Orientació diagnòstica: els símptomes que presenta....

, segons els criteris establerts en el DSM-V, 2014

presenta Trastorn de pànic 300.01 (F41.0) / Agorafobia 300.22 (F40.00)

Diagnòstic diferencial:
-Fobia social: es dona quan existeix por a la avaluació social o a fer el ridícul.
-TEPT: existeix por i/o evitació per recordar una situació traumàtica després de la seva explosió (fet
traumàtic) i es re- experimenta i es donen símptomes persistents de hiperactivació.
-Fobia específica: existeix una evitació/por a situacions específiques i concretes
-Abuso de sustancias o afecció mèdica
-TAG: la preocupació és crónica e inespecífica, diversos aspectes de la vida preocupen.

Exemple:
Orientació diagnòstica: arran dels atacs de pànic i l’ansietat que li produeix la seva anticipació, tenint en
compte que no existeix cap estímul aversiu que justifiqui la seva aparició, em decantaria pel trastorn del
pànic.
Diagnòstic diferencial: trastorn d’estrès post-traumàtic, però el primer atac es va donar en una situació
normal, sense estímuls negatius i la resta s’han donat en contexts diferents. En no donar-se cap situació
traumàtica ni concreta descarto aquesta opció.

Establiment d’objectius terapèutics:

- Generar una demanda d’ajuda per sí mateix i que accepti la intervenció, fomentant la conciència del
problema i la necesitat d’intervenció i recuperació (en cas que no hagi fet la persona la seva demanda)
- Establir una bona relació terapèutica i fomentar la adherència al tractament (i tto. Farmacològic si pren)
- Facilitar informació al usuari respecte el diagnòstic i tractament (i al seu entorn/família si procedeix, si viu
amb ells, sinó buscar el recolzament comunirari)
- Millorar la qualitat de vida del usuari/a reduïnt la simptomatología i la severitat dels símptomes
- Incrementar la informació i coneixement de la malaltia, així com la gestió d’ella.
- Augmentar la percepció de control i autorregulació de símptomes, eficàcia, estat anímic i comportament.

Exemple:
Em centraré en identificar les causes e identificar i modificar les distorsions cognitives, vull ensenyar-te
diferents formes de pensar, comportar-te i reaccionar, els atacs de pànic poden començar a desaparèixer
una vegada aprenguis a reaccionar de manera diferent a les sensacions físiques de l’ansietat i por, alhora
has de comprendre el signifcat propi de la emoció de la ansietat i de la por, reduir i gestionar la pròpia
simptomatologia de la ansietat en els seus tres nivells de resposta.
- Disminuir els nivell d’ansietat general, que permeti reduir el temps que passa angoixat, identificar-lo i
delimitar-lo.
- Desvincular certes sensacions interoceptives, com la freqüència cardíaca, a pensaments de malaltia
greu o mort, per tal de relativitzar o acceptar l’ocurrència d’aquestes sensacions sense que augmenti el
seu nivell d’ansietat, amb el conseqüent risc d’aparició d’atacs de pànic.
- Disminuir o eliminar les conductes de seguretat, fet que condiciona el seu dia a dia. De manera que
pugui tornar a fer esport, anar a classe o sortir de casa sense acompanyant.

Terapies que es recomanen:

*TCC incloent components cognitius, exposició, psicoeducació, debat socràtic i tècniques de relaxació.
+Manual de la assignatura: pànic > TCC amb énfasis en la exposició interoceptiva i component cognitiu.
Les terapies d’atenció plena i el Mindfulness poden utilitzar-se. Agorafobia > exposició als espais i
situacions temudes, reestructuració cognitiva. La ACT per eliminar els intents de reduïr el malestar,
acceptant els events privats com part de la vida, és a dir, que el usuari accepti el que tracta d’evitar.

