Tema 8: L’aprenentatge

INNATS: Orígen hereditari inscrit en la informació

genètica de l’individu:

● Reflexos: Respostes motrius innates,

automàtiques i involuntàries causades per
una estimulació sensitiva específica. En

Tipus de nadons el reflex de succió, tos, badall,

esternuts..
Comportaments: ● Instints: Patrons de conducta programada
genèticament i no adquirida per
innats i adquirits aprenentatge. Són iguals per tots els
membres de l’espècie. No poden ser
condicionats. En humans, l’instint de
conservació, d’alimentació, sexual, …

ADQUIRITS: Fruit de l’experiència i s’obtenen

mitjançant un procés d’aprenentatge.
 Què és l’aprenentatge?

● Acció o efecte d’aprendre. Es un procés

d’assimilació d’informació mitjançant la qual
s’adquireixen nous coneixements, tècniques
o habilitats a partir de l’experiència amb els
esdeveniments ambientals.

● L’aprenentatge es pot definir com

l’adquisició i l’emmagatzematge de certa
informació (no heretada biològicament) a la
memòria d’un individu per utilitzar-la
posteriorment. Pot implicar un canvi
relativament permanent en el comportament,
actituds, valors,...
 Característiques de l’aprenentatge

• Té una clara funció adaptativa, ja que ens permet

adaptar-nos a les variables ambientals i tenir major
capacitat de supervivència.

• Està estretament relacionat amb la maduració

orgànica: fins que el sistema nerviós no ha madurat no
podrem adquirir certs aprenentatges

• Es pot ensenyar tot el que es pot aprendre, permet

modificar allò que s’ha après anteriorment.

• No tots els organismes tenen la mateixa capacitat per

aprendre, aquesta depèn de la genètica i de l’entorn

• L’aprenentatge per associació és el més comú

Processos Processos d’aprenentatge compartits per totes
les espècies. Són tipus d’aprenentatge més
d’aprenentatge senzills i funcionals que provoquen canvis
temporals en la conducta:
pre-associatiu ● Habituació: Es considera la forma més
primitiva d’aprenentatge. Els estímuls no
tenen unes conseqüències molt rellevants
pel subjecte en estar exposat repetidament,
decreix la disposició per respondre a
l’estímul. Per ex. exposició a contaminació
acústica deixes de percebre-la.
● Sensibilització: El procés contrari. Reacció
desmesurada davant de certs estímuls,
viscuts com a inquietants i que provoquen
una resposta exagerada a certs estímuls.
L’ Elefant Encadenat: Estat d’activació cada vegada més gran al
https://www.youtube.com/watch?v=2DploKjOt1U presentar-se l’estímul. Per ex: despertador
Classificació de • Aprenentatge Conductual: Adquisició de
noves conductes per adaptar-nos millor a
cada tipus les circumstàncies.

d’aprenentatge • Aprenentatge Social: Adquisició d’hàbits

socials o creences col·lectives que ens
faciliten l’adaptació a l’entorn en que vivim.
• Aprenentatge Verbal: Adquirim
coneixements que ens permeten conèixer
conceptualment la realitat (important per
als estudiants).
• Aprenentatge Procedimental: Adquirir la
capacitat de millorar les nostres habilitats i
destreses o estratègies per a fer les coses
(conduir, mecanografia, bicicleta, etc...).
 ● Basades en un model de Psicologia que
Teories conductistes pretén conèixer de manera objectiva i
observable els fets. Es basa en
de l’aprenentatge l’observació i en l’experimentació.
● El principi d’associació és el fonament
del conductisme:
❖ La ment humana estableix relacions
entre esdeveniments que considera
rellevants.
❖ Són importants la relació causa i
efecte, la de simultaneïtat i la de
contigüitat. Per exemple, a través de
l´experiència aprenem a associar els
núvols amb la possibilitat de pluja
(causa i efecte), el color vermell del
semàfor amb la prohibició de travessar
el carrer (simultaneïtat), el
comandament a distància amb la
televisió (contigüitat) ...
Teoria del Condicionament Clàssic: Pavlov i Watson

