EXAMEN L’ACTIVITAT I EL DESCANS

L’activitat: qualsevol acció o moviment que suposa un consum d’energia, més gran que el que
es produeix quan el cos està en repòs.

El descans: forma de compensar l’esforç i recuperar l’equilibri físic i psíquic després de

l’activitat. Només és dormir.

El son en la infància

El son: estat en què l’organisme inhibeix totes les funcions que el relacionen amb el món
exterior. Es produeix un relaxament complet dels músculs.

Les fases del son

L’adormiment: des de que vas a dormir fins que t’adorms. Apareixen els badalls, els músculs es
relaxen, les parpelles cauen...

El son: hi trobem dos estadis: cicle del son complet – dura 2 hores aprox. Al llarg de la nit –
entre 4 i 5 cicles del son i no tots són iguals.

Estadi 1 – el son lent (No REM): El son és calmat.

Fase 1: son molt lleuger. Es produeix una relaxació muscular.

Fase 2: son lleuger, és més profund que l’anterior.

Fase 3: son profund. Disminueix la temperatura i la pressió sanguínia. Persona

molt adormida, només reacciona a estímuls forts.

Fase 4: son molt profund.

Estadi 2 – el son REM: respiració i pols irregulars, ritme cardíac accelerat, els ulls es
mouen s’entreobren les parpelles... Període en el que s’acostuma a somniar.

El despertament: generalment acompanyat d’una sensació de benestar. Cada persona té la

seva manera de despertar-se.

Els patrons del son

Patró del son: definit per la freqüència i durada de les dormides. Persones adultes – 7/8 hores
seguides durant la nit.

Edat Hores de son Hores de son Dormides diürnes i Total d’hores Total d’hores
nocturn diürn hores de cadascuna de son de vigília
0–3m 18 – 20 3 i 4 hores 18 – 20 4–6
3–6m 10 8 4 (2 hores) 18 6
6–9m 10 6 3 (2 hores) 16 8
9 – 12 m 12 4 2 (2 hores) 16 8
1–2a 12 2 1 (2 hores) 14 10
2–6a 10 0–2 0 – 1 (2 hores) 10 – 12 12 – 14
Planificació del son al centre educatiu

Els infants necessitaran dormir durant la seva estada al centre educatiu.

Els i les professionals dels centres infantils tenen la responsabilitat de planificar i dur a terme
aquesta activitat.
La planificació de l’espai i els recursos

Espai: Lactants: dormitori amb bressols.

Infants: espai tranquil amb matalassos i gandules.

Els suports per dormir: individual, de rigidesa mitjana i material transpirable.

Objectes per afavorir el son: tots aquells objectes que els ajuden a dormir. Ex: xumet, nino...

Les condicions ambientals per afavorir el son:

- Llum – foscor: quan es fa la migdiada no es pot deixar a les fosques, ja que segueix
sent de dia i els infants han de saber que no es de nit.
- Soroll – silenci: quan es fa la migdiada hem de fer silenci.
- Ventilació - Temperatura - Higiene

La planificació dels moments

L’horari: s’ha de tenir present el patró de son, depenent de l’edat del nadó o de l’infant.

Rutines o ritual per afavorir el son: s’han de respectar les rutines i els rituals de cada infant.

Planificar estratègies

- Ensenyar als infants a identificar quan i perquè estan cansats.

- Hem d’ensenyar-los a relaxar-se.
- Ensenyar a fer-ho sols, sense companyia.
- Ajudar a vèncer la por.
- El despertar és un altre moment en què els infants necessiten acompanyament.

L’execució de l’activitat

Abans d’anar a dormir

L’infant:

- Activitats d’higiene prèvies. - Objectes per dormir.

- Desplaçar-se. - Estirar-se a la gandula o al matalàs.

Educador/a:

- Adequar la sala.
- Oferir a l’infant que ho necessita algun objecte i respectar el ritual de cadascú.
- Parlar suaument, desitjar que tinguin un bon son.

Durant el son

L’educador/a ha d’estar pendent del son dels infants, satisfer les necessitats que sorgeixin,
comprovar i vigilar el seu descans i detectar qualsevol situació anòmala per comunicar-ho.

El despertament

- Els infants s’aniran despertant espontàniament i lentament.

- L’educador/a ha de seguir una rutina determinada.
- Tractar afectuosament.
- Un cop desperts han de recollir els objectes de dormir, es calcen i hàbits d’higiene.
Mètodes

Eduard Estivill: consisteix a portar a l’infant a dormir i explicar-li que es hora de dormir,
aleshores els pares surten de l’habitació i si l’infant plora, el pares s’han d’esperar un minut i
tornar a entrar, quan ja s’hagi calmat l’infant, el pares surten, i si torna a plorar els pares
s’hauran d’esperar dos minuts fins entrar, i així fins que l’infant s’adormi.

Rosa Jové: defensa el coallitament (dormir amb la família). Està en contra de que les famílies
deixin plorar a l’infant.

Els dos volen aconseguir que els nens i nenes dormin bé i potencien que han d’haver rutines.

Els trastorns del son

Alteracions més freqüents: dissòmnies i parasòmnies. Els roncs no són una alteració del son.

