Tema 4.

Emocions
1. L’EMOCIÓ
1.1 Qué és l’emoció?
Genera una resposta d’alerta, faciliten la posada en marxa de les reaccions apropiades i
adaptatives als aconteixements vitals.

Disposicions de base neural (patrons neurovegetatius, endocrins i

conductuals) típics d’una espècie que posibiliten la posada en marxa
de les reaccions adaptatives a un context determinat i que són
d’importància biològica per l’individu. En els humans, s’acompanya
dels sentiments.
Tenen:
- Expressió física​:OBJECTIU /EXTERN Reacció Filogenèticament anterior

Serveixen per produir un arousal, una activació fisiològica. Tot allò que fem
externament també ens ajuda a comunicar com ens sentim als demés.
Facilita les conductes i la movilització d’energia per fer moviments ràpids i amb
potència com la fugida.
-S
​ N Autònom i SN vegetatiu​ (musculatura i òrgans interns)
-E​ ndocrí​: Reforça la resposta neurovegetativa i del SNA:
a) Medul·la Suprarrenal (adrenalina i NA)​: promouen l’augment de fluxe
sanguini a la sang i la conversió dels nutrients emmagatzemats en glucosa
b) Escorça suprarrenal (hormones esteroides)​: contribueixen que hi hagi
més
glucosa disponible en sang

- Process mental​ SUBJECTIU /INTERN Sentir Filogenèticament posterior

És l’experiència subjectiva de l’emoció. Depenen del correcte funcionament de:
- L’escorça orbitofrontal
- L’escorça cingulada anterior
- L’escorça parahipocampal
 Pensaments que depenen de la memòria i aprenentatge.

1.2. Per a què serveixen les emocions?

1. Motivació conductual
• Activació general I específica.
Ex: Lleó -> conducta motivada de fugida
2. Adquisició i evocació de memòries per un coneixement i comportament adequats
Ex: L'amígdala junt amb l'hipotàlem facilita les memòries amb component
emocional com el condicionament de la por. (condicionament aversiu).
Ex: El nen es porta malament, li treuen el telèfon i l’emoció que sent en
conseqüència el fa aprendre.
3. Comunicació interpersonal: expressió I reconeixement d'emocions
Ex: Observar un cara expressant por ens pot alertar de possible perill. Comunica el
que sent la persona i també el que passa en el
seu context.

1.3. Quantes emocions experimentem?

La recerca diu que hi ha unes emocions bàsiques i a
partir d’allà obrim un ventall que varia segons el model.
això està basat molt en la identificació de les emocions a
partir de l’expressió facial.

2. TEORIES DE L’EMOCIÓ
2.1 Teoria de James – Lange (1884 – 1887)
Troben just el contrari del que diria la intuició popular

A favor:
• Pacients amb lesió medul·lar experimenten una disminució de la intensitat d’algunes
emocions.
En contra​:
• Un emoció perdura com a sentiment després de la finalització de l'activació fisiològica.
• No hi ha respostes fisiològiques específiques per cada emoció (SN Simpàtic: por, enuig,
sorpresa; SN Parasimpàtic: alegria I tristesa). hi ha sistemes que es superposen.

2.2. Teoria de Cannon - Bard (1929)

Experiència d'emoció i activació autonòmica simultània.
• El cervell ha d'interpretar la situació per decidir l'emoció
apropiada. La resposta fisiològica i l'experiència de l'emoció són
simultànies

2.3 Teoria bifactorial Schachter-Singer (1962) Model d'atribució cognitvia Schachter-

Singer
L'experiment de l'epinefrina (adrenalina): Dos grups, als dos se’ls injecta noradrenalina, un
grup està avisat dels seus efecte i per tant, no influia en les emocions en canvi als que no
estaven avisats sí que influia. Per tant:
Interpretació cognitiva de l'estímul I l'activació visceral.
• L'emoció és el resultat
de la interacció entre
l'arousal fisiològic la
interpretació cognitiva
2.4 A. Damasio
Hipòtesi del marcador somàtic: Les emocions es relacionen amb la raó i ajuden
al procés de raonament. A vegades l’ús de les emocions pot ser perjudicial,
però sempre és millor que el raonament tingui en compte les emocions

3. L'EMOCIÓ COM A COMUNICACIÓ

3.1. Universalitat de l'expressió facial emocional
Expressions facials de les emocions amb caràcter universal segons Paul Ekman

Darwin​. L'expressió facial de les emocions és​ innata i​ ​universal.

