Tema 4-

Desenvolupament cognitiu
1. PERCEPCIÓ

La percepció en nadons s’estudia amb mesures i tècniques utilitzades. Trobem:

o Temps de fixació visual i moviments oculars: quant de temps dedica a mirar l’objecte, a què dedica
més temps (a les zones fosques o a les clares). Tot això s’estudia mitjançant electrooculogrames
(permet extraure un mapa d’exploració visual que indica tot el recorregut visual del nadó) i registres
amb càmera. Les màquines es coneixen com “air trackers”.
 L’electrooculograma es realitza col·locant petits elèctrodes a prop dels ulls per registrar i
mesurar els moviments de la musculatura que està implicada en la percepció visual.
Actualment s’utilitza sobretot càmeres d’IR que poden discriminar si el nadó està mirant a les
zones blanques, a les zones de color o a algunes altres zones.

o Electrorretinograma: examen que mesura la resposta elèctrica produïda per les cèl·lules de la retina
sensibles a la llum (cons i bastons).

o Potencials visuals evocats: són un registre de l’activitat elèctrica al còrtex occipital provocada per
l’estimulació visual.

o Ritme cardíac, ritme de succió, nivell d’activitat, somriure: cal recordar alguns experiments en els
que s’observava si el nadó augmentava o reduïa el seu ritme de succió en funció de si sentia la veu de
la mare o no.

o Buscar, tocar, agafar: cal tenir en compte aquests indicadors, ja que només es podran utilitzar quan
el nadó hagi desenvolupat aquestes activitats psicomotores. Els estudis de Piaget fan servir aquesta
mesura, motiu pel qual presenten limitacions.

1.1 TÈCNIQUES PER A L’ESTUDI DE LA PERCEPCIÓ EN NADONS

Les mesures s’han d’insertar en una tècnica experimental. Les més habituals són les següents.

o PRESENTACIÓ ESTIMULAR: presentar un estímul i veure què passa.

o PREFERÈNCIA ESTIMULAR: es presenten 2 o més estímuls simultàniament i s’observa quin objecte

atrau més al nadó (nadons petits).
o HABITUACIÓ: aprenentatge en el que degut a l’exposició repetida a un estímul redueix, alenteix o
deté una resposta (amb la familiaritat es perd l’interès). El que es fa per estudiar la percepció del
color vermell és presentar-li de forma repetida aquest color. Al principi el nadó mira el color vermell,
però a mesura que avança l’experiment, el nadó disminueix la seva atenció a aquest color. Quan
després se li presenta un altre color (per exemple el groc) de forma repetida, i, al cap d’una estona, li
tornen a presentar el color vermell, el nadó tornarà a parar atenció al color vermell. La
deshabituació consisteix en un augment de la resposta després de la presentació d’un nou estímul.

o CONDICIONAMENT CLÀSSIC: aprenentatge basat en associar un estímul que originalment no

produeix una resposta amb un altre estímul que provoca dita resposta. Per veure si els nadons de 4
 mesos discriminen fonemes que s’assemblen molt (pap i bab) s’associa un d’ells a un estímul
agressiu. Quan senti pap tancarà els ulls. Després, amb el bab, el nen es queda tranquil. Per tant,
discrimina pap de bab. A partir dels 8 mesos la percepció dels fonemes s’especialitza.

o CONDICIONAMENT OPERANT: aprenentatge basat en

l’associació de la conducta amb les seves conseqüències. Ha
permès estudiar, per exemple, si un nadó prefereix la veu de la
mare o la d'una altra dona. Primer es fa que la veu de la mare
sigui un reforç mitjançant la succió del xumet. S'estableix una
línia base i quan el nadó succioni per sobre la línia base sentirà
la veu de la mare, i quan succioni més lentament sentirà la
d'una altra dona. Així, si el nadó succiona ràpidament, és que
vol sentir la veu de la mare. En comptes de fer-ho mitjançant la
succió també es pot fer que senti la veu de la mare quan giri el
cap més d'uns graus prèviament determinats cap a una banda.

1.2 PERCEPCIÓ VISUAL

Preferències estimulars dels nounats:

- Color: als nadons els hi interessen més els objectes amb diferents colors que els que tenen colors
monòtons.
- Contrast
- Lluentor
- Sonoritat
- Moviment
- Complexitat moderada: els primers dies de vida el nadó es mostrarà més interessat per un quadrat
amb dos quadrats negres i dos quadrats blancs que per un completament blanc. El seu interès per la
complexitat va augmentant a mesura que va desenvolupant les seves capacitats. Els estímuls massa
simples provoquen habituació ràpidament.
- Discrepància estimular moderada: nivell de diferència entre dos estímuls. Es recupera millor
l’atenció amb un estímul que s’assembli en alguna cosa i que també introdueixi alguna novetat.

El rostre humà és l'estímul de preferència dels nadons, ja que disposa de molts dels atributs anomenats
anteriorment. El rostre té color i so (parlem). Les expressions facials estan vinculades al moviment, tot i que
les coses que es mouen i no són un rostre també els atrauen molt. El rostre humà també disposa d'una
complexitat moderada, ja que té un nombre d'elements no massa alt i presenta simetria, la qual fa que sigui
més fàcil el processament de la imatge; i una discrepància moderada, ja que el rostre és reconeixible, però
sempre aporta petites novetats (expressions, pentinat, maquillatge, etc.).

⃝ LIMITACIONS DE LA VISIÓ DELS NOUNATS

Les limitacions són superades en bona mesura als 2 mesos. Es dona un canvi molt important que és el
responsable que els nadons estiguin molt interessats pel món dels objectes. Als 6 mesos torna a haver-hi un
canvi qualitatiu important, la seva visió ja és pràcticament igual que la d’un adult.

o MOVIMENTS D’EXPLORACIÓ DELS ULLS: moure els ulls ens permet seguir un objecte. Des que
naixem, podem fer moviments exploratoris amb els ulls. Nosaltres, quan seguim un objecte, ho fem
en línia recta i de forma discontínua. En el cas dels nadons, el seguiment dels objectes és encara més
 discontinu. Fan un seguiment visual de l’objecte de forma imprecisa, amb pèrdues de contacte
ocular.
 Principi d’externalitat: durant els primers dos mesos,
quan els nadons han d’explorar un objecte
relativament complex (rostre), exploren sobretot la
part externa de la figura i les zones de contrast (menys
quan presenten moviment o lluentor). En canvi, en la
segona imatge on veiem la dona, (exploració d’un
nadó de més de dos mesos), s’observa que el nadó ja
explora més la figura. Aquest experiment s’ha fet amb
objectes immòbils. Si l’interior de la figura es mou, els
nadons durant els primers dos mesos poden explorar l’interior de la figura. Aquest principi es
troba sobretot quan les figures són estàtiques i quan presenten pocs canvis lluminosos. Als
nadons els hi agrada observar les cares, ja que presenten totes les preferències estimulars
dels nounats.