● Ivan Pavlov (1849-1936) ● Descriu l’aprenentatge com el resultat d’una resposta

● Neuròleg i fisiòleg rus involuntària a determinada associació d’estímuls.
● Condicionament Clàssic
● Reflex incondicionat: Estímul incondicionat (EI)
comporta una resposta automàtica o incondicionada
(RI) que és la resposta incondicionada o reflexa
(menjar-salivació).
● Reflex condicionat: Associació estímul-resposta no
innata, sinó fruit de l’experiència. Un estímul neutre (EN)
(campana) s’associa reiteradament a un estímul
incondicionat (EI) i provoca una resposta condicionada.
● Experiment Pavlov:
https://www.youtube.com/watch?v=kuAVOQixBl8
ABANS DEL CONDICIONAMENT
DURANT I DESPRÉS DEL CONDICIONAMENT
Factors que • NOVETAT: Dependrà l’empremta d’un estímul sobre

influeixen en el la conducta. Els estímuls nous provoquen reaccions

condicionament més intenses que aquells que són familiars.

• INTENSITAT: Quan més intens és l’estímul,
l’associació EC-EI es produeix amb més rapidesa i el
condicionament és més gran
• RELLEVÀNCIA: s’aprèn millor l’associació entre EC i
EI que són rellevants entre ells. Per exemple, se sap
que tant els animals com els humans aprenem millor
l’aversió a alguns menjars relacionats amb la
malaltia que altres estímuls que no són alimentaris,
com ara el lloc on es va menjar.
 Altres mecanismes de condicionament:
Discriminació, Generalització I Extinció

❑ DISCRIMINACIÓ: Capacitat de distingir entre estímul condicionat original,

que provoca l’acte de reflex condicionat i els estímuls condicionats que s’hi
assemblen. Discriminem una llum vermella que pot significar “alerta” en una
situació però no en altres.
❑ GENERALITZACIÓ: Es produeix quan es pot fer extensible una resposta
condicionada es a altres elements que tenen característiques similars a
l’estímul condicionat. Per exemple, condicionar a que una llum significa
alerta, provingui d’un semàfor o d’un cotxe que frena.
❑ EXTICIÓ: Es produeix quan es trenca la relació entre l’estímul incondicionat i
l’estímul condicionat. Per aconseguir-ho cal que l’estímul condicionat es
presenti repetidament sense anar acompanyat de l’estímul incondicionat,
però la resposta condicionada difícilment desapareix del tot.
 Condicionament Clàssic: J.B. Watson
● J.B. Watson (1878-1958)
● Psicòleg nordamericà
● Fundador del conductisme
“Doneu-me una dotzena de nens sans, ben formats, per
a que els eduqui, i jo em comprometo a escollir un
d‘ells a l’atzar i ensinistrar-lo per a que es converteixi en
un especialista de qualsevol tipus que jo pugui escollir
–metge, advocat, artista, home de negocis i, fins i tot,
captaire o lladre-, prescindint del seu talent,
inclinacions, tendències, aptituds, vocacions i raça dels
seus avantpassats”
Experiment El petit Albert:
https://www.youtube.com/watch?v=IteGZg2fWuY
 Teoria del Condicionament Operant (Neoconductisme)
● B. F. Skinner (1904-1990)
● Psicòleg estatunidenc
● Condicionament operant
● Neoconductisme, (mitjans s.XX): el subjecte “opera” o actua
per obtenir una resposta determinada (aprendre).
● La conducta es fa de forma voluntària es converteix en un
instrument per adaptar-se a una nova circumstància I
produir un resultat desitjable.
● Aprenem quina operació cal realitzar per obtenir una
recompensa o evitar un càstig (reforç positiu i negatiu).
● Llei del reforç o de l’efecte: Si la conducta és seguida d’un
reforç positiu és probable que es torni a produir i si va
seguida d’un reforç negatiu o càstig, es probable que
s’extingeixi.
● Experiment Skinner:
https://www.youtube.com/watch?v=lCSkWaMwrI4&t=64s
 Condicionament Instrumental o operant

