G 10 Agressivitat

Guies autoformatives Control de l’agressivitat
Guia 10:
Control de l’agressivitat
Guies autoformatives
Generalitat de Catalunya 38UNIÓ EUROPEA

Consorci per a la Formació
Fons Social Europeu
Contínua de Catalunya
ÍNDEX
- Objectius
- Esquema general
- Reflexió inicial
- Continguts:
o L’agressivitat i els seus ingredients

o Pensar abans d’actuar: tècniques cognitives per al control de l’agressivitat
o El món gira millor amb bones paraules i actes: tècniques conductuals per al
control de l’agressivitat
o Descansar per carregar les piles no és dolent: tècniques fisiològiques per al
maneig de l’agressivitat
- Conclusions i propòsits personals: Pla de desenvolupament personal

- Bibliografia
2
OBJECTIUS
L’objectiu general d’aquesta guia és aprendre a controlar l’agressivitat amb la finalitat utilitzar-
ho com a estratègia per combatre l’estrès.
Més concretament,es pretén:
- Aprendre a identificar els comportaments agressius i el tipus de pensaments que els

precedeixen.
- Aprendre a controlar tant la nostra conducta agressiva com la dels altres.
3
ESQUEMA GENERAL
Es tractarà
l’agressivitat i la 2
forma de
reconèixer-la Es donaran
tècniques
cognitives per al
control de
l’agressivitat
3
Es donaran
tècniques
conductuals per
4 al control de
l’agressivitat
Es donaran
tècniques
fisiològiques per al
control de
l’agressivitat 5
Aplica les tècniques i

realitza el teu pla de
millora personal
4
REFLEXIÓ INICIAL
En Manel té 38 anys, porta 10 anys dins del mateix centre treballant com a docent, la seva especialitat són les ciències.
Tot i així, porta 5 anys donant classes d’anglès, ja que el seu nivell és molt elevat i no hi ha cap més amb la seva capacitat. A ell no
li fa molta gràcia, s’estima més altres assignatures com ara matemàtiques o ciències naturals, però aquest és un sentiment que des
del primer dia s’ha guardat per ell mateix per por al què diran.
Però ell sent un gran ressentiment per dins i pensa constantment en el director del centre de manera molt negativa “com pot ser que
no s’adoni que no estic content amb la meva situació laboral?” “segur que està en contra meva i aquesta és la seva manera de fer-
m’ho pagar” “aquest home és un mal parit”... Tots aquests sentiments i pensaments els porta arrossegant de del primer dia que li van
canviar l’assignatura, i cada dia que passa són insistents.
A l’actualitat, s’estan produint alguns canvis al centre ja que ha marxat gent i n’ha arribat de nova. S’estan portant a terme algunes
reunions per establir les noves adjudicacions d’assignatures que han quedat penjades pels professors que han marxat, i dóna la
casualitat que una d’elles és la de matemàtiques. Durant una d’aquestes reunions en Manel insinua que ell podria fer-la, però no
insisteix ni argumenta la seva necessitat. Durant tot aquest període es manté molt tens, molt nerviós i molt susceptible, qualsevol
succés, ja sigui a casa o al treball el fa saltar, cridar i enfadar-se.
Finalment arriba el dia en el qual el director informa dels canvis, i per sorpresa d’en Manel, que pensava que només havent-ho
insinuat ja es guanyaria el lloc que volia, continua quedant-se amb l’assignatura d’anglès, i la de matemàtiques queda adjudicada a
un dels docents que ha arribat nou.
Això és massa per en Manel, pensa que tots han conspirat contra ell, que la persona que ha entrar nova li ha intentat robar
l’assignatura que ell volia només per fer-li la guitza, i com que el director està en contra seva li ho ha permès. No pot aguantar més
tota aquesta ràbia i esclata davant tot l’equip de professors, un gran cop sobre la taula fa que tots centrin l’atenció cap a ell, una pila
de papers cauen per terra, dirigeix crits d’odi, acusacions i amenaces tant al director del centre com al docent que s’ha quedat amb
“la seva assignatura”. L’escena sorprèn a tots. Quan en Manel se n’adona ja és massa tard.
Què penses de la reacció d’en Manel?

____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
Es tracta sens dubte d’un acte descontrolat d’agressivitat, infundat per sentiments derivats
d’uns pensaments irracionals. Ara bé, el que importa és saber com es podria haver evitat
aquest fet.
5
CONTINGUTS
1. L’agressivitat i els seus ingredients
Què és l’agressivitat i com podem reconèixer-la?
L’agressivitat és una conducta no assertiva que consisteix en no respectar els drets,

sentiments, ni interessos dels altres. És tracta d’un comportament que cal controlar ja que pot
arribar a ofendre, provocar o atacar als altres.
Amb aquesta definició veiem que l’agressivitat parteix del concepte d’assertivitat, recordem el
que vam aprendre sobre aquesta a la guia 8 d’assertivitat:
L’assertivitat és un component de les habilitats socials i es defineix com una actitud

d’autoafirmació i defensa dels nostres drets personals. L’assertivitat no implica que fem sempre
el que vulguem per a sentir-nos bé, ni que mai cedim a les peticions dels altres; es tracta d’un
punt intermedi en el qual ningú perdi.
Les persones agressives comparteixen una sèrie de característiques comuns que cal esmentar,
no es tenen perquè complir totes, però és bo tenir-les en compte per a saber reconèixer-les:
CARACTERÍSTIQUES DE LES PERSONES AGRESSIVES

 Senten una gran seguretat en elles mateixes de forma sincera i directa però no adequada.
 Tenen una expressió hostil, amenaçadora i exigent; és a dir, tenen un llenguatge desmesurat.
 Quan existeixen conflictes no arriben a acords: Es guanya o es perd
 Els drets dels altres queden en un segon pla per a les persones que en un moment concret es comporten de forma
agressiva.
 Tendeixen a justificar la seva agressivitat amb la sinceritat i congruència que intenten manifestar, per tant, pensen
que són els altres qui cometen els errors i per això no es senten responsable dels seus actes.
 Tenen unes regles molt estrictes respecte al que és correcte o incorrecte, el que està bé i malament, el que s’ha de
fer i el que no. Aquestes mateixes regles personals, que en ocasions els converteix en persones molt perfeccionistes,
també les apliquen a la gent que els envolta, amb els conseqüents conflictes que això implica, ja que cadascun té les
seves pròpies regles i és lliure d’actuar segons com sigui.
 Les conseqüències dels seus actes solen ser negatives a mitjà i/o llarg termini, donant lloc a conflictes
interpersonals, sentiments de culpabilitat i baixa autoestima.
Taula 1. Característiques de les persones agressives
6
L’agressivitat està freqüentment associada al patró de conducta tipus A, recorda que vam parlar
d’aquest en la guia 2 sobre les característiques de personalitat. Aquest patró de conducta és
característic en persones amb un baix autocontrol emocional, amb moltes responsabilitats reals
o no, i amb un alt nivell d’estrès. Les conseqüències d’aquest patró de conducta a llarg termini
ja vam aprendre que són molt negatives ja que està relacionat amb malalties coronàries.
Són tres les emocions negatives per excel·lència que ens produeixen conseqüències negatives
per a la nostra salut i el nostre dia a dia. Aquestes són l’ansietat, la tristesa i la ira. La principal
emoció que sent la persona agressiva és l’ira. Ara veurem dos tipus d’ira depenent del tipus de
conducta no assertiva de la persona.
A la guia 8 d’assertivitat es van comentar els tres tipus de conducta assertiva, però en aquest
apartat incidirem en les conductes no assertives ja que són les conductes característiques de
les persones agressives. Recordem que la persona que no és assertiva pot presentar dues
imatges:
1) Inhibida: Aquestes persones, generalment, no expressen els seus sentiments cap a la

persona que els molesta, per evitar conflictes, fins que arriba un moment en el qual no poden
més i exploten amb gran agressivitat. Se’ls coneix com passius agressius. Es tracta d’una
conducta on no existeix un autocontrol adequat, ni quan es conté (ja que no té control sobre
l’expressió de les seves emocions negatives de forma adequada), ni quan explota (perquè no
sap expressar de nou de forma correcta les seves emocions, sobretot negatives). Aquest
comportament, en la majoria dels casos, es deu al fet que la persona té una manca d’habilitats
socials. Es caracteritzen per tenir ira interna.
2) Agressiva: La persona agressiva té un dèficit en el control emocional pel qual tendeix a

expressar les emocions en moments inadequats o de manera inadequada tenint en compte la
situació. Es tracta de persones amb ira externa.
Ambdues són persones amb hostilitat i que a causa del seu descontrol emocional pateixen les
seves conseqüències en les seves relacions interpersonals.
IRA INTERNA IRA EXTERNA