o MIDA DE LA IMATGE RETINIANA: l’ull del nadó encara ha de créixer una mica, per això la imatge
projectada és més petita que la de l’ull adult.

o ACOMODACIÓ DEL CRISTAL·LÍ: el cristal·lí actua com a zoom, ajusta l’enfocament en funció de la
distància de l’objecte. La velocitat d’acomodació del cristal·lí és molt alta, la qual cosa permet veure
objectes a diferents distàncies sense veure borrós. La velocitat d’acomodació dels nadons, sobretot
els primers mesos, és més lenta. Això provoca que la seva experiència visual en alguns moments sigui
borrosa, lleugerament doble (afecta a la percepció de la profunditat i tridimensionalitat).

o CONVERGÈNCIA BINOCULAR: cada ull obté una imatge retiniana, les quals es fusionen a través del
nervi òptic, obtenint així una única imatge. La convergència dels nadons és imperfecta i, com a
conseqüència, veuen una mica doble (afecta a la percepció de la profunditat).

o AGUDESA VISUAL: en una tasca on trobem una cartolina amb ratlles blanques i negres, en funció de
l’agudesa visual de cada persona, en allunyar la cartolina continuarà veient les ratlles negres i
blanques o només veurà les negres. L’agudesa visual dels nadons és més baixa que la dels adults,
però la diferència és molt subtil i s’aprecia en context de laboratori (no tenen repercussió en la vida
diària).

* La mida de la imatge retiniana i l’agudesa visual no són conceptes tan important com els altres, no
es consideren tan rellevants.

⃝ PERCEPCIÓ DELS OBJECTES

La llei de la bona forma de Gestalt és el resultat de moltes experiències perceptuals que fan que s’arribi a
aquesta conclusió o és una característica de la percepció humana?

o CONSTÀNCIA DE FORMA: els nadons triguen molt de temps a veure les coses
com els adults, tendint a veure objectes complexes en base a l’experiència. Van
veure que des del principi tendeixen a completar els objectes incomplets (llei
de la bona forma de Gestalt).
 Experiment de Bower: l’adult percep la figura 0 com un triangle parcialment cobert per una
barra i veu la figura 0 com l’1, no com el 2, 3 o 4. Bower defensava que el nadó fa el mateix.
 o PERMANÈNCIA DE L’OBJECTE (Piaget): sabem que si deixem de veure una cosa que abans veiem és
perquè s’ha traslladat cap a una altra banda, no ha deixat d’existir. L’existència és independent de la
nostra percepció. Van estudiar això en els nadons tapant un objecte.
 La permanència de l’objecte és un procés que s’inicia al subestadi IV (8-12 mesos). Tot i així,
existeix una errada típica en aquest subestadi. Hi ha dos draps (A i B); s’amaga sota de l’A una
pilota de forma repetida i, seguidament, s’amaga sota el B. L’infant anirà a buscar la pilota
sota de l’A encara que hagi vist que l’han canviat al B. Per què? L’infant ha activat un
programa motor amb una combinació mitjà-fi (pilota-A) i, per tal que respongui
correctament, l’ha d’inhibir i activar un altre amb una combinació mitjà-fi diferent (pilota-B),
procés que costa molt de fer. Aquesta errada típica se supera al subestadi V (12-18 mesos),
però apareix una nova errada en els desplaçaments invisibles (canviar l’objecte de drap sense
que ell ho sàpiga). En aquest cas l’infant anirà a buscar el drap allà on ho ha trobat més
vegades o on ho ha trobat per última vegada. Finalment, al subestadi VI ja no existeix cap
error.
 Experiment (tècnica d’habituació): el nadó
s’habitua a veure com un conill petit o gran
s’amaga darrere de la pantalla i surt per un
altre costat. A continuació, se li presenta
una situació possible, la de l’esquerra, o una
impossible, la de la dreta, en la que el cap
del conill gran no apareix per la finestra
quan es desplaça d’esquerra a dreta. Quan
el conill està darrere, si en la seva ment
hagués desaparegut, al de sota a l’esquerra
no esperaria veure’l. Tot i així, ell té
l’expectativa que es vegi per la finestra i, per
tant, no pensa que quan es tapa deixi d’existir. L’experiment mostra que els nadons de 4
mesos ja actuen en base a això. En aquest experiment s’empra el mètode de violació de les
expectatives, que és un mètode d’investigació en el que la deshabituació a un estímul que
entra en conflicte amb l’experiència es pren com a prova de que un nen se sorprèn amb un
estímul nou.

⃝ PERCEPCIÓ DE LA QUANTITAT

Un cop els nadons aprenen que els objectes existeixen, tracten d’entendre com organitzar i classificar aquests
objectes, procés que es fa mitjançant números. Els psicòlegs creuen que els nadons neixen amb una
capacitat innata per a comprendre els números. Encara que no saben comptar, des de ben petits saben que
tenen un pare i una mare. Així que, quan un dels pares se’n va, saben que falta algú. Així mateix, els nadons
saben que dos és més que u. Als 6 mesos d’edat els nadons posseeixen un concepte rudimentari dels
números. Els psicòlegs han conclòs que només són capaços d’entendre que a una cua hi ha més persones
que a l’altra quan existeix una proporció de 2:1. Entre els 3 i els 4 anys ja són capaços de diferenciar les coses
comptables.

⃝ PERCEPCIÓ DE L’ESPAI: LA PROFUNDITAT

Per percebre bé la profunditat és important que hi hagi un bon funcionament a nivell maduratiu de
l'acomodació del cristal·lí i la convergència binocular, és a dir, l'ull ha d'enfocar bé i ha de veure clarament
una sola imatge. Els nadons de 2 mesos ja tenen una percepció, tot i que imperfecta, de la profunditat. En els
nadons amb experiència s'observa inquietud, alteració de la respiració, sudoració, etc. Guien la seva
conducta segons l'expressió facial de la mare o el pare.
⃝ PERCEPCIÓ DE ROSTRES

Els nadons menors de 2 mesos miren més la part externa i la zona de contrast de les
imatges en moviment. A partir dels 2 mesos poden fer una exploració més detallada a
l'interior, per tant, en aquest exemple s'estimaran més mirar la D. Les targetes de la
foto són estímuls similars emprats en experiments sobre la percepció de rostres a
nounats. L’A representa el contorn de la cara, la B i C cares quimèriques i la D una
cara esquemàtica.