● Acció sobre el medi (l’animal es mou i investiga)

● L’acció està basada en anar provant i obtenir uns
resultats (assaig-error)
● En fer una de les accions (prémer la palanca) es
produeix una resposta (rebre menjar). S’aprèn que
hi ha una relació entre l’acció i resposta.
● S’anomena reforç a la recompensa que pot ser
positiva (premi), negativa (càstig) o omissió de
reforç quan es retira l’estímul positiu de la
conducta.
● Big Bang theory:
https://www.youtube.com/watch?v=fddb7kCCEHU
 ● Recompensa o gratificació després que el
El reforç positiu ●
subjecte realitza una conducta desitjable.
Els reforços poden ser primaris
(biològicament significatius) o secundaris
(diners, notes, medalles, felicitacions, …).
● La seva efectivitat envers l’aprenentatge és
alta però depèn de diferents variables:
○ Quan més gran és la recompensa,
més gran l’esforç realitzat.
○ Entre conducta i reforç ha d’haver
proximitat temporal. Si es retarda el
reforç pot haver-hi caiguda de la
conducta instrumental
○ El nivell de motivació és molt
important per a l’aprenentatge. Si la
recompensa no és atractiva o
motivadora, tampoc funcionarà.
 Diferència entre Reforç Negatiu I Càstig
● En el reforç negatiu finalitza un estímul
aversiu o desagradable quan la conducta es
manifesta.
● Dos procediments per produir aprenentatge
mitjançant reforç negatiu:
○ Condicionament de fugida quan es
pot fugir de l’estímul aversiu
(m’avorreixo I apago la tele)
○ Aprenentatge d’evitació: l’estímul
aversiu es programa a fi de ser
presentat en el futur i la resposta ho
impedeix (revisió metge per evitar
malalties futures.
● El càstig és el preu a pagar per una conducta no
desitjada per aconseguir adhesió a determinades
normes o codis (multes per infraccions)
● Entre els factors que influeixen en la seva aplicació:
○ Intensitat: quan més intens el càstig, més
gran la supressió de la conducta.
○ Demora en l’aplicació: redueix l’efectivitat del
càstig.
○ La constància és una variable important:
castigar una conducta unes vegades sí I
altres no, sovint produeix un efecte contrary al
desitjat.
 Programes de reforçament
“Som el que fem repetidament. L'excel·lència no és un acte, és un hàbit” (Aristòtil)
PROGRAMES PARCIALS DE RAÓ:
El reforç s’administra després d’un nombre de
respostes correctes.
➢ de raó fixa: el reforçament es produeix
després d’un conjunt de respostes no
reforçades.(Per ex. remuneració en funció
de productivitat).
➢ de raó variable: el reforçament es produeix
després d’un conjunt de respostes no
reforçades, però la quantitat d’elles varia
entre reforç i reforç. Utilitzat per les
màquines escurabutxaques (efectiu perquè
el subjecte mai sap quan vindrà el reforç).
PROGRAMES PARCIALS D’INTERVAL
El reforç es relaciona amb temps transcorregut.
➢ D’interval fixe: el reforçament es produeix per la
resposta correcta després d’un període fixe de temps
(hora, setmana, mes...). Per ex. el sou per hora
treballada o setmanal. Pedagògicament, per exemple,
quan els exàmens estan prefixats (avaluacions).
➢ D’interval variable: si el reforçament es produeix
després d’un període de temps que varia des d’un
reforç fins el següent. És l’utilitzat pedagògicament,
per exemple, quan es preparen exàmens sorpresa.
Infografia dels programes de reforçament:
https://www.youtube.com/watch?v=64n0OoRy1ws
Efectes ● Skinner no considerava el càstig un bon mètode
d’aprenentatge ja que no ofereix alternatives de

(indesitjables) conducta: Ens ensenya el que no hem de fer,

però no ensenya el que sí hem de fer.
del càstig (I) ● Per tal que funcioni bé necessita un requisit que
és la proporcionalitat per ser efectiu (però... qui
l’estableix els límits de la proporcionalitat??
(Només la persona en funció dels seus
aprenentatges).

