TEMA 1: CONCEPTES PREVIS

1.1 Concepte i definició d’aprenentatge.

Podem definir l’aprenentatge com un canvi relativament permanent en els mecanismes

de conducta, que és resultat de l’experiència amb els esdeveniments ambientals.

Els objectius de la psicologia de l’aprenentatge són:

-Recopilar dades per definir amb precisió els fenòmens d’aprenentatge (descriure) a
través de l’observació.

-Establir les causes de la conducta (explicar).

-Pronosticar una resposta en relació a un fet futur (predir).

-Alterar les condicions que se suposa que causen la conducta per modificar-la en el
futur (controlar).

1.2. Aprenentatge i execució.

Com podem saber si hi ha hagut aprenentatge? L’execució és l’índex que ens permet
inferir si hi ha aprenentatge. L’execució és el conjunt d’accions o respostes observables
d’un organisme en un moment concret.

Pot existir aprenentatge sense canvi conductual observable? No observarem canvis

quan:

- no tenim els instruments que ens permetrien observar-lo,

- no es donen les condicions adequades,

- el subjecte no està motivat,

- o per d’altres causes (físiques, ambientals, etc).

Tolman i Hoznick (1930)

1.3. Aprenentatge i altres causes de canvi de conducta.

Poden existir canvis conductuals sense aprenentatge?

• Fatiga: disminueix la conducta.

• Alteracions de l’estat motivacional o emocional.

• Maduració.

L’aparició d’una resposta dependrà de molts factors, per exemple, que anem a veure
una determinada pel·lícula depèn: de les ganes que tinguem de veure-la, de l’esforç
que requereixi arribar al cine, de que tinguem diners, de que tinguem temps lliure, de
que sapiguem com arribar al cinema (Ap), etc.

Exercici: Quan en Miquel va néixer, els seus pares van observar que si li posaven un dit
al palmell de la mà sempre el premia amb força. Quan tenia tres mesos, els seus pares
van notar que havia deixat de fer aquesta conducta. Quan en Miquel tenia 11 mesos,
mostrava un fort interès per acostar-se gatejant i tocar els endolls de casa seva. Un dia
va tenir la mala sort d’introduir els dits a un endoll, rebent una forta enrampada. A
partir d’aquell moment, va deixar d’acostar-se als endolls.

1. Descriu el canvi en l’execució d’en Miquel.

2. Identifica la causa d’aquest canvi en la conducta d’en Miquel. Justifica la teva

resposta.

Exemples sobre aprenentatge i altres causes de canvi de conducta

-Aprenentatge: Aprendre a utilitzar una càmera fotogràfica.

-Maduració: Un nen deixa de tancar la mà quan sent pressió al palmell. No és resultat

d’experiència.

-Fatiga: Disminució dels % de detecció d’errors ortogràfics d’un text després de portar
un temps llarg fent la tasca. Canvi transitori.

-Alteracions: Si estic neguitós puc ser menys precís. Canvi transitori.

1.4. Tipus d’aprenentatge.

-Aprenentatge no associatiu: habituació i sensibilització.

*Habituació: disminució de la resposta reflexa produïda per la presentació repetida de

l’estímul.

*Sensibilització: increment de la resposta reflexa produïda per la presentació repetida

de l’estímul.

-Aprenentatge associatiu: condicionament clàssic i condicionament instrumental.

*Condicionament clàssic: S’aprenen relacions de predicció entre dos o més fets.

Canviem la conducta en base a la relació apresa: aparició de respostes noves a
determinats estímuls. L’aparició de la RC evidencia l’establiment de l’aprenentatge.

Algunes aplicacions del condicionament clàssic:

- Tractaments de fòbies: el contracondicionament, la desensibilització sistemàtica, el
flooding, etc., estan basats en el condicionament clàssic.

– Condicionament de la resposta immunològica (permet l’administració de menors

quantitats del fàrmac actiu).

- Publicitat.

TEMA 2. CONDUCTA ELICITADA

2.1. Concepte de conducta elicitada.

És una forma de resposta als estímuls ambientals que no depèn de l’experiència prèvia
de l’organisme. Resposta desencadenada per un estímul elicitador: E - R.

a) Reflexos (moleculars i fàsiques)

b) Mecanismes d’Orientació o Tropismes (molars i de major durada). Indirectes

(Kinèsis). Directes (Tàxies).

Tàxia: és un tropisme direccional. L’animal s’apropa o s’allunya de l’estímul.

Kinèsis: La kinèsis és un tropisme no direccional.

c) Patrons d’acció modal (PAM) o Pautes d’acció fixa (molars, complexes i sovint de
llarga durada). Són seqüències de conducta específiques d’algunes espècies que es
desencadenen davant un estímul determinat (estímul signe o estímul desencadenant o
alliberador). Exemples: Balls de festeig, construcció del niu, alimentació niada, etc.
L’estímul signe (o desencadenant) pot ser difícil d’identificar. Sol estar format per un
conjunt d’estímuls, part del quals poden ser interns. Estímul signe: Objecte llarg, prim,
en moviment, que apunti cap baix i amb punt vermell prop de la punta (Tinbergen i
Perdeck, 1950)

2.2. Els reflexos.

2.2.1. Definició.

És una reacció desencadenada de forma involuntària en un temps molt breu i deguda a

l’aplicació d’un estímul molt definit a un determinat receptor. Les respostes reflexes no
requereixen un aprenentatge previ. E elicitador —> R específica/elicitada
Reflexos: Faciliten adaptació al medi. Presents en tots els organismes d’una mateixa
espècie. Presenten variabilitat inter i intraindividual. Les característiques de la resposta
poden variar (habituació i sensibilització).

2.2.2. Reflex d’orientació.

Conjunt de respostes elicitades per un estímul nou o per la modificació d’un estímul
familiar.

• Reflex inespecífic.

• S’habitua amb facilitat i totalment.

• Índex d’atenció.

Components del reflex d’orientació:

-Respostes musculars: Augment de la tensió muscular. Detenció o inhibició de

conducta. Orientació del cap i canvis posturals del cos.

-Respostes vegetatives: Canvis de la RED (increment de conductància/disminució de la

resistència eléctrica de la pell). Disminució de la freqüència cardíaca. Inhibició temporal
de la respiració. Dilatació pupil·lar. Dilatació del
vasos sanguinis centrals i vasoconstricció dels
perifèrics.

-Respostes centrals: desincronització ones electroencefalogràfiques

2.2.3. Mesures de la resposta reflexa.