1.3. PERCEPCIÓ AUDITIVA

En el fetus, el sistema auditiu funciona cap a les 26-28 setmanes d’edat gestacional. El ventre matern és un
entorn molt sorollós (aproximadament de 90 dB), ja que sent el cor, la digestió, la circulació de la sang, entre
d’altres i també li arriben fragments dels sons que sent la mare però distorsionats, en tant que aquests
sorolls han de travessar el cos de la mare i el líquid amniòtic. L'oïda del fetus és molt sensible, és una oïda en
desenvolupament i sentir sorolls massa forts pot provocar inhibició sensorial. Les freqüències greus (per sota
dels 1000 Hz) arriben menys distorsionades que les agudes (per sobre dels 1000 Hz).

Un cop han nascut, els nadons tenen una audició força bona (senten sons partir dels 25 dB), encara que és
lleugerament inferior a l'adulta. En el moment del naixement és més bona que no pas la percepció visual. En
un nadó acabat de néixer i un adult no hi ha quasi diferència d’audició, tot i que sí que hi ha freqüències que
l'oïda adulta pot sentir i la d'un nounat no.

PREFERÈNCIES PER LA VEU HUMANA: els nadons mostren preferència per la veu humana davant d’altres
estímuls sonors. S'han fet estudis per saber si el que els hi agrada és la veu en sí o les freqüències pròpies de
la parla humana i s'ha vist que prefereixen, en iguals freqüències, el so de la veu humana. Tot i així, pel que fa
als sons que no provenen de la parla humana, mostren preferència per aquells que se situen en els intervals
de freqüència propis de la parla. Les freqüències de la parla se situen entre 50 Hz i 8000 Hzi les més
importants entre 500 Hz i 2000 Hz.

IDENTIFIQUEN LA VEU MATERNA: identifiquen la veu materna i la prefereixen a la resta de veus quan
aquesta és d’estil matern, és a dir, amb enunciats curts, canvi de to molt marcats, to de veu més alt,
tendència a la repetició, diminutius, etc. Encara que una altra dona també parli com la mare, segueixen
preferint la veu de la mare. Si la mare i una altra dona llegeixen un text formal amb entonació de lectura de
text, no mostren preferència. Per tant, el que l'atrau són les característiques d'aquest estil de parla matern i
que sigui la mare és un "plus”.

Des del principi diferencien fonemes de totes les llengües del món en context sil·làbic, és a dir, mostren
PERCEPCIÓ CATEGORIAL DE LA PARLA. L'habilitat dels nadons molt petits per diferenciar fonemes del món
disminueix a partir dels 8 mesos i són més hàbils en discriminar fonemes del seu entorn lingüístic.

1.4 PERCEPCIÓ INTERMODAL O INTERSENSORIAL

Piaget sostenia que els sentits estan desconnectats al néixer i que poc a poc s’integren per mitjà de
l’experiència. Tot i així, la integració comença gairebé d’immediat. Hi ha diferents experiments que mostren
com des del principi els sentits funcionen de manera coordinada. Si senten un soroll, dirigeixen la seva
atenció cap a la font sonora. Aquest és un exemple de coordinació de l’audició amb la visió.

Una capacitat més elaborada és la TRANSFERÈNCIA ENTRE MODALITATS, que és la capacitat d’emprar la
informació adquirida amb un sentit per guiar un altre, com quan una persona s’orienta en una habitació a les
fosques, percebent la ubicació d’objectes familiars.
En un experiment de Meltzoff i Borton els nadons succionaven un xumet o l’altre
mentre se’ls mostraven les imatges. La seva mirada es dirigia preferentment cap a la
del dibuix que corresponia al que tenien en la boca. Poden connectar les experiències
perceptives que provenen de diferents sentits, per exemple, des del principi poden
coordinar la percepció tàctil amb la visió.

2. MEMÒRIA, APRENENTATGE I IMITACIÓ

2.1 MEMÒRIA

RECONEIXEMENT: es dona en presència de l’estímul ja conegut (veig una cosa i m’adono de que ja l’he vist
anteriorment). És més simple que la de record (de vegades no recordem el nom d'una persona). És activa des
del naixement, ja que si no disposéssim d'aquesta memòria, no podríem habituar-nos ni fer cap
aprenentatge per condicionament clàssic ni instrumental. El fet de que el nadó s’habituï o es condicioni ens
indica que reconeix els estímuls que se li han presentat anteriorment.

RECORD O EVOCACIÓ: es dona a partir del 7-8 mesos i cap endavant. És una memòria més complexa perquè
s'ha de tenir una representació mental i activar-la sense la presència de l'estímul. S’entén com la capacitat
per reproduir material de la memòria. Gràcies als experiments sabem que els nadons recorden al voltant dels
8 mesos, ja que busquen coses amagades i mostren angoixa davant l'absència de la mare o del pare (figura
d’afecció).

En la memòria de reconeixement hi influeix el temps que fa que l'individu va veure l'estímul i aquest interval
és el que es va ampliant amb l'edat. Està molt relacionada amb l'amnèsia infantil (no podem recordar les
coses de quan érem molt petits). Des del punt de vista psicològic interessa que es necessita per anar
construint records de vida. El llenguatge té un paper molt important, ja que per poder reconstruir
l'experiència, la narració és important per recordar millor aquest record.

2.2 APRENENTATGE

Els infants de 2 anys ja tenen una mínima experiència, una certa capacitat de record i poden anar aprenent a
partir de formes d’aprenentatge.

- CONDICIONAMENT CLÀSSIC: des del naixement.

- CONDICIONAMENT OPERANT: des del naixement.
- APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ
- APRENENTATGE PER CONSTRUCCIÓ D’ESQUEMES: a partir del segon any construeixen esquemes, és
a dir, representacions mentals dels objectes i persones característiques de llocs habituals i dels
objectes, persones i seqüències d’accions pròpies d’un determinat lloc o activitat. Els nens van
construint aquests esquemes i guions a partir de l’experiència.