És més característica de les persones inhibides o És pròpia de les persones agressives i es caracteritza per
passives agressives i es caracteritza per un alt les explosions a causa d’un baix autocontrol emocional.
autocontrol emocional.
Taula 2. Diferencies entre la ira interna i la ira externa
7
Normalment, una persona no és agressiva contínuament ni neix sent agressiva. Hi ha diferents

causes que donen lloc a que la persona es comporti de forma agressiva en la seva vida adulta:
CAUSES QUE DESENVOLUPEN UNA CONDUCTA AGRESSIVA
La persona no ha après a ser assertiva o ho ha après de forma inadequada:
 Se li han castigat les conductes assertives,

 No ha existit un reforç suficient,
 No ha après a valorar el reforç social,
 Obté més reforç per conductes no assertives, i/o
 La persona no sap discriminar quan emetre una resposta concreta.
Taula 3. Causes per les quals una persona és agressiva en la seva vida adulta
Identifica de quin tipus de comportament es tracta
Ara que saps com són els comportaments assertius, inhibits i agressius, intenta identificar quin
tipus de comportament està portant a cap cada docent. Pots fer els enllaços amb fletxes.
Per a identificar els comportaments assertius hauràs de recordar quins eren els drets assertius
que es van comentar a la guia 8 de l’assertivitat, si no els recordes pots consultar-ho a la taula
que s’inclou després de l’activitat.
1) “No em diguis com he de fer les coses! ja sé que la

fotocopiadora funciona només quan estan totes les safates
Assertiu
Assertiu
de paper carregades!”
2) “És que no sóc perfecte i tinc clar que qui em vulgui
m’ha de voler amb les meves imperfeccions, igual que vull
jo als que m’envolten”
3) “Sento dir-te que no ho sé, si vols em podria informar
o podríem aprendre junts els temes relacionats amb la
nova llei escolar”
4) “Un company m’ha demanat un llibre i no l’hi vull
Agressiu
Agressiu deixar, però si no l’hi deixo s’empiparà... ai no sé que
fer...no li diré res...”
5) “Sento haver-me equivocat al corregir els teus
exàmens, però errar és humà, ho sento, la pròxima
vegada no succeirà”
6) “He d’acabar el treball encara que m’hagin manat fer
el triple que als altres, no em puc queixar o pensaran que
sóc feble”
Inhibit
Inhibit 7) “Ho he fet així perquè necessitava fer-ho així i punt,
no en parlem més del tema home, pesat!”
DRETS ASSERTIUS
8
El dret a tenir i expressar els propis sentiments i opinions El dret a ser independents
El dret a ser escoltat i ser pres seriosament El dret a tenir èxit
El dret a jutjar les meves necessitats, establir les meves El dret a decidir què fer amb les meves propietats, cos,
prioritats i prendre les meves pròpies decisions temps, etc., mentre no es violin els drets d'altres
persones
Dret a escollir si volem o no donar explicacions Dret a cometre errors
Dret a no necessitar l'aprovació dels altres Dret a prendre decisions alienes a la lògica
Dret a no intentar arribar a la perfecció Dret a no comprendre les expectatives alienes
Dret a dir NO sense sentir culpa El dret a gaudir
El dret a demanar el que vull, adonant-me que també el El dret al meu descans, aïllament, essent assertiu
meu interlocutor té dret a dir NO
El dret a canviar El dret a superar-me, encara que sigui superant als

altres
El dret a demanar informació i ser informat El dret a dir: No ho sé
El dret a obtenir allò pel que he pagat

SOLUCIONS A L’ACTIVITAT
► Assertiu: 2, 3 i 5.
► Agressiu: 1 i 7.
► Inhibit: 4 i 6.
Taula 4. Drets assertius
Què contestaries?
Intenta expressar la teva resposta a les següents situacions de les tres formes possibles
(assertiva, inhibida i agressiva) i pensa quina d’aquetes és la més adequada.
1) Un company et demana que l’ajudis amb un assumpte del treball un cop finalitzada la
jornada d’avui, tu gairebé sempre li fas aquest tipus de favors, però avui no tens ganes i vols
marxar. A més, té molta cara i a tu et fa molta ràbia. Què li dius?
Resposta inhibida Resposta agressiva Resposta assertiva
_______________________ _______________________ _______________________
_______________________ _______________________ _______________________
_______________________ _______________________ _______________________
9
2) Hi ha un pare d’un alumne que la gran part dels dies s’apropa a tu per dirigir-te comentaris
despectius respecte a la manera en la que fas el teu treball. Avui ja és la culminació, ha entrat
al teu despatx sense previ avis per criticar-te. Com reacciones?
_______________________ _______________________ _______________________
_______________________ _______________________ _______________________
_______________________ _______________________ _______________________
3) Els teus alumnes d’una de les classes de 3er de la ESO són molt mal educats i et tracten amb
molt poc respecte, normalment no callen ni paren quiets. Avui has entrat a classe i només
creuar la porta t’han llençat un avió de paper, et tenen fins als nassos aquests nens... què fas?
_______________________ _______________________ _______________________
_______________________ _______________________ _______________________
_______________________ _______________________ _______________________
4) El director del centre sembla que vagi en contra teva, tu treballes sempre molt dur per rebre
encara que sigui una paraula de recolzament però ell sempre menysprea el teu esforç. Aquesta
vegada t’ho ha tornat a fer i a sobre davant de tothom, s’ha rigut de tu. Quina és la teva
resposta?
_______________________ _______________________ _______________________
_______________________ _______________________ _______________________
_______________________ _______________________ _______________________
Com pensen les persones agressives? Errors del pensament
Freqüentment, les persones agressives manifesten una sèrie de pensaments que són els
responsables d’aquesta reacció i del seu malestar i que en ocasions no es corresponen amb la
realitat. Aquests són els pensaments irracionals que vam veure a la guia 6 sobre tècniques
cognitives, veiem ara com es relacionen amb l’agressivitat:
1) Creences irracionals:
a) Exigències: Ja sabem que són creences inflexibles i rígides sobre com ha d’actuar
un mateix o altres persones. Quan aquestes creences sobre el que hauríem o haurien de fer no
es compleixen, es pot desencadenar ansietat, culpa o ira excessiva al pensar que és terrible i
10
insuportable no complir amb les expectatives. Quan tenim exigències de cara a una altra
persona les expressem amb “hauries de fer...” “hauries de dir...” “és necessari que...” i, si
aquesta no realitza les nostres exigències la considerem de forma negativa i podem reaccionar
de forma agressiva.
La Joana comparteix despatx amb un company al qual considera molt desordenat i pensa que sempre té coses damunt
la taula, i que hauria de ser més endreçat. El simple fet de veure el seu desordre la posa furiosa i ja li ha dit diverses vegades que
hauria de preocupar-se’n i recollir una mica, però el seu company, que no disposa de molt temps i que ja se’n surt prou bé amb la
seva organització no li fa cas. La Joana cada vegada suporta menys aquesta conducta i li fa molta ràbia que no li faci cas, tant és així
que a la mínima que pot es dirigeix a ell amb mala llet i paraules grolleres.
A l’exemple podem veure com la Joana reacciona negativament davant el desordre del seu
company, per a ella l’escriptori pot estar desordenat, però per a ell pot ser simplement una
forma de tenir les coses a mà, un ordre propi.
Aquest tipus d’exigències es poden confrontar amb el refrany: “Cada mestre té el seu llibre”.
Cadascú té una forma distinta de fer les coses i el que per a tu està malament, és probable que
per a un altre estigui bé. Per aquest motiu, no pots exigir que facin les coses a la teva manera
perquè l’altre també et podria dir que canviïs la teva la forma de fer-ho. És com jugar al parxís:
cadascú a casa seva juga com vol.
b) Catastrofisme: vam veure que consistia en sobreestimar la probabilitat d’alguna

cosa negativa ocorri i en exagerar la seva gravetat; també consisteix a témer el pitjor o
exagerar la possibilitat que un fet dolent succeeixi. Recordem que es sol expressar amb frases
que comencen per “i si….”.
El Sergi es troba al seu despatx preparant una activitat pel dia següent i s’adona que li falta un material, en un principi
no sap on trobar-ho, però després recorda que en Joan, que és un company, té justament el que necessita. Decideix anar cap a ell a
demanar-li, però comença a pensar “i si no me’l vol deixar?” “i si pensa que li trencaré i em posa una excusa?” “ i si...com que
l’altre dia no vaig estar molt atent amb ell em vol tornar el lleig...?”. En definitiva, que s’apropa a ell a demanar-li, i en Joan, que
justament es disposava a fer servir el dit material, li explica molt educadament que ara mateix no li pot deixar, però el Sergi, que ja
s’havia menjat el cap amb tot tipus de pensament negatius s’ho pren molt malament i li contesta furiosament, llençant els seus
papers per terra.
Com pots veure a l’exemple, si no fos per la generació de la creença irracional de que en Joan
no li volia deixar el material, el Sergi no hauria actuat d’aquesta manera, doncs s’ha anat
escalfant amb aquetes idees i això li ha fet anar predisposat a reaccionar agressivament.
c) Racionalització: Aquest és un pensament contrari als dos anteriors. Ja vam veure