● Si són massa forts o massa dèbils poden

comportar respostes no previstes: massa forts
poden desencadenar una resposta o bé passiva
o bé violenta. Si són massa dèbils, poden
extingir-se ràpidament.
Efectes ● El càstig es defineix no per les seves
característiques, sinó pels efectes que té sobre

(indesitjables) la conducta. Exemple: la presó deixa de ser un

càstig quan la persona queda alliberada i
del càstig (II) continua cometent els mateixos delictes pels
quals va ser empresonat.
● Pot afavorir conductes “hipòcrites” i sofisticar
la personalitat delictiva (astúcia /picaresca): no
actuem malament quan hi ha testimonis però ho
fem quan no ens veuen.
● Pot provocar por i angoixa, que la persona pot
associar no només al comportament sinó a la
persona que l´administra, a la situació, etc.sinó
generalitzar-se en altres situacions.
● Estudis que sostenen que el càstig genera
ressentiment i pot crear subjectes agressius i
que pot inhibir la conducta sense arribar a
extingir-la.
Condicionament: ● Alvaro Bilbao:

Educar amb premis https://www.youtube.com/watch?v=T60KuY

8n82c
i càstigs, a favor o ● Marisa Moya:
https://www.youtube.com/watch?v=TvNkXS
en contra? N-IZ4

● Alberto Soler:
https://www.youtube.com/watch?v=liVWXib
FPw8
● Alberto Soler. Píldoras de Psicología:
https://www.youtube.com/watch?v=1aEQR4
pwJNM
 Psicologia Gestalt. Teoria de l’Insight

● W. Köhler (1887-1967)
● Explica certs aspectes de l’aprenentatge
● Psicòleg alemany
per als que les teories condicionament
● Teòric de l’Escola Gestalt.
clàssic no podia donar resposta.
● Proposa l’existència d’un tipus
d’aprenentatge basat en la intuïció
(insight), o per introspecció per trobar
solucions a problemes que sorgeixen.
● L’insight fa referència a aquell fenomen
que es produeix quan tenim una
comprensió sobtada d’una relació causa-
efecte en un moment concret.

Biografia Köhler: https://bit.ly/3MzvYie

 ● Té els seus orígens a finals dels anys 50 del
segle XX. Sota aquest enfocament les persones
Aprenentatge segons ja no són vistes com una col·lecció de

Psicologia Cognitiva respostes a estímuls externs (com els

conductistes) sinó com a processadors
d’informació (dotar de sentit la informació que
prové de l’exterior).
● Aprendre= processar (interpretar i dotar de
sentit). Es posa l’atenció en els fenòmens
mentals més complexos que succeeixen en la
ment quan ens enfrontem a una tasca i com
emmagatzema i utilitza el seu coneixement
(estructures mentals).
● En la psicologia cognitiva, l’aprenentatge
s’entén com l’adquisició de coneixement:
L’alumne és un processador d’informació que
absorbeix informació, fa operacions cognitives i
les emmagatzema a la memòria.
 Psicologia Cognitiva de l’aprenentatge

● Jerome Bruner (1915-2016)

● J.Bruner dedica molts anys a estudiar la manera com aprenem els
● Psicòleg Nordamericà
primers anys de vida.
● Teoria Cognitiva de
● Proposa 3 models d’aprenentatges que van lligats al desenvolupament
l’educació
de l’infant que van des d’un plànol més físic a un de simbòlic:
❑ A. Enactiu: aprendre a través de la interacció amb els objectes,
fent, actuant, manipulant...
❑ A. Icònic: Utilitza imatges i dibuixos, adquireix més importància a
mida que el nen es desenvolupa
❑ A. Simbòlic: Està basat en el llenguatge, a través de l’ús de la
paraula parlada o escrita.
● Entén l’aprenentatge com un procés actiu I continu en el que la persona
va adquirint i classificant la informació que rep (categorització).
● Destaca el paper de l’educador I com a guia en aquest procés
d’adquisició de coneixements d’ordre superior (“Bastida”)
 Aprenentatge Social: observacional o per imitació

