Tema-2.-Conceptes-motivacionals-...

Rbroncano

Procesos Psicológicos: Motivación y Emoción 1º

Grado en Psicología

Facultad de Psicología
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TEMA 2. CONCEPTES MOTIVACIONALS I. PROCESSOS PSICOLÒGICS:
INSTINT, ACTIVACIÓ I INCENTIU MOTIVACIÓ I EMOCIÓ

Els tres conceptes motivacionals bàsics  instint, activació i incentiu

1. INSINT
1.1. Concepte clàssic d’instint
La primera persona que va esmentar el concepte d’instint va ser Darwin (1859) amb la teoria de
l’evolució. Però va ser James (1895) qui va donar la definició:

- “Predisposició a la conducta dirigida a una meta que facilita l’adaptació al medi”

- Ex. imitació, amor parental, amor, rivalitat, timidesa, agressivitat, enveja, compassió,
caça sociabilitat, joc, curiositat, cobdícia, discreció, higiene, constructivisme, vergonya

Més tard, McDougall (1908) va modificar la definició, que és l’actual:

- “Una disposició psicofísica heretada, que determina el subjecte a percebre i atendre

objectes de certa classe, i li determina també a experimental una certa excitació afectiva
en percebre tals objectes, a l’hora que l’impulsa a actuar conseqüentment d’una
determinada forma”
- Ex. cuidar, rebutjar substancies, col·leccionar, explorar, escapar del perill, lluitar, desitjar
menjar, fer acte sexual, acceptar inferioritat d’estatus, buscar companyia

1.2. Crítiques al concepte clàssic d’instint (conductisme)

McDougall va anomenar de 4 processos psicològics en la definició, cosa que va causar certs
problemes, perquè la llista d’instints la va fer James, i McDougall va afegir-hi de nous, això va
comportar una sobrecàrrega

Es va arribar a la conclusió de que si una persona volia fer una acció de forma sistemàtica és que
tenia l’instint de fer-ho, cosa que determina:

- Fal·làcia nominal  el concepte d’instint és pseudoexplicatiu, és un raonament circular

- Manca d’evidència experimental  no hi havia experiments que verifiquessin que totes
les persones tenien els mateixos instints ni d’on provenien
- La conducta està fortament regulada per l’aprenentatge  es va veure que les
experiències dels individus modulaven el seu comportament

Conceptes alternatius  pauta fixa d’acció (etologia) / impuls (conductisme)

1.3. Concepció actual d’instint  pauta fixa d’acció (PFA)

Està directament vinculada amb els conceptes d’instint que Darwin va formular, és una versió
moderna demostrada científicament

“Patró de conducta heretat, específic i estereotipat que es descarrega davant de certs elements
específics de l’ambient”

1.3.1. Característiques
Innata  no canvia amb l’experiència de l’individu

Estereotipada  un cop iniciada, la pauta fixa d’acció s’intenta culminar encara que variïn
les condicions de l’entorn

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEMA 2. CONCEPTES MOTIVACIONALS I. PROCESSOS PSICOLÒGICS:
INSTINT, ACTIVACIÓ I INCENTIU MOTIVACIÓ I
EMOCIÓ

Específica  és comú a tots els membres de la mateixa espècie, cada espècie té la seva

Estímuls índex  estímuls que desencadenen una PFA, altament específics d’espècie

Mecanismes desencadenants innats  estructures neurals i hormonals sense plasticitat que

generen la pauta fixa d’acció en ser estimulades per un estímul índex

Abast del concepte  només s’aplica a les conductes animals que no depenen de
l’aprenentatge. No s’aplica a cap conducta de l’espècie humana, ja que nosaltres podem
presentar conductes reflexes, estereotips (pauta apresa) o hàbits

1.3.2. Estímul índex

Experiment de Tinbergen:

- Subjectes  cries d’oca

- Procediment  es projecta en el terra del corral l’ombra d’una figura amb dos
sentits de desplaçament
- Resultat:
o Desplaçament esquerra–dreta  no genera PFA (no és estímul índex)
o Desplaçament dreta–esquerra  sí genera PFA (és estímul índex), detecten
l’ombra com un depredador

2. ACTIVACIÓ
2.1. Precedent del concepte d’activació  concepte d’impuls
Experiment de Cannon y
Washburn (1912)  s’implanta
una bola d’aire a l’estómac
d’una persona que mesura
contraccions estomacals.
L’individu tenia a l’abast un
botó que havia de prémer quan
es notava sensació de gana:

