Present - Tema 3 (II) - 20-21 2

La teràpia cognitiva per a la
depressió
Teràpia cognitiva: bases teòriques
} La forma en què les persones estructuren
cognitivament les seves experiències influeix en
cóm se senten i actuen i en les reaccions físiques
que tenen: la nostra reacció front a un esdeveniment
depèn de com el percebem, atenem, valoram i
interpretam, de les atribucions que feim i de les
expectatives que tenim.
} Es poden identificar les cognicions de les persones a
través de mètodes com l’entrevista, qüestionaris i
autoregistres.
} És possible modificar les cognicions de les persones,
cosa que serà d’utilitat per assolir canvis terapèutics.
Teràpia cognitiva: bases teòriques
Adaptat de Bados (2008)

Teràpia cognitiva: objectius
} OBJECTIU: modificació de les creences i de la

tendència a implicar-se en determinades formes de
processament de la informació (distorsions cognitives).
• Modificació de l’estil de pensament negatiu
• Modificació dels esquemes subjacents disfuncionals.

Teràpia cognitiva: objectius
} Promoure que els subjectes se n’adonin i valorin de quina

manera construeixen el significat de les seves
experiències i que, a partir d'això, aprenguin i posin en
pràctica noves formes de respondre, tant cognitivament
com conductualment, davant els esdeveniments de la vida
quotidiana.
Teràpia Cognitiva: components
Ús de gran nombre de tècniques i estratègies: tant les pròpiament
cognitives com les d’arrel més estrictament comportamental.
No es limita a estratègies verbals-racionals.
} Conceptualització
} Activació conductual-programació d’activitats: nucli del tractament a
les primeres sessions
} Assignació de tasques graduades entre sessions: posada en pràctica
d’habilitats adquirides
} Adquisició de recursos comportamentals molt diversos: HHSS,
maneig de l’estrès, planificació ambiental
} Estratègies pròpiament cognitives
Teràpia cognitiva: components
} Conceptualització (psicoeducació)
} definició del problema (els problemes específics sobre els quals
es centrarà la intervenció),
} entendre les relacions entre situacions, pensaments, emocions
i conducta d’acord amb els models cognitius de la depressió,
} presentar la lògica del tractament, amb especial èmfasi a la
importància de la planificació i realització de les tasques entre
sessions.
Teràpia cognitiva: conceptualització
} Conceptualització (psicoeducació)
§ Emocions, cognicions i conductes estan
íntimament relacionats
§ La causa de les alteracions emocionals

és la forma de pensar de l‘individu: com
interpreta la situació i quines són les
seves creences.
§ No és la situació la que provoca el

malestar, si no l’opinió que es té
d’ella.
Teràpia cognitiva: activació conductual
} Promoure l’Activació Conductual.
} programació d’activitats graduals per incrementar el nivell
d’activitat i, amb això, l’estat d’ànim.
Detecció de reducció d’activitats: Registre activitats diàries (+ ànim):
A la llar (cuinar, fregar…) Activitat Estat d’ànim
Feina
Relacions socials
Personal (llegir, exercici físic…)

Teràpia cognitiva: activació conductual
} Promoure l’Activació Conductual.
Jerarquització per iniciar Establiment d’objectius
activació i monitorització
Màxima dificultat
Objectiu 1
2 vegades / set
Llegir 30 min diaris
Dificultat mitjana Objectiu 2

Anar al cine una 0 vegades / set
vegada / setmana
Dificultat baixa
Objectiu 3
1 vegada / set
Fer el llit diariament
Teràpia cognitiva: estratègies cognitives
} Estratègies cognitives.
} detecció dels pensaments automàtics negatius i de les
distorsions cognitives associades per procedir al posterior
canvi dels pensaments
Identificació de PENSAMENTS: procés continu al llarg de

tot el tractament
Identificació de PENSAMENTS: requereix entrenament. Instruccions

per al pacient:
1. Molts pensaments són automàtics i involuntaris, i poden no detectar-se
si no es fa un esforç per captar-los.
2. S’ha d’assegurar que ha identificat els pensaments importants que
provoquen el malestar emocional.
3. Procuri no confondre pensaments i emocions; “em vaig sentir
fatal” o “estic nerviós” són estats emocionals, no pensaments.
Identificació de PENSAMENTS: requereix entrenament. Instruccions

per al pacient:
4. Escrigui pensaments concrets: no ha d’apuntar “quedaré
malament” si el que pensa és “xerraran malament de mi i no em
tornaran a dirigir la paraula”.
5. Escrigui cada pensament de forma separada.
6. Les cognicions poden presentar-se no només en forma de pensaments
verbals, sinó també com imatges (p.ex. Patir un accident).
Identificació de PENSAMENTS. Estratègies més habituals:
Preguntes retrospectives del terapeuta,

