Aprenentatge Operant 18-19

Teories de
l'aprenentatge II
Condicionament Operant o Instrumental
Aprenentatges:
Identificar
Revisar
Qüestionar
Consolidar-Modificar
o transformar
Condicionament Operant
B.F. Skinner (1904-1990)
Psicòleg nord-americà. Va obtenir el doctorat en

psicologia per la Universitat de Harvard el 1931.
Influït per la teoria dels reflexos condicionats de Pavlov i
pel conductisme de John B. Watson, Skinner va creure
que era possible explicar la conducta dels individus com
un conjunt de respostes condicionades per l'entorn, i es
va lliurar a l'estudi de les possibilitats que oferia el
control científic de la conducta.
El seu primer llibre "The Behavior of Organisms" publicat en
1938 va començar una nova etapa del Conductisme.
El seu conductisme radical va aixecar abundant polèmica, i
va aconseguir una fama notable amb la publicació de la
novel·la Walden II (1948), en la qual s'especulava sobre
una societat futura totalment programada amb tècniques
d'enginyeria de la conducta.
Psicologia M. Sanromà 2
APRENENTATGE
D'acord al Condicionament Operant, el comportament humà està

determinat i només pot ser explicat a través de l'ambient i la història
de vida de la persona.
El comportament humà dependria tant de les influències ambientals
que el precedeixen (els seus antecedents) com d'aquelles que ho
segueixen (les seves conseqüències).
Si exercim control sobre aquests antecedents i conseqüències
podem modificar i controlar la conducta d'un ésser humà.
Exemples:
Si un estudiant es prepara un examen és probable que obtingui una
bona nota.
Si introduïm monedes en una màquina de begudes, s'obté una

beguda (en general).
APRENENTATGE
Un aspecte important d’aquest tipus

d’aprenentatge es que les conductes
instrumentals de tot organisme queden
determinades per les seves conseqüències.
Exemple:
Dipositaries més monedes, sense pensar-

t'ho dues vegades, en el telèfon públic que
anteriorment s’ha empassat les teves
monedes sense que hagis pogut parlar?
APRENENTATGE
Definició
Aprenentatge que es fonamenta en les conseqüències de la

conducta, les quals porten a canvis en la seva probabilitat
d’ocurrència.
APRENENTATGE
• Formes de Condicionament Operant
– Reforçament Positiu.
– Reforçament Negatiu:
• Escapament.
• Evitació.
– Càstig:
• Positiu
• Negatiu o omissió
APRENENTATGE
Succés que afecta la força o probabilitat de

la resposta a la qual segueix
consistentment.
Dos grans tipus
Reforç o reforçador: Augmenta, enforteix la

Resposta a la qual segueix.
Càstig: Redueix o debilita la Resposta a la
qual segueix.
Per tant, reforç i càstig es defineixen

com a tals pels seus efectes en la
Resposta, no perquè siguin agradables
o desagradables.
APRENENTATGE
Reforç positiu (R + o "erra més"):
La conducta augmenta, s'enforteix (això és el que significa "reforç")

l'organisme obté alguna cosa, se li administra alguna cosa, l'ambient
li dóna una mica (això vol dir "positiu").
Típicament, es tracta d’una cosa "agradable“ però no sempre es així.
Reforç negatiu (R- o "erra menys"):
La conducta augmenta, s'enforteix (reforç)

L'organisme deixa de rebre o experimentar alguna cosa, se li "treu"
alguna cosa (això vol dir "negatiu").
Típicament, una cosa nociva o perjudicial.
APRENENTATGE
Definició Reforçament Positiu (R+):
Qualsevol conseqüència de la conducta que porti a un augment de la
probabilitat de la seva ocurrència (ja sigui aquesta agradable o
desagradable).
APRENENTATGE
Psicologia M. Sanromà
APRENENTATGE
Reforçament negatiu:
Aprenentatge produït per la retirada o l’evitació d’un
aconteixement negatiu, com a conseqüència de la conducta.
R.........................
https://youtu.be/XOPouTj0nak
APRENENTATGE
R..........
APRENENTATGE
R...................
APRENENTATGE
Una persona
s’incomoda molt
quan ha de parlar
en públic. Si viu
aquesta
experiència:
Quina serà la
probabilitat de
tornar a parlar en
públic?
APRENENTATGE
• El Càstig:
Conseqüència negativa d’una conducta, que porta a reduir o eliminar
la seva freqüència.
• Tipus de càstig:
– Entrenament d’omissió o càstig negatiu:

