EL NEN DE 0 EL NEN DE 0-3 ANYS

És important tenir en compte que: Les expectatives sobre el comportament del nen i la forma
d’actuació envers ell varien en funció de les diferents edats diferents edats o etapes del seu
desenvolupament.

DIFERENTS ETAPES

El nadó de 0-6 mesos aprox.

No és convenient aplicar disciplina. Deixar-lo plorar no el fa aprendre. Respondre quan plora

no és consentir-lo. El nen que comença a caminar no té control d’impulsos, sentit del perill,…
Prevenir situacions de perill o conflicte i començar a marcar límits (desaprovació verbal breu:
“no”).

El “terrible“ nen de dos anys .

Les dificultats provenen de:

-la seva necessitat d’explorar, aprendre, tornar explorar, aprendre, tornar-se més
independent.

-la incapacitat per jutjar els seus propis actes. Entendre’l fa més fàcil el maneig de la seva
conducta. Es poden començar a aplicar algunes tècniques.

PROBLEMES BÀSICS SITUACIONS PROBLEMÀTIQUES:

• L’hora de menjar

• L'hora d’anar a dormir

• L’hora del bany hora

• L’hora de vestir-se

• L’hora d’esbarjo esbarjo

• … Sovint desemboquen en REBEQUERIES

LES REBEQUERIES

Molt freqüents en l’edat preescolar i, en la majoria de casos, poden considerar-se

completament normals. Important entendre’n l’essència: Són reaccions irades davant la
frustració. Per què es donen? La realitat no sempre es correspon amb els nostres desitjos.
Entendre-ho requereix un aprenentatge. Han d’aprendre a controlar el què els envolta. Això
provoca els envolta. Això provoca emocions fortes. Aquestes emocions es converteixen a
vegades en reaccions explosives que no es poden controlar i resulten desbordants i molt
superiors a ells mateixos. Que siguin “normals” no vol dir que no costin d’acceptar. Sovint es
donen en el “pitjor moment”. Quan l’adult està estressat, el nen també. Aquell és un bon
moment perquè aparegui la rebequeria. L’estrès fa que es desatenguin les seves necessitats
del moment i, tard o d’hora, el nen ho farà saber. QUÈ ES POT FER DAVANT D’UNA
REBEQUERIA?

 INTENTAR conservar la calma.

 Assegurar-se que no es pugui fer mal a ell mateix o a altres i que no trenqui res.
 Ignorar / Esperar que es calmi.
 Quan es comenci a calmar, parlar-li fluix dient paraules que el facin adonar que se
l’entén, intentar que respiri fons.
 De seguida que s’hagi superat l’enrabiada, acaronar-lo i abraçar-lo.
 Quan ja ha desaparegut, cal proposar una alternativa, començar qualsevol activitat
que li interessi (necessita aferrar-se a un èxit).

QUÈ ES POT FER PER EVITAR-LES?

 Evitar enfrontaments que sovint precedeixen les rebequeries .
 Estar atent per saber quan les coses comencen a anar malament.
 Si es preveu, intentar distreure el nen quan està a punt enrabiar-se.
 Ser flexible a l’hora de dir “no” i pensar-s’ho abans.
 Reflexionar sobre quines coses val la pena insistir per evitar conflictes constants amb
els nens per coses probablement insignificants.

http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/consells-practics-millorar-disciplina-dels-teus-fills

Consells pràctics per millorar la

disciplina dels teus fills

23/04/2012

Font: 

KidsHealth

Com fer-ho per a que el teu fill d'1 any es mantingui lluny dels endolls? Com actuar davant d'un
nen de 3 anys en una rebequeria? Què cal fer per a que el teu fill adolescent respecti la teva
autoritat? Aprèn com enfocar el tema de la disciplina segons l'edat.
Independentment de l’edat que tingui el teu fill, el més important és que siguis rígid a l’hora
d’impartir disciplina. Si no respectes les normes fixades ni assumeixes les conseqüències del
missatge que li has comunicat, el més probable és que el teu fill tampoc no ho faci.
Consells per a nens de 0 a 2 anys
Per naturalesa, els nadons i els nens petits són molt curiosos. Per això, una bona idea és eliminar
qualsevol objecte potencialment perillós a la vora com els productes de neteja, els medicaments,
el reproductor de vídeo o música, etc. Quan el nadó s’hi acosti gatejant o el fill de 2 anys corri
cap a algun objecte poc apropiat per a ell, clarament has dir-li: "no!". Tot seguit, allunya’l
d’aquest lloc o bé fes que posi atenció en una altra activitat.
Per a un nen de 2 anys que es porta malament (llença el menjar a terra, colpeja un altre nen, etc.)
existeix una tècnica de disciplina coneguda com «temps fora o pausa obligada». En primer lloc,
se li ha d’explicar per què el seu comportament no és l’adequat i després cal dur-lo durant un
cert temps a un lloc on estigui tot sol amb poques distraccions (com, per exemple, el primer
esglaó de les escales o qualsevol racó) fins que es calmi. Els temps superiors a dos minuts no
resulten eficaços per a nens tan petits.