Autoregistre
Qüestionaris de reconeixement de pensaments.
“Què passa (va passar) pel seu cap mentre està (estava) trist (o
qualsevol estat emocional)?, li ve al cap alguna imatge?, què pensa que
pot passar?, què és el pitjor que creu que podria ocórrer?, què pensa
que podria passar si no fes tal cosa (conducta defensiva o d’evitació)?”.
Evitar preguntes del tipus per què?

Identificació de PENSAMENTS. Estratègies més habituals:
Preguntes retrospectives del terapeuta,

Autoregistre
Qüestionaris de reconeixement de pensaments.
AVALUACIÓ INTERVENCIÓ
Situació Emoció Pensament i Pensament Grau de Emoció

(i intensitat grau de alternatiu i creença en actual i
0-100) creença (0- grau creença pensament intensitat
100) (0-100) previ (0-100) (0-100)
AVALUACIÓ INTERVENCIÓ

100) (0-100) previ (0-100) (0-100)
L’impacte d’una cognició no depèn només del seu contingut, sinó també, i
principalment, del grau en què es creu en ella. Aquest grau es pot avaluar en
una escala de 0 (no hi crec gens) a 100 (estic completament convinçut) i és
fonamental fer-ho no només a la consulta, sinó principalment en les situacions
pertorbadores, ja que en aquestes la creença en els pensaments positius i
negatius és menor i major respectivament.
} Dificultats en la detecció de pensaments. Motius:
} Els pensaments són tan habituals que no capten l’atenció del
pacient.
} Generen malestar i per això el pacient intenta evitar-los.
} En el cas de les imatges, solen ser breus (menys d’un segon) i,

per tant, difícils de captar i recordar. A més, de vegades són
molt estranyes i els pacients són reacis a contar-les.
} Falta de congruència entre l’estat anímic actual, i l’estat

emocional quan sorgeixen les emocions.
} Estratègies cognitives: reconsideració dels pensaments
automàtics i adopció de noves perspectives de la realitat
A. Considerar les valoracions cognitivoemocionals com a

hipotètiques i que poden, i han de, sotmetre's a comprovació. Es
pretén que el pacient aprengui a establir distincions entre allò
què pensa i la realitat.
B. Avaluar les evidències de les quals es disposa sobre el pensament-

creença, mitjançant la definició de la creença (qüestionament,
autoregistre per a la identificació de pensaments), l'anàlisi de les
implicacions últimes d'aquestes creences (tècnica de la fletxa
descendent, decatastrofització...) i de sotmetre-les a proves de
realitat (experiments conductuals).
C. La generació d'explicacions alternatives que permetin,

progressivament, la substitució dels pensaments
desadaptatius per d’altres de més funcionals i
realistes.
D. Finalment, acabar generant suposicions bàsiques més

adaptatives: modificació dels esquemes.
Pensaments Pensaments
Disfuncionals Funcionals
Inútils Útils
} La valoració del grau de creeença (A) (que vèiem als
autoregistres) és, en ella mateixa, el reconeixement de la
naturalesa hipotètica de les reaccions cognitivoemocionals.
100) (0-100) previ (0-100) (0-100)
En qualsevol cas, que el

percentatge no sigui un 100% de
certesa, facilitarà la consideració
d’altres interpretacions
} Evidències a favor i en contra de cadascun dels
pensaments (B): QÜESTIONAMENT
Verbal Conductual
• Anàlisi lògica i • Cercant dades

consideració de la obtingudes de proves o
informació basada en la experiments realitzats
pròpia experiència i la intencionadament
d’altres (experiment conductual)
QÜESTIONAMENT VERBAL. Preguntes que intenten
avaluar l’evidència i la consistència lògica del pensament
} Quina evidència hi ha a favor d’aquest pensament? I en contra?
} Hi ha una altra manera d’enfocar això?
} Hi ha qualque explicació alternativa?
} Què em diria una altra persona sobre això?
} Si aquest pensament el tengués una altra persona, què li diria jo
per ajudar-la a afrontar la situació?
} Estic sobreestimant la probabilitat de què passi el que pens?
} Estic subestimant què puc fer per manejar la situació?
QÜESTIONAMENT VERBAL. En cas de que el que estic
pensant sigui cert
} Si això fos cert, seria tan terrible?
} Què és el pitjor que podria passar?
} Això que ara sembla tan dolent, durarà (duraria) sempre?
} M’ajuda aquest pensament a assolir els meus objectius i a sentir-
me com vull?
} Pensar en això, em serveix per a alguna cosa bona o em molesta?
} Si les coses són realment així, què puc fer per canviar-les?
} Com puc fer front a la situació?
Extreure les conclusions pertinents: GENERAR

