Marta Edo Díaz

TEMA 5
1. FONAMENTS DE LA CONDUCTA I DE L'APRENENTATGE

Què és l'aprenentatge?

El tret esserncial de l’espècies humana és l’aprenentatge

Estem tota la vida aprenent. Hi ha:
- l’aprenentatge simple (cridar perquè vingui la mare)
- L’aprenentatge complexos (fer servir un ordinador)

L’aprenentatge en l'ésser humà és continu al llarg de la vida. I varia en funció de les necessitats i de
l’entorn en el qual viu l’individu.

Definició d’aprenentatge:

Definició:
Tots aquells canvis, menys o més permanents que es produeixen en la conducta de l’individu , per tal
d’adaptar se als canvis en el medi.

Característiques:
1. L’entorn en el qual l’individu es desenvolupa dona un lloc a un o altre tipus d’aprenentatge.
2. D'aquí l’adaptabilitat del comportament humà
- La capacitat per adoptar o aprendre noves formes de comportament permeten afrontar les
circumstàncies sempre canviants.
3. Allò que s’aprèn es pot ensenyar.
4. Allò que s'aprèn en por modificar a partir d’altres aprenentatges
5. La majoria dels aprenentatges es fan per
ASSOCIACIÓ: Relacionant de forma natural ls fets que succeeixen.

A– – i desprès – – – B / provar A dona B, llavors A és la causa de B.

6. No tots el aprenentatges es fn per experiencia directa amb els fets (exemple: medi audiovisual)

HABITUACIÓ

Definició:
Desaparició d’una resposta innata davant d'un estímul qual aquest es presenta repetides vegades i no
produeix cap efecte ni benificiós ni perjudical al respondre a ell.
Marta Edo Díaz

2. EL CONDICIONAMENT CLÀSSIC

Ivan Pavlov (neuròleg rus):

- Estudia els mecanismes de les conductes animals.
- realitza estudis amb gossos
- mitjançant l’observació científica.

Els seus descobriments van servir:

- per estudiar la conducta humana
- i fer servir un mètode científic en l’estudi d’aquesta conducta.

abans de l'entrenament:

menjar— — —> salivació

soroll — — —> no hi ha resposta

entrenament:

Soroll de la campana + menjar— — —> salivació

després de l’entrenament:

soroll de la campana— — —> Salivació

2.1 Estructura del condicionament

Adquisicio:
perquè l'estímul neutre (E.N.) es converteixi en un e. c ha de produir-se abans de la R.I. El xiules ha de sonar
abans de que es presenti el menjar.

Extincinció:
si després del E.C.(estímul condicionat) no es presenta el E.I. (estimul incodicionat) i això passa repetides
vegades, desapareix la R.C. ()

Generalització:
reaccionem igual davant d’estímuls semblants.

Discriminació:
Capacitat de diferenciar estímuls semblants i respondre a uns i no a altres:
- ex: · un llop causa por
· un husky, que és molt semblant, no
Marta Edo Díaz

2.2 utilitat del condicionament clàssic

Pavlov va demostrar que:

1. que hi ha moltes conductes humanes que es poden condicionar
2. que es podia aplicar una metodología científica en psicología:
- control experimental
- repetició de les experiències.
3. Que aquest tipus d’aprenentatge té un valor adaptatiu i per la supervivència.
John watson (conductisme)

3. EL CONDICIONAMENT OPERANT O INSTRUMENTAL

1. La conducta tendeix a repertir-se davant d’una recompensa i tendeix a no repetir-se davant d’un
càstig.
2. Primer es fa la conducta i després es reforça a partir d’una recompensa—> llei de l’efecte
3. Caixa de Skinner. L'experiència de thordinker
4. La conducta es pot modelar reforçant o recompensant només les conductes que satisfacin un fi
determinat—> circ/persones a la vida diària.