Dissòmnies (alteracions que afecten la quantitat, qualitat i l’horari de son)

Insomni

- Dificultats per anar-se’n a dormir o tendència a desvetllar-se diverses vegades

- Afecta a lactants de 6 mesos fins a nens/es de 5 anys.
- Pot tenir tres tipus de desencadenants:
o Hàbits incorrectes: l’alimentació, situacions de canvi...
o Pertorbacions orgàniques: trobar-se malament, tenir singlot...
o Conflictes emocionals

Parasòmnies (trastorns del son caracteritzats per conductes anormals associades al son. Entre
3 i 6 anys)

Malsons (entre els 8 i 12 anys)

- Despertament de sobte a causa d’un somni molt vívid i llarg. Es desperta ansiós,
cridant i assegurant que té por.
- Es produeixen durant l’estadi de son REM i són més freqüents cap al final de la nit.
- Pot tenir dificultats per adormir-se altra vegada, convé no parlar del malson.
- Relacionats amb el cansament mental i l’ansietat.

Somnilòquia

- Parlar, cridar, riure o plorar en somnis.

- Passa a qualsevol fase del son. Més habitual durant la matinada.
- L’infant diu frases molt curtes, que no s’entenen. L’infant a l’endemà no recorda res.
- Relacionada amb l’estrès, si crida molt es pot arribar a despertar a si mateix.

Somnambulisme (desapareix a l’adolescència)

- Manifestació: la persona s’aixeca del llit, camina i realitza activitats mentre segueix
dormida. Quan es desperta no recorda res.
- La persona té la cara pàl·lida, la mirada fixa i una escassa motricitat. També pot parlar.
- Si es desperta en mig d’un episodi es troba desorientada.
- Es produeix durant la 3a i 4a fase de son lent. Pot durar des d’uns segons – 20 minuts.
- Freqüents amb infants amb progenitors que tenen antecedents, si estan cansats, si
tenen estrès o si prenen alguna medicació.
Terrors nocturns (3 i 12 anys / desapareixen amb l’edat)

- Es produeixen durant la primera part de la nit, coincideix amb la fase No REM.

- Episodis repetitius de despertament brusc, que s’inicien amb un crit de pànic.
- L’infant s’incorpora en sec al llit, amb expressió de pànic, signes d’intensa ansietat i
moviments estereotipats.
- No respon als intents tranquil·litzadors. No reconeix i incapaç de contactar amb la
realitat.
- Dura entre 2 i 10 minuts. Al dia següent no se’n recorda de res.
- Provocats per antecedents familiars, cansament físic, preocupacions...

Bruxisme (desapareix amb els anys)

- Carrisquejar les dents durant el son, a causa d’una acumulació de tensió a la zona de la
mandíbula provocant un so molt característic.
- Relacionat amb l’estrès o factors genètics.
- Perjudicial per a la salut dental. El dentista pot recomanar l’ús d’una pròtesi dentària.

Jactatio capitis o moviments automàtics (6 mesos i 2/4 anys)

- Moviment rítmic del cap sobre el coixí o balanceig de tot el cos que fa quan es
comença a adormir, per relaxar-se. Es poden lesionar mentre es balancegen.
- Si sobrepassa dels 4 anys cal consultar-ho amb el pediatra, ja que podria ser un
indicatiu d’alguna malaltia o alteració.

Els roncs

Si els roncs són forts i persistents i observem que l’infant manté la boca oberta i té dificultats
per respirar, és millor consultar-ho amb el pediatra. Vigilar si es produeixen apnees del son.

Valoració de l’adopció de l’hàbit

Adormir-se
- d’1 any Primers mesos: no necessita ajuda,
només si està malalt.
6-8 mesos: pot dormir en una habitació
sol/a.
1 a 3 anys Pot fer servir el xumet, se li ha de treure
gradualment abans dels 3 anys.
3 a 6 anys Controla les estratègies per adormir-se i
abandona una activitat, per anar-se a
dormir si està cansat.
Pot dormir fora de casa, ha de conèixer
els punts de referencia del lloc nou.
Aprèn a preparar-se per anar a dormir.
+ de 6 anys 12-13 anys: capaç d’organitzar-se per a
anar a dormir i llevar-se de manera
autònoma.
8-10 anys: es pot llevar sense la presencia
Despertar-se
Es desperta intranquil ja que ho fa perquè té
gana o es nota brut.
Li costa estar sol quan es desperta.
Pot anar a buscar companyia si no pot
adormir-se.
3 anys: comença a poder estar despert i
entretenir-se.
Sensible a la falta de son i es mostra
malhumorat.
Ja es desperta i organitza activitats sol, però
reclama en cas d’alguna necessitat concreta.
Final d’etapa: comença a acceptar en fet de no
estar amb la persona adulta.
Nota la falta de son, es capaç de controlar-se.
12 anys: no té problemes per quedar-se sol a
les nits.
14 anys: capaç de dormir poc i respondre
correctament a l’endemà.
 d’una persona adulta i preparar-se
l’esmorzar.

Síndrome de la mort sobtada

- Quan un bebè es mor mentre està dormint sense haver-hi cap causa.
- Sol passar quan el nadó té 6 mesos. I passa més a l’hivern que a l’estiu.
- Recomanacions:
o Dormir boca amunt.
o Ensenyar a que aprengui a girar-se
o Lactància materna redueix el risc.
o No abrigar-los massa.
o Ambient net.
o Matalàs rígid.
o Evitar coixins o joguines.