que es tracta de la negació o minimització dels nostres problemes i preferències personals.
Aquesta actitud pot estar més relacionada amb la inhibició.
11
La Ivet fa temps que no es troba prou bé com per anar a treballar, però no ho vol reconèixer, ella ha d’anar a treballar
perquè és forta i no s’ha de queixar. Els seus companys insisteixen cada dia en que s’agafi uns dies de descans, però ella nega la
necessitat de demanar-los i continua fent la seva feina. Arriba un punt que inclús s’oblida d’assistir a la reunió que tenien establerta
els docents, i quan la van a buscar li tornen a insistir en el seu problema. La Ivet, farta d’escoltar aquestes histories s’emprenya i
acaba escridassant a tots els seus companys “a mi no em passa res! I vosaltres no en teniu ni idea!” “deixeu-me en pau, sou tots uns
pesats!”.
Tal i com es pot apreciar a l’exemple, la Ivet no vol reconèixer que té un problema i ho nega
constantment, davant dels suggeriments dels seus companys va callant i callant fins que
explota i no aguanta més consells, doncs, continua sense acceptar que té un problema.
2) Distorsions cognitives:
Les distorsions cognitives també solen anar lligades a l’agressivitat, veiem un breu exemple per
a cada tipus de distorsió que vam veure a la guia 6.
a) Inferència arbitraria: En Josep ha vist com un pare d’un alumne li mirava i ha

interpretat la seva mirada com si fos un atac, el qual li pot fer reaccionar violentament de cara a
ell. Ha arribar a aquesta conclusió sense cap evidència real, doncs aquest pare només anava
pensant en altre assumpte que li té emprenyat, però res a veure amb ell.
“M’ha mirat malament, vol gresca amb mi...”
b) Abstracció selectiva: La Miriam no contempla que tots l’han saludada i en comptes

d’això es preocupa només per una persona, que ni tan sols l’ha vist entrar, per això no ha dit
res. Ara la Miriam, el més probable es que quan li digui alguna cosa ho faci de mala gana.
“Tothom m’ha saludat en entrar a la sala de professors menys ell, què tindrà en contra meva?”
c) Sobregeneralització: El Pep pensa que com que una vegada es va emprenyar, ara
ho farà sempre, i quan el truqui estarà a la defensiva, i el més probable es que salti al mínim
comentari.
“L’altre dia que vaig trucar al pare del Marc es va enfadar amb mi quan li vaig explicar que el seu fill va caure, avui, que ha tornat a
caure, també s’enfadarà...”
d) Magnificació i minimització: La Petra només li ha fet un suggeriment a la seva

companya, però aquella s’ho ha pres exageradament.
“Què dius? Què no t’agrada com ho he fet? Doncs saps que et dic, que ho facis tot tu!”
e) Personalització: El Dani creu que parlen d’ell, i a sobres malament, quan en realitat
no és així, però ell ara reaccionarà malament davant d’elles.
12
“Què parlaran aquells d’allà? Segur que estan parlant de que la meva participació d’avui ha sigut pèssima, quina ràbia em fan, que
m’ho diguin a la cara!”
f) Pensament dicotòmic o polarització: La Marta no vol felicitar als seus alumnes pel
bon comportament d’avui perquè uns altres dies no s’han portat tant bé, deixarà d’estar
emprenyada quan es comportin bé sempre, però això és impossible, i fóra bó felicitar-los cada
vegada que s’esforcin per potenciar aquesta conducta.
“No em serveix que avui esteu callats, heu d’estar-ho sempre!”
g) Sobreestimació dels errors dels altres i minimització dels nostres: La Joana no li

dóna massa importància al que va fer ella però si al fet de que el seu company hagi comés un
error similar.
“Serà possible que s’hagi oblidat de portar les diapositives? D’acord que jo un dia em vaig deixar un informe, però no és el mateix,
jo estava molt estressada aquells dies i es normal”.
h) Etiquetatge: Només pel fet de no deixar-li fer el que vol ja l’etiqueta amb adjectius
que, el més probable és que no el defineixin tal com és.
“El director és un mal parit, mira que no voler deixar-me el dia lliure? És un amargat”
i) Interpretació del pensament: La Elisabeth pensa que la seva companya creu que
ella és una idiota només per la cara que posa, que pot ser deguda a qualsevol altra cosa, però
a causa d’això la Elisabeth s’emprenya amb ella.
“Mira quina cara posa quan li parlo... què es pensa, que soc idiota?”
j) Raonament emocional: Possiblement es senti malament davant d’ell per qualsevol

altre cosa, i no perquè estigui en contra seva.
“Quina ràbia sento quan el tinc davant, això és que té alguna cosa en contra meva”
k) Fal·làcia de canvi: El Sergi està esperant que li demanin perdó per canviar el seu
estat quan ell podria fer qualsevol cosa per arreglar-ho.
“Quina ràbia, fins que no em demanin perdó no se’m passarà l’emprenyament”
3) Errors d’atribució:
a) Pensar que vivim en un món just: “M’emprenya molt que els companys es demanin la baixa sense
motius, però suposo que la direcció farà alguna cosa, seria just”
b) Pensar que no podrem canviar la nostra manera d’actuar en un futur: “Si ara no sóc
capaç de controlar la meva ràbia mai ho seré”
13
c) Creure que tenim més responsabilitat sobre els altres de la que tenim
realment: “Estic furiós, aquests alumnes m’estan deixant malament davant de tots i jo soc responsable de la seva conducta”
d) Considerar als altres com responsables dels nostres sentiments i actes: “Com
vols que no m’enfadi i em posi a cridar si sou tots uns incompetents!”
e) Sentir-nos responsables de les conductes positives però no de les negatives:

“Estic molt content perquè això m’ha sortit molt bé, ara bé, m’he emprenyat molt amb la resta de companys perquè podria haver-me
sortit encara millor si m’haguessin ajudat més”.
A més, de tots els pensaments descrits anteriorment existeixen altres tipus de pensaments
que també són problemàtics:
- Autoestima condicional
- Tendència a fer només el que volem i no el que ens convindria per a un futur
- Pagar amb la mateixa moneda
- Tenir expectatives poc realistes
- Creure en els estereotips
Identifica els errors de pensament de la Marina
La millor forma d’entendre tot el que s’ha explicat anteriorment és veure un exemple que segur
que tots hem observat en alguna ocasió. Anem a veure l’exemple de la Marina.
Intenta descobrir quines creences irracionals, distorsions cognitives i errors d’atribució té la