Persones de diverses cultures utilitzaven els mateixos patrons de moviments de músculs
facials per expressar el seu estat emocional
• Eckman i Friedsen., 1971
Membres d’ una tribu de Nova Guinea comprenien expressions facials occidentals.
• Woodworth et al., 1954
Nens cecs tenen les mateixes expressions facials que nens amb visió.

Evidència en grups aïllats, no literals de dificultats per identificar la sorpresa o el fàstic en

expressions facials occidentals.
• Les expressions facials es donen en un context, no de manera aïllada.
• El context i la cultura influencien el reconeixement de l'emoció.
• Producció de les expressions facials
• Reconeixement de les expressions facials

L’expressió facial de les emocions pot ser modulada per normes culturals de manifestació.
Estudi. Terror movies: americans i japonesos
Els japonesos i els americans feien les mateixes cares quan miraven la pel·lícula sols però
si estaven acomanyats els japonesos feien menys expressions facials.
 +
3.2. Producció de les expressions facials

Dissociació entre el control voluntari i l’expressió automàtica de les emocions

● Parèsia facial volitiva: No poden moure voluntàriament els músculs facials però sí
expressar emocions genuïnes
• Lesió a l’àrea motora primària o el tracte piramidal.
● Parèsia facial emocional​: Poden moure els músculs de forma voluntària però no
poden expressar les emocionsde l’hemisferi contralateral a l’afectat.
•​ Lesió a la ínsula, SB frontal o tàlem posterior, entre d'altres.
Right hemisphere dominance (?)
La part esquerra de la cara sembla ser més expressiva, per tant, l’hemisferi dret seria més
dominant
3.3.Reconeixement de les expressions facials
Dissociació entre el reconeixement de cares i el de les expressions facials.
• Amigdala. Pacients amb lesions bilaterals a l'amigdala reconeixen cares de famosos però
tenen dificultats per a reconèixer emocions, especialment les negatives.
L'hemisferi dret sembla dominar en el reconeixement de l'emoció.
• Lateralització hemisfèrica. Les expressions facials presentades al hemicamp
esquerra es reconeixen millor.
• En una tasca d'escolta dicòtica, s'identifica millor el contingut dels discurs quan es
presenta per l'orella dreta, i s'identifica millor l'emoció quan es presenta per l'orella
esquerra. (Ley & Birden, 1982).

4. SISTEMES NEURALS DE L'EMOCIÓ

4.1 Estudis de lesió
● Estudis amb gossos decorticats (inicis del
s.XX)
- Sham rage o falsa fúria: agressivitat i ràbia
descontrolada I sense objectiu.
• Estructures subcorticals​: mediació de
resposta emocional.
• Estructures ​corticals: interpretació I control
de la resposta emocional

● Estudis de gats amb la ràbia i cervells

humans postmortem
- Circuit de Papez (1883-1958)
• Cossos mamil·lars
• Fòrnix
• Hipocamp
• Hipotàlem
• Tàlem anterior
• Escorça cingulada
- Model de McLean (1949)
Inclou l'amígdala.Proposa el nom: Sistema Límbic

● Estudis de micos
- Kluver i Bucy (1938) Lòbul temporal medial
implicat enel processament emocional.
Lesió lòbul temporal medial (Síndrome Kluver-Bucy) :
• Agnòsia visual (via del què)
• Hipersexualitat
• Hiperoralitat
• Anosognòsia
• Pèrdua de l'agressivitat
Aquests símptomes estave nabsent si només es lesionaven
areas corticals.
- Emery (2001)​ ​Lesió bilateral de l'amígdala incrementa
l'afiliació social i la confiança, i disminueix l'ansietat.
Els micos experimenten una disminució de la por.
 ● Casos clínics
- Phineas Gage (1823-1861) i​ el síndrome prefrontal
• Lesió al córtex orbitofrontal
• Canvi de personalitat
• Labilitat emocional
• Desinhibició
• Dificultat per adaptar-se a les normes socials
• Estats maníacs