- Resultats  correspondència entre la sensació de gana i les contraccions estomacals,

estaven sincronitzades, quan premia el botó era perquè hi havia una contracció
- Conclusió  els estímuls locals generen l’impuls

Impuls  “fenomen que succeeix al Sistema Nerviós Central (SNC), com a conseqüència d'un
desequilibri biològic, que actua com a activador i energitzador del comportament” Clark Hull

Teoria de la reducció de l’impuls (Hull, 1943)  l’impuls apareix després de fases:

si lees esto me debes un besito

TEMA 2. CONCEPTES MOTIVACIONALS I. PROCESSOS PSICOLÒGICS:
INSTINT, ACTIVACIÓ I INCENTIU MOTIVACIÓ I
EMOCIÓ

2.1.1. Crítiques al concepte d’impuls

L’impuls no és suficient per activar la conducta  es requereix la participació d’incentius

En moltes conductes no s’ha demostrat cap desequilibri homeostàtic (ex. conducta sexual)

Explicacions alternatives a les conclusions obtingudes en els experiments

Concepte alternatiu  activació

2.2. Concepte d’activació (Arousal)

“Terme hipotètic que descriu els processos que controlen l’alerta, la vigilància i la preparació per
a l’acció”

Implica la mobilització d’energia per processar informació, iniciar l’acció i mantenir-la. Parlem
de moure el cos, activar i inhibir determinats òrgans per tal de facilitar la realització del
comportament

2.2.1. Atributs del concepte

Origen al sistema nerviós central  és qui regula l’activació

Energitza la conducta  l’activació ens aporta la energia necessària per tal de preparar-nos per
realitzar l’acció

Afecta al processament d’informació  per tal de fer la conducta hem de tenir l’habilitat de
dubtar si fer-la o no, planificar-la, imaginar-nos-la, processar els estímuls, valorar i saber com
fer-la

No dirigeix la conducta a una meta  només és un procés de preparació per l’acció, i té a veure
amb la intensitat de la conducta, però no amb la finalitat o utilitat, això ho fan els incentius

El seu valor òptim no és 0  el nivell 0 d’activació no és bo, no és adaptatiu, hi ha diferents

valors òptims per a diferents tasques i per a diferents persones (llei de Yerkes–Dodson)

No sempre està associada a desequilibris fisiològics  algunes conductes són activadores

per aquest desequilibri (ex. menjar) i d’altres no (ex. ballar)

2.2.2. Paper de la formació reticular en l’activació

El sistema reticular és un regulador del nivell
d’activació. Es tracta d’un conjunt de nuclis que trobem
al lòbul de l’encèfal (zona evolutivament antiga i que, per
tant, tenen tots els mamífers). Està compost per dos
sistemes; l’activador ascendent i l’activador descendent

Experiment de Moruzzi i Magoun (1949):

- Procediment  estimulació elèctrica de la

formació reticular
- Resultats:
o Aparició del ritme beta EEG
o Respostes autonòmiques

si lees esto me debes un besito

 TEMA 2. CONCEPTES MOTIVACIONALS I. PROCESSOS PSICOLÒGICS:
INSTINT, ACTIVACIÓ I INCENTIU MOTIVACIÓ I EMOCIÓ

Experiment de Lindsley (1950):

- Procediment  lesió de la formació reticular

- Resultats  supressió del ritme beta EEG

2.2.2.1. Activació central (sistema reticular activador ascendent)
Electroencefalografia  l’activitat del còrtex cerebral està estretament vinculada a diferents
estats de consciència

2.2.2.2. Activació perifèrica (sistema reticular activador descendent)

Canvis en variables fisiològiques controlades branca branca
pel sistema nerviós perifèric: simpàtica parasimpàtica

- Sistema nerviós autònim (ràpid)

- Sistemes hormonals (lents)

Eix tiroidal

Eix cortical
Tiroxina

Cortisol

Eix medular

Adrenalina,
noradrenalina

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEMA 2. CONCEPTES MOTIVACIONALS I. PROCESSOS PSICOLÒGICS:
INSTINT, ACTIVACIÓ I INCENTIU MOTIVACIÓ I
EMOCIÓ

2.3. Llei de Yerkes–Dodson

Des de la mínima activació (son profunda) i la màxima, hi ha un rang de valors que son
òptims pel rendiment en la conducta  si es passa alt o massa baix no permet el rendiment.
El nivell òptim d’activació ens porta a un nivell màxim de rendiment

Llei de Yerkes–Dodson modificada 

interacció d’activació i dificultat de la tasca
sobre el nivell de rendiment. El nivell òptim
d’activació depèn de la dificultat de la
tasca. En tasques complexes a nivell
cognitiu, el nivell òptim és menor que si la
tasca és simple

