desenvolupament psicomotor.

pdf

Iarevalo20

Psicología de la Educación

1º Grado en Pedagogía

Facultad de Educación
Universidad de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Tema 2: desenvolupament motor

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
1. Al naixement
1.1 Test de apgar
Quan naixem passem per un test visual de la mare. Desprès passem el test d’Apgar al 1’ de
vida i als 5’ i marca senyals de bona salut.

Reservados todos los derechos.

- Ha de tenir més de 7 punts per ser un nen normal.
- 4-7 punts es considera que s’ha d’estimular.
- - 4 pot morir.

1.2 els reflexos del nadó

Reflex: resposta física involuntària davant dels estímuls

El nadó m’ha de dir que el sist. Nerviós funciona com ha de funcionar. Autònom, individual..

No té període de latència, es permanent i no es quelcom que s’habituï.

(classificació diapositiva)

Romanen: el puc fer conscient quan vulgui.

Es perden i tornen a aparèixer: es confon l’afecte amb el reflex.

Es perden

1.3 el temperament
Tenen uns patrons que em donen pistes per comportaments posteriors.

Def -> com reaccionen sense filtre davant de persones, situacions i coses. Com es crearà la
personalitat a nivell de l’afectivitat.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-268072
 Segons el temperament podem diferenciar 3 tipus de nens:

- fàcils: Predisposició positiva, generalment amb funcions corporals regulars i un nadó

adaptable. No genera problemes, menja, dorm, defecació i micció correctes. 75% de la
població.
- Difícils: costa adaptar-se, no dormen, ploren molt, no té pautes de menjar... tots els
problemes els evidencia. 10% de la població.
- Lents d’animar: passa desapercebut, costa que s’activi, costa que mengi, costa que
somrigui... 15% de la població.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Temperament: Conjunt de les disposicions fonamentals, relativament consistents, inherents a la
persona i que modulen l’expressió de l’ activitat, la reactivitat, l’emocionabilitat, i la sociabilititat

Paràmetres ( sistema nerviós )

• Nivell d’activitat: proporció que té el nadó de moments de vigília amb moments de sons.

• Apropament-Retirada: Davant una situació s’apropen o es retiren. Pot marcar

comportament extravertit o introvertit en un futur.

• Adaptabilitat: simptomàtic, quant li costa sentir-se còmode quan hi ha un canvi

d’ambient.

Reservados todos los derechos.

Intensitat de reacció: Grau de reactivitat que té davant d’un estímul.

• Dintell (umbral) de capacitat de resposta: quin es el nivell d’estimulació externa que

necessita el nadó per reaccionar. Si qualsevol estímul el fa reaccionar té el dintell mont
baix. Per tant és un nen difícil.

• Qualitat de l’humor: proporció de resposta amistosa en contraposició a la no amistosa.

com es presenten en general aquests nadons, sense un estímul

• Susceptibilitat de distracció: mínima perd el focus d’atenció. Qualsevol cosa es suficient

per dispersar-me del que estic fent.

Aquests paràmetres ens ho evidencia pel plor o pel somriure. El plor és la primera eina de
comunicació que tenen als altres tant per expressar demandes com per expressar disgustos. És
molt potent, perquè davant del plor una mare i un pare no es poden quedar impassibles. Un nen
adaptable plorarà menys estones. Un nen que tingui un dintell baix plorarà més vegades. Quan
passen uns temps entre la figura d’apego i el nadó identifiquen el plor. Quan més fàcil és, de
manera més fluida, la persona adulta por entendre el plor del nadó més ràpid és que hi hagi un
vincle. Els nens que tenen problemes de vinculació afectiva, tenen un tipus de plor que costa
més de diferenciar i sempre és el mateix. EX: tea.

Amb el somriure en un primer moment és una reacció involuntària com a reflex que cap als 2
mesos comença associar-se com a capacitat social, que és involuntari i mimètic i evidenciem
paràmetres de temperament; aquest somriure social a partir dels 4 mesos sap i es conscients a
qui somriu i apareix carcajada.

1.4. Lleis del desenvolupament motor (muscular i mielinitazció)

Con lo que gastas en impresiones, te pillas un vuelo - VUELING

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-268072
 LLEI PRÒXIMO-DISTAL: El desenvolupament motor té lloc del centre cap a fora: del tronc a les
extremitats i.e. Primer es domina el control del braç que el de les mans. El que primer
controlem el tronc i per acabar la psicomotricitat fina.

