Laia Garcia

UF 2. ATENCIÓ I CURA DE L'ACTIVITAT I EL DESCANS DELS INFANTS

1. Conceptes bàsics:

- L'activitat. És una manifestació expressiva de la vida personal. És evident

que una de les necessitats essencials en la infància és l’activitat. Des del
mateix moment del naixement, i fins i tot abans, el nadó es mou i,
mitjançant el moviment, s’expressa i es relaciona.
- El descans. És el temps necessari per restablir l'equilibri. Qualsevol activitat
física o psíquica requereix un esforç i implica una despesa energètica. Cal
descansar per compensar aquest esforç, recuperar el to òptim, tant
muscular com nerviós i, en definitiva, trobar l'equilibri físic i psíquic.
- El son. És un estat en el qual l'organisme inhibeix totes les funcions que el
relacionen amb el món exterior, i en què té lloc una relaxació gairebé
completa dels músculs.
- La fatiga. És un desequilibri entre el nivell d'activitat i el nivell de descans.

2. L’activitat infantil:

Els moments d'activitat són pocs si es comparen amb els moments de descans o
son. Són els moments de vigília o activitat els que permeten als nadons i adults
reforçar el vincle afectiu que els uneix.
- Tant les unes com les altres són activitats educatives i requereixen:
● Preparació: organització d'espais, materials i horaris.
● Atenció constant a les reaccions individuals i grupals.
● Flexibilitat per adaptar-se al que el grup o algun nen o nena
necessitin.

2.1. Les activitats quotidianes

Les activitats quotidianes marquen els talls de temps en el ritme diari:

descans-alimentació-joc-higiene
En elles aprenen sense parar coses noves i estableixen una relació directa amb
l'educadora o educador.
L'educador/a ha de procurar que aquests moments siguin rics i plaents. Ha
d'existir un acord en les pautes d'actuació entre l'escola i la família.

2.2. Activitats de joc i altres activitats

Dels 0 als 6 anys són moltes i diverses les activitats i els jocs que es poden
desenvolupar, entre els quals es poden destacar:
- Activitats o jocs de moviment.
- Activitats de coneixement i observació de la realitat.
- Activitats de llenguatge.
- Jocs de manipulació.
- Joc simbòlic o d'imitació o representació de la realitat.
- Activitats musicals.
 Laia Garcia

- Sortides o excursions per conèixer l'entorn.

- Celebració de festes populars.

2.3. La programació d'activitats quotidianes

La programació s'ha de fer a partir de les activitats quotidianes que fins als 12
mesos ocuparan la major part del temps. Posteriorment el temps dedicat a
aquest tipus d'activitats anirà disminuint, però continuarà marcant el temps de la
programació.
Per organitzar, caldria tenir en compte els aspectes següents:
- Respectar els ritmes individuals.
- Procurar que el descans sigui l'adequat a l'edat.
- Procurar una alimentació equilibrada.
- Combinar l'exigència de les activitats tenint en compte les hores més
productives i les menys adequades.
- La durada adequada de l'activitat.
- Combinar i adequar regularment els programes trimestrals i de curs.
- Crear un ambient que afavoreixi el treball.
- Ajustar el treball escolar al nivell de desenvolupament i coneixement, de
manera que sigui un estímul per al creixement dels infants.
- Fer pauses o moments de relaxació entre les diferents activitats o després
d'una activitat física.

3. Son i descans en la infància

L’activitat cerebral presenta diversos estats, entre els quals s’inclouen el son, la
vigília, l’excitació extrema, i fins i tot diferents estats anímics, com l’eufòria, la
depressió i la por.
El son és fruit de la inhibició del sistema nerviós. En conseqüència, el son atura
tota acció, però també evita que les neurones arribin al grau d’esgotament total,
de manera que a través del son reben nova energia que els permetrà seguir
funcionant.

Gràcies al son, a part de reduir l’activitat realitzada durant la vigília, inhibim

l’activitat en relació amb el nostre entorn (to muscular), reduïm les funcions vitals i
restaurem les neurones.