 Esquemes d’escena: conjunt de representacions organitzades sobre els objectes propis d’una
determinada situació o context (la cuina, el dormitori, l’escola).
 Esquemes de guió: representacions organitzades sobre els objectes propis d'una situació i de
la seqüència d'aquella situació. Per exemple, saber com s'ha de procedir quan vas a dinar a
un restaurant i com s'ha de procedir en la llar d'infants. Saps la seqüència de les accions en
funció del lloc (anar a la piscina, a una festa d’aniversari).

2.3 IMITACIÓ
Capacitat que mostren els nadons des de molt aviat (s'ha observat que nadons de menys de 7 dies són
capaços d'imitar diverses expressions facials de l'adult). És una via important i simple d'aprenentatge.

⃝ NEONATAL

No són imitacions voluntàries o intencionals, són conductes automàtiques relacionades amb zones del
cervell subcorticals. De fet es poden considerar reflexos involuntaris que amb l'edat van desapareixent (sobre
els 2-3 mesos). Per exemple, si et poses davant un nadó de pocs dies i li treus la llengua repetides vegades, el
nadó imitarà aquesta conducta, tot i que no és una imitació voluntària ni neta, com les que fem els adults.

A partir dels anys 90 s'han revalorat i els psicòlegs del desenvolupament han anat concedint importància a
aquesta imitació. Piaget les va anomenar pseudo-imitacions i no els hi va concedir un paper massa
important.

Es consideren mecanismes innats per la interacció social, la qual és molt important per la supervivència
humana. Hi ha altres mecanismes per la interacció social com la preferència per a la veu humana, la
preferència pel rostre humà, etc.

⃝ DE GESTOS I CONDUCTES QUE FORMEN PART DEL REPERTORI ESPONTANI

Aquesta imitació involuntària és més difícil d'observar entre els 3 i 4 mesos, ja que es considera un reflex
involuntari que va desapareixent amb l'edat. Per tant, esdevé voluntària i va evolucionant. Al voltant dels 4
mesos, els nadons poden imitar de forma voluntària conductes manuals (conductes que ells ja fan
espontàniament com moure els dits, sacsejar la mà, etc.), però ja no són tan hàbils per imitar conductes
facials. Culturalment, s'ha anat incorporant en cançons infantils.

⃝ DE CONDUCTES NOVES

A partir dels 9 mesos comencen a esforçar-se a imitar coses que no fan per ells sols, fer coses que
espontàniament no farien (com fer torres de cubs). La capacitat del nen per la imitació de conductes noves
que no formin part del seu repertori es torna més evident entre els 8 i 12 mesos.

⃝ DIFERIDA EN EL TEMPS

És la capacitat de reproduir les accions d'un model en algun moment futur. Es fa evident cap als 2 anys. Són
imitacions que els nens fan quan els models no estan presents (diferida en el temps), per exemple, nens
jugant a imitar els seus pares en la cuina o juguen a fer veure que són metges o mestres. Aquesta imitació
diferida apareix cap a l'any i mig (avui dia una mica abans).

Piaget sosté que els menors de 18 mesos no poden portar-la a terme perquè és una habilitat més complexa
que requereix memòria a llarg termini, és a dir, defensa que els nens no poden conservar representacions
mentals. Tot i així, la imitació diferida d’esdeveniments nous o complexes sembla iniciar-se de 6 a 9 mesos
abans del que pensava Piaget.

Tenen un component simbòlic (imitacions de fer veure, representacions de rol), tot i que no sempre són
imitacions simbòliques, sinó que pot ser una imitació d'accions (un dia el pare tira de l'anella d'una joguina i
sona una músic. Dies després quan el nen veu la joguina també tira de l'anella).

3. INTEL·LIGÈNCIA I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

3.1 INTEL·LIGÈNCIA SENSORIOMOTORA: ENFOC PIAGETIÀ

Piaget creia que el desenvolupament era universal, independent de la cultura. No era innatista però creia que
la forma d'interactuar amb l'entorn era similar en totes les cultures perquè tots som de l'espècie humana i
tenim una forma d'interaccionar similar. Considerava la genètica com una base, però no com el més
important per explicar el desenvolupament.

Entén el CONEIXEMENT com a construcció intrapersonal (constructivisme) i la INTEL·LIGÈNCIA com

adaptació (assimilació, acomodació i equilibració). Els ESQUEMES D’ACCIÓ són la unitat estructural de
l’assimilació i tots són patrons d’acció (veure tema 2 apartat 1.1).

ESQUEMA: estructura o organització de les accions tal i com es transfereixen o generalitzen amb motiu de la
repetició d’una acció determinada en condicions iguals o anàlogues. Són accions efectives o mentals que
presenten una sèrie de regularitats i que conserven una organització interna cada cop que apareixen.

o Esquemes reflexos: primeres estructures amb les quals el nadó pot interaccionar amb el medi. Hi ha
esquemes de succió, de prensió, d'orientació o seguiment visual i d'orientació o seguiment auditiu.
No a tots els reflexos els considera l’origen del coneixement, sinó que només considera origen als
següents.
 Esquema d’acció de xuclar
 Esquema d’acció d’agafar
 Esquema mental de trencar: els esquemes mentals apareixen quan els nens són capaços
d’imaginar les conseqüències d’una acció sense fer-la. En aquest cas, s’imagina les destrosses
que causaria si li donés un cop a l’ordinador, sense haver de realitzar l’acció. S’ha de tenir la
capacitat de simbolitzar, és a dir, fer servir representacions mentals que tenen una relació
amb allò que representen.

⃝ ESTADI SENSORIOMOTOR

Piaget va parlar de 4 estadis:

1. Sensoriomotor: 0-18/24 mesos. Primera etapa del

desenvolupament cognoscitiu en la que els lactants
aprenen a través dels sentits i l’activitat motriu.
2. Preoperatori: 2-7/8 anys. 3.
3. D’operacions concretes: 7/8-11/12 anys.
4. D’operacions formals: 11/12 anys cap endavant.

> Subestadi I (0-1 mes)

Exercici dels reflexos o esquemes sensoriomotors innats: succió (acomodació → tancar mà; assimilació →
captar el que estic fent), prensió, orientació visual i auditiva. Els lactants exerciten els reflexos innats i
adquireixen algun control sobre ells. No coordinen la informació dels sentits.