ALTERNATIVES.
} Una vegada s’ha reestructurat el pensament, el pacient ha

d’extreure una conclusió, la qual sol implicar una forma
alternativa (més adaptativa) d’enfocar la situació.
Aspectes a tenir en compte durant el qüestionament
verbal:
1. No s’han de qüestionar tots els pensaments negatius
d’un pacient. Només aquells que contribueixen al
malestar emocional i/o a les conductes problemàtiques.
2. L’important no és tant que el pacient quedi convinçut de
que les coses són d’una altra manera (això requereix
molt de temps i proves), sinó que accepti que poden
ser d’una altra manera i estigui disposat a comprovar-ho.
El qüestionament verbal facilitarà els experiments
conductuals.
Aspectes a tenir en compte durant el qüestionament
verbal:
3. Quan es qüestiona un pensament negatiu, és normal que
en sorgeixin d’altres. Si serveixen per defensar el
pensament original, també se’ls qüestionarà.
4. Les preguntes realitzades pel terapeuta han de tenir un
objectiu clar.
5. S’ha d’evitar que el pacient se senti atacat, interrogat…
Els arguments han de ser convincents per al pacient, no
per al terapeuta.
Errades cognitives PREGUNTES Pensaments alternatius
“L’ascensorista pensa que sóc un
fracassat”.
“No està content amb la meva

feina”.
“Sóc un mal pare, perquè si no

els meus fills tindrien més
disciplina”.
“El cap no es fia de la meva

feina”.
Errades cognitives PREGUNTES Pensaments alternatius
Pensament 1
Pensament 2
Pensament 3
Pensament 4
} Evidències a favor i en contra de cadascun dels
pensaments (B): QÜESTIONAMENT
Verbal Conductual
• Anàlisi lògica i • Cercant dades

consideració de la obtingudes de proves o
informació basada en la experiments realitzats
pròpia experiència i la intencionadament
d’altres (experiment conductual)
} QÜESTIONAMENT CONDUCTUAL de les

cognicions desadaptatives.
} El qüestionament verbal és una passa preliminar. L’assoliment

de canvis més amplis i duradors requereix el qüestionament
conductual.
Generar prediccions específiques a partir dels pensaments
negatius (expectatives, atribucions, interpretacions…) i
dissenyar experiències per comprovar si les prediccions es
compleixen o no. És a dir, mitjançant experiments conductuals,
de forma gradual, es posa a prova la validesa dels pensaments.
EXPERIMENTS
CONDUCTUALS:
són activitats planejades, basades en
l’experimentació o en l’observació,
que són realitzades pels pacients en
les sessions o fora d’elles amb
l’objectiu d’obtenir informació que
ajudi a posar a prova la validesa de
les seves cognicions i/o la validesa
de cognicions alternatives.
EXPERIMENTS
CONDUCTUALS:
són activitats planejades,
basades en l’experimentació o 1. EXPERIMENTS ACTIUS
en l’observació, que són
realitzades pels pacients en les
sessions o fora d’elles amb
l’objectiu d’obtenir informació
que ajudi a posar a prova la 2. EXPERIMENTS
validesa de les seves D’OBSERVACIÓ
cognicions i/o la validesa de
cognicions alternatives.
1. EXPERIMENTS ACTIUS. El
pacient fa o deixa de fer alguna cosa
deliberadament en una situació,
observa el que succeeix i extreu les
seves conclusions.
2. EXPERIMENTS D’OBSERVACIÓ. El pacient és només un

observador o recollidor de dades, no un actor. Són útils quan el pacient
troba l’experiment actiu massa amenaçant i quan es requereix més
informació abans de preparar un experiment actiu.
Observació directa (modelat): observar el comportament
d’altres.
Enquesta: demanar informació sobre el que pensen, senten o fan
els altres.
Informació d’altres fonts: llibres, internet…
} EXEMPLES:
} Pacient depressiu que pensa que és un inútil total, incapaç de
fer res. Se li demana que realitzi activitats de casa, ordeni
papers personals…
} Pacient que creu que faci el que faci sempre se sent igual de
malament. Que faci un autoregistre diari hora a hora i que
indiqui les activitats realitzades i el grau de gaudi de cadascuna
d’elles.
} … (pensau en altres exemples)
} 9 passes per a dissenyar i dur a terme un experiment
conductual:
1. Identificar una o més cognicions objectiu per a posar en
dubte.
2. Revisar les proves existents a favor i en contra de la cognició
(qüestionament verbal).
3. Fer una predicció específica que es pugui posar a prova i
avaluar el grau de creença en ella.
4. Justificar al pacient la necessitat de dur a terme l’experiment.
Li ha de quedar clar quin és l’objectiu.