3.1. Al nounat:

El son ocupa la major part del seu temps (unes 17 hores). Es reparteix en cicles de
tres o
quatre hores, que regulen els períodes d'alimentació i higiene. A poc a poc els
períodes de
vigília s'allarguen i les hores de son disminueixen. Cap als 5 anys, 10 o 11 hores de
son
nocturn són suficients per recuperar les energies gastades.
 Laia Garcia

3.2. Evolució dels patrons del son

En el període de son podem diferenciar diverses fases, que van del son més
lleuger al son
més profund.
Els principals moments del cicle vigília-son es concreten en tres:
- Període d’adormiment: que comprèn des que l’individu es prepara per
dormir fins que aconsegueix conciliar el son.
- Període de son: on es dóna la inhibició de les funcions de relació i una
disminució de les funcions vegetatives, i que segons la majoria d’estudis es
divideix en dos tipus de son: son lent (ones lentes) i son ràpid (REM).
- Període del despertar: consisteix en la recuperació de l’estat de vigília i de
les constants que el caracteritzen.

El patró del son canvia amb l'edat i es va adaptant al propi ritme biològic.

3.4. Afectivitat i son

Els infants, encara que estiguin molt cansats, necessiten la tranquil·litat que
proporciona l'afecte per poder abandonar-se al son; també han de tenir la certesa
que les persones adultes encara hi són quan tanquen els ulls i perden el control
de la situació.
En el passat, anar-se'n a dormir implicava una proximitat física amb els familiars
que evitava el problema de la transició entre la vigília i el son. En moltes cultures
no occidentals, els nadons dormen en contacte amb el cos de la mare fins que
són deslletats.

Per contra, en les societats occidentals, anar-se'n a dormir és una autèntica

experiència diària de sepraració per als infants. Per superar-la, es realitzen rituals
que proporcionen una estructura tranquilitzadora i previsible, mediatizada per
activitats satisfactòries, com ara explicar un conte, cantar una cançó, llegir un
llibre, etc.

L'acte de dormir en la infància està molt lligat amb el vincle afectiu que s'estableix
amb la persona adulta de referència, és a dir, amb la relació d'aferrament.

3.5. Estímuls externs

Per a què el rellotge biològic dels nounats es vagi ajustant al ritme de les 24 hores,
necessita una sèrie d'estímuls externs:
- Llum(dia)-foscor (nit). Durant el dia sempre entra una mica de llum, mentre
que a la nit predomina la foscor. Gràcies a això, els nounats només triguen
unes poques setmanes a diferenciar entre la vigília i el son.
- Soroll (dia) - silenci (nit). Com passa amb la llum, durant el dia es generen
sorolls, tant dins de casa com a fora, de manera natural. Durant la nit, en
canvi, no se senten tants sorolls perquè disminueix l'activitat humana.
 Laia Garcia

D'aquesta manera, també es poden establir les diferències entre els

moments de vigília i els de son, entre el dia i la nit.
- Horaris dels àpats. Per aconseguir establir un hàbit és important crear una
sèrie de rutines o situacions que es repeteixin cada dia. Això també s'ha
d'aplicar en l'hàbit d'anar a dormir.
- Hàbits de son. Impliquen tant l'actitud de la família, que ha de transmetre
seguretat i tranquil·litat, un comportament instructiu i una conducta
repetitiva, com un conjunt d'objectes externs amb que s'assocïï l'acte de
dormir.

4. El son als centres d'atenció a la infància

Cada nen o nena té el seu propi ritme de son-vigília. Al centre s'ha de comptar
amb una sèrie de criteris genèrics i requisits necessaris en el moment del son:
- Les condicions dels espais destinats al son han de ser saludables.
- El son ha de ser agradable i plaent.
- L'espai i els moments destinats al son han de ser reconeguts pels infants.
- La situació de dormir ha de ser adaptada i adaptable.