● Albert Bandura (1925-2021). ● Teoria de l’Aprenentatge Social: bona part de l’aprenentatge

● Teoria de l’Aprenentatge humà es dona en el mitjà social. Model d’interacció
social, Observacional o Vicari recíproca entre ambient, conducta i factors personals
(cognitius i emocionals)
● Les persones aprenen a través de l’observació i la imitació.
Es un tipus de Coneixement que no necessàriament basat
en l’experiència pròpia.
● L’observació produeix un efecte de “modelatge”, en què un
subjecte imita la persona que fa de model.
● L’aprenentatge per observació o modelatge no necessita
necessàriament reforç (contravé els principis del
condicionament).
● Dona importància al pensament de la persona i la seva
capacitat de decidir si imita o no allò que observa.
Elements de Es un tipus d’aprenentatge més complex que implica
capacitats cognoscitives: atenció i memòria. Els
l’aprenentatge processos d’aprenentatge pels quals un individu observa

vicari o la conducta d’un model i aprèn d’ell, són:

❑ Adquisició: observació d’un model i reconeixement
modelatge dels trets característics d’una conducta (atenció).
❑ Retenció: emmagatzemament de les conductes
model en la memòria del subjecte (memòria).
❑ Execució o reproducció: recreació d’una conducta
apresa quan es preveu que portarà conseqüències
positives (motivació).
❑ Conseqüències: retroalimentació a partir de les
conductes imitades: reforçament o extinció.

Aprenentatge social:
https://www.youtube.com/watch?v=_NCItMQKF-g
La cultura audiovisual ● La teoria d’aprenentatge per modelatge explica la
transmissió social dels coneixements.
i els models ● El modelatge comença des de que naixem, a partir
d’aprenentatge de l’observació de les persones que tenim com a
referència i constitueix la base de l’aprenentatge. A
mida que creixem entren en joc altres agents de
socialització del nen.
● La influència dels mitjans de comunicació és un
fenomen que ha anat en creixement gràcies als
avenços de la tecnologia. L’existència de la cultura
audiovisual (pel·lícules, televisió, publicitat, ...)
provoca que els infants, adolescents i adults tinguin
nous models per poder imitar, a més dels models
propers d’amics i familiars.
● Ted Talk (xarxes socials):
https://www.youtube.com/watch?v=8nKCA9h-
7BA&t=574s
L’aprenentatge des de la Psicologia Constructivista

• El constructivisme és un corrent psicològic, pedagògic i filosòfic que intenta explicar la formació de

coneixement que va fent el subjecte de manera activa i dinàmica a través del descobriment, de
l’experiència i a partir de coneixements previs anem creant esquemes mentals més complexos.
• Segons aquesta concepció el coneixement no és una còpia de la realitat si no una construcció mental
de l’ésser humà. Una persona, doncs, no és simplement producte de l’ambient, de la genètica o
disposicions internes sinó que va construint la seva pròpia realitat. L’aprenentatge és el resultat d’una
construcció pròpia que es va fent a partir de la interacció de diversos factors.
• El coneixement i l'aprenentatge no són mai el resultat d'una lectura directa de l'experiència, és a dir,
no només és l'acció si no tot el que ella implica: com afecta el context en el qual es du a terme,
l'activitat que es realitza, la representació mental que aquesta crea, etc.
 Teories d’Aprenentatge Constructivista

• Està basat en la idea de “construcció” i “reconstrucció” de coneixement de la persona que aprèn.