conductual:
5. Acordar en què consistirà exactament l’experiment. El que el
pacient farà i com, a on, quan i amb qui; les conductes que ha
d’eliminar perquè contribueixen a mantenir la predicció
negativa (p.ex. evitació), i els aspectes que ha de tenir en
compte per a decidir si la predicció s’ha complit o no.
6. Dur a terme l’experiment i prendre nota detallada dels
resultats, mitjançat un autoregistre.
Autoregistre d’un experiment conductual:
Data i Predicció Perspectiva Experiment: Resultats Conclusió

situació (pensament alternativa i què fer i en (què ha (què he
negatiu) grau de què fixar-se passat après)
creença realment)
conductual:
7. Discutir com es va dur a terme l’experiment conductual i els
resultats que s’obtingueren.
8. Extreure conclusions a partir dels resultats.
9. Planificar què més convé fer.
L’objectiu del qüestionament verbal i conductual s’assoleix quan el
pacient és capaç de refutar els seus pensaments negatius i substituir-los de
forma convincent per d’altres més apropiats, de manera que es produeixi, a
més, el canvi emocional i conductual esperat.
} Modificació dels esquemes cognitius (D)
} identificació i discussió dels supòsits bàsics disfuncionals instant
el subjecte a provar-ne la validesa. Útil per a prevenir
recaigudes.
QUAN?
Quan ja s’ha assolit l’alleujament de la simptomatologia depressiva
Quan els esquemes interfereixen en el transcurs de la intervenció

Inicialment: (psico)educació sobre aquests esquemes i
justificació de la necessitat del seu canvi:
a) Els esquemes i creences influeixen fonamentalment en com
interpretam les coses i en les nostres emocions i conductes
(poden utilitzar-se les creences religioses o polítiques com
exemple)
b) Provenen en gran mesura d’experiències primerenques
d’aprenentatge o d’experiències traumàtiques o altament
emocionals.
c) Per a prevenir la reaparició de problemes, cal identificar i
modificar les creences en què es basen.
PROCEDIMENT de la Teràpia centrada en esquemes de Young:
1. Incrementar la consciència dels esquemes actius identificant-los i etiquetant-
los.
2. Explorar els orígens dels esquemes (infància, adolescència) fent-ne veure la
seva funció adaptativa.
3. Lligar els problemes i símptomes actuals als esquemes actius disfuncionals.
4. Descobrir els avantatges i desavantatges de cada esquema actiu.
5. Accedir als esquemes actius durant la infantesa (prototípicament els de
mancances en autonomia i capacitat d’actuar, hipervigilància-inhibició) i que
s'associen amb la disfòria, aprensió ansiosa, por, tristesa, indefensió d’infant
vulnerable.
6. Dur a terme diàlegs per a qüestionar els esquemes actius disfuncionals
7. Generalitzar els resultats a la vida quotidiana
Dur a terme diàlegs per a qüestionar els esquemes

actius disfuncionals:
De quina forma no és raonable el supost o creença?
L’objectiu és veure les dades a favor i en contra.
Per ex. Per a modificar la creença de que “les coses s’han de fer perfectament,
o no paga la pena fer-les”, es podrien utilizar altres creences existents com
“voler ser perfecte consumeix molt de temps i no permet fer d’altres coses
desitjades”.
De quina forma el supost o creença és poc útil?