En cap cas no l’has de colpejar ni donar-li una bufetada, tingui l’edat que tingui. A més, en
aquesta franja d’edat no són capaços d’establir una connexió entre el seu comportament i el
càstig corporal, l’únic que senten és el dolor dels cops o de les bufetades.

Recorda que els nens aprenen allò que veuen en els adults, especialment del seu entorn més
proper, així que assegura’t de ser un bon exemple per a que ell o ella pugui utilitzar el teu
comportament com a model a seguir.
Consells per a nens de 3 a 5 anys
A l’edat de 3 anys comencen a entendre la relació entre les accions i les seves conseqüències,
per això és important començar a informar-los sobre quines són les normes de la casa. Abans de
castigar-los per certs comportaments, els hem d’explicar clarament què s’espera d’ells. Per
exemple, si el teu fill ha decidit explotar la seva vena artística pintant les parets del saló de casa,
hem de dir-li que això no està bé i que si ho repeteix, haurà de netejar les parets i es quedarà
sense retoladors durant un temps.
Sovint és més fàcil ignorar un mal comportament puntual o no imposar el càstig que havíem
enunciat, però d’aquesta manera correm el risc de crear un precedent negatiu. El millor és
transmetre’ls com més aviat el missatge que ets tu, el pare o la mare, qui fixa les normes i que
ell o ella ha d’acceptar-les i seguir-les. És important que els pares decideixin conjuntament
quines són les normes i aplicar-les coherentment.
La disciplina no consisteix només en castigar: al mateix temps que determinem que certs tipus
de comportament no són permesos i mereixen un càstig, també és important recompensar la
bona conducta. Els elogis que facis del nen o nena tenen un efecte molt positiu en la
conducta. Per exemple, digues-li: “estem molt orgullosos que hagis compartit les teves joguines
amb altres nens”. Generalment, és més eficaç elogiar el nen per la seva bona conducta que
castigar-lo pel comportament contrari. Com més específic se sigui a l’hora d’elogiar el nen,
millor. No n’hi ha prou amb un "ben fet!".

En cas que el teu fill segueixi comportant-se de manera inacceptable i que la mala conducta no
hagi canviat malgrat tots els esforços, una possibilitat és elaborar una llista de registre setmanal,
amb una columna per cada dia de la setmana. Penja la llista en un lloc visible (a la nevera, per
exemple) i decideix quantes oportunitats li queden per comportar-se de forma inacceptable
abans d’imposar-li un càstig, o la quantitat de temps en què s’haurà comportat correctament
abans de rebre una recompensa.

En aquesta llista, tant tu com el nen podreu veure gràficament com evoluciona el seu
comportament. A mesura que aquest sistema comenci a donar bons resultats, no oblidis
recompensar-lo perquè ha après a comportar-se bé i, sobretot, per superar aquest problema de
llarga durada. Aquests premis o conseqüències del seu mal comportament s’han de donar just en
aquest moment, ja que a llarg termini no tenen cap efecte.
Per als nens d’aquesta edat també us pot funcionar la «pausa obligada». Tria un lloc sense
possibles distraccions per a que al nen li sigui més fàcil reflexionar sobre el seu comportament.
Només serà efectiu enviar els nens a la seva habitació sempre que no hi tinguin ordinadors,
videojocs, televisions, etc. No oblidis que has d’establir un període de temps de reflexió adequat
per al teu fill. Alguns experts recomanen un minut per cada any de vida del nen, altres
recomanen allargar la pausa fins que el nen s’hagi tranquil·litzat per a que aprengui a
autocontrolar-se. Consulta l’informe de l’Observatori FAROS sobre com gestionar les emocions
en nens.
Consells per a nens de 6 a 8 anys

La «pausa obligada» i enunciar les conseqüències de la mala conducta també són tècniques
disciplinàries eficaces per aquest grup d’edat.