Això s’assoleix mitjançant un procés dinàmic, participatiu i interactiu del subjecte. Els
constructivistes no veuen als estudiants com a simples receptors passius de la informació, sinó com
a subjectes actius en el procés d'adquisició de nous coneixements.

• Els aprenents són vistos com els responsables d'interpretar i donar sentit a el nou coneixement (no
simplement de manera purament memorística, la informació rebuda i emmagatzemada).

• Aquest corrent, a partir de l'assimilació, acomodació, adaptació i diàleg, promou l'aprenentatge

cooperatiu en grup i l'ensenyament guiat. Les persones aprenem interactuant amb el medi ambient,
adquirim nous aprenentatges, reorganitzem o ajustem a partir dels coneixements previs i, fins i tot,
modificant les nostres estructures mentals (reestructuració).

• No hi ha un sol tipus de constructivisme. Destaquem les tres teories més importants de

l’aprenentatge a través dels seus tres exponents: Piaget, Vigotsky i Ausubel
 ● Piaget és un filòsof I biòleg suís que fa estudis sobre la
infància i el desenvolupament cognitiu.
Teoria Genètica de ● Famós per les seves aportacions en el camp de la

l’aprenentatge: Jean Psicologia evolutiva: L’aprenentatge és un procés

progressiu que avança amb la maduració física i
Piaget (1896-1980) psicològica del nen. Això comporta el desenvolupament
d’estructures cognitives cada vegada més complexes
que l’ajudaran a una major adaptació.
● La seva teoria del coneixement implica tant els
coneixements previs de l’infant com els nous sorgits de
diferents conflictes cognitius que van apareixent.
● Implica dos processos que han d’arribar a equilibrar-se:
○ Assimilació, mitjançant el qual l’infant necessita
l’acció sobre l’objecte per donar-li sentit i
interpretar-lo.
○ Acomodació, on l’infant fa ús de coneixements
previs per adaptar-los a una nova realitat/objecte I
així poder interpretar-los.
Piaget:
https://www.youtube.com/watch?v=NuDjscvqE08
 Teoria evolutiva de l’aprenentatge piagetià.

El desenvolupament cognitiu és gradual i, malgrat les diferències individuals, totes les persones passen per
les mateixes etapes. Estableix 4 etapes o estadis en el desenvolupament intel·lectual del nen:
1.Estadi sensorio-motor (0-2 anys): Etapa que es defineix per la interacció física amb l’entorn. El
desenvolupament cognitiu s’articula a través del joc experimental que sorgeix de la interacció amb
objectes, persones i animals.
2.Estadi pre-operacional (2-7 anys): Els nens i nenes comencen a adquirir la capacitat de posar-se en el
lloc dels altres, però amb dificultats per accedir a reflexions més abstractes. Estadi marcat per
l’egocentrisme, el joc simbòlic i l’aprenentatge del llenguatge.
3.Estadi de les Operacions Concretes (7-12 anys): El pensament deixa de ser tan egocèntric i es comença
a utilitzar la lògica per arribar a conclusions vàlides però a través de situacions concretes i no abstractes.
4.Estadi de les Operacions Formals (+12 anys): Nens i nenes adquireixen la capacitat per utilitzar una
lògica que els permet arribar a conclusions abstractes. Podran utilitzar el raonament hipotètic deductiu,
així com analitzar i manipular deliberadament esquemes de pensament.
 ● Psicòleg d'origen rus i fundador de la Psicologia
històrico-cultural.
Teoria Sociocultural ● La idea fonamental de la seva obra és que el

de Leo Vigotsky desenvolupament només pot explicar-se en

termes d’interacció social.
(1896-1934) ● El desenvolupament consisteix en la
interiorització de coneixement i d’instruments
culturals (com el llenguatge) que pertany al grup
humà en el que naixem.
● Vigotsky distingeix entre:
-ZDR (zona de desenvolupament real), que és allò
que l’infant és capaç de fer per ell sol
-ZDP (zona de desenvolupament proper o potencial)
allò que l’infant pot fer amb ajuda d’un adult. Tot allò
que l’infant només pot fer amb ajuda d’altres
persones. Està relacionat amb la necessitat de
relacionar-se i comunicar-se amb l’entorn perquè els
altres l’ensenyin.
Teoria de Vigotsky:
https://www.youtube.com/watch?v=eYoneaXCaIg
Aprenentatge per Constructivisme social per Vigotsky