Li serveix per a aconseguir el que vol a la vida o el destorba?
Una estratègia és analitzar les avantatges i desavantatges a curt i a llarg

termini de mantenir aquesta creença.
P.ex. Les normes perfeccionistes poden produir actuacions d’elevada qualitat,

però a canvi d’una elevada ansietat, problemes amb els altres i evitació
d’altres oportunitats.
En relació a l’anterior...
Quina seria una alternativa més moderada que
proporcionaria les avantatges de la creença sense les seves
desavantatges?
Les creences disfuncionals solen ser extremes (blanc o negre), així que es
tracta de cercar punts intermitjos (grisos).
P.ex. “Sempre t’has de valer de tu mateix/a, no importa si et sents malament”

pot ser reformulada en termes més realistes i útils “és bo saber gestionar els
propis problemes sense dependre de ningú, però no sempre tinc per què ser
capaç de fer-ho, sóc humà/ana i de vegades necessit ajuda, com qualsevol altra
persona”.
Estructura de la teràpia cognitiva
} Els protocols suggereixen que la intervenció cara a cara

es faci entre 15 i 25 sessions (tot i que no sol excedir
de les 16-20). Tenen un durada de cinquanta minuts amb
periodicitat setmanal.
} Les darreres sessions se solen espaiar un poc més (p.ex.
cada dues setmanes) per tal de no acabar la intervenció
de forma molt abrupta.
1ª sessió
} Establir una relació empàtica
} Investigar les expectatives respecte la teràpia
} Elicitar possibles actituds negatives envers un mateix, la
teràpia i el terapeuta.
} Concretar els problemes més urgents i accessibles (p.ex.
desesperança, idees de suïcidi, mal funcionament general, disfòria
greu...)
} Explicar les estratègies cognitivoconductuals, emfasitzant
els fonaments teòrics de les tasques conductuals i de l’assignació
de tasques per a casa.
1ª sessió (continuació)
} Explorar el nivell d’activitat del pacient, elaborar un
registre d’activitats i, en el seu cas, programar
algunes activitats per fer entre sessions.
} Proporcionar al pacient el manual “Coping with depression”
(p.ex.)
} Investigar les reaccions davant la sessió.
} Tasques per a casa: registre d’activitats diàries,
realització de les tasques assignades (increment d’activitat)
2ª sessió
} Investigar els efectes de la primera sessió
} Revisar el registre d’activitats assignades
} Revisar la lectura del text “Coping with depression” (o
text equivalent)
} Comentar els problemes i progressos de la sessió
anterior
} Programar activitats per a realitzar en el període entre
sessions.
} Preparar l’agenda i concretar els problemes a discutir.
Començar a demostrar les relacions entre
pensaments-conducta i afecte, basant-nos en les
experiències del pacient.
} Investigar les reaccions davant la sessió
} Tasques per fer a casa: continuar amb el programa d’activitats
(agradables o les que es puguin dur a terme sense massa
dificultat).
3ª sessió
} Preparar l'agenda de la sessió, revisar la sessió anterior i les
tasques realitzades
} Discutir els pensaments automàtics negatius (opcional)
} Preparar i assignar tasques
} Feedback sobre la sessió
} Tasques per fer a casa: continuar amb el programa d’activitats
i demanar al pacient que redacti una breu biografia per a la
sessió següent.
4ª sessió
} Mateix format general de la sessió anterior.
} Instruccions addicionals per identificar els pensaments
automàtics negatius.
} Explicar com els pensaments automàtics són distorsions
de la realitat i estan relacionats amb altres símptomes de la
depressió.
} Fer aflorar pensaments automàtics, especialment relacionats
amb les tasques que assignam per fer a casa.
} Tasques per fer a casa: registre d’activitat i assignació de
tasques.
5ª sessió
} Mateix format general de la sessió anterior.
} Revisar els registre d’activitats.
} Revisar i discutir els pensaments automàtics negatius.
} Ensenyar al pacient maneres d’avaluar i corregir
les distorsions cognitives (pensaments automàtics).
} Explicar com es fa servir el Registre de Pensaments
Distorsionats (o automàtics negatius), explicant
especialment les columnes referides a la resposta
racional alternativa, el grau de creença en la resposta
racional i el resultat de tot plegat.
} Tasques per fer a casa: registre de pensaments
automàtics negatius i generació de respostes racionals
alternatives.
Sessions 6, 7 i 8
} Mateix format de les sessions anteriors
} Continuar modificant factors psicològics per a recuperar el
nivell de funcionament anterior a la depressió. Continuar
identificant pensaments automàtics negatius
} Mostrar i proposar respostes racionals alternatives als
pensaments automàtics.
} Assignar tasques per fer a casa centrades en el registre de
pensaments automàtics negatius, identificant els errors
cognitius i proposant respostes racionals alternatives.
} Discutir el concepte de “supòsit bàsic” (esquema
cognitiu depressogènic – actituds disfuncionals)
Sessions 9 – 12
} Delegar en el pacient una major responsabilitat en
l’establiment de l’agenda.
} Incrementar la seva responsabilitat en relació a les
tasques per fer a casa.
} Identificar i discutir els supòsits bàsics. Provar-ne
la validesa.
Sessions finals (13-15 fins a la 20)