De nou, la consistència i la coherència són crucials. Compleix la teva paraula a l’hora d’impartir
disciplina o, en cas contrari, t’arrisques a perdre l’autoritat. Això no significa que no puguis
permetre’t cert marge d’error però, en general, hauries de ser conseqüent amb el missatge i
complir la teva paraula.

Assegura’t de no amenaçar el nen amb càstigs impossibles o poc realistes com “si tornes a
portar-te malament no tornaràs a veure la televisió!”, ja que si no ho compleixes, la teva paraula
perdrà valor. En canvi, si un dia anant en cotxe cap a la platja amenaces els teus fills amb que
deixin de barallar-se o faràs mitja volta, en cas que no canviïn la seva conducta, hauries de girar
i anar-te’n cap a casa. Perdre un dia de platja és molt menys important que la credibilitat que
hauràs guanyat davant els teus fills.
Els grans càstigs poden restar-te autoritat com a pare o mare. Si castigues al teu fill amb no
sortir de casa cada tarda durant un mes sencer, el més probable és que el nen no se senti motivat
a portar-se millor perquè pot arribar a creure que ja està tot perdut.
Consells per a nens de 9 a 12 anys
A mesura que els nens maduren i reclamen més independència i responsabilitat, ensenyar-los a
assumir les conseqüències del comportament és un mètode disciplinari eficaç i apropiat.

Per exemple, si el teu fill d’onze anys se’n va a dormir sense haver fet els deures, hauries
d’obligar-lo a acabar-los abans d’anar al llit o ajudar-lo a complir amb la feina? Cap de les dues
opcions. Hauries desaprofitat una valuosa oportunitat per ensenyar-li quelcom sobre la vida. Si
no acaba els deures, haurà d’anar a l’escola al dia següent sense haver-los fet i carregar amb les
conseqüències de treure una mala nota.

És normal que vulguis evitar que el teu fill s’equivoqui però, a llarg termini, li faràs un favor si
deixes que cometi els seus propis errors de tant en tant. Així, comprovarà què comporta un
comportament inadequat i probablement no tornarà a cometre el mateix error. No obstant això,
si el teu fill no aprèn de les conseqüències naturals, llavors hauries de establir les teves pròpies
conseqüències per ajudar-lo a modificar el comportament.
Consells per a adolescents a partir dels 13 anys

A hores d’ara, ja has posat les bases de la disciplina. El noi o noia coneix què s’espera d’ell i
sap que tu compliràs la teva paraula pel que fa a les conseqüències d’una mala conducta.
Tanmateix, és important no baixar la guàrdia ja que la disciplina és tan important per a un
adolescent com per a un nen petit. De la mateixa manera que un nen de 4 anys necessita que els
seus pares li fixin un horari per anar a dormir a les nits que haurà de respectar malgrat els plors i
rebequeries, un adolescent també necessita que li fixin límits.

Assegura’t d’establir normes sobre els deures, les visites dels amics, l’hora per tornar a casa a
les nits i de les cites, i parla amb ell o ella sobre tot plegat amb la suficient antelació perquè no
hi hagi malentesos. Encara que probablement el teu fill protestarà de tant en tant, també se
n’adonarà que ets tu qui té el control. Tot i que et sembli mentida, els adolescents també volen i
necessiten que els hi fixin límits i se’ls imposi cert ordre en les seves vides, encara que reclamin
que necessiten més llibertat i encara més responsabilitats.
 També és important permetre a l’adolescent tenir cert grau de control sobre la seva vida. Això
no només reduirà el nombre de lluites pel poder, sinó que també l’ajudarà a respectar les
decisions que tu encara has de prendre per ell o ella. També és important centrar-se en el que és
positiu. Per exemple, retarda l’hora per tornar a casa a les nits quan el teu fill es porti bé, en
comptes de avançar-la com a càstig per un comportament irresponsable.
Sobre pegar als nens...
No existeix cap forma de disciplina més polèmica que els càstigs corporals i, en concret, el fet
de pegar, donar una bufetada o un calbot als nens. A continuació, us detallem algunes de les
raons per les quals DESACONSELLEM pegar a un nen com a mètode disciplinari:
 Quan peguem a un nen, li estem ensenyant que està bé pegar a algú quan un està enfadat.
 Quan peguem a un nen, a part de fer-li mal, li estarem causant lesions corporals.
 Quan peguem a un nen, en lloc de ensenyar-li a modificar el seu comportament, només
aconseguirem que tingui por dels seus pares, i l’únic que li ensenya és a evitar que el tornin a
agafar "in fraganti".
 En el cas dels nens que es porten malament per cridar l’atenció, una bufetada o un clatellot pot
"recompensar-los" aquesta ànsia, tot i que no sigui això el que pretenen els pares al brindar-los
aquest tipus d’atenció.