Marina a mesura que vagis llegint. Et deixem un espai perquè puguis anotar les teves solucions
i després comparar-les amb les solucions que apareixen al final de la guia.
La Marina és professora de 4t d'E.S.O. i fa classes de química. Té 55 anys i tres filles, la més gran té 18 anys, la mitjana en té 15 i la
petita 13. La filla gran començarà la universitat a una altra ciutat i les dues filles petites van a l'institut on ella treballa.
El marit de la Marina també és professor al mateix centre. Normalment no surten sols, sempre queden amb algun company de feina
o antics amics.
El dia a dia de la Marina comença a quarts de set del matí, prepara l’esmorzar de tota la família i lluita amb les seves filles perquè
netegin la pols, facin el llit, recullin la roba, etc. Tot això abans de sortir de casa doncs diu “i si han d'entrar els veïns perquè es
trenca una canonada?”. Van tots junts en cotxe cap a l'institut i entren a les 8. No viuen excessivament lluny però degut a les
retencions de tràfic han de sortir tres quarts d'hora abans per arribar a temps.
Un cop són a l'institut la Marina comença les seves classes de química amb els seus alumnes. Com és un institut gran hi ha 6 classes
de tercer, cosa que la fa anar tot el matí d'una aula a una altra. És una professora molt estricta a la qual li agrada mantenir el control
dels seus alumnes i per això, sol empipar-se amb facilitat quan els alumnes no realitzen les tasques o parlen a classe, encara que
només hagi un lleu murmuri.
Durant els esbarjos, els dies que no li toca guàrdia, va a la sala de professors a fer un cafè. La majoria dels dies acaba discutint amb
algú per qualsevol cosa i els seus companys solen dir que sembla que sempre està a la defensiva, tot s'ho pren com una cosa
14
personal i si no s'accepten els seus suggeriments deixa anar la seva còlera. El seu marit que també està a la sala de professors durant
l'esbarjo es sent molt malament per ella, perquè pensa que no sempre té raó i que hauria de ser més tolerant amb les opinions dels
altres. Per aquest motiu gairebé sempre acaben discutint de tornada a casa; ella diu que ell sempre es posa de part dels altres i mai de
la seva part. La Marina porta molt malament aquestes situacions, sol cridar al seu marit i a les seves filles i encara sabent que ho ha
fet malament, no ho reconeix - reconèixer-ho seria haver perdut la batalla i mostrar-se dèbil.
Cap a dos quarts de tres surten de l'institut i van a dinar a casa. A la Marina li agrada estirar-se una mica a fer la migdiada desprès de
dinar, però gairebé mai pot perquè les seves filles no paren de parlar per telèfon comentant el dia amb les seves amigues, així que el
seu moment de pau el passa cridant que baixin la veu i que deixin de parlar.
Les tardes les sol passar cuinant pel dia següent i preparant materials que puguin interessar als alumnes, quan no ha de corregir
exàmens o deures. El seu marit es queixa que sempre està “en marxa”. A ell li agradaria ajudar-la en les tasques de la casa o poder
intervenir amb les seves filles, però la seva dona diu que perquè ho faci malament és millor que no ho faci, ja que un cap de setmana
que ella va estar malalta va haver de planxar i va cremar una samarreta. Ell diu que per aquest error la seva dona no li ha tornat a
deixar fer res i li sap molt greu perquè diu que a la seva dona se li van cremar les fundes dels coixins i això, per a ella, no té
importància, encara que sigui el mateix.
El dia sol acabar a les 12 de la nit, que cau esgotada sobre el llit i pensa que la seva vida no va bé, que té massa estrès, i es diu a ella
mateixa “aguanta una mica més que només et queden 10 anys per jubilar-te i tot s'acabarà”. La veritat és que s'ha plantejat estar més
relaxada i ser més assertiva però pensa que si tota la vida ha estat així ara no canviarà pas.
1) Quines creences irracionals has identificat i què t’ha fet arribar a aquestes conclusions?
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
2) Quines distorsions cognitives has identificat i què t’ha fet arribar a aquestes conclusions?
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
3) Quins errors d’atribució has identificat i què t’ha fet arribar a aquestes conclusions?
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
SOLUCIONS A L’ACTIVITAT
Les creences irracionals de la Marina són:
● La Marina diu a les seves filles que tinguin tot recollit per si ha d’entrar els veïns a causa d’una canonada trencada.
Això que és molt improbable i és propi del catastrofisme.
● La Marina discuteix amb les seves filles per a que deixin les habitacions endreçades. No són peticions ja que ho
repeteix constantment i discuteix amb elles. Per això es poden considerar exigències. També són exigències demanar
15
que els nens no parlin i que realitzin els seus deures; ja que no s’ho pren de manera flexible, ella sempre exigeix que
estiguin callats per complet i no entén perquè en una classe pot existir un murmuri en un moment donat, a la seva
època això no era així.
Les distorsions cognitives de la Marina són:
● La Marina exagera les coses negatives ja que li diu es seu marit, pensa que sempre està encontra d’ella, i el seu
marit només li dóna la contrària quan no duu raó o la perden les formes. Això podria ser un exemple de magnificació de
les coses negatives.
●A més, la Marina no es fixa en les vegades en que el seu marit no li duu la contrària, això seria una abstracció
selectiva.
● La Marina es pren qualsevol suggeriment dels seus companys com una ofensa personal, encara que no es refereixin
a ella, això seria un error de personalització.
● Es podria pensar que sobreestima els errors dels altres i minimitza els propis perquè la Marina es pren molt
malament que ell cremes la samarreta i en canvi quan ella ho va fer no li va donar importància.
● A més pensa que com el seu marit va cremar una samarreta una vegada, ho farà sempre, té la distorsió cognitiva de
sobregeneralització.
● Per a la Marina, reconèixer que s’ha passat és reconèixer que s’ha equivocat i per a ella és perdre la batalla, per això
encara que sap que fa malament discutint amb el seu marit, mai ho reconeix. La Marina presenta la distorsió cognitiva
del pensament en blanc i negre ja que podria reconèixer que de tant en tant no ho fa tot bé.
Els errors d'atribució de la Marina són:
● Ella considera que els altres són responsables dels seus actes; pensa que són els altres que la fan empipar i així l'hi
ho fa veure al seu marit.
● La Marina pensa que ella no podrà canviar de situació fins que no es jubili. Espera aquest moment per deixar de tenir
estrès i tantes responsabilitats, i no es fixa que en l'actualitat podria canviar la seva forma d'actuar. Sol pensar que no
podem canviar la nostra forma d'actuar.
Identifica els teus propis errors de pensament
Ara, intenta identificar quins errors de pensament tens que et facin actuar de forma agressiva,
sentir ira o pensar amb hostilitat.
Pensa que poden ser errors que comets moltes vegades, o poques o potser mai. Escriu tots
aquells que creus que fas i amb quina freqüència, i podràs observar quins és el tipus d'error
que més realitzes.
CREENCES IRRACIONALS DISTORSIONS ERRORS D’ATRIBUCIÓ

COGNITIVES
16
17
2. Pensar abans d’actuar: tècniques cognitives

per al control de l’agressivitat
En aquest apartat et proposem una sèrie de tècniques que t'ajudaran a controlar els
pensaments que et fan reaccionar agressivament. Com que es tracta del control del
pensament, pots utilitzar totes les tècniques que vas veure a la guia 6 de tècniques cognitives.
En qualsevol cas farem una breu menció d'algunes d’aquestes tècniques que pots fer servir per
apaivagar la teva resposta agressiva.
Autoinstruccions:
Vam veure que es tracta d'una tècnica que ajuda a modificar els nostres pensaments negatius
mitjançant un diàleg intern amb nosaltres mateixos en el qual ens diem el que hem de fer
davant d'una situació.
Ara et mostrarem com fer servir aquesta tècnica com a mètode per controlar l'agressivitat amb
el següent exemple:
En Salvador és professor de gimnàstica, avui es trobava realitzant la seva classe, de segon de primària, a les pistes de
futbol i un dels seus alumnes ha caigut i s’ha trencat el braç. En Salvador ha demanat als pares de l’alumne que hi vagin però només
està disponible el pare, una persona molt malhumorada i que a en Salvador li cau gros. En Salvador no sap com afrontar la situació i
tem actuar agressivament.
Davant d’una situació així podem seguir els següents passos:
Abans de la situació
En aquest cas els missatges per combatre els pensaments negatius han d'estar
enfocats a no predisposar a l'agressivitat. Hem de utilitzar igualment missatges
adequats que ens centrin en el que hem de fer i que ens recordin que hem
d'afrontar els problemes i que tenim recursos per a afrontar-los.
NO! SI!
“Com que no aguanto al pare d’aquest alumne, “Encara que em caigui malament, jo he quedat amb ell
segur que acabo discutint amb ell” per parlar, no per discutir”
NO! SI!
“Si li explico i no ho entén ja veuré que faig!” “He de fer-li entendre amb seguretat i calma que ha
18
sigut un accident”
NO! SI!
“Si s’empipa no sabré com reaccionar per “Al principi pot ser s’empipa, però tinc prou
calmar-lo, encara m’empiparé jo...!” assertivitat per explicar-li bé fins que em comprengui”
Al començament de la situació
Recordem que havíem de manar-nos missatges que ens recordin les estratègies
d’afrontament i reforcin la nostra confiança i que facin que ens centrem en el que
estem fent en aquest moment.
NO! SI!
“Em descontrolaré, li cridaré, no sabré com “Sóc una persona amb recursos, capaç de relaxar-me i
calmar-me... em ficaré en un embolic... una no buscar raons, puc parlar tranquil·la i educadament,
vegada ja em va passar...” moltes vegades me n’he sortit”
NO! SI!
“Ai no em concentro, no deixo de pensar en “No he de pensar en coses que no vénen al cas ara,
altre vegada que un pare se’m va emprenyar” m’he de centrar en la situació actual”
Durant la situació
Els missatges més apropiats continuen sent els d’afrontament i les frases de
discussió amb raonaments positius:
NO! SI!
“Va, ja em relaxaré, ja em calmaré, ja em “Què he llegit que és bo per a aquests casos?
sortiran les paraules...” respirar profundament, relaxar-me i no
començar a parlar fins que no estigui preparat-
da”
NO! SI!
“Puc? No puc? I si...” “Puc amb això, no he d’exigir les coses, tot sortirà bé”
Desprès de la situació
Han de ser missatges que avaluïn el fet d’haver-ho intentat de forma positiva,
independentment de que hagi estat un èxit o un fracàs, valorant cada petit pas i
sense existir retrets en ells.
NO! SI!
“He perdut el temps, segur” “No he estat tant malament, per intentar-ho no
19
he perdut res”
NO! SI!
“Podria haver estat més relaxat, també li “Dins del que cap he estat bastant relaxat, he
podria haver dir les coses encara més pogut controlar la situació sense cridar-li
suaument” massa ni ofendre’l”
NO! SI!
“Ara què? Ja he fet les coses malament, ja l’he “Ja està fet, si he comès errors ja no puc fer
pifiada!” res, la pròxima vegada serà millor”
Taula 5. Fases presents en la tècnica de les autoinstruccions
Posa en pràctica les autoinstruccions
Ara et proposem que pensis en una situació que hagis viscut, la qual t’hagi generat pensament i
sentiments negatius, inadequats per al control d’aquella situació, i que en conseqüència hagin
facilitat una resposta agressiva de part teva. Si no te’n recordes de cap situació pots inventar-la,
o pensar en una que li hagi succeït a una altra persona que coneguis i intentar pensar en
aquesta com si realment t’hagués passat.
Escriu la situació en la que estàs pensat:
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
Ara completa la següent taula:
QUINS PENSAMENTS QUINS PENSAMENTS ADEQUATS