Exemple:
vull establir una psicoterapia de qualitat i una bona aliança terapèutica. Psicoeducació de la ansietat i la
por, emocions. Tècniques de respiració: respiració abdominal, en la crisis de pànic per efecte a la
hiperventilació es produeix un desequilibri entre els nivells d’oxigen i diòxid de carboni i l’objectiu és
balancejar els nivells. La Terapia cognitiva-focal (Clark 1986, 1988, 1989 i 1995; Clark i Salkovskis, 1986,
1996), basada en una reestructuració cognitiva focalitzada o específica de la creença catastròfica
associada al símptoma fisiològic, és una intervenció que es centra en la identificació i modificació de les
creença desadaptativa relacionada amb la interpretació catastròfica dels símptomes que genera i manté el
transtorn del pànic. Un dels principals motius pel qual l’he triat és la característica definitòria que fa
referència a la especificitat a l’hora de modificar pensaments catastròfics del transtorn de pànic, i no altres
pensaments irracioals o de creença nuclear. També realitzarà un registre diari de crisis de pànic.

El tractament tindrà una durada inicial prevista de 12 sessions, la seva durada en general serà d’una hora
amb una freqüència setmana.
Sessió 1: aliança terapèutica, el compromís, i el benefici d’adherència, transmetre-li un entorn còmode,
confortable i totalment confidencial, on es sentit agust i segur, els meus honoraris.
Sessió 2: entrevista estructurada dels transtorns d’ansietat DMS-V, i valorar la possibilitat de transtorn de
pànic amb agarofòbia.
Psicoeducació
Sessió 3: explicar la vivència de la por i l’ansietat en l’interacció amb les seves cognicions, revisar l’origen
del transtorn per poder entrendre com ha arribat on està i com el tractament el pot ajudar.
Sessió 4: explicar com funciona l’autoregistre, dades a assenyalar: data i hora, lloc, sol o acompanyat,
quan temps ha durat, quina ha estat la intensitat (1-10), com es va iniciar, quins símptomes van aparèixer.
Tasca a casa: autoregistre.
Aplicació de tècniques de desactivació
Sessió 5: habilitat que s’aconsegueix amb la pràctica, ensenyament de respiració abdominal amb
diferents tècniques: inspirar- apnea (10s-15s) –exhalar, respiració 4x4 (dibuixant un quadrat) inspiro en 4
temps, apnea 4 temps, exhalo 4 temps, apnea 4 temps.
Tasca a casa: autoresgistre.
Acció
Sessió 6: explicar la terapia cognitivo-focal, primera fase; a partir de la descripció de l’últim episodi de
pànic identificar la creença nuclear catastofista, és importante descobrir les interpretacions dels
símptomes experimentats en forma catastròfica, i donar-se compte del important paper dels pensaments
sobre les nostres emocions i conductes.
Tasca a casa: autoregistre.
Sessions 7-8: discussió de les interpretacions catastròfiques a través de reestructuració cognitiva d’un
debat socràtic amb preguntes, qüestionar la veracitat buscant evidències a favor i, sobretot, en contra
d’aquest pensament o creença irracional, la magnitud real de las conseqüències i la seva utilitat, per
finalment considerar i substituir aquestes interpretacions catastròfiques que no son certes per altres
explicacions alternatives més realistes.
Tasca a casa: autoregistre.
Sessió 8-9: discussió de les interpretacions catastrofistes (a través de proves de realitat o experiments
conductuals): consisiteix en sotmetre a prova els pensaments catastrofistes en la vida real, per comprovar
realment si són així o, pel contrari, no són certes. L’objetiu és generar de forma directa e intencional, en
contexte controlat, l’aparició dels símptomes temuts (exposició interoceptiva) perquè l’Arnau es doni
compte de que no els hi te por perquè no els interpreta de manera catastròfica. Aquesta és la idea nuclear
del model cognitiu del pànic: els símptomes fisiològics són els mateixos, la diferència es troba en la
interpretaciò cognitiva que faci, com és un símptoma que l’Arnau ha provocat voluntàriament i creu que
pot controlar, ja no l’interpretarà com un perill.
Tasca a casa: autoregistre.
Sessió 10-11: Prevenció de resposta de conductes de seguretat: eliminar totes les conductes d’evitació
(generades per la creença catastròfica) que mantenen el problema i la creença nuclear, per tant; tornar a
practicar esport, intentar sortir sol de casa, tornar a classes, deixar de controlar les seves constants
vitals amb un smartwatch.
Tasca a casa: autoregistre.
Sessió 12: procediré a la devolució dels resultats.