Després es va fer una adaptació

d’aquesta llei  proposta de Hebb
sobre l’activació (1955). Va ser la
base que va posar de manifest que
els nivells extrems d’activació són
desadaptatius

Va relacionar els nivells d’activació

(des del mínim al màxim possible) al
nivell d’organització de la conducta, és a dir, al nivell de complexitat amb el qual es pot
exercir un comportament. el nivell d’activació més baix el considerava en la son profunda, pel
que el nivell d’organització de la conducta és nul, no fem res, i quan el nivell d’activació és
màxim, podem quedar, fins i tot, bloquejats, sense moure’ns ni fer res, és per això que
l’organització de la conducta també és 0

L’errada conceptual de la teoria és la vinculació d’emocions positives amb baixos nivells

d’activació i d’emocions negatives amb alts nivells d’activació. La valència de l’emoció no està
relacionada amb el nivell d’activació

Es van fer un parell d’experiments:

- Efectes de la falta d’estimulació (Heron, Hebb)  consisteix en privar a un individu

de qualsevol estímul durant hores, després surt i se li demana que faci tasques
cognitives:
o Resultats  dificultat de concentració, baix rendiment en tasques cognitives,
irritabilitat i al·lucinacions
o Conclusió  el dèficit d’estimulació és desadaptatiu
- Efectes de l’excés d’estimulació (Cohen et al.)  va separar a dos grups de nens, en
l’A va posar els nens que van a escoles properes a aeroports, i el B que les seves
escoles no eren properes a aeroports. Se’ls hi va mesurar la pressió arterial, la
resolució d’un puzle i fer una tasca atencional (buscar la lletra E):
o Resultats  els nens del grup A mostraven una major pressió arterial, menor
persistència (puzzle) i menor rendiment (tasca atencional)
o Conclusió  l’excés d’estimulació és desadaptatiu

5
si lees esto me debes un besito
TEMA 2. CONCEPTES MOTIVACIONALS I. PROCESSOS PSICOLÒGICS:
INSTINT, ACTIVACIÓ I INCENTIU MOTIVACIÓ I
EMOCIÓ

2.4. Nivells òptims d’activació (NOA)

2.4.1. Proposta de Helson
Cada organisme posseeix un nivell òptim d’activació (NOA), que depèn de les condicions
ambientals a les quals cada organisme s’ha adaptat. Això explica perquè cada individu
intenta mantenir l’activació prop del seu NOA controlant el nivell d’estimulació externa, ja
sigui per incrementar o disminuir l’activació:

- Augmenten l’activació  begudes estimulants, dutxar-se amb aigua freda, ballar, saltar,
cridar, córrer, escoltar música heavy, drogues estimulants, esports de risc, porno,
jugar amb videoconsola...
- Redueixen l’activació  begudes sedants, bany termal o sauna, menjar en
abundància, escoltar música chill-out, drogues sedants, tècniques de relaxació,
massatges, aïllar-se de la llum i sorolls...

2.4.2. Proposta d’Eysenck

Cada organisme posseeix un nivell òptim d’activació (NOA), que depèn de diferències individuals
de base genètica, que s’expressen en neuroticisme i extraversió. Això explica perquè cada
individu intenta mantenir l’activació prop del seu NOA controlant el nivell d’estimulació externa,
ja sigui per incrementar o disminuir l’activació

Eysenck diferenciava entre persones extravertides i introvertides per tal d’explicar per què unes
persones tendeixen a fer conductes que augmenten o disminueixen el nivell d’activació.
Utilitza un esquema en el que es pot diferenciar la formació reticular (en concret el sistema
reticular activador ascendent (SARA)) i el còrtex; la primera estimula excitatòriament el
còrtex, mentre que aquest estimula de manera inhibitòria la formació reticular (així controla
que no s’hiperestimula). D’altra banda tenim els òrgans sensorials, que produeixen estímuls
excitatoris pel còrtex i per la formació reticular. La diferència es troba en els nivells d’activitat
intrínseca de la formació reticular, és a
dir, la capacitat que té la
formació reticular és
diferent en aquests dos
tipus de persones per
estimular el còrtex:

- Extravertits  el SARA (sistema reticular activador ascendent) no excita suficient el

còrtex (hipofuncional) i, per tal de regular-se, l’individu activa conductes que augmenten
l’estimulació per arribar al NOA
- Introvertits  el SARA sobreexcita el còrtex i, per tal de regular-se, l’individu activa
conductes que redueixen l’estimulació per arribar al NOA