LLEI D’INTEGRACIÓ JERÀRQUICA: Habilitats complexes es construeixen en les més simples i.e.
Corro quan sé caminar. Habilitats complexes que es fan a partir de les més senzilles.

LLEI CEFALOCAUDAL: El desenvolupament motor té lloc del cap als peus i.e. Primer es domina
el control del braç que el de les cames. Primer controlo el cap i per últim els peus.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
LLEI D’INDEPÈNDÈNCIA DE SISTEMES: El creixement d’un sistema no implica que l’altre ho faci
al mateix ritme (parlem abans i millor que controlar mov psico fina). El creixement d’un
sistema no implica que tots els altres ho facin al mateix ritme.

Preguntes
• Quines són les dues principals diferències entre el nostre cervell i el dels primats

Mayor volumen, sobre todo del còrtex, su lento desarrollo y el largo periodo postnatal

• El cervell comença a formar-se durant la vida intrauterina, però quins són els moments
claus?

De les 12 18 setmanes creació de neurones

Reservados todos los derechos.

Abans 7 meses de gestación migració de neurones.

2 mesos de vida activitat cerebral.

Abans de l’any augmenta el tamany del cervell.

3 semanas, 7 , 11, naixement.

• Què són els “accelerons”? Quins són?

Periodos de una actividad especial que tienen que ver con momentos en los que se observan
cambios conductuales y cognitives que marcan etapes cualitativamente diferentes. No
evidencia que el cervell tingui mes neurones sinó mes connexions de sinapsis, així que no té
mes neurones, entén més.

3 y 10 meses

Año y medio

2 y 4 años

6 y 8 años

4 y 6 años

10 y 12 años

14 y 16 años

El còrtex evoluciona 2 vegades, als 11 (dificultats visuals) i als 16 (còrtex frontal) funcions
executives i planificació de les persones, com per exemple tdh.

AMB EL QUE GASTES EN IMPRESSIONS, PILLES UN VOL- VUELING

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-268072
 • Què és la mielinització? A que contribueix?

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Factor que contribuye al aumento del cerebro

Proceso por el cual la mielina recubre parte de las neurones y facilita la conducción del impulso
electrico.

• Què determina que es mantingui una sinapsi?

La experiencia es lo que determina que ciertas sinopsis se conserven y otras se pierdan. Así la
sinopsis que no se utilizan son los que se pierden y las que resultan útiles para nuestra vida se
mantienen.

Com educador millor guiar la poda sinàptica que estimular sinapsis. Es a dir, poda sinàptica,
neurones que com no s’utilitzen es perden, has d’evitar que es perdin les connexions que creus
que enriqueixen a la persona.

Reservados todos los derechos.

Diferència entre reflexa i temperament
Els dos són respostes a un estímul. El reflexa és involuntari, al entorn, molt motor. El
temperament ens serveix per veure com es comporten amb l’exterior.

1.5. Capacitats sensorials i perceptives

Com es reacciona a un estímul segons els sentits bàsics. Molt fisiològic. resposta d’un sistema
sensorial a un estímul. processament mental de la informació sensorial. Quan hi ha una
justificació de lògica és caràcter perceptiu. Només al naixement, són sensorials, passen a ser
perceptius.

De tots, el sentit que menys evolucionat tenim és la vista. Veiem d’una forma rugosa, externa
borrosa. Als dos mesos veig més nítid i veig el que abans percebia per altres sentits. Supleixo
amb altres sentits com per exemple el olor o la oïda.

Ens agrada els sons rítmics. Les nanes el relaxen, perquè tenen un so rítmic que li recorda al
del cor. En el tema de les relacions, als 3 mesos els hi agrada els sons greus, i a partir dels 6 els
aguts. És molt marcat i a la família genera malestar perquè a partir dels tres mesos ja no
agrada la veu i pensi que ja no tenen la relació.

A nivell del gust, prefereixen el bebè dolç, a la vida intrauterina capten el sabor a través del
líquid amniòtic. A nivell de tacte està mols desenvolupat a les 32 setmanes el nen ja capta
quan s’acarona la panxa de la mare. Contacte amb el món. Per això tenen tants massatges.

PERCEPCIÓ INTERMODAL:

Les persones són molt més capaces de organitzar el nostre món i de donar sentit les coses que
veiem quan aconseguim per percebre-les, interpretar-les utilitzar més de un sentit. En un
principi es pensa que s’havia d’aprendre i que els nadons només utilitzaven un sentit.