● Aquesta teoria sosté que l’aprenentatge és el resultat de la interacció de la persona amb

el seu mitjà social.
● Cada persona adquireix consciència de qui és i aprèn l’ús de símbols que contribueixen al
desenvolupament d’un pensament cada vegada més complex, en la societat de la que
forma part. Aquest aprenentatge es realitza en la interacció amb altres subjectes
participants, per assolir un canvi que condueixi a una millor adaptació al medi.
● Per a Vigotsky és essencial el que ell anomena “Zona de desenvolupament pròxim o
potencial” que és la distància entre el que la persona pot aprendre per si mateixa i el que
podria aprendre amb l’ajuda d’algú expert en el tema. Es en aquesta zona on es produeix
l’aprenentatge de noves habilitats que les persones poden posar a prova en diferents
contexts.

Aprenentatge i Educació: https://www.youtube.com/watch?v=bkXaHykN-Xw&t=271s

 ● La base de l’aprenentatge és la capacitat dels
Teoria de l’Aprenentatge individus d’aprendre a partir del que ja saben (tenint
present els seus constructes mentals), ja sigui per
significatiu. descobriment o per assimilació comprensiva.
● El procés d’ensenyament i d’aprenentatge s’ha
David Ausubel (1918-2008) d’efectuar buscant el contrari de l’aprenentatge
mecànic o memorístic dels infants.
● A fi de que l’aprenentatge sigui significatiu és
important activar els coneixements previs, i
utilitzar-los per resoldre els problemes plantejats i
adquirir nou coneixement.
● L’aprenentatge significatiu és una de les principal
aportacions de David Ausubel al camp de
l’aprenentatge i la teoria de l’educació.
David Bueno:
https://www.youtube.com/watch?v=3h43JLNIhyk&t=3
24s
El terrissaire
https://www.youtube.com/watch?v=8IHzgYMhffA
Aprenentatge Ausubel ens va parlar de diferents tipus
d’aprenentatge:
Significatiu (Ausubel) ● Aprenentatge receptiu: l’estudiant rep de forma
completa els continguts sense necessitat de
realitzar cap descobriment personal.
● Aprenentatge per descobriment: l’estudiant rep
de forma incompleta els continguts i han de ser
acabats/descoberts per ell.
● Aprenentatge repetitiu: assimilació
memorística de continguts sense necessitat de
comprensió.
● Aprenentatge significatiu: l’estudiant dona
sentit comprensiu als continguts i els relaciona
amb els seus coneixements previs, de manera
que els pot integrar dins l’esquema general del
coneixement que ja té.
 Aprenentatge significatiu i motivació

● L’actitud de l’alumne i la motivació en l’àmbit

educatiu són totalment necessàries.
● No hi ha aprenentatge significatiu sense
predisposició per aprendre de l’alumne i un material
que pugui ser comprès a partir dels nostres
coneixements previs.
● Pedagògicament, la motivació significa generar i
proporcionar motius, és a dir, estimular la bona
voluntat i l’acció d’aprendre.

La finalitat és inculcar als alumnes a cercar

l’aprenentatge significatiu per mitjà de la motivació,
formant-se així crítics, analítics i reflexius, capaços
d’enfrontar-se als reptes i les exigències que demanda
aquesta Societat del Coneixement.

Aprenentatge significatiu i motivació:

https://www.youtube.com/watch?v=5WnjvtvuzVA
L’aprenentatge en la Societat del Coneixement

La Societat del Coneixement considera el coneixement un element fonamental per al

desenvolupament i el progrés d’aquesta mateixa societat. Tot i que sovint es prenen com a
sinònims la Societat del Coneixement (SdC) i Societat de la Informació (SdI) en el fet que la SdI
crea i difon dades en brut, mentre que la SdC serveix per a transformar la informació en recursos
que permetin a la societat a prendre mesures eficaces.