4.1. Les condicions dels espais destinats al son han de ser saludables

- En el cas de lactants: Disposar d'un dormitori amb bressols, separat de

l'aula, però a prop. Condicionat de tal manera que els sorolls externs no
molestin, però que els sorolls produïts pels infants es puguin sentir.
- Per a nens i nenes de més edat:Habilitar un espai retirat amb matalassos o
hamaques.
Per a la migdiada és més convenient habilitar la pròpia classe.

El suport sobre el qual dormen ha de ser:

- Individual i intercanviable.
- Ni excessivament rígid, ni excessivament tou.
- De material transpirable i de composició la més natural possible.
- Han de disposar d'un llençol per cobrir-se.

Es recomana que el cap estigui orientada cap al nord, seguint l'alineació de l'eix
energètic de la terra.

4.3. L'espai i els moments destinats al son han de ser reconeguts pels infants.

Totes aquestes atencions hauran d'extremar durant els primers dies del nen o la
nena al centre. Pot ser convenient que tingui objectes amb els quals es dorm
habitualment.
L'espai per dormir ha de ser reconeixible i els objectes que l’acompanyin siguin
només per dormir. El moment d'anar a dormir també ha de ser reconeixible, cal
crear un ritual amb relació al moment d'anar a dormir. Cada dia el ritual ha de ser
igual, d'aquesta manera la repetició dóna seguretat a l'infant.
 Laia Garcia

Tenir en compte el de l'horari, hi ha hores

en què el son apareix amb més facilitat.

5. Alteracions relacionades amb el son

Les negligències per part dels adults poden ser la causa de les alteracions i les
causes dels trastorns poden ser fisiològiques, emocionals, o poden tenir l’origen
en costums i hàbits incorrectes.

Normalment els nens i nenes es desperten i saben tornar a adormir-se tots sols,
però si això no passa s’inicien algunes alteracions del son. Durant els primers
mesos de vida de l'infant les alteracions del son són molt freqüents, bàsicament
perquè el seu ritme biològic és diferent al dels adults.

Les alteracions del son més freqüents són les disòmnies i les parasòmnies.

5.1. Les disòmnies

Les disòmnies són trastorns en la quantitat, la qualitat i l’horari del son. La més
coneguda és l’insomni.
- L’insomni és la incapacitat de poder dormir com es necessita. Es refereix a
les dificultats per conciliar el son o la tendència a desvetllar-se durant la nit,
de manera que la quantitat o qualitat del descans resulta insuficient per a
la persona. És l’alteració del son més freqüent en l’edat infantil.

A partir del segon mes de vida, despertar-se amb freqüència durant la nit es pot
considerar un trastorn del son.

Hi ha un gran nombre de nens menors de 5-6 anys que presenten insomni. Els
desencadenants de l’insomni poden ser:
- Les pertorbacions orgàniques, és a dir, tota pertorbació orgànica aguda o
crònica, pel dolor que pot causar o per l’afectació directa als centres
nerviosos.
- També pot ser degut a dificultats mecàniques, com el fet de no poder
respirar bé per causa d’una obstrucció nasal.

La causa principal són les dificultats en l’adquisició de l’hàbit de dormir:

- El nen no ha adquirit bé la rutina i l’hàbit d’anar a dormir. Es queixa quan
volem que vagi al llit, fa mil voltes al llit, vol el llum encès, plora, etc. Estem
parlant del desencadenant més habitual, atès que representa la causa del
98% dels trastorns d’insomni infantil. Moltes vegades aquestes dificultats
poden estar relacionades amb les condicions de l’alimentació, amb les
situacions de canvis constant.
 Laia Garcia

- Un altre motiu poden ser els conflictes emocionals, deguts a raons

accidentals o per la personalitat mateixa del nadó (dificultat per acceptar la
frustració, per acceptar les pròpies limitacions, etc.