La llei de l’efecte (Edward Lee Thorndike, 1874-1949)

Va establir un principi que va anomenar llei de l’efecte, i que s’enuncia així:

‘‘qualsevol conducta que en una situació produeix un resultat satisfactori, es farà més probable en el futur.’’

Si una resposta va seguida d’un fet satisfactori , l’assoiacó entre la respos i l'estímul s’enforteix.
I si a la resposta li segueix un de desagradable, l'associació es debilita.

Els tipus de condicionament instrumental:

hi han 3 tipus bàsics de condicionament instrumental:

a) Reforç positiu
b) Càstig
c) Omissió del reforç
d) Reforç negatiu
Marta Edo Díaz

a) REFORÇ POSITIU

1. És allò que fa que una conducta augmenti la seva probabilitat de repetir-se. ex:
- Els diners en el treball
- En la caixa de Skinner el menjar
- Anar a londres manté constant la conducta d’estudiar.
2. S’ha d'evitar reforçar una conducta sese que es produeixi de fet la conducta desitjada.

3. Tipus de reforçadors:
a) reforçadors:
- Positius. presenten un estímul agradable (diners)
- Negatius. eliminen eu estímul desagradable (l’aigua quan una persona té set)
b) reforçadors:
- primaris. no necesiten cap aprenentatge perquè facin el seu efecte (menjar, aigua)
- secundaris. Són apresos. (treball→ diners)

4. Immediatesa dels reforçadors:

hi ha 2 possibilitats:
- Donar el reforç de forma inmediata
- Esperar una mica Abans de donar-lo: es bo ja que hem de saber esperar.

b) EL CÀSTIG:
Aquell estímul que té com a consequencia que una conducta disminueix la seva freqüència o no es
torni a produir.
el càstig :
1. vol eliminar un comportament no desitjat
2. davant d’un càstig una persona pot tenir por tant pel comportament que ha donat lloc al càstig com
de la persona que aplica aquest càstig.
3. critica: el càstig ensenya què no s’ha de fer i no el que s’ha de fer. els nous programes d'inserció social
(tasques utils)
4. un càstig com a reforç es defineix les seves conseqüències més que per les seves característiques

Inconvenients:
- No sol ensenyar a actuar correctament.
- Pot ensenyar conductes agressives (un agresor ha sigut una persona agredida)
- Genera por de qui el rep
- Genera ansietat de qui l’aplica.
- S’ha de passar de les amenaces de càstig a les propostes de premi

c) OMISSIÓ DE REFORÇ:
Marta Edo Díaz

- es una forma de càstig:

- es retira un estímul positiu d’una conducta.
- tant d'omissió de reforç com el càstig tenen per objectiu provocar l'extinció de la resposta.

d) REFORÇ NEGATIU:
1. es produeix quan es rep un estímul negatiu constant que només es pot vèncer amb una conducta
determinada, Aquest estímul desagradable és el reforçament negatiu que provoca que es dugui a
terme la conducta.
2. Exemple: El plor continuat d’un fill és el reforçament negatiu que provoca la conducta del pare o de
la mare.

PROGRAMES DE REFORÇ:

Programa de reforç continu. sempre que hi ha conducta hi ha reforç.

- són programes bons per aprendre una conducta, però no per mantenir-la.
programes de reforçament. (son eficaços per mantenir la conducta):

2.1. Programa de raó fixa (parcials de la raó):

Es reforça la conducta despés d’un nombre determinats de respostes:
- tantes enciclopèdies tants ingressos.
- tantes respostes correctes en un examen una nota determinada (reforç).

2.2. Programa de raó variable:

Es reforça la conducta després d’una quantitat variable de respostes: 1, 3, 7, 8, 14.
- màquines escurabutxaques i altres jocs. (jocs d’atzar).

2.3. Programes d’interval fix (parcials de interval):

Es reforça la conducta després d’un interval fix.
- Al apropar-se la data d’un exàmen s’augmenta les hores d’estudi.
- Un estudiant fa el treball (lectura d’un llibre) pocs dies abans d’acabar-se’n el termini.

