TRAUMA PSICOLÒGIC

EN PACIENTS AMB TCA

Irene Escolà Costa
Psicòloga Sanitària
Psicoterapeuta
 TRAUMA PSICOLÒGIC
• DEFINICIÓ: succés o conjunt de successos que arriben a definir la manera en la que les
persones organitzen les percecions subsegüents.
• És el resultat de l’exposició a un EVE inevitable que sobrepassa els mecanismes d’afrontament de
la persona y del qual no pot escapar.
• Quan les persones estan sobrepassades per les seves emocions, els records no poden transformar-
se en experiències narratives.
• La fòbia al record impedeix la integració de l’aconteixament traumàtic i fragmenta els records
apartant-los de la consciència i deixant-los organitzats en memòries visuals, perceptives…
• Les persones traumatitzades passen per períodes en que experimenten el trauma y altres períodes
en què apenes el recorden.
 SISTEMA NERVIÓS I TRAUMA
• Les respostes davant del perill estan determinades biològicament.
• SNS: sistema responsable de les respostes de defensa activa
• SNPS: sistema responsable de les respostes de defensa passiva
• Quan les respostes de defensa activa no funcionen, s’activen les passives i es
produeixen respostes de paràlisi (fuga de la ment, entumiment, paràlisis del cos…)
• Les experiències traumàtiques en la vida primerenca tenen efectes en les estructures
més profundes del cervell, que són responsables de les capacitats reguladores
bàsiques i que capaciten a la ment per respondre posteriorment a l’estrès.
FUNCIONAMENT CEREBRAL I TRAUMA
• AMÍGDALA: regula les emocions. Naixem amb aquest nucli madur. Traspassa informació
somàtico-sensorial a l’hemisferi dret. Implicada en les memòries implicites (records d’experiències
en forma de conductes, olors…)
• HIPOCAMP: S’encarrega de la seqüenciació de records, contextos y de la simbolització. Madur a
partir dels 3 anys. Traspassa informació a l’hemisferi esquerra. Implicat en la memòria narrativa
(cognitiva i explícita)
• Les persones amb trauma tenen l’amígdala hiperactivada i no deixa que l’hipocamp digereixi el
trauma.
• Hemisferi dret: emmagatzema records traumàtics. Persones amb trauma el cos callós és
• Hemisferi esquerra: emmagatzema els recursos. menor  menys comunicación entre
hemisferis
 DIAGNÒSTIC
• TEPT  DESNOS  TID
• DESNOS: traumes acumulatius
A) Alteració en la regulació de l’afecte i impulsos ( es requereix 1 i un entre 2-6)
1) Regulació de l’afecte
2) Modulació de la ràbia
3) Auto-destructuvitat
4) Preocupació suicida
5) Dificultat de regulació en la implicació sexual
6) Riscos excessius
B) Alteració de l’atenció i la consciencia (es requereix un)
1) Amnèsia
2) Episodis de dissociació transitoris i despersonalització
 DESNOS I DESENVOLUPAMENT
EMOCIONAL
• L’ésser humà té instints emocionals que el fan cercar l’acceptació i l’estima
dels progenitors. A partir de l’atenció i el tracte que rep el nen en cada fase
del desenvolupament el nen percep una idea o missatge de l’entorn (permisos
i mandats) que l’informen sobre què i com és ell, els altres i el món.
• Permisos: missatges positius que parteixen de la necessitat de qui el rep i
l’estimulen a créixer.
• Mandat: missatge negatiu que anul·la una part o la totalitat de l’ésser a qui va
dirigit.
 TRAUMA ACOMULATIU I TCA
• Quins són els permisos i mandats més freqüents en pacients amb TCA?

• Quina funció fa el símptoma alimentari en la retraumatització?

 TRACTAMENT
1) CONTENCIÓ, ESTABILITZACIÓ I REDUCCIÓ DE SÍMPTOMES
 Treball psicoeducatiu: donar sentit a l’experiència, identificar estímuls desencadenants, benestar físic.
 Ambient: centrar-se en assumptes pràctics, implementar rutines, donar predictibilitat
 Marc de confiança i seguretat (suicidi i autolesions)
 Límits i regles
 Construir habilitats per tranquilitzar-se
 Xarxa de recolzament
2) MODIFICACIÓ RECORDS TRAUMÀTICS
 Tècniques psicodramàtiques
 Autereparentalizació
 EMDR
 Mindfulness
3) INTEGRACIÓ I REHABILITACIÓ DE LA PERSONALITAT
 Permisos