BLOC I: APRENENTATGE NO ASSOCIATIU: HABITUACIÓ I

SENSIBILITZACIÓ (T3)
TEMA 3: APRENENTATGE NO ASSOCIATIU: HABITAUCIÓ I
SENSIBILITZACIÓ

1. Concepte d’habituació
L’habituació és la disminució d’una resposta reflexa a causa de la presentació repetida
de l’estímul elicitador a causa d’un aprenentatge no associatiu.

 EX: experimentació d’un soroll no molt intens que es repeteix periòdicament.

Al principi el notem però al llarg del temps, degut que es va repetint, deixem de
sentir-lo i això es a causa de l’habituació.

1.1. Definició
 L’habituació és un aprenentatge que consisteix en aprendre a “no fer”, a
ignorar estímuls irrellevants. Aquest fet és adaptatiu, ja que podem prestar
atenció a altres estímuls més importants per l’organisme.
 És un aprenentatge no associatiu → els canvis en la conducta (fer o deixar de
fer) es deuen a l’experiència amb un sol estímul (estímul soroll), és a dir, no hi
ha dos estímuls com en la situació del gos de Pavlov.
 Aquesta disminució de la resposta caracteritza el procés d’habituació però,
disminució no significa desaparició (pot succeir en alguns casos).
o La disminució potser de major o menor magnitud (completa o no).
o La disminució pot der més o menys regular (progressiva o irregular).
o La disminució pot anar precedida per un augment previ de la resposta
reflexa.
Veiem que hi ha moltes variants d’un aprenentatge d’habituació, però podem definir
una corba teòrica:

 La corba teòrica té una forma

asimptòtica, és a dir,
l’aprenentatge (el grau
disminució que es produeix al
principi, el grau d’aprendre a no
fer res) és molt gran al principi i
després va disminuint.
o A partir d’un cert numero de presentacions, la disminució es gairebé
nul·la.
 EX. Habituació del reflex d’orientació en nens – Exemple manual
o Presentar als nadons de 4 mesos un estímul, una quadricula
o Es deixa 10s entre la presentació d’un estímul i l’altre
 o El reflex d’orientació es va
mesurar a partir de
calcular el temps que els
nadons estaven mirants la
quadrícula abans de
desviar la mirada
o Resultats → Trobem una
corba d’habituació: quan
avancen les presentacions,
l’atenció cada cop es
menor (disminució de resposta), és a dir, cada cop el temps que el nadó
mira la quadrícula és menor

1.2. Altres fenòmens de decrement de resposta

Com ja hem dit anteriorment quan parlem d’aprenentatges senzill podem confondre
un procés d’aprenentatge amb altres processos que no ho són. En el cas de
l’habituació, el perill és confondre l’habituació (procés d’aprenentatge) amb altres 2
processos que també produeixen disminució de resposta però no són aprenentatge:
fatiga i adaptació sensorial (tipus fisiològic).

 Habituació: disminució de la resposta reflexa causada per la presentació

repetida de l’estímul elicitador a causa d’un aprenentatge no associatiu
 Fatiga: disminució de la resposta reflexa com a conseqüència de la presentació
repetida de l’estímul elcicitador perquè el múscul ja no pot respondre tot i que
l’organisme n’és totalment capaç. No és aprenentatge
 Adaptació sensorial: disminució de la resposta reflexa causada per la
presentació repetida de l’estímul elicitador però l’organisme no respon perquè
l’òrgan sensorial que rep ‘estímul deixa de funcionar. No és aprenentatge

2. Propietats de l’habituació (llegir apunts julia ramis)

 Recuperació espontània: ens permet fer una predicció. La recuperació

espontània és la reaparició d’una
resposta després d’un temps sense
estimulació, a causa de la desaparició
(total o parcial) de l’aprenentatge
originalment efectuat. Pot tornar a
manifestar-se un procés d’atenció que
s’havia habituat a no fer. A l’habituació,
reapareix la resposta reflexa; en
l’extinció, reapareix la resposta
condicionada (T4).
 o Perquè hi hagi recuperació espontània hi ha d’haver un determinat
període de temps, a més, com més temps de descans es deixi, més
aprenentatge es perd, ja que l’aprenentatge és relativament
permanent.