INADEQUATS VAS TENIR? (AUTOINSTRUCCIONS) HAURIES
D’HAVER TINGUT?
ABANS DE LA
SITUACIÓ
20
AL
COMENÇAMEN
T DE LA
SITUACIÓ
DURANT LA
SITUACIÓ
DESPRÉS DE
LA SITUACIÓ
Reestructuració cognitiva:
L'aplicació d'aquesta tècnica també va ser explicada a la guia 6 de tècniques cognitives en la

que es diu que el seu objectiu és aconseguir canviar les distorsions, els errors i les creences
irracionals per a substituir-los er pensaments més realistes.
Ara et proposem un mètode abreviat per dur-la a terme en aquelles situacions que ens generen
ira i ens fan actuar agressivament. Podem seguir els següents sis passos:
Pas I: Conscienciar-se de la importància que tenen aquests pensaments en el nostre dia a dia.
Hem de tenir clar que la manera d'actuar en moltes ocasions està determinada per la forma de
pensar. Es tracta de la profecia autocomplida, la qual consisteix en que si estàs predisposat a
que alguna cosa passi, el més probable serà que, efectivament, succeeixi. Per exemple, si vas
pensant que discutiràs, el més probable és que acabis discutint. Aquest pas correspondria a la
fase educativa que consisteix en entendre la importància dels pensaments.
Pas II: Cal fer conscients els nostres pensaments mitjançant autorregistres; donat que els
pensaments són automàtics, la majoria de les vegades no aconseguim detectar-los. Per
exemple, si has d'anar a una reunió i estàs nerviós-a pensa perquè pots estar així;
possiblement sigui perquè estàs pensant que faràs el ridícul, que t'ofendran, que no
t'escoltaran… Aquest pas es correspon amb el d'identificació dels pensaments irracionals.
Pas III: Analitza aquests pensaments de manera que puguis trobar la idea irracional que hi ha
darrere seu. Per exemple, es convoca una vaga d'autobusos i vas empipat perquè sempre
passa quan tu necessites agafar l’autobús, precisament avui que fa tan de fred, avui que és
quan tens més pressa que mai… t'adonaràs que això és la distorsió cognitiva de
personalització. Aquest pas consisteix en el mateix que el de debatre els pensaments.
Pas IV: Tria pensaments alternatius als irracionals. Per exemple, davant la vaga d'autobusos
pots pensar que tenen dret a fer-la, que si ha estat aquest dia és per casualitat… els
21
pensaments alternatius han de ser eficaços, és igual que siguin bonics, el fonamental és que
siguin realistes. Per exemple pots treure conclusions d'una situació dolenta però sense treure
les coses de polleguera. Penses realment que les coses han anat tan malament? alguna cosa
hauràs fet bé, centra la teva atenció en allò que sigui positiu. Aquest pas es correspon amb el
de triar noves creences racionals.
Pas V: Finalment cal aconseguir que aquests nous pensaments alternatius més racionals
s'automatitzin. Per a això, és necessària la pràctica diària continuada amb autorregistres fins
que, poc a poc, acabin per automatitzar-se.
Practica la reestructuració cognitiva
Et proposem un tipus d’autorregistre perquè puguis anar practicant. Però recorda que el millor
registre és el que et sigui més còmode. Així que, si creus que amb un altre format li pots treure
més partit, no dubtis en utilitzar-lo.
Situació Què penses? Pensament alternatiu A quin error del

pensament es degut?
Hi ha vaga Per què em fan això a Tenen el dret de fer-ho i no val la Personalització
d’autobusos mi? no tenen pena queixar-se ja que no van en
vergonya contra meva; lluiten pels seus
interessos
Reenquadre:
Aquesta tècnica pretén aconseguir una nova visió de les situacions de manera que no ens
afectin tant. L'estratègia més eficaç per provocar el canvi és el sentit de l'humor. Ja sabem que
existeixen persones que tenen aquesta capacitat ben desenvolupada i per tant afronten millor
22
les situacions. Tot i tractant-se d'una manera de ser, es pot desenvolupar el sentit de l'humor
com si fos una habilitat.
Pas I. Identificació de situacions:
En primer lloc has d’identificar les situacions que més ira, agressivitat o hostilitat et provoquen,
per a poder detenir-les a temps.
Pas II. Interpretació alternativa:
Una vegada reconegudes les situacions que et generen agressivitat, intenta veure-les des d'un
altre punt de vista. Imagina't que ets un observador de la situació. Es tracta que vegis les
situacions des de la distància i no involucrant-te en les situacions que et provoquen aquells
sentiments. Pots imaginar que ho estàs veient per la televisió o que estàs al cinema
còmodament assegut en una butaca. També pots imaginar que veus la situació des de dalt, des
de baix o des d’un altre angle, o bé pots imaginar-te a les persones amb les quals estàs
empipat transparents o de qualsevol color.
Pas III. Comprovació del canvi:
Quan el teu nivell d’ira hagi disminuït veuràs com algunes situacions et semblen ridícules i unes
altres han passat a ser diferents. T’adonaràs de que aquestes situacions t’afecten molt menys i
podràs pensar amb més claredat.
Reenquadra les teves situacions
Intenta posar en pràctica aquesta tècnica, per a les situacions de tensió és molt útil, i després
analitza com canvien les situacions si les mires des d’altre punt de vista.
IDENTIFICA LES SITUACIÓ VISTA AMB

SITUACIONS QUE MÉS IRA ESTRATÈGIA UTILITZADA ALTRE VISIÓ
ET PROVOQUIN
23
Un company t’exigeix les coses Te l’imagines com si fos transparent T’adones que la situació t’afecta molt
sense cap dret, s’empipa si no fas o contemples la discussió com si fos menys i la veus amb més claredat,
les coses com ell vol i sol provocar una pel·lícula. ara pots pensar com respondre
tensions que a tu t’afecten. adequadament.
24
3. El món gira millor amb bones paraules i actes:

tècniques conductuals per al control de
l’agressivitat
Algunes tècniques conductuals es poden utilitzar de forma eficaç per a controlar les emocions, i
com bé sabem l’agressivitat es genera a causa d’una emoció negativa.
A la guia 7 sobre el control emocional ja es van mencionar, l’adquisició d’aquestes estratègies

era una possible manera de millorar la nostra intel·ligència emocional. Ara, veurem algunes
d’aquestes estratègies conductuals dirigides al control de l’agressivitat.
Entrenament en habilitats socials:
L’entrenament per excel·lència dins d’aquest camp és l’assertivitat. La guia 8 tracta aquesta
habilitat en profunditat, ara bé, com que és molt important per a combatre l’agressivitat farem
una breu menció de les respostes assertives necessàries per a poder posar en pràctica
aquestes habilitats:
1) Assertivitat positiva: hem d’expressar les coses bones dels altres. Per exemple, dir-li a una
persona que va molt maca avui, o dir-li que ha resolt molt bé un problema…
2) Resposta assertiva elemental: és l’expressió dels interessos i drets d’un mateix. Per
exemple, un company et crida perquè has fet una cosa malament i en comptes de cridar-li que
ell també fa les coses malament, o no dir-li res, pots contestar-li que tens dret a equivocar-te
perquè errar és d’humans.
3) Resposta assertiva ascendent o assertivitat escalonada: es tracta d’anar fent cada

vegada més ferma la resposta assertiva. Es sol utilitzar quan algú no té en compte que estàs
intentant ser assertiu. Per exemple, estàs en classe i dos alumnes es posen a parlar de les
seves coses, o a riure: “podeu deixar de parlar un moment que estic intentant que els vostres
companys entenguin l’explicació?... no puc parlar quan dues persones intenten parlar al mateix
temps que jo… m’agradaria poder parlar sense interrupcions…” en algunes ocasions pot ser
que no funcioni ja que només podem influir sobre els altres fins a cert punt. Per tant en cas que
no funcioni, hem de tenir la certesa de que hem actuat correctament i que són els altres els que
no mantenen una conducta assertiva adequada.
25
4) Assertivitat subjectiva: es tracta de descriure, sense jutjar, el comportament de l’altre,

descriure el que ens ha produït el seu comportament, descriure com ens hem sentit i expressar
el que volem de l’altre persona. Es sol utilitzar en aquells casos en els quals l’altre volia agredir-
nos intencionadament o per a aclarir situacions que succeeixen des de fa temps. Per exemple,
t’assabentes de que un company ha canviat les guàrdies sense consultar-t’ho. En aquest cas,
seria convenient dir-li que hauria d’haver-t’ho consultat ja que, tenies altres coses que fer
aquests dies, que t’has sentit malament perquè no ha contat amb tu i que t’agradaria que la
pròxima vegada intentés consultar-ho abans.
5) Resposta assertiva enfront de l’agressivitat o la no- assertivitat: Consisteix a fer veure a