Vista-tacte (xumets 1m);

S’ha vist que aquesta percepció apareix des de el mes. Al llibre diu que a un nadó que te una
rugositat el mira i el posa a la boca i desprès el sap diferenciar quin és.

vista-oïda (vocals 4m);

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-268072
 Un so, el nen que esta escoltant “I” veu dos vídeos i diferencia quin és el vídeo que diu “i”. So
de la s sorda o sonora, per això els castellanoparlants no el diferencien, perquè no s’ha de
treballat, i es perd. Per això s’ha de treballar per la memòria visual.

visió-propiocepció (imitar gestos facials 2 sem)

2.1. El control d’esfínters

Els pares al veure la incomoditat de la nena no haurien d’haver exigit tant a la nena i no
haurien d’haver esperat a que la nena es fes pipi a sobre. La solució hagués estat deixar-ho per

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
un altre moment.

- El control d’esfínters molt vinculat a la maduració (preparada per un aprenentatge)

fisiològica i psicològica.
o Fisiològica: no hi ha hagut demanda ¡, tinc pipi, s’escapa... Sempre abans de
micció i després defecació.
o Psicològica: la persona i el context viuen la demanda amb normalitat, sinó un
nen amb poc temperament no es sentirà a gust. Depèn de com ho veu
l’entorn, ha de sentir que és habitual.
- Es comença cap als 2 anys amb les miccions i de dia. No allargar massa, si el nen
comença a controlar, tirar a la nit també.

2.2 Lateralització cerebral:

Reservados todos los derechos.

Cervell format per dos hemisferis els quals compleixen funcions diferents. Òrgan que creix més
ràpid de tot el cos. Als 5 anys més o menys, té un 90%. Gran activitat de nivell neuronal,
comencen les sinapsis, més es connecta una neurona amb un altre. Més flexibilitat neuronal,
anys vitals pel futur del nen perquè em permet entendre saber pensar. També és vital perquè
comencen els hemisferis a connectar-se pel cos callós.

En el moment que hi ha migració neuronal i sinapsi, abans de connectar hemisferi, les

persones desenvolupem capacitats i es situen als hemisferis, dret i esquerra, com més
connexions tinc més capaç sóc. Si sóc molt capaç al llenguatge tinc molta connexió entre
neurones del hemisferi esquerra. El més important és quan s’han situat, l’he de estimular les
capacitats del hemisferi. Si jo no li dono estimulació apareix la poda sinàptica.

HEMISFERI ESQUERRE costat dret

- Verbal: parlar, llegir, pensar raonar, memòria verbal

- presa de decisions,

- processament del llenguatge i

- emocions positives

HEMISFERI DRET costat esquerra

- informació visuo-espacial,

- música,

- les sensacions tàctils

- emocions (expressió de les negatives)

Descubre los nuevos conguitos con crema de cacahuete!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-268072
 S’ha descobert que el cos callós, permet prendre decisions i fer connexions als dos hemisferis.

Des de el desenvolupament de les intel·ligències múltiples s’ha descobert que tenim més d’una
intel·ligència i per tant una persona no es pot guiar pel CI, sinó que una persona te una
intel·ligència diferent a una altre.

Des del put de vista pedagògic s’ha de buscar al cos callós com a pont per trobar el punt de
partida de les explicacions per poder resoldre problemes.

Les noies tenim el cos callós més ample per això podem tenir més connexions entre els

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
hemisferis.

Quan estem amb nens petits notem que no hi ha esquerrans i dretans. Fins els 6 anys no
s’estableix. Al 2 i 3 anys comença a ser obvi però no em preocuparà si això no passa. Als 6 anys
s’estableix. Si no es tot el mateix costat es pot dir lateralitat creuada, d’ull i mà. Si és peu mà
no és lat. Creuada. Si és lc, problemes aprenentatges, inversions de lletres, grafemes,
dificultats de comprensió lectora. Encara que ho sembli, no es dislèxia. Si es peu i ull o ma i peu
no influeix al aprenentatge.

• Preferència per utilitzar un costat del cos més que l’altre

• Iniciació de la LATERALITZACIÓ=període prenatal

Reservados todos los derechos.

Es va consolidant des dels 2 als 6 anys amb la maduració cerebral definint DRETANS,
ESQUERRANS I AMBIDEXTRES

• 6 anys ja hi ha d’haver dominància

• Mirem mà, peu i ull

– Mà i ull: relació amb aprenentatges

– Peu: relació amb motricitat

• LATERALITAT CREUADA

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-268072