2.4. Programes d’interval variable:

Es reforça la primera resposta després d’un interval variable
- Un professor que fa exàmens cada setmana (3, 5, 4 dies.). Els alumnes estudien
habitualment, perquè no saben quan es produirà el nou examen.
- Quan portem el cotxe al garatge, el mecànic ens imposa un programa d'interval variable,
perquè no sap quant de temps tardarà a arreglar-lo .

UTILITAT DEL CONDICIONAMENT OPERANT O INSTRUMENTAL:

Marta Edo Díaz

1. skinner ha acceptat l'existència de processos mentals. En els programes d’interval variable, els
animals esperen la recompensa i per això augmenten en nº de respostes quan s’apropa el moment.
2. Un reforçament excessiu té efectes contraproduents.
3. En el condicionament operant, tenen força importancia les condicions biològiques: es mes facil
condicionar a un colom a moure les ales per evitar un corrent elèctric que a picar una palanca.
4. Skinner considerava que tota la conducta ve donada per estímuls externs (i va posar en qüestió
aspectes com la llibertat i dignitat)i al conectar aquells factors externs per controlar la conducta. Era
partidari del reforçador en contra del càstig.
5. Va proposar en l’àmbit educatiu, l'ensenyament programat. Aprenentatge per etapes o per petits
passs progressius o es reforcen immediatament les conductes encertades. No va tenir massa èxit.
6. Aplicació dels programes de reforçament (pagar un fix a cada més i si el consum ha sigut més baix, a
final d’any et tornen els diners.)

APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ O MODELATGE

Aprenentatge que s’adquireix observant i imitants la conducta dels altres: és molt important en referencia a
la conducta social.
- exemple: veure la televisió.
Teòric: Bandura→ l’experiment de Bandura
L'agressivitat per observació: L'agressió com a forma de resolució de conflictes es un component que
s’acostuma a transmetre de generació en generació.
Teresa de calcuta ensenya comportaments solidaris

L'experiment de bandura: En un dels seus experiments més coneguts, Bandura va deixar un nen en una
habitació jugant amb plastilina. A la mateixa hi havia un adult jugant amb construccions, que, de sobte, va
començar a donar cops de peu a una nina de goma.
Després va portar el nen a una altra habitació on hi havia construccions, però quan comença a jugar li va dir
que havia de plegar, que aquelles joguines no es podien tocar.
Posteriorment va portar el nen on hi havia diverses joguines , entre elles una nina de goma. El resultat va ser
que el nen va actuar amb la nina de la mateixa manera que ho havia vist fer a l’adult.

LES FASES DEL PROCÉS DE MODELATGE

hi ha 2 fases en el procés de modelatge:

1. Adquisició de la conducta. Está constituida per 2 procesos.
Atenció: és subjecte es fixa en el model: com es, com actua,
Retenció: recorda i memoritza allò observat en el model. Aquells trets que pespre imitarà
2. L'execució de la conducta. Tambe está constituida per 2 procesos
Reproducció: el subjecte reprodueix i executa la conducta que ha observat i retingut del model.
Motivació: per imitar una conducta cal que hi hgi una motivacio per fer-ho. Aquesta motivació pot
tenir 3 fonts:
Marta Edo Díaz

a) Que constitueixi un reforç en form de premi o càstig.

b) L’aprovació dels altres:
c) La importancia social que té el model.
En molts aprenentatges per imitació per imitació no hi ha cap motivació, no només l'atracció que
produeix el model.
- Lady gaga, Taylor Swift, Madonna
CARACTERÍSTICA DE LA TEORÍA DE BANDURA:

1. La diferencia entre el condicionament clàssic i la teoria social de l'aprenentatge (TSA) de bandura

es que en :
- en el cc es subjecte es passiu
- en el TSA es dona importancia al pensament de a persona i de la seva capacitat per decidir
si imita o no allo que observa
2. Els infant aprenen dels pares per imitació: els valor, els hàbits i les conductes bàsiques.
3. Les persones tenim models que acostumem a imitar
4. La cultura audiovisual ofereix models a imitar als infants.
5. Els models son també instruments d'aprenentatge
6. Serveix per explicar la conducta agresiva.