4.2. Estudis de neuroimatge

Damasio et al.
(2000)​ pretén obtenir imatges de l'activitat cerebral durant cada emoció.
• Voluntaris sans
• Condicions: records neutres, tristesa, alegria, por, enuig.
• PET
• Mesures fisiològiques perifèriques
CONCLUSIONS
- Cada emoció activa un conjunt d'àrees.
- Àrees en comú entre les diferents condicions.
- La resposta fisiològica s’iniciava abans que experimentessin
l’emoció

Àrees activades en diferents emocions (Lane et al., 2000; Dolan et al., 2002)
Cortex somatosensorial:
Hipotalam: ​Media la resposta cortical amb l’acció sobre el cos a través de les hormones

4.3 Amígdala, Ínsula, Cingulat i Córtex

Orbitofrontal
● amígdala
• Localització:​ lòbuls temporals
• Estructura: 12 sub nuclis amb múltiples
aferències I eferències que participen en
diferents funcions.
• Connexions​: Cortical (prefrontal i cingulat
anterior) i subcortical (tàlem)
• Funcions:
• Reconeixement de les emocions negatives
(perill).
• Activació de respostes ràpides
(conductuals, vegetatives i
neuroendocrines). Clau en la R agressiva I
de la por.
• Adquisició del condicionament de la por
(memòria implícita): molt relacionada al
l’hipocamp
• Modulació de les memòries

Aquest so s’associa amb l’estímul evassiu( sock electric). Condicionament clàssic.

Via rapida o low road:​ Del tàlem a la amígdala, resposta instintiva.
Via lenta o high road: ​Passa pel còrtex, del tàlem va al còrtex somatosensorial primari i
secundari que connecta amb l’hipocamp i interacciona amb l’amígdala.

Lesió al nucli central de l'amígdala → no condicionament de la por.

Medial prefrontal cortex → clau en l'extinció del condicionament de la por (Phelps
et al., 2004).

Dos grups: Més activació en les cares, comuniquen perill.

 ● insula

Ajuda a reconèixer el fàstic.La ínsula anterior s'activa tant pel propi fàstig com per
l'observació d'aquest en altres. També té a veure amb els processos d’admiració i
compassió.

● cortex cingulat
Sensació de benestar, d’alegria.El mindfulness ajuda a activar-lo.
El dolor també està mediat pel còrtex cingulat.
L'empatia del dolor està mediada per les qualitats afectives però no sensorials.
Singer et al. (2004)
Experimentar el dolor​: regions cerebrals específiques
Cortex sensoriomotor, àrea somatosensorial secundària,
caudal del ACC.
Experimentar i observar el dolor​: regions solapades
ínsula anterior, ACC rostral, cerebel i tronc.
La lesió de l'amígdala del cingulat anterior fa que l’individu no senti el dolor dels altres.

● Córtex Orbitofrontal
Integra informació de diferents parts del còrtex per la
correcta regulació de les emocions

Connexions:
• ​Aferents ​<-: VTA, amígdala, sistema olfactori, tàlam,
córtex frontal I medial.
• ​Eferents ->: hipocamp, hipotàlem, amígdala, cortex
temporal, prefrontal I cingulat.
Participa en:
• Extinció del condicionament de la por
• Inhibició de la resposta agressiva
• Regulació del R en situacions socials
• Flexibilitat I R adaptativa.
• Judicis morals
• Caracterització emocional de l'expressió d'enuig
Integra les senyals fisiològiques per donar resposta en
la presa de decisions. ​Hipòtesi del marcador somàtic
(Damasio)

4.4. Model de personalitat antisocial i psicopatia

Psicòpates: No resposta de por. Menys empatia. Alteració presa de decisió i regulació.
Hipoactivació del c.orbitofrontal i amígdala.