} Preparar al pacient per a l’acabament de la teràpia.
} Fomentar la continuació de les tasques per fer a casa i la
pràctica de les diverses estratègies un cop finalitzada la
teràpia; emfasitzar que la teràpia és un procés
d’aprenentatge que continua al llarg de tota la
vida.
} Identificar els problemes que s’anticipin i generar i
practicar estratègies per fer-hi front.
Dificultats en la reestructuració cognitiva
} El pacient informa de pensaments massa generals que no
especifiquen el que tem que ocorri.
} El pacient tem informar de certs pensaments negatius per por de
l’avaluació negativa per part del terapeuta.
} El pacient informa o es mostra fàcilment d’acord amb formes
alternatives de pensar suposadament per a complaure al terapeuta o
evitar una discussió més profunda que interpreta com avaluació
negativa.
} A l’inici del tractament el pacient no creu que hi hagi formes
alternatives de fer les coses. Accepta que l’alternativa és plausible
racionalment, pero segueix pensant que la seva interpretació és la
correcta.
} El pacient diu que pot reestructurar els seus pensaments negatius a
la sessió, pero que no pot pensar fredament quan està trist.
QUÈ FEIM?
} El pacient informa de pensaments massa generals que no

especifiquen el que tem que ocorri.
Se li explica que el més específic és el que realment està

mantenint el problema. I això és el que s’ha de reestructurar.
Tècnica de la fletxa descendent: què passaria si…?
} El pacient tem informar de certs pensaments negatius per

por de l’avaluació negativa per part del terapeuta.
Empatitzar amb el pacient. Explicar-li que és habitual presentar

determinats pensaments extranys (es pot posar algun exemple).
No mostrar sorpresa quan es verbalitzen els pensaments.
En cas de continuar sense informar dels pensaments, es pot esperar
a haver avançat en la teràpia, i en cas necessari, reestructurar el
mateix pensament de que el terapeuta “l’avaluarà malament”.
} El pacient informa o es mostra fàcilment d’acord amb

formes alternatives de pensar suposadament per a
complaure al terapeuta o evitar una discussió més
profunda que interpreta com avaluació negativa.
Reestructurar la creença de que és necessari complaure al

terapeuta (Què passaria si no em mostràs d’acord amb ell/a?)
Fomentar que el pacient expressi gradualment les seves
emocions, i pensaments, sense forçar-lo.
} A l’inici del tractament el pacient no creu que hi hagi
formes alternatives de fer les coses. Accepta que
l’alternativa és plausible racionalment, pero segueix
pensant que la seva interpretació és la correcta.
Cercar altres creences que el pacient ja hagi modificat en altres

àmbits perquè no eren certes o eren desadaptatives: per ex.
Exfumador que pensava que fumar no li feia mal.
Altres àmbits en que es poden trobar creences modificades: hàbits
dietètics, sobreprotecció dels fills, ús cinturó seguretat…
} El pacient diu que pot reestructurar els seus pensaments
negatius a la sessió, pero que no pot pensar fredament
quan està trist.
Aplicar la reesctructuració quan comença l’emoció, no quan

aquesta ja és molt intensa.
Dur targetes escrites amb el p. negatiu i el p. positiu, o amb el
positiu i les evidències que el reforcen.
Distracció per a minvar l’emoció, i després fer la reestructuració.
} El pacient diu que tot i haver reestructurat els
pensaments algunes vegades en la situació real, segueixen
reapareixent i continua sentint-se trist.
S’ha d’emfasitzar la necessitat de continuar practicant fins que la

nova forma de pensar en converteixi en habitual.
És com un hàbit adquirit que requereix de pràctica per a revertir-

lo (p.ex. pany d’una porta que s’obria cap a l’esquerra i el nou
s’obri cap a la dreta)
Psicoteràpia interpersonal per a la
depressió
Psicoteràpia interpersonal
} Tipus d'intervenció breu d'orientació psicodinàmica.
} La concepció bàsica del problema és que la depressió és

el resultat de les dificultats de relació amb les persones
rellevants de l'entorn que, alhora, les manifestacions del
trastorn depressiu contribueixen a empitjorar.
Dificultats de relació Símptomes depressius