El sistema nerviós autònom i el sistema límbic, del SNP, produeix el neuroticisme

si lees esto me debes un besito

TEMA 2. CONCEPTES MOTIVACIONALS I. PROCESSOS PSICOLÒGICS:
INSTINT, ACTIVACIÓ I INCENTIU MOTIVACIÓ I EMOCIÓ

3. INCENTIU
3.1. Origen del concepte
El concepte d’incentiu va sorgir de l’experiment de Crespi (1942), aquest consistia en un
laberint, on en un extrem hi havia la rata i a l’altre el menjar, aquesta havia de buscar
l’aliment, l’experiment es divideix en diferents fases:

- Fase 0. Privació d’aliment  als

animals se’ls priva d’aliment, pel
que tenien una força motivacionals
de buscar aliment degut al
desequilibri fisiològic (impuls)
- Fase 1. Entrenament  ficaven la
rata a l’inici del laberint i el deixaven que arribés a l’aliment de la manera que
volgués. Els dividien en dos grups, dues situacions experimentals:
o Poca quantitat de menjar  conforme feien la tasca anaven més ràpid, però
hi havia un moment en el que no hi havia una millora en el rendiment
o Molta quantitat de menjar  tenien molt incentiu inicial, pel que hi havia
més rendiment, però va arribar un moment en el que no l’augmentaven,
igual que l’altre grup
- Fase 2. Canvi d’incentiu  en el moment en el que ambdós grups mantenen constants
el seu rendiment, es canvien els papers, és a dir, al primer grup se li dona més
recompensa que al segon. De manera que el primer grup augmenta el seu rendiment
(superen el nivell màxim de la fase 1, i el segon disminueix (més baixos que a la fase
1); per tant, trobem una relació entre el rendiment i la recompensa

Crespi va arribar a les conclusions:

- Un incentiu és una conseqüència externa de la conducta que té un efecte motivador

- La conducta no depèn nomes de la quantitat de privació (desequilibri homeostàtic)
- La quantitat d’incentius i la variació en els incentius també regulen la conducta

3.2. Criteris de classificació dels incentius

Segons l’origen:

- Primaris  de forma innata, sense aprenentatge, motiven el comportament (ex. el

pit de la mare per un nadó)
- Secundaris  apresos, s’adquireixen per la societat, ens donen una capacitat per
motivar-nos (ex. diners)

Segons la relació amb la

persona:

- Directes  conseqüències de les conductes que experimentem directament nosaltres,

tenen un aspecte motivacional per nosaltres (ex. petó, nota en un examen)
- Vicaris  observacions en el comportament d’altres persones, creen un aspecte
motivacional per nosaltres, ens genera un impacte (ex. execucions públiques)

7
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEMA 2. CONCEPTES MOTIVACIONALS I. PROCESSOS PSICOLÒGICS:
INSTINT, ACTIVACIÓ I INCENTIU MOTIVACIÓ I
EMOCIÓ

Segons la valència (tenen variabilitat segons la persona):

- Negativa  activen emocions negatives i conductes de retirada, aversió (ex. serp)

- Positiva  respostes positives, generen tendències d’aproximació (ex. gos)

Segons la naturalesa:

- Homeostàtics  ens permeten regular l’equilibri fisicoquímic (ex. menjar)

- Sensorials  impliquen activació de respostes positives o negatives pel simple fet de
rebre estimulació, tenen un efecte en els sentits (ex. massatge)
- Aprovació/càstig social  administració externa d’altres persones cap a nosaltres, tant
positiu com negatiu (ex. aplaudiments)
- Autoincentius  autoadministració d’incentius (ex. animar-se a guanyar una
carrera), canvia el significat d’incentiu, ja que no és una conseqüència externa, no
tots els inventius son externs
- Estatus i poder  indica una jerarquia i estan relacionats amb els socials (ex. exhibir
medalles)
- Activitat  les pròpies activitats de forma inherent impliquen l’explicació dels incentius,
és a dir, l’incentiu és poder fer la pròpia conducta, la motivació és intrínseca (ex. esport)
- Monetaris  aspecte que ens hem inventats els humans per fer canvis entre incentius

Per tant, “un incentiu és una conseqüència de la conducta que té un efecte motivador”

Apareix una paradoxa, ja que veiem que un incentiu és a la vegada conseqüència i una causa
de la conducta; ja que té efecte motivador, i un motivador és una causa de la conducta

Aquí apareix el concepte d’expectativa  “experimentar en el present una representació d’un

incentiu futur”

Relació temporal
entre expectatives,
conducta i
incentius:

8
si lees esto me debes un besito