> Subestadi II (1-4 mesos)

- Construcció dels esquemes d’acció primaris a partir dels esquemes reflexos (xuclar, agafar, mirar,
escoltar): són primaris perquè el nadó està més interessat en el seu propi cos que en les
característiques de l’objecte, és a dir, són patrons regulars d’acció adreçats al propi cos, a les pròpies
sensacions i percepcions (ficar-se el dit a la boca).
 - Reaccions circulars primàries (reacció circular): conducta que el nadó inicialment realitza per atzar i
que tendeix a repetir motivat per reiterar la sensació que experimenta (succionar el xumet). El nen
enfoca les activitats en el cos més que en els efectes del seu comportament en l’ambient. A més,
adquireixen les primeres adaptacions.
- Coordinació dels esquemes d’acció primaris (prensió-succió; visió-prensió; visió-audició):
actualment sabem que es dona des del naixement. Comencen a coordinar la informació dels sentits i
a agafar objectes.
- Formació d’hàbits: indiferenciació entre mitjans i fins.
- Conductes d’anticipació relacionades amb els esquemes d’acció primaris: fer moviments de succió
en presència del biberó per exemple.
- Pre-imitacions: Piaget no va donar importància a les imitacions neonatals i les va denominar pre o
pseudoimitacions.

> Subestadi III (4-8 mesos)

- Esquemes d’acció secundaris: són patrons regulars d’acció orientats a l’objecte, a l’exterior (tocar un
objecte).
- Reaccions circulars secundàries: inici de la diferenciació entre mitjans i fins. Accions inicialment
fortuïtes i repetides per tornar a reproduir l’efecte produït per l’acció sobre l’objecte (moure el
sonall). Els nadons s’interessen més per l’ambient; repeteixen les accions que produeixen resultats
interessants i prolonguen les experiències agradables. Les accions són intencionades, però no
enfocades directament en un objectiu.
- Cerca d’objectes parcialment amagats: permanència de l’objecte anterior quan l’indicador no és
cerca manual.
- Imitació de conductes que formen part del repertori espontani i de conductes de les quals el nen
pugui tenir control visual.
- Primers jocs.

> Subestadi IV (8-12 mesos)

- Coordinació dels esquemes d’acció secundaris: consisteix en coordinar esquemes d’acció adreçats a
l’exterior, a objectes, a explorar l’entorn. Per exemple, aixecar un drap per agafar la joguina que hi ha
a sota o apartar una caixa per agafar la joguina que hi ha a darrera. En aquest punt la conducta és
més deliberada i intencional a mesura que els lactants coordinen els esquemes prèviament apresos
per assolir les seves fites.
- Coordinació entre mitjans i fins; intencionalitat: en moltes ocasions en la coordinació d’esquemes
d’acció secundaris una acció constitueix la meta o finalitat, mentre que l’altra constitueix un mitjà, és
a dir, hi ha una acció, que és la finalitat que es persegueix (agafar la joguina) i un mitjà per aconseguir
la finalitat. De manera que els exemples anteriors són alhora exemples de coordinació d’esquemes
d’acció secundaris i de coordinació entre mitjans i fins. Aixecar un drap (mitjà) per agafar la joguina
que hi ha a sota (fi); apartar una caixa (mitjà) per agafar la joguina que hi ha darrere (fi). La
intencionalitat és definida com la coordinació entre mitjans i fins. Les conductes dels exemples
comentats són conductes intencionals.
- Anticipació d’esdeveniments externs: per exemple, el nen plora perquè s’adona de que la mare va a
treballar (anticipa que la mare marxa) quan veu que agafa l’abric i el maletí.
- Cerca d’un objecte totalment amagat, sempre i quan el nen hagi vist com s’amagava: quan es tapa
un objecte amb un drap davant de la mirada del nen, aquest aixeca el drap i agafa l’objecte. Errada
del 4rt subestadi (A no B).
- Imitació de conductes que s’aparten en cert grau de les del repertori espontani i de conductes de
les quals el nen no té control visual: es dona la imitació al servei de l’aprenentatge de conductes
 noves (que no formen part del repertori espontani) i la imitació d’expressions facials (no es té control
visual del rostre; imitacions més complexes, no les neonatals).

> Subestadi V (12-18 mesos)

Trobem nens que ja caminen, que es desplacen de forma autònoma. En aquesta etapa hi ha una important
exploració activa de l’entorn. En aquest subestadi l’infant sap entre 25 i 50 paraules.

- Reaccions circulars terciàries: allò que motiva a l’infant a la repetició és la cerca de nous efectes
sobre l’objecte. Es tracta de la repetició amb variacions. Per exemple, l’infant pica amb un pal sobre
una taula primer més fort, després més fluix, després encara més fluix, molt fort, etc. És una reacció
circular terciària, ja que s’introdueixen petites accions en l’objecte (picar més fort o més fluix) per
observar si hi ha canvis diferencials.
- Exploració activa de l’entorn i cerca de la novetat: és una característica general d’aquest subestadi.
- Descobriment (per exploració activa) de mitjans nous per a fins ja coneguts: provant i
experimentant l’infant arriba a descobrir noves maneres d’aconseguir les seves metes (resolen
problemes per assaig i error posant a prova diferents conductes fins trobar la millor manera d’assolir
l’objectiu). Per exemple, un nen vol galetes d’una caixa que està sobre un armari. Intenta arribar a
agafar-les estirant el braç i no pot, després es posa de puntetes, salta, etc. Finalment se li acudeix
que pot pujar sobre una cadira i així arribar. Un altre exemple és el típicament descrit per Piaget,
denominat “conducta del bastó”, en què el nen fa servir un pal per acostar-se un objecte llunyà. Per
molts autors actuals aquesta és la conducta intel·ligent pròpiament dita. Aquest tipus de conducta
està dirigida a una fita que s’adapta a les circumstàncies i condicions de la vida. Els ximpanzés per
exemple mostren aquest tipus de conductes.
- Dificultats per trobar un objecte que es desplaça d’un amagatall A a un amagatall B sense que el
nen vegi els desplaçaments: l’infant supera l’error típic de l’estadi quart, però fracassa quan el
desplaçament d’A a B no és visible.

> Subestadi VI (18-24 mesos)

L’infant sap entre 250 i 500 paraules.