Les TIC estan produint canvis profunds en la societat, en la manera com les persones ens
organitzem i ens relacionem, tant en entorns personals com laborals. L'evolució d'Internet ha
permès als usuaris individuals eines per connectar-se globalment i convertir-se en usuaris i
productors de contingut.

Aquests canvis poden contribuir a transformar l’educació, la formació, l’ocupació i l’accés a

recursos que mantenen la vida de tots els membres de la societat. L’educació i l’accés a les
xarxes informacionals es consideren elements clau d’aquesta SdC que requereixen
desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre.
Aprenentatge en la La Societat del Coneixement considera el
Societat del Coneixement coneixement un element fonamental per al
desenvolupament i el progrés. Vol fer l’educació
i el coneixement més accessible i potencia totes
les tasques relacionades amb la identificació,
transferència, cura i millora del coneixement a
través de les TIC. Objectius:
● Aprendre a conèixer, a fer, a conviure i a ser
● Aprendre a accedir a la informació i
convertir-la en informació útil per anticipar-
se als canvis
● “Aprendre a aprendre” de manera autònoma
● Desenvolupar competències per a
l’aprenentatge continu i l’actualització
permanent: Aprenentatge al llarg de la vida.
Aprenentatges formals i informals:
https://www.youtube.com/watch?v=CYAYeR92T5g
&t=133s
 Aprenentatge i Educació al llarg de la vida

El concepte d’Educació es podria definir com la manera de facilitar l’aprenentatge de certs

coneixements i habilitats que fomentarà el creixement de la capacitat intel·lectual, moral i afectiva
de les persones.

L’aprenentatge al llarg de la vida pronostica un procés d’aprenentatge de la societat en el que

tothom pugui aprendre i reaprendre d’acord a les seves necessitats i interessos individuals, en
qualsevol lloc i en qualsevol moment de manera lliure, flexible i constructiva. Comprèn totes les
formes d’educació (formal, no formal i informal) amb components relacionats i integrats.

Es basa en la premissa de que l’aprenentatge no està limitat a un període específic de la vida i

considera tots els contextos en els que conviuen persones (família, comunitat, treball, estudi,
oci...). Suposa valors humanístics i democràtics como l’ emancipació i la inclusió. Impulsa tots
els aprenentatges rellevants (no només l’educació) més enllà del sistema escolar.

Aprenentatge escolar: https://www.youtube.com/watch?v=q0I3SReXbwY&t=16s

 L’Educació de qualitat és un dels Objectius de
L’Educació de qualitat
●
Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovat per
l’Assemblea de Nacions Unides dins el marc de
en l’Agenda 2030 l’Agenda 2030 amb l’objectiu general d’erradicar la
pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia,
així com posar fre al canvi climàtic.
● L’objectiu 4 “Educació de Qualitat” busca
proporcionar a tothom accés a l’educació, la
formació i el ple desenvolupament del seu potencial.
● Cal garantir l’accés a serveis d’atenció i
desenvolupament en la primera infància i a un
ensenyament preescolar de qualitat. A més, s’ha de
potenciar que tothom acabi l’ensenyament primari i
secundari, que haurà de ser gratuït, equitatiu i de
qualitat, i accedir a una formació tècnica,
professional i superior de qualitat, incloent-hi
l’ensenyament universitari.
● Així mateix, cal que tot l’alumnat adquireixi els
coneixements necessaris per promoure el
desenvolupament sostenible: drets humans, igualtat
de gènere, promoció d’una cultura de pau i no-
Objectius ODS: violència, adopció d’estils de vida saludables, etc.
https://www.diba.cat/web/ods/educacio-de- ● Educar per a una societat més justa:
qualitat https://www.youtube.com/watch?v=WDhLvL5N4HU