Psicoteràpia interpersonal: objectiu
} La intervenció, centrada en l'aquí i ara, s’orienta a

l'aclariment de les relacions interpersonals i a modificar la
manera en què la persona veu i en com s'estructuren les
relacions amb els altres.
} Se centra a resoldre els problemes interpersonals que hi
pugui haver a la vida del pacient i que es relacionen
directament amb l’actual episodi depressiu.
} Individual
} Peridiocitat setmanal
} 12-16 setmanes
} Intervenció no directiva, centrada en què el pacient
explori les seves àrees problemàtiques, expressi el seu
estat d'ànim i s’intenta que comportaments depressius
vagin canviant a partir de l'insight resultant del procés
terapèutic i la posada en pràctica de les conductes
proposades.
Centrada en 4 àrees:
} l'aflicció (dol),
} la transició de rol,
} els conflictes interpersonals,
} els dèficits interpersonals.
AFLICCIÓ (DOL)
} pena mòrbida – crònica o
distorsionada, associada amb
la pèrdua – que afecta
negativament la relació amb
els altres. El seu abordatge
pretén que la persona valori
de manera més adaptativa la
pèrdua que l’ha conduït a
aquesta situació i que actuï
per reemplaçar les activitats
o recursos perduts.
AFLICCIÓ (DOL)
} Estratègies:
} Analitzar la pèrdua.
} Parlar amb el terapeuta o una persona propera sobre: (a) els
sentiments experimentats en el moment que es produí la
pèrdua i (b) els esdeveniments immediatament anteriors,
durant i després de la pèrdua.
} Exploració dels sentiments (ràbia, odi, culpabilitat…) i dels
pensaments associats, el seu realisme i la seva utilitat.
} Si la persona presenta un déficit de relacions satisfactòries,
consideració de les possibles formes d’establir relacions amb
els altres.
TRANSICIONS DE ROL
} Canvis introduïts en el funcionament habitual de l’individu (un canvi de
feina, casar-se, tenir fills, jubilar-se).
} Poden resultar una font d'estrès per a molts individus i afectar
l’autoestima, les relacions personals.
} Ser capaç d'identificar el problema, aclarir les seves expectatives
respecte a la nova situació, i identificar-ne els aspectes positius.
} Adquirir les noves HH que requereix el nou rol.
} Establir nous vincles personals i noves relacions que li serveixin de
suport en el nou rol.
} Millorar la capacitat de comunicació i negociació amb els altres
per prevenir les discussions (conflictes interpersonals)
CONFLICTES INTERPERSONALS
} Es donen perquè el pacient i l’altra persona amb la que

s’estableix la relació, esperen coses diferents de la relació
interpersonal (expectatives no-recíproques)
} Ajudar el pacient a identificar els problemes generals
en el funcionament interpersonal, i a prendre
consciència de les seves conseqüències, alhora que
s'afavoreix l'adquisició de noves conductes per millorar la
comunicació i l'establiment de relacions sòlides.
DÈFICITS INTERPERSONALS
} El pacient té una situació actual o crònica de relacions

interpersonals inadequades o que no li serveixen de
suport. Pot dur a l’aïllament social.
} Es pretén explorar les relacions importants del pacient en
el passat, intentant identificar els problemes que es
repeteixen i les actituds contraproduents.
} Exercici per a fer més conscient al pacient de com són les

seves relacions interpersonals i de com es poden millorar
} Exercici per a fer més conscient al pacient de com són les

seves relacions interpersonals i de com es poden millorar
Psicoteràpia interpersonal: estructura
} Sessions 1-3
} Conceptualització del problema.
} Paper de les conductes de malaltia en el manteniment del
problema.
} S’anima la persona a mantenir les seves activitats habituals.
} Sessions 4-9
} Inici sessió: “Com ha estat des de que ens vérem la darrera
vegada?” è identificar situacions concretes d’estat d’ànim,
esdeveniments i/o interaccions amb altres persones, que hagin
tengut lloc durant aquest període, a les quals es dedicarà la
sessió terapèutica.
} Representació de papers per fer veure al pacient que és la
depressió qui el fa sentir incapaç de fer determinades coses i
que s’imagini què dir i fer durant una relació interpersonal,
sense pensar si ho podrà fer o no a la vida real.
} Reprendre les activitats socials i explorar noves possibilitats de
relació i activitats en general.
} Sessions de tancament
} S’ha d’abordar explícitament la finalització de la teràpia, com a
possible procés de pèrdua, per a que el pacient reconegui la
seva capacitat d’independència.
} Es provocaran reaccions emocionals (relacionades amb la
finalització de la teràpia) per a parlar-ne i no interpretar-ho
com a una recaiguda.
} En cas que el pacient no vulgui finalitzar, se li oferirà continuar,
però passades 4-8 setmanes, per a comprovar si realment ho
necessita.
Els continguts del programa no resulten contradictoris amb