Es retira un estímul positiu (retiro una cosa que agrada). Provoca
l’extinció de la conducta.
– Càstig positiu:
S’afegeix un estímul negatiu (dono una cosa que no agrada). Provoca
l’extinció de la conducta.
APRENENTATGE
Càstig positiu (C + o "ce més"):
La conducta es redueix (això és el que significa "càstig")

L'organisme rep alguna cosa, se li administra alguna cosa, l'ambient li
dóna una mica (això és el que significa "positiu").
Típicament, una mica dolorós, nociu, desagradable.
Càstig negatiu (C- o "ce menys"):
La conducta es redueix ("càstig")

L'organisme deixa de rebre o experimentar alguna cosa, se li "treu"
alguna cosa (això és el que significa "negatiu").
Típicament, una cosa beneficiosa, grat, apetitiu.
APRENENTATGE
• Perills del Càstig per:

Emissor i Receptor
– Reforçant.
– Inhibidor.
Possibles respostes
– Agressiu.
– Trampa crítica
– Buit de contingut.
APRENENTATGE
APRENENTATGE
Recuerda
APRENENTATGE
Procediments bàsics del Condicionament Operant

APRENENTATGE
Atenció - Zona d'errors massius

"Positiu" no vol dir "bo"
"Negatiu" no significa "dolent o perjudicial"
"Càstig positiu" sona estrany.

"Ja que un càstig és una cosa que fa mal, què pot tenir de positiu un
càstig?" MAAAL!
"Reforç negatiu" sona estrany.

"Si un reforç és una cosa agradable, com va a ser negatiu"?
MAAAAAL!
Aquests errors es deuen a confondre els termes tècnics amb paraules

del llenguatge natural. CURA amb ells.
Indefensió
Apresa
Es refereix a la condició d'un ésser humà o animal que ha

après a comportar-se passivament, sense poder fer res,
que no respon tot i que hi ha oportunitats per ajudar-se a
si mateix, evitant circumstàncies desagradables o
mitjançant l'obtenció de recompenses positives.
Per Seligman, un organisme arriba a estar indefens
davant d'una determinada conseqüència quan aquesta
passa independentment de totes les seves respostes
voluntàries (incontrolabilitat).
El fenomen de la Indefensió apresa postula que els
organismes exposats a una situació d’incontrolabilitat,
mostren posteriorment dèficit en el aprenentatge de
respostes d'èxit.
Indefensió
Apresa
Seligman, en els seus estudis sobre Indefensió exposa alguns

experiments amb animals per estudiar les reaccions conductuals davant
situacions en què és impossible escapar per evitar estímuls
desagradables. El seu disseny experimental constava de dues fases:
•Fase de Pretractament
•Fase de Prova
FASE DE PRETRACTAMENT FASE DE PROVA
Utilitzava tres grups: Es sotmetia a tots els subjectes al mateix tipus

de condicionament, normalment d'escapament
Grup Escapable: S’exposava als subjectes evitació, per comprovar els efectes produïts per
a un esdeveniment aversiu (descàrrega), l'aprenentatge anterior.
que podien controlar executant una
resposta. Seligman va comprovar que els animals que
havien patit descàrregues inescapables durant
Grup Inescapable: S’exposava als la primera fase, no aprenien a saltar al
subjectes a una situació idèntica, però les compartiment de seguretat per evitar la
seves respostes no podien modificar o descàrrega durant la segona fase. L'explicació
evitar l'estimulació aversiva (no tenien d'aquest fenòmens és que els gossos havien
control sobre ella). après que la descàrrega administrada era
independent de la seva conducta, i aquest
Grup control: No rebia pretractament. aprenentatge interferia en situacions posteriors.
Indefensió
Apresa
Indefensió
Apresa
Conseqüències de la indefensió apresa:

Dèficit motivacional:
Falta de motivació per iniciar Conductes. (apatia / abúlia)
La passivitat de les persones o animals, després de successos
traumàtics i incontrolables, reflecteixen la incapacitat dels mateixos
per iniciar noves conductes (inhibició conductual).
Dèficit cognitiu (o distorsions cognitives):
Dificultat per comprendre que la seva Conducta pot tenir efectes
sobre els resultats o situacions. Generalment, les expectatives futures
depenen de la creença en què podem controlar les experiències
passades i presents.
Dèficit afectiu / emocional:
Els estudis amb humans mostren que després d'una experiència
incontrolable s'originen sentiments d'indefensió, impotència,
frustració. Aquesta experiència porta a un estat emocional típic amb
ansietat i por (a l'inici) per a acabar en depressió.
El Elefante
Cuando yo era pequeño me encantaban los circos, y lo que más me gustaba de los circos eran los animales. Me llamaba
especialmente la atención el elefante que, como más tarde supe, era también el animal preferido por otros niños. Durante
la función, la enorme bestia hacía gala de un peso, un tamaño y una fuerza descomunales … Pero después de su actuación y
hasta poco antes de volver al escenario, el elefante siempre permanecía atado a una pequeña estaca clavada en el suelo con
una cadena que aprisionaba una de sus patas.
Sin embargo, la estaca era sólo un minúsculo pedazo de madera apenas enterrado unos centímetros en el suelo. Y, aunque la
cadena era gruesa y poderosa, me parecía obvio que un animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su fuerza, podría
liberarse con facilidad de la estaca y huir.
El misterio sigue pareciéndome evidente. ¿Qué lo sujeta entonces? ¿Por qué no huye?
Cuando tenía cinco o seis años, yo todavía confiaba en la sabiduría de los mayores. Pregunte entonces a un maestro, un padre o
un tío por el misterio del elefante. Alguno de ellos me explicó que el elefante no se escapaba porque estaba amaestrado.
Hice entonces la pregunta obvia: “si está amaestrado, ¿por qué lo encadenan?”.
No recuerdo haber recibido ninguna respuesta coherente. Con el tiempo, olvidé el misterio del elefante y la estaca, y sólo lo
recordaba cuando me encontraba con otros que también se habían hecho esa pregunta alguna vez.
Hace algunos años, descubrí que, por suerte para mí, alguien había sido lo suficientemente sabio como para encontrar la
respuesta:
El elefante del circo no escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde que era muy, muy pequeño.
Cerré los ojos e imaginé al indefenso elefante recién nacido sujeto a la estaca. Estoy seguro de que, en aquel momento, el
elefantito empujó, tiró y sudó tratando de soltarse. Y, a pesar de sus esfuerzos, no lo consiguió, porque aquella estaca era
demasiado dura para él.
Imaginé que se dormía agotado y que al día siguiente lo volvía a intentar, y al otro día, y al otro … Hasta que, un día, un día
terrible para su historia, el animal acepto su impotencia y se resigno a su destino. Ese elefante enorme y poderoso que
vemos en el circo no escapa porque, pobre, cree que no puede.
Tiene grabado el recuerdo de la impotencia que sintió poco después de nacer. Y lo peor es que jamás se ha vuelto a cuestionar
seriamente ese recuerdo.
Jamás, jamás intentó volver a poner a prueba su fuerza
APRENENTATGE
APRENENTATGE
APRENENTATGE
PROGRAMES DE REFORÇAMENT
Els programes de reforçament són patrons o regles que indiquen el

moment i la forma en què l'aparició d'una resposta anirà seguida d'un
reforçador.
Hi ha dues categories importants:
Reforçament continu:
Cada resposta dóna lloc a l'aparició de l'estímul reforçador. Amb
aquests programes s'aprèn amb més rapidesa.
Reforçament intermitent:
Les respostes només es reforcen algunes vegades. Amb aquests
programes es triga més a aprendre, però l'efecte és més durador.
APRENENTATGE
Els programes de reforçament intermitent es divideixen en:

Programes de Raó Fixa
Programes de Raó Variable
Programes d’Interval Fix
Programes d’Interval Variable
Els reforçadors a utilitzar en els programes poden ser:
Socials:
Expressions verbals, facials, contacte físic...
Materials:
Productes consumibles, comestibles...
Activitat:
Es una activitat que genera plaer com anar al cine...
De fitxa:
Son recompenses que poden canviar-se per reforçadors materials i/o d’activitat.
Autoadministrats:
Frases, pensaments, imatges u objectes que les persones es dediquen desprès d’haver
realitzat un comportament.
APRENENTATGE
Programa de Raó Fixa Programa de Raó Variable