- Manifestacions de la funció simbòlica: imitació diferida, joc simbòlic, dibuix, imatges mentals i
llenguatge. Existeixen modalitats representacionals més senzilles que la simbòlica i evolutivament
prèvies. Com els nens petits es formen representacions mentals dels esdeveniments, poden pensar
en ells i anticipar les seves conseqüències sense passar sempre a l’acció. Empren símbols, com gestos
i paraules, i poden fingir. Es qüestiona la visió piagetiana del nadó com a ésser sense representacions
mentals.
 Un símbol és una modalitat de representació en la qual el significant (allò que fa la funció de
representar) i el significat (allò que es vol representar, el referent de la representació)
mantenen una relació convencional i arbitrària. Per exemple, un nen fa veure que un bolígraf
(significant) és un cotxe (significat).
 Imitació diferida: imitació d’un model que es produeix quan el model ja no és present. Un
exemple d’imitació diferida de naturalesa simbòlica seria el d’un nen que fa veure que és un
domador de lleons al cap d’uns dies d’haver-ne vist un al circ.
 Joc simbòlic: joc en el qual l’infant fa servir un objecte amb una funció que no és la seva
pròpia (fer veure que una pinta és un avió) o reprodueix rols socials (com ara jugar a metges,
a mares i pares).
 Dibuix: l’infant no domina encara el grafisme, però s’introdueix en la funció representacional
del dibuix. Atorga significat a dibuixos, tant dels altres com propis (gargots).
  Imatges mentals: representacions internes com ara les pròpies dels somnis i les de la
imaginació.
 Llenguatge: sistema de naturalesa simbòlica; al voltant de l’any i mig l’infant augmenta el seu
vocabulari de forma ràpida, es dona el que es coneix com explosió lexical o del vocabulari.
- Descobriment de mitjans nous per a fins ja coneguts, per activitat interna (combinació mental) : el
nen descobreix noves formes d’aconseguir les seves metes, però sense assaig i error, sinó de forma
mental o interna. Per exemple, descobreix com pot obrir una capsa mirant-la i pensant en possibles
accions a dur a terme.
- Cerca sistemàtica d’objectes que han sofert canvis invisibles d’amagatall: Piaget considera que la
permanència de l’objecte s’ha assolit completament. Permanència de l’objecte anterior quan
l’indicador no és cerca manual.

Durant les 6 subetapes els lactants desenvolupen la capacitat de pensar i recordar. També acumulen
coneixements sobre aspectes del món físic, com objectes i relacions espacials.

4. DESENVOLUPAMENT COGNITIU DE 2 A 11-12 ANYS SEGONS PIAGET

4.1 PENSAMENT PREOPERACIONAL – AVENÇOS COGNOSCITIUS

En aquesta etapa es generalitza el pensament simbòlic, però els nens encara no poden emprar la lògica.

⃝ FUNCIÓ SIMBÒLICA

Els nens no necessàriament han d’estar en contacte sensoriomotriu amb un objecte, persona o
esdeveniment per pensar en ell. Poden imaginar que els objectes o les persones tenen propietats diferents
de les que en veritat posseeixen.

La FUNCIÓ SIMBÒLICA s’entén com la capacitat d’emprar representacions mentals (paraules, números o
imatges) a les quals el nen concedeix un significat. Els jocs de simulació impliquen persones i situacions
imaginàries.

⃝ COMPRENSIÓ DELS OBJECTES EN L’ESPAI

Els nens comencen a entendre els símbols que descriuen espais físics, tot i que aquest procés és lent. Fins els
3 anys la majoria de nens no capten de manera fiable les relacions entre dibuixos, mapes o models a escala
amb els objectes o espais que representen.

⃝ COMPRENSIÓ DE LA CAUSALITAT

Piaget va postular que els nens preoperacionals raonaven per TRANSDUCCIÓ, entesa com la tendència dels
nens preoperacionals a relacionar mentalment alguns fenòmens, hi hagi o no una relació causal lògica.
Piaget es va equivocar al creure que els nens petits no poden comprendre les relacions de causalitat i altres
investigacions sustenten la capacitat d’aquests nens per un raonament causal més complex.

⃝ COMPRENSIÓ DE LES IDENTITATS I CATEGORITZACIÓ

El món es torna més organitzat i més predictible a mesura que els preescolars comprenen millor les identitats
(concepte de que les persones i moltes coses són les mateixes inclús si canvien de forma, mida o aparença).
Aquesta comprensió es relaciona al sorgiment de l’autoconcepte, i molts processos de la comprensió de la
identitat dels altres es repeteixen en la comprensió de la identitat pròpia.

La categorització requereix que el nen identifiqui semblances i diferències. Empren aquesta capacitat per
ordenar aspectes de la seva vida, de manera que classifiquen a les persones com bones, dolentes,
simpàtiques, etc.

- Animisme: tendència a atribuir vida a objectes inanimats.

⃝ COMPRENSIÓ DEL NÚMERO

Els lactants tenen un sentit rudimentari del números.

El principi de cardinalitat, en què els nens comprenen que el número d’articles d’un conjunt és el mateix
independentment de com es disposin, i que l’últim número que s’hagi comptat és el número total d’articles
en el conjunt, independentment de la manera en què es comptin, comença a donar-se a partir dels dos anys i
mig. Aquesta capacitat es fonamenta en situacions pràctiques.

El nivell bàsic d’habilitats numèriques inclou compteig, coneixement de número, transformacions

numèriques, estimació i reconeixement de patrons numèrics.

> Aspectes immadurs del pensament preoperacional (segons Piaget)

Una de les característiques principals del pensament preoperacional és la centració, entesa com la tendència
a concentrar-se en un aspecte de la situació i ignorar a la resta. Segons Piaget, els preescolars arriben a
conclusions il·lògiques perquè no poden descentrar-se, és a dir, pensar en diversos aspectes de la situació a
la vegada. La centració limita el pensament dels nens petits sobre les relacions socials i físiques.

PENSAMENT INTUÏTIU – PENSAMENT LÒGIC: segons Piaget, el nen preoperacional es guia per la intuïció, és
a dir, per l'aparença de les coses, el que destaca, el que perceptivament és més rellevant. En canvi, el nen
operatori concret és més lògic, és capaç d'extreure conclusions a partir d'una anàlisi de les dades tenint en
compte diferents dimensions de la situació.

EGOCENTRISME – SUPERACIÓ DE L’EGOCENTRISME: la idea de Piaget és que els nens preoperacionals són
absolutament incapaços de posar-se en el punt de vista d'una altra persona, és a dir, hi ha egocentrisme. Per
tant, no solen fer bé la tasca de les tres muntanyes, ja que el nen s'ha de posar en el punt de vista de l'altre.
Les complexitats de la tasca també poden influenciar en què el nen no la pugui resoldre correctament i
també té a veure que han de reconèixer una fotografia.

- Egocentrisme: incapacitat de considerar el punt de vista d’una altra persona. És una característica del
pensament dels nens petits.