l’altra persona com s’està comportant i mostrar-li com t’agradaria que es comportés. És com
una espècie d’imitació. Per exemple, un pare t’amenaça amb posar-te una denúncia i saps que
no té raó ja que ha sigut el seu fill qui t’ha agredit verbalment.
Una vegada vistes aquestes tècniques es tracta de que les posis en pràctica. Imagina que
estàs experimentant amb la teva forma d’actuar i observes que passa.
Reforços:
Els reforços són la manera més útil d’aprendre, si et premies per haver realitzat una bona
conducta, és més probable que la repeteixis.
Per això et demanem que busquis alguna cosa que realment t’agradi (no és necessari que sigui
material; pot ser donar-te un massatge, sortir a sopar…) i que cada vegada que mantinguis una
conducta adequada et premïis amb això.
Moltes vegades el millor reforç és pensar que encara que alguna cosa hagi sortit malament, hi
ha coses que has fet bé i per això, és molt important pensar sempre en positiu, ja que
d’aquesta manera intentaràs repetir les bones conductes i aprendràs dels errors.
Temps fora i distracció:
Es tracta d’una tècnica que consisteix en allunyar-te de la situació durant un temps, fins que la
teva tensió disminueixi i sentis que tens la situació sota control. La manera de fer-ho és senzilla
i, depenent de la situació pots disculpar-te i dir que has d’anar al bany o bé pots disculpar-te
dient que estàs començant a empipar-te i que necessites un temps. Durant el temps que
estiguis fora intenta tenir una distracció, fes exercici o intenta conversar amb algú.
26
Una variant és contar fins a 10 però resulta poc eficaç degut al fet de que segueixes mantenint
una tensió elevada si no l’acompanyes de relaxació o d’alguna distracció més forta.
Observar models:
La millor forma d’aprendre a tenir habilitats socials és fixar-se en com actuen els altres. Pots
buscar models al teu al voltant, al cinema, la televisió, còmics... o pots imaginar-te com actuaria
una persona assertiva i posar-ho en practica. Pensa com reaccionària aquesta persona si
estigues empipada i intenta imitar-la.
Conrear el teu sentit de l'humor:
Moltes vegades veure les coses des d’un altre punt de vista ajuda a canviar el teu estat d’ànim i
la teva conducta. Per això, et proposo que si saps que una persona o situació et provoquen
agressivitat intentis fer-ho còmic.
Per exemple, si un company no et cau bé, cada vegada que ho veus, imagina-te’l en bolquers,
dibuixa’l amb nas de pallasso i les orelles enormes o escriu una història en la qual el facis
passar per una situació còmica.
Procura estar envoltat de persones amb bon sentit de l'humor perquè així aprendràs a tenir-ho,
també intenta veure programes d'humor ja que en aquests programes solen ridiculitzar les
situacions quotidianes que ens mantenen estressats.
Evita activitats i situacions que et generin ira:
Moltes vegades la millor forma de controlar l'agressivitat és evitar aquestes situacions; tot i que
normalment l'evitació no és una bona forma d'enfrontar-se a les situacions, hi ha vegades en
les quals si no es pot veure una sortida a la situació, és millor evitar-la. Però si decideixes evitar
sistemàticament totes les situacions que et generen malestar mai aprendràs a afrontar-les amb
èxit. Per això cal tenir en compte que aquesta tècnica és per a situacions especials.
Per exemple, el pare d'un nen t'acusa sistemàticament que li tens mania al seu fill i que per
aquest motiu li culpes sempre de tot encara que la culpa la tinguin els altres nens. En aquest
cas com només és el pare qui t'acusa d'això, intenta que les reunions siguin amb la mare i
d'aquesta manera evitaràs el conflicte mantenint les teves obligacions com a professor.
27
Actuar com si estiguessis empipat però sense deixar que la ira et domini:
Ens permetrà mantenir la serenitat de manera que puguem atendre la

situació. Consisteix a posar cara d’enuig, mostrar-se seriós o fins i tot fer un
crit, però sense que la situació ens arribi a afectar internament. Es tracta de
fer veure a l’altre que alguna cosa ens ha fet mal però sense haver
d'ofendre’l. Per exemple, davant d'una classe en la qual tenen un mal
comportament continu, fes veure que estàs empipat i que tindrà
conseqüències ja que s'ha esgotat la teva paciència.
Assaig de conducta i inversió de rols:
Es tracta d'una tècnica que a tots ens agradaria practicar alguna vegada i
sobretot als pares amb els fills. Consisteix en posar-se al lloc de l'altre i
actuar com ell o ella per veure com es sent l'altra persona quan tu et
comportes així.
Per exemple, davant d'un alumne que sempre molesta en classe, fes-li qui es
posi a la tarima i intenti explicar alguna cosa, mentrestant tu pots seure al el
seu lloc i molestar igual que fa ell. D'aquesta manera entendrà el difícil que
resulta donar una explicació amb algú molestant.
Tu ets l’amo dels teus actes
En aquest apartat inclourem un exercici pràctic perquè intentis fer-lo en

grup, tot i que també es pot practicar en parelles. No és necessari que totes
les persones siguin agressives o assertives o que siguin companys de treball.
Pots practicar-lo amb el teu espòs/a, un/a amic/ga, amb els teus fills…
Es tracta de la tècnica de role playing i l'exercici consisteix en posar-se a la

pell de l'actor durant una estona. Es tracta que practiquis en grup les
conductes assertives com si fos una obra de teatre. És una tècnica molt
similar a la inversió de papers comentada anteriorment i et servirà per a
poder observar models. No es tracta que ho portis escrit, es tracta
28
d'improvisar. Trieu situacions que us resultin difícils de controlar, com no

estar d'acord en alguna cosa de la qual t'acusa un company, un nen que et
pren el pèl, un pare que t'amenaça amb una demanda...
Poseu-vos en cercle i aneu sortint de dos en dos o de tres en tres i intenteu

representar aquestes situacions de forma agressiva, de forma inhibida i de
forma correcta. Ha de resultar-vos difícil. Per exemple, si no li vols canviar el
torn a algú, mantén la conducta assertiva i que l'altra persona insisteixi. No
es tracta de cedir a les peticions, es tracta d'arribar a acords i engegar totes
les estratègies apreses fins ara. Heu de tenir en compte que les situacions
que aneu a representar es donin a la vida real perquè així és com podreu
posar en pràctica els vostres nous coneixements. No és necessari disfressar-
se, simplement intenteu ser vosaltres mateixos.
ACCIONS INCORRECTES PER AL MANEIG DE L’AGRESSIVITAT
1) Criticar al company amb el qual estàs empipat.
2) Donar cops de puny a coses o persones
3) Pagar-ho amb el veí, espòs/a, amics, fills…
4) Evitar la situació de manera continuada i sistemàtica.
5) Fer-se un tip de menjar o deixar de fer-ho
6) Fer el contrari del que es demana. Per exemple si la discussió és pel rendiment, disminuir-lo
7) Fer kit boxing, donar-se la pallissa en el gimnàs després d’una discussió…
8) Cridar-li a l’altre o als altres
9) Intentar quedar sempre per damunt com l’oli. Per exemple, encara que t’hagis adonat de que no tens raó
continuar discutint per no donar el teu braç a torçar
Taula 6. Accions incorrectes per al maneig de l’agressivitat
29
30
4. Descansar per carregar les piles no és dolent:

tècniques fisiològiques per al maneig de
l’agressivitat
Les tècniques fisiològiques, ja explicades a les guies 3, 4 i 5, són molt útils a l'hora de combatre
l'estrès. Ja vam comentar la importància de detectar l'estat del nostre cos i aprendre a calmar-
nos i a utilitzar tècniques com la respiració i la relaxació per tal d'aconseguir reduir el nostre
nivell d'estrès i facilitar el nostre benestar.
Doncs bé, aquestes tècniques també tenen la seva utilitat a l'hora de controlar l'agressivitat; el
fet d'aconseguir la calma ens fa sentir millor i per tant amb més control a l'hora de manejar les
situacions que ens provoquen tensió en els moments difícils.
No incidirem més en les tècniques de relaxació i respiració ja que s'han desenvolupat

àmpliament a les guies esmentades, però si que farem menció d'altres de més específiques per
al maneig de l'agressivitat així com d'altres exercicis, que encara no ser tècniques com a tal,
són formes de poder relaxar-nos.
Els cinc sentits
Abans de començar et proposem la realització d'un exercici per a que puguis comprovar com
influeix sobre el teu cos el fet d'estar empipat i ho comparis amb l'estat contrari.
Anota les sensacions que detectes amb els cinc sentits tan en moments de tensió com de
relaxació. Es tracta d'identificar les sensacions que perceps quan tens estrès i les que perceps
quan estàs relaxat per a que intentis relaxar-te amb només percebre una molèstia.
Per exemple, quan estic empipada, els sorolls em molesten molt més. O quan camino i estic
relaxat, sento una agradable frescor en la meva pell.
ESTIC EMPIPAT ESTIC ALEGRE