S'obté un reforç després d'un nombre En aquest cas el nombre de respostes
fix de respostes (sempre el mateix), no necessàries per obtenir un reforçador varia
importa l'interval de temps. de forma aleatòria. La taxa de respostes és
alta, ja que respondre amb rapidesa
suposa rebre el reforç abans.
Programa d'Interval Fix Programa d’Interval Variable
El reforç es lliura al subjecte per la El reforç esta disponible quan es dona la

primera resposta que dóna transcorregut resposta després d’un temps que varia
un temps, que és constant d'una ocasió a aleatòriament.
la següent.
https://youtu.be/CjoiC_5iczM
El Valor d’un
somriure
Un somriure no costa res i rendeix molt:
Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui el dóna.

No et dura més que un instant però, de vegades, el seu record és etern.
Ningú és massa ric per prescindir-ne, ni ningú és massa pobre per no

merèixer-lo.
És el símbol de l’amistat, dona repòs al cansat i anima al deprimit.

No pot comprar-se, ni deixar-se, ni robar-lo, perquè no té valor fins que es
dóna.
I si alguna vegada ensopegues amb algú que no sap donar un somriure:

sigues generós, dóna-li el teu.
Perquè ningú té tanta necessitat d’un somriure com aquell que no sap donar-
lo als altres.
Gandhi
Comparació entre el Condicionament Instrumental i el
Condicionament Clàssic
Al Condicionament Instrumental l'organisme rep o no el premi, el
càstig etc. depenent de la seva conducta. Si estudies, et donen
llaminadures; si no, no.
Al Condicionament Clàssic l'organisme rep el senyal (la campana) I a
continuació el "esdeveniment senyalitzat" (la carn) amb independència
de la seva conducta.

Aprenentatge Operant 18-19

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Aprenentatge Operant 18-19

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Teories de

Condicionament Operant o Instrumental

Psicòleg nord-americà. Va obtenir el doctorat en

D'acord al Condicionament Operant, el comportament humà està

Si introduïm monedes en una màquina de begudes, s'obté una

Un aspecte important d’aquest tipus

Dipositaries més monedes, sense pensar-

Aprenentatge que es fonamenta en les conseqüències de la

• Formes de Condicionament Operant

Succés que afecta la força o probabilitat de

Dos grans tipus

Reforç o reforçador: Augmenta, enforteix la

Per tant, reforç i càstig es defineixen

Reforç positiu (R + o "erra més"):

La conducta augmenta, s'enforteix (això és el que significa "reforç")

Reforç negatiu (R- o "erra menys"):

La conducta augmenta, s'enforteix (reforç)

– Entrenament d’omissió o càstig negatiu:

Càstig positiu (C + o "ce més"):

La conducta es redueix (això és el que significa "càstig")

Càstig negatiu (C- o "ce menys"):

La conducta es redueix ("càstig")

• Perills del Càstig per:

Procediments bàsics del Condicionament Operant

Atenció - Zona d'errors massius

"Càstig positiu" sona estrany.

"Reforç negatiu" sona estrany.

Aquests errors es deuen a confondre els termes tècnics amb paraules

Es refereix a la condició d'un ésser humà o animal que ha

Seligman, en els seus estudis sobre Indefensió exposa alguns

Utilitzava tres grups: Es sotmetia a tots els subjectes al mateix tipus

Conseqüències de la indefensió apresa:

Els programes de reforçament són patrons o regles que indiquen el

Hi ha dues categories importants:

Els programes de reforçament intermitent es divideixen en:

Programa de Raó Fixa Programa de Raó Variable

Programa d'Interval Fix Programa d’Interval Variable

El reforç es lliura al subjecte per la El reforç esta disponible quan es dona la

Un somriure no costa res i rendeix molt:

Enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui el dóna.

Ningú és massa ric per prescindir-ne, ni ningú és massa pobre per no

És el símbol de l’amistat, dona repòs al cansat i anima al deprimit.

I si alguna vegada ensopegues amb algú que no sap donar un somriure:

You might also like