RAONAMENT SOBRE LES TRANSFORMACIONS:

 o Reversibilitat per compensació: s’ha de ser capaç de fer el raonament de reversibilitat, és a dir, el teu
pensament ha de ser reversible. El nen considera alhora l’estat inicial i l’estat final, de manera que li
permet revertir el seu pensament.
o Reversibilitat per descentració: no quedar-se focalitzat en un sol aspecte del problema. Només es
troba en el subestadi d’operacions concretes.

Un altre exemple de centració és la impossibilitat d’entendre la CONSERVACIÓ, el fet de que les coses
romanguin iguals tot i alterar la seva aparença, sempre que no s’afegeixi o elimini res. Piaget va observar que
els nens no ho comprenen bé fins l’etapa de les operacions concretes i que posseeixen diferents conceptes
de conservació a edats diferents. Els nens fallen degut a dos aspectes immadurs del pensament, la centració i
la irreversibilitat, entesa com el fet de que un nen preoperacional és incapaç d’entendre que una operació
pot fer-se en dos o més direccions.

4.2 ETAPA DE LES OPERACIONS CONCRETES – AVENÇOS COGNOSCITIUS

⃝ RELACIONS ESPACIALS

Capacitat de comprendre les relacions espacials que permet interpretar un mapa, calcular quant de temps
necessita per anar a algun lloc i recordar la ruta i els punts de referència en un camí. A un nen li és més fàcil
recórrer un espai físic del qual té experiència, i la repetició també serveix per millorar les habilitats espacials.

⃝ CAUSALITAT

Tenen la capacitat de formar judicis de causalitat. A més a mesura que els nens aprenen més sobre el món,
els seus coneixements eleven la qualitat del seu raonament.

⃝ CATEGORITZACIÓ

Les operacions són esquemes d’acció mental coordinats entre sí, respectant determinades lleis o regles. Els
esquemes d’acció interioritzats que apareixen agrupats en totalitats reben el nom d’OPERACIONS, i les
totalitats mateixes es denominen ESTRUCTURES OPERATÒRIES. Trobem l’estructura operatòria concreta,
que és aplicable a la realitat observable, i l’estructura operatòria formal, que és aplicable a nocions
abstractes, a hipòtesis i possibilitats. Les operacions són accions internes, reversibles i organitzades en una
estructura de conjunt.

Els nens del subestadi preoperatori construeixen els variants quantitatius però no els qualitatius. Els
INVARIANTS QUALITATIUS que estudia Piaget són la identitat i la relació funcional. La invariant qualitativa
identitat vol dir saber que un objecte, una substància (aigua, sorra, etc.), encara que canviï la seva ubicació o
transformi lleugerament el seu aspecte, continua sent el mateix objecte. En canvi, l’invariant qualitatiu
relació funcional es refereix a entendre les relacions que existeixen entre diferents objectes. Per exemple, si
se li posa un objecte pesat a la punta de la molla, aquesta s’estirarà.

Pel que fa a l’estudi de les INVARIANTS QUANTITATIVES, també conegut com l’estudi de les nocions de
conservació, fan referència al pes, volum i quantitat. Estudia els canvis que es produeixen en l’aspecte de
diferents objectes, però sense canviar el pes, el volum ni la quantitat.

o Operació de seriar: Piaget estudia la seriació, la classificació, etc., operacions claus per al
desenvolupament científic. Aquesta operació en particular consisteix en diferents accions mentals
coordinades entre sí per arribar en un objectiu. Un exemple seria ordenar diferents objectes en
funció de la seva mida.
 o Operació de classificar: operació que consisteix a classificar les diferents formes que se li presenta en
funció d’un criteri. Per exemple, se li presenten diferents objectes de diferents colors i ha de col·locar
cada objecte en un lloc determinat en funció del color.
o Combinatòria de les operacions de seriar i classificar: a més a més d’ordenar els diferents objectes
en funció de la seva mida, ha classificar els objectes en funció del color.

⃝ RAONAMENT INDUCTIU I DEDUCTIU

RAONAMENT INDUCTIU: tipus de raonament lògic que avança de les observacions particulars sobre dels
membres d’una classe a una conclusió general sobre d’aquella classe.

RAONAMENT DEDUCTIU: tipus raonament lògic que avança d’una premissa general sobre una classe a una
conclusió sobre un membre o membres particulars de la classe.

⃝ CONSERVACIÓ

Els nens en aquesta etapa s’enfoquen en les aparences i tenen dificultats amb els conceptes abstractes. Al
resoldre problemes de conservació, els nens en l’etapa d’operacions concretes poden calcular la resposta
mentalment. En primer lloc, entenen el PRINCIPI D’IDENTITAT; en segon lloc entenen el principi de
REVERSIBILITAT; i en tercer lloc els nens poden descentrar.

Els nens poden resoldre problemes que impliquen conservacions de la matèria, però en tasques de
conservació del pes no donen respostes correctes fins els 8-9 anys. En tasques de conservació de volum no se
solen donar respostes correctes fins els 11-12 anys. No li agradaven aquests resultats perquè esperava que es
donessin alhora, ja que la lògica de la seva teoria era que quan la ment assolia una propietat, s’assolia alhora.

⃝ NÚMERO I MATEMÀTIQUES

L’habilitat per fer càlculs millora amb l’edat. Els nens en edat escolar milloren en els càlculs per estimació,
estimació de números i les mesures estimades.

5. CANVIS EN EL PROCESSAMENT D’INFORMACIÓ DE 2 A 11 -12 ANYS

5.1 PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ. MODEL MULTIMAGATZEM D’ATKINSON I SHIFFRIN

Contínuament tenim entrades ambientals (estímul visual,

auditiu, tàctil), però duren molts pocs segons en el magatzem
sensorial. Si aquesta informació no ens interessa, desapareix,
però si ens interessa la retenim de manera activa i voluntària.
Així, està en el magatzem sensorial temporalment, tot i que
podem fer que estigui activa durant méstemps i retenir-la
passant-la a la memòria a curt termini. Si és informació que
anem recordant està a la memòria a llarg termini; és aquí on
tenim emmagatzemats els nostres coneixements i estratègies.

Els processos de metacognició (o de control executiu) tenen a

veure amb tot el que és la regulació de la tensió, de l'atenció i la posada en marxa de mecanismes, entre
d’altres, és a dir, tot el que seria el control del procés. Nosaltres decidim establir determinades estratègies.
5.2 CANVIS EVOLUTIUS

⃝ EN LA CAPACITAT DE PROCESSAMENT (HARDWARE)

- Augment amb l’edat del lapse d’aprehensió o quantitat d’informació a la qual es pot atendre sense
operar mentalment sobre ella: fins 3 en nens de 9-10 anys i 3,5 en adults.
- Augment amb l’edat del lapse de memòria o quantitat d’informació que es pot mantenir en la
memòria a curt termini: de 2,5 elements als 2 anys, fins 6,5 aproximadament als 12 anys (memòria
de dígits).
- Canvis en la rapidesa de processament de la informació.