 Potenciació d’habituació: serveix per saber com serà el curs de resposta a un

cert estímul en una situació
determinada. Com més vagades repetim
un procediment d’habituació a un
determinat estímul, més fàcil és
aconseguí l’habituació. D’aquesta
facilitació de l’habituació en diem
“potenciació” de l’habituació. Si insistim
en el procediment de presentar aquell
estímul, l’habituació serà cada cop més
fàcil d’aconseguir. Després de les recuperacions, si seguim estimulant
observarem habituacions cada cop més ràpides. Nivells de resposta a l’estímul
més baixos i cursos de descens cada cop més marcats.
o Si canviem l’estímul, el procés d’habituació desapareix (sempre parlem
de la mateixa situació, ja que el cos ha après a habituar-se a un
determinat estímul i situació en concret).

 Deshabituació: procés pel qual es produeix un augment de la intensitat de la

resposta reflexa quan aquesta ja s’està
habituant a un determinat estímul. La
deshabituació té lloc quan en el
transcurs del procés d’habituació es
presenta un estímul nou al subjecte
entre les diferents presentacions de
l’estímul al que ens estàvem habituant
(entre l’escolta d’un estímul i l’escolta
del següent estímul apareix una llum).
Aquest procés és molt semblant al de la desinhibició.

 Generalització: en general, transferència d’un aprenentatge, realitzat en un

context original, a altres contextos
similars. El que s’aprèn en una situació
serveix per situacions semblants. En
l’habituació, tendència a no respondre
als estímuls similars al que s’ha estat
presentant repetidament. En el
condicionament clàssic, tendència a
respondre als estímuls similars a
l’estímul condicionat. En el
 condicionament instrumental, capacitat del subjecte d’emetre la resposta
instrumental en presència d’estímuls similars a aquells presents en el context
original d’aprenentatge.
o Exemple: el carnet de conduir, fas l’examen i les pràctiques
(aprenentatge) amb un cotxe en concret, però després aquest
aprenentatge es pot generalitzar i pots conduir qualsevol classe de
turisme.
o En el cas del Grup A, aquest ja havia estat exposat a l’estímul principal
tot i que el so fos una mica diferent, al contrari que el Grup C, que no
havia estat exposat a cap estímul. Per això el Grup A dona menys
resposta que el C, perquè generalitza el que ha après en la primera fase
de l’experiment.
Destacar que com hem dit abans en l’explicació de la potenciació explica que
l’habituació es especifica per a un únic estímul però això és fins a un punt, perquè el
que s’aprèn en una situació determinada espot generalitzar a altres situacions
(generalització).

3. Durada de l’habituació

 En l’aprenentatge la duració és relativament permanent, però no es pot donar

un patró específic sobre quant dura l’aprenentatge d’habituació.
 El fet de que duri més o menys depèn:
o Es parla d’habituació a llarg termini si allò après dura 24h o més.
o Es parla d’habituació a curt termini si allò après dura menys de 24h
 De que depèn que duri més o menys? Experiment de Leaton en Domjan (pp.46-
48) fixar-se en l’efecte provocat per la freqüència de presentació de l’estímul
elicitador.