Vista Vista
Gust Gust
Tacte Tacte
Oïda Oïda
Olfacte Olfacte
31
Relaxar-se imaginant: la visualització
Fàcilment pots tenir al cap pensaments relacionats amb la teva feina negatius o que et
provoquen hostilitat i ira. “En Pep sempre m'està fent ombra i deixant-me malament, sembla
que no vulgui que em donin a mi la responsabilitat de ser tutor tot i que és una il·lusió que tinc
des de fa molt de temps... l'odio”; “la pròxima vegada que la mare de la Judith em digui com he
d'ensenyar als meus alumnes li diré que es fiqui les seves opinions per on sigui! ella què
sabrà?”, i molts d'ells els arrossegaràs fins a casa i no et deixaran gaudir dels únics moments
que tens per recobrar la pau i les energies per afrontar les exigències de la teva feina.
La visualització és una tècnica imaginativa que no només pots fer servir en els teus moments
de calma per relaxar-te, pots fer-la servir cada vegada que sentis que els teus pensaments
negatius afloren.
Les tècniques de visualització aporten imatges positives i agradables que ens permeten viure
en relaxació experiències orgàniques d'aquesta relaxació, són potser els exercicis més senzills
i atractius de realitzar. Consisteix a imaginar una situació agradable. Per alguns els pot resultar
agradable pensar que estan a la muntanya o a la platja, i a uns altres els pot resultar més
agradable pensar que estan amb els seus fills o de tapes amb els amics.
La pràctica quotidiana de la visualització farà que cada vegada puguem veure millor les
imatges, no importa si al principi no podem veure detalls o tot apareix en blanc i negre, amb la
pràctica la relaxació és més intensa i la qualitat de les visualitzacions millor. De fet, si penses
que no tens imaginació prova a imaginar la situació i segons passin els dies intenta afegir
detalls. Veuràs com les imatges són més viscudes i la relaxació va sent major.
Visualització camí de la platja
Per començar a practicar amb la tècnica de la visualització, et facilitem el següent entorn

imaginari per a que intentis viure l'experiència com si es tractés de la realitat.
Pots llegir-ho primer, i després a un lloc tranquil, tancar els ulls i imaginar-te la situació, o bé
pots llegir-ho en veu alta, gravar-ho i escoltar-ho a l'hora que t'ho imagines.
M’imagino que...
Estic estirat/da amb els ulls tancats... Em vaig allunyant dels sorolls i exigències quotidianes, començo a visualitzar tot tipus de
detalls: descendint per un camí que desemboca a la platja... Em veig recorrent el camí... Fa un bonic dia, el sol m'escalfa i la
sensació és agradable... Una agradable brisa refresca la meva cara... Sento com els peus s'enfonsen lleument en la sorra calenta i
m'agrada, és una sensació agradable, molt agradable... Des d'aquí puc mirar a l'horitzó, veig el blau del mar... Veig el blau del cel...
Tinc la sensació d'estar envoltat-da d'un blau que em relaxa i m'omple, m'envaeix... Percebo l’olor salada del mar i de la sorra,
escolto el so del vent en filtrar-se entre les fulles d'uns arbres propers... M'estiro en la sorra calenta i em relaxa, els grans de sorra
comuniquen la seva calor a la meva esquena i dissolen la tensió com un sucre es dissol en aigua calenta... El cel blau, el mar blau em
32
relaxen... El so del vent entre les fulles em relaxa... El so de les ones em relaxa... Sento la relaxació i la calma... Em permeto
romandre en aquest estat uns moments i em preparo per abandonar l'exercici... Retorno a la realitat i prenc consciència de l'estat de
relaxació en el que em trobo, m'adono de que puc tornar a aquesta platja interior a relaxar-me quan ho desitgi, la meva imaginació és
una font de calma i de pau.
Aprofita’t de la pau del que t’envolta: la contemplació
Segurament, quan estàs esperant una situació violenta, que saps que et posarà nerviós i que et
farà saltar, no deixes de pensar-hi, i això encara et predisposa més i més a que quan arribi el
moment no puguis controlar la situació.
A més d'utilitzar la tècnica anterior per espantar els pensaments negatius, pots provar també
aquesta altra, que t'ajudarà a mantenir-te ocupat i a aprofitar-te'n de l'entorn que t'envolta per
aconseguir la calma.
És una tècnica que pots fer servir en qualsevol moment i que t'ajuda a gaudir d’un instant del
teu dia per calmar el teu malestar i suavitzar els teus comportaments.
Segurament al pati del col·legi on treballes hi ha arbres, t'has fixat en com són? saps com és la
forma de les seves fulles? Pot ser no ho saps perquè vas tan estressat/da pensant en el teu dia
que no t'has parat a observar-ho.
Aquesta tècnica consisteix a contemplar el teu voltant i en fixar-te en tots els detalls, de manera
que et concentris només en aquelles coses que et tranquil·litza contemplar.
Contempla el teu voltant
Et proposem una sèrie d'alternatives per a que les portis a cap i experimentis la sensació que et
provoquen:
► Gaudeix dels desplaçaments obligats: quan vagis de camí al treball aprofita per fixar-te en
tots els detalls, en els carrers, els bancs, l'entrada de l'escola, el jardí, els arbres del pati...
escolta les veus dels nens contents que juguen en entrar o sortir de l'escola.
► Aprofita quan estiguis donant classe i estiguis empipat-da per mirar per la finestra i
contemplar el que puguis veure, igualment si estàs al teu despatx, observa el teu voltant i capta
tots els detalls.
► Passeja quan tinguis estones lliures, intenta anar per parcs o llocs agradables, fixa't en tots
els detalls i aprofita el record per fer servir la visualització comentada anteriorment.
Aconseguim el domini del nostre cos i ment: el ioga
33
Quan ens trobem amb situacions tenses i carregades d'hostilitat, difícilment podem controlar els
nostres impulsos agressius. Les nostres respostes verbals i/o conductuals poden sorgir sense
control i ferir a l'altra persona.
Amb el ioga s'aconsegueix autodomini mitjançant un equilibri actiu i total de la ment i el cos.
Pretén reorganitzar les capacitats del subjecte i obtenir el màxim rendiment dels seus recursos.
S’ha de tenir en compte que per arribar a aquest control en qualsevol situació i moment, s'ha de
practicar regularment.
Es basa en tres elements:
1) La respiració: es tracta de controlar el fluid vital per a produir una influència sobre la ment.
2) Les postures: (ashanas) tracten d’assolir que el cos es desenvolupi de forma harmònica.
3) La concentració: tracta de reordenar els pensaments, permet tenir un control sobre

estímuls externs i facilita un coneixement intuïtiu.
Tècnica de meditació:
Es tracta d’un conjunt molt heterogeni de tècniques que tenen un element comú:
l’autosuggestió. Hi ha quatre tipus fonamentals que són:
1) Repetició mental d’una paraula o frase (mantra)
2) Repetició física (concentrar l’atenció en un aspecte físic repetitiu, com la pròpia respiració o
l’estimulació rítmica al córrer o ballar…
3) Contemplació d’un problema (per exemple, com és el so d’un aplaudiment, com és el so d’un
riure…)
4) Concentració visual focalitzant l’atenció en una imatge.
El que es pretén és modificar l'estat mental del subjecte per tal que disminueixi la tensió i
augmenti la tranquil·litat. Es sol utilitzar com alternativa a les tradicionals tècniques de relaxació
com ara la respiració diafragmàtica, la relaxació progressiva de Jacobson…
Per aplicar-ho només hem de disposar d'un parell de períodes de 15 minuts al dia en un
ambient tranquil, allunyat de sorolls i amb poca llum, que ens faciliti posar la ment en blanc.
Activitats d’oci per aconseguir la calma: pintar, esculpir, escriure…

dedicar-se a les arts
Per a algunes persones dedicar temps a fer treballs manuals és una pèrdua de temps però
34
realment, si l’activitat ens atreu, pot servir per a relaxar-nos i passar un moment despreocupat i
divertit.
Encara que sembli que ja som massa grans per posar-nos a pintar, podem dir que “mai és tard
si l’hora és bona”. Pensa en com els nens petits dibuixen i s'entretenen tan sols amb unes
pintures i uns fulls de paper; són capaços de passar hores i hores asseguts dibuixant
tranquil·lament. El dibuix es considera una forma d'expressar sentiments i pensaments, així
que, per què no esplaiar-nos pintant? Prova d'agafar un rotllo de paper gran i estirar-lo al terra
o enganxa’l a la paret (pots trobar-ho a botigues de bricolatge, per exemple). Pots agafar
pintures de dits (dels nens) i posar-te a pintar amb les mans a la paret. Veuràs com el contacte
amb la pintura és molt agradable i com pots expressar mitjançant colors el teu estat d'ànim.
Pots dedicar-li tot el temps que vulguis, para't i pensa en el que estàs sentint en aquest
moment, escull els colors amb deteniment… en definitiva, gaudeix. Aquesta és una activitat que
pots realitzar també en família perquè si tens fills o néts segur que també els encanta.
Modelar fang també és una bona forma d'aconseguir la relaxació. Qui no ha vist “Ghost”? Al
posar-te en contacte amb l'argila aconseguiràs relaxar-te. No intentis que surti un atuell que
puguis ensenyar després, simplement juga amb l'argila o fang com si fossis un nen jugant amb
plastilina. No et posis límits, pensa en el que vols fer, mulla'l lentament, modela'l amb suavitat i
gaudeix de l'agradable sensació que això et produeix. Aprecia el tacte, l'olor, la humitat…
Fer puzzles, mosaics, trencaclosques, sopes de lletres,... pot ser un exercici perfecte per
evadir-se d'aquests problemes quotidians que envaeixen la teva tranquil·litat, a més són
perfectes per mantenir en bon estat les funcions cognitives com memòria, vista, atenció… Es
tracta que no et posis data per a acabar-ho, que ho facis a poc a poc, al teu ritme, que no et
donis preses si no trobes una peça… i sobretot i el més important és que el resultat t'agradi al
final.
Gaudeix de la vida:
Aprecia els olors, els sabors, sent el tacte de les coses, fixa’t en els sorolls o en
l’absència de sorolls, deixa que la teva vista es relaxi i que tota la teva persona
s’ompli de benestar.
35
CONCLUSIONS I PROPÒSITS: PLA DE MILLORA