⃝ EN CONEIXEMENTS, ESTRATÈGIES I METACOGNICIÓ (SOFTWARE)

- Increment progressiu dels coneixements en dominis específics.

- Adquisició progressiva d’estratègies.
- Desenvolupament de la metacognició: coneixements sobre la cognició i autoregulació de la pròpia
actuació cognitiva.

L’evolució neurològica té més incidència en els canvis del hardware, i l’experiència i educació tenen més
incidència en els canvis del software.

5.3 ADQUISICIÓ D’ESTRATÈGIES (ENFOC DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ)

ESTRATÈGIES: accions mentals intencionals que s’apliquen per mirar de resoldre una tasca cognitiva. El
desenvolupament del pensament estratègic és un procés lent i poc homogeni (depèn de variables de tasca,
contextuals...).

Els nens fan servir estratègies? Trobem 3 moments:

1. Al principi no fan servir l’estratègia. No hi ha capacitat de fer-la servir encara que li expliquin.
2. Seguidament es produeix un període en el que el nen no aplica espontàniament l’estratègia, però sí
quan se li explica i se l’indueix a aplicar-la → DEFICIÈNCIA DE PRODUCCIÓ.
3. Finalment l’estratègia l’aplica espontàniament, encara que al principi amb dificultats → DEFICIÈNCIA
D’UTILITZACIÓ.

⃝ ESTRATÈGIES DE MEMÒRIA

Els teòrics consideren la MEMÒRIA com un sistema d’arxiu que opera en 3 passos: Codificació,
Emmagatzematge o Memòria.

1. CODIFICACIÓ: procés a través del qual es prepara la informació per emmagatzemar-la a llarg termini i
recuperar-la posteriorment.
2. EMMAGATZEMATGE: retenció de la informació en la memòria per un ús futur.
o Repàs: rarament a preescolar; repàs senzill als 6-7 anys; repàs actiu a partir dels 10 anys
aproximadament
o Organització: rarament abans dels 9-10 anys.
o Elaboració: rarament abans dels 9-10 anys. 3.
3. RECUPERACIÓ: procés a través del qual es recorda o es té accés a la informació emmagatzemada en
la memòria.
o Record lliure: generalment pobre en els infants preescolars.
o Record guiat: millora la recuperació en els infants preescolars.
5.4 METACOGNICIÓ

METACOGNICIÓ: autoregulació de la pròpia actuació cognitiva.

Permet l’adquisició de coneixements sobre la cognició referits a
persones, tasques i estratègies

⃝ FUNCIONS EXECUTIVES

Funció executiva: control conscient dels pensaments, emocions i accions per assolir objectius i resoldre
problemes.

El CONTROL INHIBITORI implica ser capaç de controlar l’atenció, la conducta, els pensaments i/o les
emocions per anul·lar una fort predisposició interna o una temptació externa i en el seu lloc fer el que sigui
més apropiat o necessari. Inclou:

- Atenció selectiva: centrem el que ens interessa i suprimim l’atenció a altres estímuls.
- Inhibició cognitiva: control de la interferència d’idees, pensaments o records.
- Autocontrol de la conducta i de les emocions: controlar els impulsos.
- Disciplina en el manteniment de la tasca fins finalitzar-la, superant temptacions i postergant la
recompensa.

Per avaluar el control inhibitori existeixen tasques com la Prova de Marshmallow o la Prova de Stroop.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La FLEXIBILITAT MENTAL consisteix en canviar la perspectiva, modificar l’enfoc habitual del problema en
funció de les noves demandes de la situació. Implica reconèixer l’error, la necessitat d’un nou enfoc i buscar
alternatives.

- Es recolza en el control inhibitori i en la memòria de treball.

- Es desenvolupa més tard.
- Es relaciona amb poder veure les coses des de diferents punts de vista i amb la creativitat.

Per avaluar la flexibilitat mental existeixen tasques com la Prova d’usos inusuals (digue’m tots els usos que et
vinguin el cap per a una taula) o la Prova de Wisconsin.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Segons la descripció dels models del processament de la informació, el cervell conté 3 magatzems: MEMÒRIA
SENSORIAL, MEMÒRIA DE TREBALL I MEMÒRIA A LLARG TERMINI. El sorgiment temprà de les estructures
memorístiques destaca la importància de l’estimulació ambiental des dels primers mesos de vida. A.

o MEMÒRIA SENSORIAL: magatzem inicial, breu i temporal, de la informació sensorial. Canvia poc des
de la infància, però sense el processament (codificació), els records sensorials s’esvaeixen
ràpidament.
o MEMÒRIA DE TREBALL: magatzem a curt termini de la informació que es processa activament.
Apareix tard i pot ser la causa del lent desenvolupament de la noció de permanència de l’objecte. Es
 relaciona amb la part posterior de l’escorça prefrontal. D’acord a un model molt utilitzat, un executiu
central controla les operacions de processament en la memòria de treball i ordena la informació
codificada per transferir-la a la MEMÒRIA A LLARG TERMINI, un magatzem de capacitat
pràcticament il·limitada que conserva la informació durant llargs períodes. Ajuda al control inhibitori
emprant pistes visuals que ajuden als nens a recordar la informació i els passos a seguir, millorant el
control inhibitori.
o L’enfortiment de la memòria de treball permet el desenvolupament de la FUNCIÓ EXECUTIVA, entesa
com el control conscient dels pensaments, emocions i accions per assolit objectius i resoldre
problemes.

Per avaluar la memòria de treball existeixen tasques com recordar seqüències de números ordenant-los al
revés (memòria de treball verbal) o la Prova de Corsi (memòria de treball visoespacial).

El sorgiment temprà de les estructures memorístiques destaca la importància de l’estimulació ambiental des
dels primers mesos de vida.

⃝ ALTRES PROCESSOS IMPORTANTS QUE INFLUEIXEN EN EL FUNCIONAMENT COGNITIU

- AUTOREGULACIÓ EMOCIONAL
- CONTROL DE L’ESFORÇ
- QUALITAT DE VIDA: salut, son, alimentació, nivell d’estrès, percepció de suport social, etc