You are on page 1of 4

TREURE EL BOLQUER AL NOSTRE/A FILL/A

CONSELLS
El control desfnters

Treure el bolquer
s
un
procs
daprenentatge, en
el qual participen
els infants i les famlies, i en el
cas dels nens i nens que van a la
Llar tamb les educadores.

destar preparats per afrontarho. Sha descollir el moment,


els progenitors han destar
predisposats a dedicar-hi temps
i energia i els nens i les nenes
han de tenir prou maduraci
per poder afrontar aquest canvi.

Treure els bolquers quan


el/la nen/a sigui prou
madur/a i nosaltres
estiguem preparats/des.
Fer-ho en un ambient
relaxat, tranquil, sense
preses.
Parlar-li del tema en
positiu.
Posar-li roba adequada,
que se la pugui treure ell
amb facilitat.

Petites GUIES de la Llar / 1

Per fer aquest pas, doncs, tant


mares i pares com infants han

Com saber si linfant est preparat


Els/les nens/es estan preparats/des per a controlar els esfnters al
voltant dels 2 anys. Tot i que s molt flexible, i no sha de mirar tant
ledat com el nivell maduratiu dels infants.

A la llar disposem de contes


sobre el tema que podeu
agafar en prstec
de la biblioteca

CONTROL FSIC + CONTROL EMOCIONAL = INFANT


PREPARAT
Es diu als dos anys perqu en aquesta edat imiten als adults, volen ser
ms autnoms i generalment estan madurs per assolir aquest
aprenentatge. Per com ho sabrem? Escoltant linfant en la seva
voluntat dautonomia.
El/a nen/a ha de tenir control fsic, Que a nivell motriu pugui aixecar-

s a dir, controlar limpuls de fer pip.se i asseures en un objecte petit


Hi ha unes senyals que ens ajuden a(tamboret).
Pot tenir el bolquer sec: durant la
saber si t aquest control fsic:

Expressa que ha de fer pip o quemigdiada, durant dues hores.


se lha fet al bolquer.

Sabem que t una regularitat que


expressa amb sons, gestos.

Pot treures la roba fcilment, sap


caminar,
seure
i
aixecar-se
fcilment.

Sentir per aprendre. Aprendre per estimar

Aquest
control
ha
danar
acompanyat dun control del
llenguatge i emocional que tamb
t unes senyals que ens indiquen
si est madur:
El fet que linfant sinteressi per
saber qu s un vter, perqu
serveix i observi totes les
persones adultes (a casa) i els
seus companys/es quan van al
lavabo.
Que utilitzi el jo i el meu
i la primera persona del singular
en els verbs.
Diferencia el fet destar net/a i
brut/a. Li agrada estar net/a.
Coneix les paraules clau: pip,
caca. I les expressa oralment que
ha fet pip, o caca al bolquer
quan el porta.
Vol utilitzar el WC: ho demana,
juga a anar a fer pip, vol seure a
lorinal o vter encara que no faci
pipi i shi estigui una estona.
No vol el bolquer.

A LA LLAR... TAMB HEM DESTAR PREPARADES


s un pas molt important per linfant, per la qual la Llar tamb hi ha destar implicada.
Les educadores us demanem que collaboreu, des de casa, per assolir el control i que ens feu saber
en quin moment li voleu retirar el bolquer perqu nosaltres ens puguem preparar i organitzar.
Igualment us fem saber que us podem orientar una mica i ajudar a saber quin s el moment ms
idoni per retirar el bolquer.
En el moment que es porti a terme, caldr que porteu fora roba cmode de recanvi (pantalons,
roba interior, mitjons, sabates, samarretes), per poder-lo canviar si es precisa.
I us agrairem que ens informeu quan arribeu a la Llar de lhora o lestona que fa de lltim pip o
deposici.
De totes maneres s possible que un infant es comporti duna manera a casa (faci pip i caca al
vter) i duna altra al centre (no es vulgui asseure a la tassa); aix tamb ho haurem
de respectar, haurem de trobar la manera de no contradir la voluntat de linfant, tot seguint i
evolucionant en el procs, per potser partint dun moment diferent: a casa potser ja t confiana
per anar sol al lavabo, i a la Llar encara vol portar el bolquer uns dies ms per sentir-se segur/a.
Hem de tenir present que els infants no retrocedeixen en els seus aprenentatges, mai obliden el que
han aprs, simplement actuen diferent segons la confiana i la seguretat dels diferents espais i
persones. Si confiem en linfant, ell tamb ho far en si mateix i en nosaltres.

se li seguir preguntant, per


ell mateix que hi vol anar
sense intentar-lo convncer, sin,
sol/a.
Passos a seguir_ deixant que sigui ell
Elogiarem
al
nen/a
verbalment (estem molt
Ladult, per comenar, explicar a Un cop linfant vol comenar amb
contents, has fet un pip
linfant qu s el vter, qu hi el procs, haurem de tenir
pacincia i no pretendre que en
sol/a)
i
afectivament
passa a dins, qui hi va, etc.
un
temps
determinat
haguem
(rient,
fent
petons)
:
Si linfant segueix mostrant
- Primer el premiarem per
inters li podr proposar danar a arribat al final del procs.
cada intent que faci de fer
seure al lavabo, cada cop que li El primer dia: quan es lleva, li
triem el bolquer i el/la
pip.
canvia el bolquer, si diu que s,
convidem a seure a lorinal i a - Ms endavant, noms els
ladult lacompanyar de manera
fer pip (aquesta acci la
xits.
individualitzada, ja que linfant
podem haver fet abans com a
I mai ens enfadarem, davant
est entrant en un mn
els fracassos no direm res, li
entrenament).
desconegut per ell, i necessita el
direm que no passa res. Li
una
rutina:
seu referent per sentir-se segur. Si, Establirem
podem fer notar que est
primer cada mitja hora,
en canvi, no vol anar al lavabo, els
moll/a perqu es noti el pip.
desprs cada hora fins que
dies successius
el/la nen/a ens ho demani

You might also like