TEMA 6
1. INTEL·LIGÈNCIA RACIONAL I EMOCIONAL.
LA MOTIVACIÓ

Definició d’inteligencia:
1. Capacitat d’adaptació a noves situacions (intel·ligència pràctica)
2. Capacitat per resoldre problemes nous.(intel·ligència creativa)
3. Capacitat de fer servir un raonament lògic i de processar informació. (intel·ligència analítica)

Robert Sternberg (1949), professor a la universitat de Yale, autor de la teoria triarquica de la inteligencia,
defineix la intel·ligència com:
- L’activitat mental que ens serveix per a adaptar o conformar entorns dels mon real rellevants per a la
nostra vida personal. La funció de la inteligencia no és només conèixer, sinó també dirigir el
comportament per a resoldre problemes de la nostra vida.

1. Analítica (capacitat lògic i racional): capacitat d’analitzar i avaluar; resoldre problemes i prendre
decisions
2. Pràctica (relacionada amb l’activitat social): capacitat de relacionar-nos amb l’entorn, per
modificar-lo i adaptar nos- hi o bé canviar d’ambient
3. Creativa: capacitat de formular noves solucions als problemes, a partir de les experiències anteriors

ELS TEST D'INTEL·LIGÈNCIA

Marta Edo Díaz

Tenim una capacitat mental de caràcter general que anomenem INtELIGENCIA que ens pot mesurar. Allò
que també s’anomena IQ= quocient intel·lectual

preguntes importants sobre aquesta capacitat son:

1. Què és la intel·ligència?
2. Com es pot avaluar?
3. És més aviat producte de l’herència o de l’ambient?
4. Que vol dir que una persona tregui en un test una puntuació elevada i una altre molt petita.

Els orígens dels test:

FRANCIS GALTON (1822-1911)

1. La inteligencia es heredada de pares a fills.
2. Els homes són més llestos que les dones
3. Els blancs son mes llestos que els negres

Va confeccionar un test: i el va passar entre persones diverses, entre homes i dones i no treure resultats
destacables.
el mèrit de galton: la idea de que es poden mesurar quntitativament les qualitat mentals de les persones.

ALFRED BINET (1857- 1911)

Escolarització massiva a finals dels segles XIX i principis del XX: alumnes diferents i alumnes amb necessitats
educatives especials.
Problema→ Com identificar objectivaments a aquests alumnes.
Elaboració d’un test objectiu.
Criteri que es va establir: Tots els nens segueixen el mateix tipus de desenvolupament intel·lectual, pero que
alguns ho feien més depressa que d’altres. Per tant: Alumnes poc intel·ligents individus amb un
desenvolupament retardat.
Va establir:

edat mental (em)

______________

Edat cronològica

LEWIS TERMAN
Va elaborar el IQ
Quocient intel·lectual (IQ)= Edat mental (EM)
______________ x 100
Edat cronologia (EC)
Marta Edo Díaz

Les puntuacions es distribueixen respecte al 100 com a valor normal.

Un nen amb una EM= 10 i EC= 10, la seva puntuació és 100
- 1r Cas IQ= EM/EC= 10/8 x 100= 125
- 2n Cas IQ= EM/EC o 50/48 x 100= 104
La inteligencia creix molt ràpidament al principi pero després no tant o pràcticament ja no creix.