Assassins impulsius: Experiència de por. Alteració de la presa de decisions I regulació de la

resposta emocional. Hypoactivació C.OF, hiperactivació de l’amígdala.
Resum

5. Estrés

5.1. Definició
Condicions d’amenaça, demanda, desafiament o pèrdua que posen en perill l’integritat
de l’organisme (Sandín 2003).
La resposta emocional i fisiològica davant d’un estímul estresor (p.ex. un examen). Un
estresor és allò que requereix una resposta més gran per a l’organisme.

● Estressor absolut: A ​ menaça intrínseca. Resposta fisiològica​ universal

● Estressor relatiu ​No amenaça intrínseca. Interpretació com a perill en funció dels
criteris cognitius.Resposta fisiològica ​variable
RESPOSTA A L’ESTRÈS: Reacció fisiològica que acompanya les emocions negatives i que
permet utilitzar una gran quantitat de recursos energètics per desenvolupar conductes
de lluita i de fugida.
5.2. Mecanismes de resposta/ 5.3. Eixos neurals, neuroendocrins I endocrins

Hi ha dos grans eixos d’actuació fisològica que s’activen en un organisme sotmès a estrès
● Eix neural​: efectes ràpids i a curt termini.

Prepara a l'organisme per a respondre a l'amenaça. Activació del SNA Simpàtic i SN

somàtic

● Eix neuroendocrí:​ fase intermitja.

La noradrenalina i l’adrenalina s’incrementen per la secreció de la medul·la adrenal. Puja
la pressió sanguínia i la quantitat de glucosa en sang per donar una resposta muscular
més eficient
Directament relacionat amb la R motora.
• Depèn de l'adrenalina i la noradrenalina. Estimulació de la medul·la suprarrenal.
• Els efectes són similars a l’estimulació simpàtica però més duraders
- Augment de la pressió sanguínia
- Saccelera la freqüència cardíaca
- Augmenta l’eficàcia de la contracció muscular
- Augmenten els nivells de glucosa en sang
Amígdala → Hipotàlem → Medul·la suprarrenal
 ● .Eix endocrí:​ efectes lents i a llarg termini.
Per mantenir aquesta activació s’alliberen una serie d’hormones
L’eix endocrí està format per 4 sub eixos:
1. Eix somatotòpic - Alliberació de GHRH → secreció hormona creixement (GH)
- Mobilització de glucosa i àcids grassos lliures
2. Eix tiroideu - Alliberació de TRH → secreció de l'hormona estimulant de tiroides (TSH)
- Acceleració del metabolisme
3. Eix hipofisari posterior
- Alliberació de vasopresina
- Efectes antidiurètic

● Eix hipotalàmic-hipofisari-adrenal
Alliberació de glucocorticoides (cortisol, cortisona i
corticoesterona)
•​ Regulació del metabolisme i resistència a l’estrès
• Acceleració de metabolització de proteïnes a
aminoàcids
•​ Promouen síntesi de glucosa
•​ Augmenten resistència a l’estrès
• Promouen manteniment de pressió normal (en casos
d’hemorràgia)
•​ Immunosupressió (inhibeix la producció d’anticossos)

5.4. L'estrès crònic

Quan un estressor despareix, el paràmetres fisiològics
tornen al nivell basal. Si l'estressor es manté i esdevé
crònic, pot tenir conseqüències en la salut.

LA SÍNDROME D'ESTRÈS
• Hipertròfia de la glàndula del timus i dels ganglis limfàtics
• Desenvolupament úlcera pèptida
• Hipertròfia de l’escorça suprarrenal: increment de
glucocorticoides

Símptomes
• Hipertensió Major risc de malalties cardiovasculars.
• Dany al teixit musucular
• Infertilitat Inhibició de FSH/LH
• Problemes de creixement Infants estressats tenen
menys altura.
• Inhibició de la resposta inflamatòria
• Immunosupressió: Menys resistència als agents
infecciosos i més malalties.

Dèficits cognitius
• Alteracions en la memòria i l'aprenentatge. Exposició
prolongada a glucocorticoides lesiona les neurones del
CA1. Mood disorders
• Depressió i Ansietat: Nivells de cortisol prenatals en la
mare afecten al nadó.