La intervenció davant de l’insomni inclou analitzar les condicions ambientals per

afavorir la comoditat i el benestar físic, mantenint una temperatura adequada,
l’aïllament acústic, crear les condicions adequades de penombra o foscor, evitar
els canvis en l’entorn habitual on dorm l’infant i, sobretot, revisar la reacció dels
pares davant aquesta situació i els rituals concrets d’anar a dormir.

5.2. Les parasòmnies

Les parasòmnies es caracteritzen per ser esdeveniments o conductes anormals

associades al son, a les seves fases específiques o als moments de transició
son-vigília.
Són fenòmens anòmals, que interfereixen en el son, com els malsons. Uns altres,
en canvi, passen sense que l'infant tingui consciència de l’episodi, com és el cas
del somnambulisme. Són espectaculars però no nocius per als infants.

- El somnambulisme es caracteritza per episodis repetits de comportaments

motors complexos que s’inicien durant el son i que impliquen que l’individu
s’aixequi del llit i comenci a caminar.

El somnambulisme es produeix en les fases de son lent, quan l’individu està

profundament adormit. Si es despertés durant l’episodi, l’infant estaria
desorientat.

La intervenció consisteix a reconduir l'infant al llit, parlant-li amb frases senzilles i a

poc a poc. Evitarem despertar-lo perquè es trobaria totalment desorientat

El moment més àlgid és entre els quatre i els vuit anys i va disminuint el
percentatge a partir dels dotze anys.

- Els malsons provoquen un despertar amb ansietat, crits i plors. Un cop

despert, l’infant té un record detallat del contingut del son i una forta
sensació de realitat d’aquests continguts, que li produeixen por.

Succeeixen durant la fase REM de son, sovint al final de la nit. La franja d’edat on
són més habituals és entre els 8 i els 12 anys.
Acostumen a estar relacionats amb situacions de cansament mental.
 Laia Garcia

- Els terrors nocturn són episodis de despertar brusc, on l’infant s’incorpora

de cop, amb expressió de pànic i signes d’ansietat, pupil·les dilatades,
sudoració, taquicàrdia, moviments estereotipats. Encara que els pares mirin
de tranquil·litzar-lo, l’infant no respon, no pot connectar amb la realitat.

Es produeixen en les fases de son profund, durant la primera part de la nit. L'infant
no recorda res l’endemà. L’edat en què s’inicien és entre els 3 i els 12 anys.

Factors que predisposen a aquest fenomen són els antecedents familiars, el

cansament físic, les preocupacions, o alguns medicaments, com els
antidepressius.

- L’enuresi nocturna (mullar el llit a la nit) és la pèrdua o emissió involuntària i

repetida d’orina després d’una edat en què ja s’hauria de controlar.

Per raons de percentatge i estadística l’edat límit està sobre els quatre anys, però
es podria esperar fins passats els sis anys per fer un tractament. De fet, a partir
dels cinc anys només un 7% dels nens la pateixen i un 3% de les nenes.

- El bruxisme consisteix en fregar-se les dents les unes amb les altres.
Es deu a l’acumulació de tensió en la zona de la mandíbula durant el
període del son. Es relaciona amb l’estrès i factors genètics.

- La somniloquia consisteix a parlar, riure, cridar o plorar en qualsevol fase del

son.
Es tracta de paraules aïllades o frases molt curtes relacionades amb fets de la vida
quotidiana.

- Jactatio capitis consisteix a moure rítmicament el cap o, en el cas d’alguns

infants, tot el cos, sobre el coixí. Aquest balanceig es pot acompanyar de
sons
Es considera normal entre els 6 mesos i els 4 anys. Si es mantenen després
d’aquesta edat poden ser símptomes de carència afectiva i dificultats en
l’adquisició d’un bon hàbit de dormir.

- Els ronquets: Entre el 7% i el 10% dels nens són roncadors habituals. Si són
persistents i van acompanyats de tenir la boca oberta i amb dificultats de
respiració s’ha de consultar un especialista.