Els moderns test de inteligencia

1. Un test es una situació de prova

2. Tipus de test:
- Rendiment: Avaluen e que un sap
- Aptitud: capacitat per aprendre tasques noves
S’ha de tenir en compte que un aprèn a partir del que un ja sap
3. Factors que determinen la realització d’un test:
- Tranquilitat
- Situación personal, etc
- Si el test es fa a un individu o a un col·lectiu
Les escales Weschler sin les que mes es fan servir:
- WPPSI: 4-6 (1- 2 anys)
- WISC: (5-15 anys)
- WAIS: adults
Temps de realització: 1 hora
Tipus de proves:
- Verbals: Compren àmbits com: vocabulari/ comprensió/ memoria/aritmetica
- Manipulatives: Figures incompletes/ levarins/ trencaclosques
El IQ es una suma entre aspectes verbals + manipulatives: una diferència important entre (V) i (M), es un
signe de problemes d’aprenentatge.

DEFINICIÓ D’INTELIGENCIA

La inteligencia es un concepte que s’usa per avaluar capacitats cognitives. Ara bé per inteligencia s'estén → la
capacitat d’una persona per donar mostre de conducta adaptativa orientada cap a objectius
La conducta inteligent es pot resumir indicant que es la:
- Capacitat per adaptarse
- Aprendre de l’experiencia
- Resoldres problemes
- I raonar amb claretat
En general es la capacitat de:
- Afrontar els reptes,
- I assolir les fites.
Depenent o independent de la cultura?
Marta Edo Díaz

Si per inteligencia s'entén la:

- La capacitat d'adaptar-se a les exigències de l'ambient i , per tant,
- La capacitat de fer nous aprenentatges
No pot haver una mesura de la inteligencia al marge d’allo que la cultura considera important

Una capacita o diverses capacitats?

Spearman i Thurstone van distinguir diverso factors o diverses capacitats:

- Verbals
- Raonament
- Capacitat espacials
També el test de Weschler diferencia ente:
- Inteligencia verbal
- inteligencia manipulativa
Ara bé es considera que hi ha un factor G o inteligencia general
→ persones que treuen puntuacions molt altes en un determinat factor no poden treure puntuacions molt
baixes en altres factors

TEORIES CONTEMPORÀNIES

H. Gardner estudiant a persones que pateixen el síndrome del savi (que obtenen puntuacions molt altes en,
per exemple, càlcul numeric, dibuix, memoria musical, pero obtenen puntuacions molt baixes en els test
d’inteligencia) considera que:
→ No tenim una sola inteligencia, sinó, diverses, i que cadascuna és independent de les altres.

Definicio de inteligencia segons Howard Gardner (1943)

Potencial biològic i psicòtic per processar informació que té una persona, que viu en una cultura
determinada i que té per objectiu de resoldre problemes i crear productes que tenen valor valor per aquesta
cultura.

Intel·ligències múltiples:
Marta Edo Díaz

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Segons goleman: El IQ es molt menys determinat de l'èxit en la vida del que sempre s’ha esat.
Les habilitats essencials en la via son aquelles que constitueixen la inteligencia emocional.
Que son:
- Autocontrol
- Autoconeixement
- Empatia
- Habilitats social
- Motivació

Definició:
La IE es una capacitat que es por educar, canviar, desenvolupar i millorar com altres habilitats intel·lectuals.
L’ IE compren:
1. Competencies personals (A/B/C/D)
a) Coneixement d’un mateix: reconèixer els estats emocionals propis, els diàlegs interns i els
pensaments irracionals.
b) Capacitat de gestionar i regular les emocions: relaxar-se en estats de tensió, associar els
senyals fisiologic amb les emocions viscudes i donar la resposta emocional adequada al
context
c) Motivació: fer que les emocions ens ajudin a aconseguir els nostre objectius i buscar la
satisfacció a l’hora d’aconseguir-los.
d) Autoconciencia: capacitat per entendre les emocions pròpies, i tenir consciència de les
nostres capacitats.