PERSONAL “POSA UN POEMA A LA TEVA VIDA”
Ha arribat el moment de comprovar el que has après amb aquesta guia i de millorar aquells
aspectes que t’has adonat que haurien de canviar.
El mètode que utilitzaràs és el mètode POEMA, el qual tracta de definir uns propòsits, uns
objectius, establir execucions, les mesures oportunes i les adaptacions al nostre pla.
PRIMER RECORDA EL QUE HAS FET
Per començar, et proposem fer un breu recull de la informació que has obtingut mitjançant les
reflexions i activitats d’aquesta guia.
1. Recorda l’apartat 1 d’aquesta guia, en el qual s’han explicat els errors típics del pensament
relacionats amb la generació de l’agressivitat, i escriu tots aquells que has identificat que et
succeeixen:
ELS TEUS ERRORS DEL PENSAMENT SÓN:
Creences irracionals Distorsions cognitives Errors d’atribució
36
2. Ara, recorda la resta d’apartats, on s’expliquen les diverses tècniques per al control de
l’agressivitat, i escriu tots els tipus d’estratègies que has après que pots utilitzar:
LES TÈCNIQUES PER AL CONTROL DE L’AGRESSIVITAT SÓN:
Tècniques cognitives
Tècniques conductuals
Tècniques fisiològiques
37
DESENVOLUPA EL TEU PLA DE MILLORA!
Ha arribat l’hora de que desenvolupis el teu pla de millora personal, tenint en compte tots els
conceptes que has après durant la lectura i seguiment d’aquesta guia.
Pensa en possibles propòsits que vulguis aconseguir i que es relacionin amb el control
emocional, per exemple:
- M’agradaria ser capaç de controlar la meva ira.

- M’agradaria no emprenyar-me davant de qualsevol situació.
- M’agradaria identificar els comportaments agressius que porto al cap.
Planteja els teus propòsits a les següents línees:
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
Ara, recorda tots els passos per portar a terme el pla de millora personal i realitza’l. Tens la
plantilla amb els passos corresponents a continuació. Recorda que pots consultar el manual de
l’alumne on s’explica tot pas a pas.
38
PLA DE MILLORA PERSONAL: POSA UN POEMA A LA TEVA VIDA
PROPÒSIT OBJECTIUS EXECUCIÓ MESURA ADAPTACIÓ

Visió Metes, coses concretes Accions, estratègies, com ho faré Seguiment i control Propostes de millora
(paraules) (números i dates) (paraules) (números) del pla
Jo, ................................................................................. em comprometo a realitzar les accions escrites a la columna Execució per poder assolir els Objectius inclosos en aquest POEMA, així com
revisar-los en la forma i moment proposats a la columna Mesura i introduir les millores o canvis que identifiqui i que facilitin la consecució dels meus Objectius.
I per tal de certificar-ho, signo el present POEMA, a.............................. a ................de...............................de....................... Signat:
Audit & Control Estrés, S.L. ©
38
BIBLIOGRAFIA
Castanyer, Olga. La Asertividad: Expresión De Una Sana Autoestima. Ed. Desclée De

Brouwer
Ellis, Albert y Chip Tafrate, Raymond. Controle su Ira antes de que Ella le Controle a
Usted: COMO DOMINAR LAS EMOCIONES DESTRUCTIVAS.. Ed. Paidós Iberica,
S.A.
García Huete, Enrique. El Arte de Relacionarse. Ed. Aljibe.
Labrador, Francisco Javier; Cruzado Rodríguez, Juan Antonio; Muñoz López,Manuel.

Manual De Técnicas De Modificación Y Terapia De Conducta. Ed. Pirámide.
Roca, Elia. Como Mejorar tus Habilidades Sociales: Programa de Asertividad,

Autoestima e Inteligencia Emocional, 2ª ED. REV. Ed. ACDE Cooperación y
Desarrollo.
Wayne W. Dyer. Tus Zonas Erróneas. Ed. DeBolsillo.
39

G 10 Agressivitat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

G 10 Agressivitat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guies autoformatives Control de l’agressivitat

Generalitat de Catalunya 38UNIÓ EUROPEA

o L’agressivitat i els seus ingredients

- Conclusions i propòsits personals: Pla de desenvolupament personal

Més concretament,es pretén:

- Aprendre a identificar els comportaments agressius i el tipus de pensaments que els

Aplica les tècniques i

Què penses de la reacció d’en Manel?

1. L’agressivitat i els seus ingredients

Què és l’agressivitat i com podem reconèixer-la?

L’agressivitat és una conducta no assertiva que consisteix en no respectar els drets,

L’assertivitat és un component de les habilitats socials i es defineix com una actitud

CARACTERÍSTIQUES DE LES PERSONES AGRESSIVES

 Quan existeixen conflictes no arriben a acords: Es guanya o es perd

Taula 1. Característiques de les persones agressives

1) Inhibida: Aquestes persones, generalment, no expressen els seus sentiments cap a la

2) Agressiva: La persona agressiva té un dèficit en el control emocional pel qual tendeix a

IRA INTERNA IRA EXTERNA

Taula 2. Diferencies entre la ira interna i la ira externa

Normalment, una persona no és agressiva contínuament ni neix sent agressiva. Hi ha diferents

CAUSES QUE DESENVOLUPEN UNA CONDUCTA AGRESSIVA

La persona no ha après a ser assertiva o ho ha après de forma inadequada:

 Se li han castigat les conductes assertives,

Identifica de quin tipus de comportament es tracta

1) “No em diguis com he de fer les coses! ja sé que la

El dret a ser escoltat i ser pres seriosament El dret a tenir èxit

Dret a escollir si volem o no donar explicacions Dret a cometre errors

Dret a no intentar arribar a la perfecció Dret a no comprendre les expectatives alienes

Dret a dir NO sense sentir culpa El dret a gaudir

El dret a canviar El dret a superar-me, encara que sigui superant als

El dret a demanar informació i ser informat El dret a dir: No ho sé

El dret a obtenir allò pel que he pagat

Taula 4. Drets assertius

Com pensen les persones agressives? Errors del pensament

b) Catastrofisme: vam veure que consistia en sobreestimar la probabilitat d’alguna

c) Racionalització: Aquest és un pensament contrari als dos anteriors. Ja vam veure

a) Inferència arbitraria: En Josep ha vist com un pare d’un alumne li mirava i ha

b) Abstracció selectiva: La Miriam no contempla que tots l’han saludada i en comptes

d) Magnificació i minimització: La Petra només li ha fet un suggeriment a la seva

g) Sobreestimació dels errors dels altres i minimització dels nostres: La Joana no li

j) Raonament emocional: Possiblement es senti malament davant d’ell per qualsevol

e) Sentir-nos responsables de les conductes positives però no de les negatives:

- Pagar amb la mateixa moneda

- Tenir expectatives poc realistes

- Creure en els estereotips

Identifica els errors de pensament de la Marina

Intenta descobrir quines creences irracionals, distorsions cognitives i errors d’atribució té la

Les creences irracionals de la Marina són:

Les distorsions cognitives de la Marina són:

Els errors d'atribució de la Marina són:

Identifica els teus propis errors de pensament

CREENCES IRRACIONALS DISTORSIONS ERRORS D’ATRIBUCIÓ

2. Pensar abans d’actuar: tècniques cognitives

Davant d’una situació així podem seguir els següents passos:

suaument” massa ni ofendre’l”

Taula 5. Fases presents en la tècnica de les autoinstruccions

Posa en pràctica les autoinstruccions

Escriu la situació en la que estàs pensat:

Ara completa la següent taula:

QUINS PENSAMENTS QUINS PENSAMENTS ADEQUATS

L'aplicació d'aquesta tècnica també va ser explicada a la guia 6 de tècniques cognitives en la

Practica la reestructuració cognitiva

Situació Què penses? Pensament alternatiu A quin error del