el que es proposa des de la psicologia conductual per a
l'abordatge de la depressió. La diferència fonamental
consisteix en la menor directivitat de la psicoteràpia
interpersonal, la no programació explícita
d'activitats entre sessions i la molt menor
dedicació a l’ensinistrament-pràctica de noves
habilitats.
} La psicoteràpia interpersonal (TIP) s’ha mostrat eficaç en

el tractament de la depressió major respecte al placebo,
tot i que la millora pot ser més lenta que amb
antidepressius.
} El tractament amb TIP podria estar associat a millores
addicionals en el funcionament social al final del
tractament.
} El tractament combinat TIP i medicació ofereix millors
resultats que la TIP tota sola en la reducció de
recaigudes.

Present - Tema 3 (II) - 20-21 2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Present - Tema 3 (II) - 20-21 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La teràpia cognitiva per a la

Adaptat de Bados (2008)

} OBJECTIU: modificació de les creences i de la

• Modificació de l’estil de pensament negatiu

• Modificació dels esquemes subjacents disfuncionals.

} Promoure que els subjectes se n’adonin i valorin de quina

§ La causa de les alteracions emocionals

§ No és la situació la que provoca el

Detecció de reducció d’activitats: Registre activitats diàries (+ ànim):

A la llar (cuinar, fregar…) Activitat Estat d’ànim

Personal (llegir, exercici físic…)

Dificultat mitjana Objectiu 2

Identificació de PENSAMENTS: procés continu al llarg de

Identificació de PENSAMENTS: requereix entrenament. Instruccions

Identificació de PENSAMENTS: requereix entrenament. Instruccions

Preguntes retrospectives del terapeuta,

Evitar preguntes del tipus per què?

Preguntes retrospectives del terapeuta,

Situació Emoció Pensament i Pensament Grau de Emoció

Situació Emoció Pensament i Pensament Grau de Emoció

} Generen malestar i per això el pacient intenta evitar-los.

} En el cas de les imatges, solen ser breus (menys d’un segon) i,

} Falta de congruència entre l’estat anímic actual, i l’estat

A. Considerar les valoracions cognitivoemocionals com a

B. Avaluar les evidències de les quals es disposa sobre el pensament-

C. La generació d'explicacions alternatives que permetin,

D. Finalment, acabar generant suposicions bàsiques més

En qualsevol cas, que el

• Anàlisi lògica i • Cercant dades

Extreure les conclusions pertinents: GENERAR

} Una vegada s’ha reestructurat el pensament, el pacient ha

“No està content amb la meva

“Sóc un mal pare, perquè si no

“El cap no es fia de la meva

• Anàlisi lògica i • Cercant dades

} QÜESTIONAMENT CONDUCTUAL de les

} El qüestionament verbal és una passa preliminar. L’assoliment

2. EXPERIMENTS D’OBSERVACIÓ. El pacient és només un

} 9 passes per a dissenyar i dur a terme un experiment

Autoregistre d’un experiment conductual:

Data i Predicció Perspectiva Experiment: Resultats Conclusió

Quan els esquemes interfereixen en el transcurs de la intervenció

Dur a terme diàlegs per a qüestionar els esquemes

De quina forma no és raonable el supost o creença?

L’objectiu és veure les dades a favor i en contra.

De quina forma el supost o creença és poc útil?

Una estratègia és analitzar les avantatges i desavantatges a curt i a llarg

P.ex. Les normes perfeccionistes poden produir actuacions d’elevada qualitat,

P.ex. “Sempre t’has de valer de tu mateix/a, no importa si et sents malament”

} Els protocols suggereixen que la intervenció cara a cara

Sessions finals (13-15 fins a la 20)

} El pacient informa de pensaments massa generals que no

Se li explica que el més específic és el que realment està

} El pacient tem informar de certs pensaments negatius per

Empatitzar amb el pacient. Explicar-li que és habitual presentar

} El pacient informa o es mostra fàcilment d’acord amb

Reestructurar la creença de que és necessari complaure al

Cercar altres creences que el pacient ja hagi modificat en altres

Aplicar la reesctructuració quan comença l’emoció, no quan

S’ha d’emfasitzar la necessitat de continuar practicant fins que la

És com un hàbit adquirit que requereix de pràctica per a revertir-

} La concepció bàsica del problema és que la depressió és

Dificultats de relació Símptomes depressius