2. Les competències socials compren:

a) Empatia (capacitat de posar se en el lloc de l’altre per entendre com pensa i sent)
b) Resolució de conflictes: Regular les emocions dels altres i reaccionar-hi de manera que
ajudi a superar el conflicte.
c) Habilitats socials: regular les emocions, l’empatia, la comunicació, la flexibilitat i
l'adaptació

Formes de incrementar la IE:

1. Entrenar-se en l’autoconeixement emocional:
- saber reaccionar davant de les situacions
- saber quines emocions estan implicades
- i com ens afecten
2. Distinguir emocions utils o no útils per relacionarse amb els demés i modificar o substituir aquelles
que no son adequades per afrontar les situacions.
Marta Edo Díaz

Pressuposa:
- actuar de manera assertiva
- pensar sense distorsions cognitives
- tenir una motivació adequada
- autoestima
A nivell fisiologic implica:
- una connexió entre el neo-cortex i el sistema límbic. Fent que el primer controli al segon.

LA MOTIVACIÓ

L’estudi de la motivació és important pel fet de que permet saber els motius que impulsen a les persones a fer
allò que fan.
Hi ha 2 tipus de motiu:
1. innat o biològics, son → primaris
2. Apresos o socials, son → secundaris
Motius innats: Responsables de satisfer les necessitats fisiològiques.

Funcionen en funció del principi de l'homeòstasi.

El cos necessita mantenir sempre l’equilibri quan detecta que falta alguna cosa, es posa en funcionament per
restablir aquest equilibri:
- Quan un té gana intenta aconseguit mentar
Motius apresos socials: Fruit de la nostra educació i cultura:
→ impliquen una elaboració mental i estan influïts pel nostre aprenentatge

Els valor i lles creences també son apresses.

Motivació interna (intrínseca) i motivació externa (extrinseca):

M.interna:
Quan els motius sorgeixen de la mateixa persona.
- depèn de la nostra voluntat
- depèn tan sols d’un mateix
M. externa:
Provenen de l’exterior
- impliquen que hi ha una recompensa després de la conducta. Ex:
· estudiar i aprovar per anar de viatge d’estudis
· treballar i guanyar diners per tenir prestigi social
- Son inestables, perquè depèn de l'obtenció de la recompensa
Poden haver motivacions mixtes (intrínseques i extrínseques)
Marta Edo Díaz

Un del impulsos mes forts es aconseguir un objectiu o meta

Un objectiu es motivador si esta plantejat de forma adequada.
Segons la PNL un objectiu o meta ha de satisfer els següents objectius o condicions:
1. Positiu
2. Sota la meva responsabilitat
3. Especificació
4. Evidències
5. Mida
6. Recursos
7. Ecologia i conseqüències de l’objectiu

A vegades es fan les coses per evitar un objectiu. Estudiar per evitar repetir curs o quedar-se sense vacances.

TEORIA DE LA MOTIVACIÓ SEGONS A.MASLOW

Considera que ho ha 2 tipus de necessitats:

- eficitaries o basiques
- de creixement o autorealització

considera que es pot establir una jerarquia en les necessitat humanes.

1. Fisiològiques
- menjar, beure, dormir
- tenir relacions sexuals, etc
Son les necessitat fisiues i que compartim amb els animals.

2. De protecció i seguretat (més important)

Necessitat de protecció davant dels perills físics i psiquics. Fonamental durant la infància. Donar
seguretat al nen o nena incrementa l’autoestima en el futur

3. D’afecte i acceptació (més important)

Impliquen a pertinença a un grup: familia, amics, classe, equip esportiu entitat cultural, etc.
Aquestes necessitats justifiquen les conductes socials de les persones.

4. Necessitats de valoració
Fan referència a la recerca d'autoestima , per tant, al concepte positiu d’un mateix.

5. Les necessitats d’autorrealització

Comporta el desenvolupament de les possibilitat, capacitats i talent propis, i coneixement i
acceptació d’un mateix.