APUNTS PSICOLOGIA DE L’APRENENTATGE

1. QUÈ ÉS L’APRENENTATGE?

L’aprenentatge és un canvi durader en els mecanismes de conducta, resultat de l’experiència amb els
esdeveniments ambientals.

S’ha de tindre en compte que quan els canvis no són duraders no hi ha aprenentatge.

D’altra banda, si els canvis no es deuen a l’experiència no és aprenentatge-

FACTORS QUE INCIDEIXEN A L’APRENENTATGE

A) Herència
B) Maduració: sense la maduresa necessària no es pot dur a terme el canvi.
C) Pràctica
D) Motivació: es pot aprendre sense motivació, no obstant, estarem menys predisposats a dur a terme dita
conducta apresa.
E) Transferència: ser capaços de transferir l’aprenentatge d’una situació a altra.

ÈTICA A LA INVESTIGACIÓ

Els animals es gasten per a la experimentació ja que:

- És més fàcil la relació causal (comportament menys variable i no sotmès a factors lingüístics ni desitjabilitat
social) i el control de la situació.
- Es fan procediments que no es poden dur a terme amb humans.

Amb humans es van establir una sèrie de principis ètics a nivell de l’APA, de la declaració de Helsinki i amb la
Federació Europea d’Associacions de Psicòlegs.

2. ORÍGENS HISTÒRICS DE LA PSICOLOGIA DE L’APRENENTATGE

- Al començament (finals del segle XIX) predominava el FUNCIONALISME: utilitzar els orígens instintius de la
conducta per a explicar la mateixa. Funció adaptativa de la conducta (la conducta té una finalitat). Dins del
funcionalisme trobem enfocaments oposats com J. Dewey (supervivència dels humans i dels animals és
diferent) i W. James (el instint és el que motiva la conducta). INSTINT: base de la conducta, tot el que es
desconeixia s’atribuïa a l’instint.
- Així, sorgeix una crítica a l’instint des de: (Caiguda a 1920)
a) Antropòlegs: diferències culturals.
b) Watson i Morgan: 3 respostes emocionals innates: por, ràbia i amor.
c) Bernard: milers d’instints incoherents.
- 1920: importància a l’aprenentatge (experiència, pràctica, perfeccionament): CONDUCTISTES (experiència
com a principal variable). Destaquem com a influències sobre aquest enfocament:
a) ASSOCIACIONISME
b) THORNDIKE: condicionament operants
c) PAVLOV: condicionament clàssic (EI-RI – EC-RC) 3 fases. *EN= estímul neutre
d) WATSON: conductista que s’inspira molt en les investigacions de Pavlov.
e) SKINNER: condicionament operant. Destaquem conceptes importants:
• REFORÇ: esdeveniment/acció que augmenta la freqüència de la R que li antecedeix.
• REFORÇ POSITIU: la conducta estarà present.
 • REFORÇ NEGATIU: la conducta estarà absent.
◼ Per distingir-los preguntem: quines conseqüències té sobre l’ambient o sobre l’entorn?
• CÀSTIG: esdeveniment que disminueix la probabilitat d’aparició futura d’una determinada R.
• CÀTIG POSITIU: E desagradable presentat després d’una conducta que es vol eliminar.
• CÀSTIG NEGATIU: E agradable eliminat immediatament després d’una R que es vol eliminar.
• PROCEDIMENT DE CONDICIONAMENT: el reforç o càstig converteix estímuls incondicionats en estímuls
apetitius o estímuls aversius.
• FASES DEL CONDICIONAMENT:
a) Identificar la conducta a modificar
b) Determinar la tassa de línia base de R per a poder vore si augmenta o disminueix (registres de freqüència
de la conducta).
c) Determinar que reforç o càstig s’aplicarà
d) Aplicar el reforç o càstig immediatament després de la conducta
e) Després d’un temps eliminar el reforç per a vore si la tassa de conducta torna a la línia base o es manté.

És important saber que no tot funciona per a tots i fins i tot a una mateixa persona no pot funcionar-li el mateix en
diversos moments de la seua vida.

EL MODEL TRADICIONAL DE L’APRENENTATGE

Distingim dos grups:

- Teories E-R: Model mecanicista, conducta rígida, aprenentatge com a estímul neutre que adquireix la
capacitat de provocar una R específica per altre EI. Destaquem com a figura a Hull (importància del
reforçament) i a Guthrie (contigüitat= aprenentatge). A aquest segon no se’l va donar importància fins
passada la dècada dels 60.
• CLARK HULL (1918): Parla de l’impuls (concepte de Woodworth) una força intensa que motiva la conducta.
Resumim així la seua teoria:
1. Només un estat d’activació intens pot motivar la conducta (tindre fam, fred... algo intern o ambiental que
amenace la supervivència).
2. Els estímuls ambientals poden adquirir la capacitat de produir activació, motivant la conducta.
3. Inicialment estableix que la recompensa (recompensa= reducció d’aquesta activitat interna intensa) influeix
en la intensitat de la conducta. Posteriorment va haver de modificar aquest punt degut a un estudi dut a
terme per CRESPI (1942) sobre la recompensa. Així es va demostrar que la recompensa afecta al nivell de
motivació (execució de la conducta), no en la intensitat d’aquesta. Aquella resposta amb l’associació més
forta (més recompensada) serà la que més es repeteixca tal i com diu la Llei de l’efecte.
• GUTHRIE: Van haver coses del plantejament de Guthrie que es van poder comprovar al laboratoria i d’atres
que no. Va rebutjar totalment la teoria de Hull. Per a ell l’aprenentgatge eera un procés senzill en el que es
produeix una associació per contigüitat (associació E-R). Segons ell, la recompensa no fortaleix les
associacions, sinó que “protegeix” les associacions. Així la recompensa actua per impedir qualsevol nou
condicionament.
Destaquem la seua concepció sobre EL CÀSTIG. Per a ell són diferents estímuls incondicionants que
provoquen diferents respostes. Per a ell suprimirà la resosta “inadequada” si la resposta provocada pel
càstig es incompatible amb la resposta castigada. Si pel contrari la resposta és compatible incrementarà
aquesta resposta (p.ex.: cridar-li a algú que deixe de cridar).
- Recolzament a aquesta teoria:
1) El càstig pot incrementar una conducta inadequada quan la conducta produïda per ell és compatible amb la
R castigada.
 2) La contigüitat entre la R i el reforçador és fonamental per a impedir les adquisicions d’associacions
competidores.
3) Sols una part dels estímuls ambientals estan activats en un moment donat (

- Teories cognitives: mentalista, aprenentatge com s adquisició de coneixement per aconseguir recompenses i
evitar càstigs, la conducta es considera més flexible. S’entén que la conducta té certa intencionalitat.
Destaquem als següents autors:
• EDWARD TOLMANN

Aquest autor sóposa a la tworia de l’impuls de Hull ja que li dona importància a la intencionalitat de la conducta i la
direcció d’aquesta cap a una meta.

• JULIAN ROTTER

Aquest recupera la teoria de Tolmann i elabora la Teoria del valor de la expectativa. Aquesta diu tres coses:

1) La preferència per un E particular depèn del seu valor de recompensa, el qual és relatiu i considerem de
forma individual.
2) L’expectativa és subjectiva
3) Les expectati

La teoria del locus de control parla sobre la nostra atribució d’allò que ocurreix. D’aquesta manera distingim entre:

a) Expectatives sobre el locus de control internes

b) Expectatives sobre el locus de control externes
• ALBERT BANDURA:

Proposa que podem aprendre observant als demés (aprenentatge observacional). Té lloc a través del que fan els
demés (models) i del que ocurreix (conseqüències).

Actualment s’accepten ambdues teories i es veu el comportament com els processos mecànics i els processos
cognitius.

TENDÈNCIES RECENTS EN APRENENTATGE

Es tenen en compte les diverses teories, cadascuna centrant-se en un àmbit de l’aprenentatge concret.
TEMA 3 APRENENTATGE

DISTINTS TIPUS DE CONDICIONAMENT QUE S’UTILITZEN AL LABORATORI:

Aquestes es gasten per a observar distints processos d’aprenentatge i condicionament al laboratori.

◼ CONDICIONAMENT DE LA POR
◼ L’APRENENTATGE D’AVERSIÓ AL SABOR
◼ CONDICIONAMENT DEL PARPELLEIG
◼ SEGUIMENT DE SIGNE O AUTOMOLDEJAMENT

PARADIGMES DEL CONDICIONAMENT

A nivell de laboratori podem manipular els intervals entre estímuls allargant-los o acurtant-los.

Interval: període de temps entre que comença el EC i comença el EI. També existeix el interval entre assajos.

Segons els intervals trobem diferents paradigmes de condicionament.

◼ CONDICIONAMENT DEMORAT:
- Presentem primer el EC i la terminació del primer coincideix amb l’aparició del segon.
- És la forma més eficaç de obtindré condicionament.
1) Condicionament de demora curta
2) Condicionament de demora llarga: inhibició condicionada

◼ CONDICIONAMENT D’EMPREMTA (huella)

- Hi ha un interval entre l’EC i l’EI (no coincideixen en cap moment)
- És prou eficaç.

◼ CONDICIONAMENT SIMULTANI
- Els dos estímuls coincideixen en tot moment.
- És molt poc eficaç.

◼ CONDICIONAMENT CAP ENRERE O RETRÒGRAD

- Apareix abans l’EI i quan aquesta acaba, es presenta l’EC.
- S’aprèn quan finalitza.

◼ CONDICIONAMENT TEMPORAL
- No hi ha un EC distintiu, l’EI es presenta a intervals regulars, el que ocasiona un estat concret al subjecte.
MEDICIÓ DE LA RESPOSTA CONDICIONADA

Podem mesurar l’eficiència del condicionament segons:

1) LATÈNCIA
2) ASSAJOS DE PROVA
3) MAGNITUD DE LA RESPOSTA
4) PROBABILITAT DE LA RC
5) RESISTÈNCIA A L’EXTINCIÓ