctica de la reacció competitiva, aquesta és la fase més important, ja que es pretén que el
pacient competeixi amb l´ocurrència del tic mitjançant una acció incompatible o contrària al
propi tic. Aquesta reacció de competència s´ha de practicar amb naturalitat sense que
interfereixi en les activitats normals, s´ha de mantenir uns tres minuts i ha de recolzar la
consciència que aquesta reacció evita el tic. Per exemple, en el cas de la noia del vídeo quan fa
ganyotes obrint la llengua i traient la llengua, una reacció de competència seria tancar la boca
mentre es pressionen els llavis. La vuitena tècnica és l´assaig del control dels tics, proves
controlades per generalitzar i consolidar les respostes competitives apreses. La novena tècnica
és el recolzament social, consistent en què s´involucrin familiars i persones de l´entorn per
reforçar la pràctica competitiva, per conscienciar l´ocurrència dels tics i, finalment la desena
tècnica és l´exposició pública de la millora, fonamental per reforçar la motivació

3. Elabora un pla d’intervenció d’acord al paradigma cognitivoconductual per

abordar el/s problema/es del la Laia, centrat en els pares.

Psicoeducació trastorn alimentari i pautes a casa en hàbits saludables.

Psicoeducació hàbit de mossegar-se les ungles i pautes sobre com actuar quan ella es mossega
les ungles.

Parlar de psicoeducaició de trastorn alimentari i de tics. Podríem també psicoeducar sobre la

situació adaptativa que està tenint la nena per les noves situacions i també per l’etapa que
està vivint.
Proporcionar estils de vida saludables, menjar plegats, no tenir a l’abast menjars que puguis
potenciar la sobreingesta… Eliminar els comentaris a la
nena sobre el seu pes (boleta). Tot i que ells ho fan amb estimació, a la nena li fa sentir
malament i pot tenir connotacions negatives.

Respecte l’ hàbit de mossegar-se les ungles, també fer psicoeducaicó i explicar quines
conductes poden fer ells per evitar que la nena es mossegui menys les ungles (deixar de
renyar-la).

4. Quines proves t ‘ajudarien a diferenciar si un nen amb 8 anys presenta un

trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o una ansietat generalitzada?
Parlar de proves d’ansietat, Atencionals i inventaris conductuals. També l’observació
 AVALUACIÓ INFANTIL

MODEL DE SOLUCIÓ PS i EXAMEN 14/1/15

Els nens amb ansietat generalitzada poden mostrar conductes d’hiperactivitat i dèficit
atencional. La diferència primordial amb els TDAH és que aquests darrers sempre han
presentat aquestes conductes d’hiperactivitat i problemes atencionals, en canvi els altres,
aquesta simptomatologia són conseqüència de les situacions que viuen amb ansietat.
Les proves que ens poden servir són:
Entrevista on veiem l’evolució de la sintomatología.
Proves d’ansietat específiques (CSMAS, STAI…)
Proves atencionals i d’hiperactivitat-impulsivitat (CARAS, STROP, Conners, EDAH…)
Inventaris conductuals (CBC, BASC…)

5. Quines aspectes diferencials hi ha entre la intervenció infantil si el comparem

amb la intervenció en adults?
Pàgina 34 manual
Aquí parlaríem de:
 Necessària participació e i intervenció de terceres persones en el tractament
 Diversitat d’escenaris i ambients en el que s’administra el tractament
 Papel més actiu i diversificat del terapeuta
 Valoració de l’efecte terapèutic: ampliació més enllà del canvi en simptomatologia
inicial.

6. En què consisteix l ‘exposició amb prevenció de resposta? A quins trastorns

podries aplicar aquesta tècnica?

Mitjançant aquest mètode el pacient s'enfronta, deliberada o voluntàriament, a l'objecte o idea

temuda, ja sigui directament o amb la imaginació. Al mateix temps, el pacient és encoratjat a
evitar els seus rituals amb suport i mitjans proveïts pel terapeuta, i possiblement per uns
altres que el pacient recluti per a assistir-li. Per exemple, un pacient que es renta les mans
compulsivament pot ser encoratjat a tocar un objecte que creu està contaminat i després la
persona és instada a evitar rentar-se durant diverses hores fins que l'ansietat provocada s'hagi
reduït.

Els trastorns més freqüents que s’aplica la tècnica és al TOC, les fòbies, timidesa.
AVALUACIÓ INFANTIL

MODEL DE SOLUCIÓ PS i EXAMEN 14/1/15