4. Variables de l’habituació
Les variables són els factors que fan que l’aprenentatge tingui una característica o una
altra (sigui més ràpid, més lent, duri més, duri menys...). Les variables no són les
propietats, sinó que determinen que l’aprenentatge tingui una forma un altra però no
altera les propietats. Tot i que les propietats igual que l’aprenentatge es poden
manifestar de manera diferent. Per tant, hi ha variables que regulen l’aprenentatge,
però l’aprenentatge aquest tindrà propietats que les variables no les podran anular
però si poden fer que siguin de formes diferents, és a dir, que tingui un curs diferent
depèn de la variable.
Intensitat i freqüència són les variables que regulen el curs de l’habituació:

 A major freqüència de presentació de l’estímul, major habituació (menor

resposta, disminució més ràpida)
  A major intensitat de l’estímul, menor habituació (major resposta, disminució
més lenta)
5. Concepte de sensibilització
La sensibilització és el contrari a l’habituació, és l’augment de la resposta reflexa a
causa de la presentació repetida de l’estímul elicitador.

 Serveix per aprendre a prestar atenció a estímuls rellevants (intensos, aversius,

amenaçadors...). Per tant, té una funció adaptativa però diferent a la de
l’habituació, ja que l’habituació ens ajuda a adaptar-nos aprenent a ignorar allò
irrellevant i la sensibilització fa que presentem més atenció a allò que es
rellevant per a la supervivència.
 És un aprenentatge no associatiu: canvis en la conducta a partir de l’experiència
amb un sol estímul rellevant.
Veiem que hi ha moltes variants d’un aprenentatge de sensibilització, però podem
definir una corba teòrica (forma inversa a l’habituació):

 Així, va augmentant la resposta però no de forma infinita, arriba a un moment

en què la intensitat pràcticament s’estabilitza de manera asimptòtica.
 Que hi hagi habituació o sensibilització depèn de la intensitat/aversitat de
l’estímul:
o Estímuls dèbils tindran a → Habituació
o Estímuls moderats tindran a → Sensibilització + Habituació
o Estímuls intensos tindran a → Sensibilització

6. De què depèn la sensibilització? Propietats i variables de la sensibilització

La sensibilització depèn i el regulen diferents variables:

 El tipus d’estímul (característiques), característica que donarà lloc a un

procediment de sensibilització:
o Rellevant → Que sigui important, que destaqui i sigui necessari per a
la supervivència de l’organisme. NO té perquè ser intens, un silenci pot
ser un estímul rellevants, ja que pot indicar que s’està acostant un
depredador.
o Intensos
 o Aversius
o Amenaçadors
 Estat d’activació de l’organisme: no és el mateix estar relaxat que estar
nerviós, quan estem nerviosos responem amb més intensitat i rapidesa davant
estímuls que en altres circumstàncies no donaríem gaire resposta (ex. Si em
toca l’espatlla un amic prenent alguna cosa reaccionaré d’una forma no
exagerada, però si em toquen l’espatlla veient una pel de por ens espantarem.
Veiem llavors que l’estímul és el mateix però el nivell d’activació no).
EX. Experiment que utilitza el reflex de sobresalt – Exemple manual (Domjan)
- Presentació d’un so agut, amb una certa intensitat (110dB) durant menys d’un
segon i amb un interval entre estímul de 30 segons. Cada vegada que es
presenta aquest so, les rates fan un reflex d’orientació (salten) i queda registrat
per tenir la magnitud de resposta.
- Es va presentar l’estímul 100 cops (en els
dos grups):
o Grup A: tenia un soroll de fons de
60 dB
o Grup b: tenia un soroll de fons de
80 dB
- Resultat → Trobem corbes diferents:
o Grup A mostra una habituació, hi
ha una disminució de resposta
però no desapareix.
o Grup B mostra un sensibilització,
ja que al tenir un soroll de fons més intens, tenien un estat d’activació
més elevat i els permetia tenir una resposta més alta.
Per tant, veiem amb els resultats de l’experiment que la resposta depèn de l’estat
d’activació de l’organisme. Les rates del grup A estaven prenent un cafè en la terrassa i
el grup B estaven mirant la pel·lícula de terror. És el mateix estímul que opera en
ambdós grups. Per tant, la sensibilització dependrà de les característiques de l’estímul
però també de l’estat d’activació de l’organisme.

MODDLE: hi ha tres vídeos que mostren una rata en el procés de; habituació,
recuperació espontània i deshabituació.