LÍMITS

- Els nens són capaços d’entendre el NO a partir dels 18 mesos.

- Als 18 mesos els nens actúen pel simple fet de comprovar fin son poden arribar.

- En aquesta edat estan constantment provant els límits.

2 anys:

- Se li donen a escullir entre 2 opcions, evitarem enfrontar-nos al NO i afavorirem la

confianza del nen en ell mateix.

- Estan desenvolupant un nou nivell d’empatia. Quan es presenti l’oportunitat expliqui

al seu fill que passa. Ex: Mira aquest bebé que està plorant, està trist”
 - És el momento de posar a treballar el NO.

- L’objectiu és ajudar al nen a equilibrar la seva voluntat (“el que jo vull fer”) amb les
necessitats i desitjos dels altres (“el que jo hauria de fer”).

Límits i conseqüències

- Per tal d’evitar lluites d epoder, és important donar a conèixer per adelantat quins són
els límits i explicar quines seran les conseqüències sinó es respecten els límits, tot això
de forma tranuil-la.

- Els bebés i els nens petits “interioritzen” els límits fixats pels seus pares perquè a la
llarga els puguin fixar ells mateixos.

- Els nens aprenen els límits posant-los a prova. Un cop fixat els límits i havent explicat
les conseqüències de transgredir aquests límits, si el nen vol excedir-los haurem
d’aplicar les conseqüències.

Primers trucs

- Planificar per adelantat: Intentem prevenir els problemas abans de que passin.
Prevenir la necessitat de dir no és la millor manera d’aplicar el NO. Exemple: Intentar
evitar anar al supermercat quan els seu fill està cansat.

- Programar: Intentar tenir un horari regular i previsible d emanera que el nen sàpiga el
que l’espera.

- Entretenir-los: Els nens petits necesiten activitats per estar ocupats.

- Sense televisió: Els nens de 3-4 anys no haurien de veure més de 2 hores de televisió al
dia. Molta televisió pot portar el Cervell del seu fill a una estimulación excessiva. A més
la televisió exposa al nens als anuncis, que els porten al “vull això, vull allò altre”.

Consells per mantener la calma:

Davant de tot, mantinguem la calma. Els pares no som robots i no sempre actúeme a la
perfección.

- Exercitem l’habilitat d’actuar tranquil-lament: pensum amb una situación de conflicte

amb el nen/a i imaginem-nos que nosaltres controlem la situación tranquil-lament.
Repetim aquesta situación fins que ens resulti familiar i sàpiguem perfectamente el
que faríem i el que diríem. Pensem en aquesta situación com si fós un vídeo i ho
emmagatzemem a la Nostra ment.

- Quan ens trobem en un conflicte amb el nostre fill/a i sentim que ens descontrolem,
imaginem una senyal molt gran de STOP.

- Després, respirem tres vegades profundamente i ens relaxem.

 - Recuperem el video guardat a la ment i el posem en marxa mentre parlem amb el
nen/a.

- Si tornem a perdre els nervis, parem un moment, imaginem la senyal de sTOP i

respirem tres vegades per frenar la ràbia.

Fixar límits i conseqüències

A vegades els pares parlem massa i no serveix de gaire. Hem d’establir límits clars i simples,
amb conseqüències fermes.

- Fixem els límits o les normes per adelantat, sempre que sigui possible. Quan veiem
una mala conducta hem de fer saber al nen/a que està excedint els límits. Fer-li saber
el que volem és tant important com dir-li el que no ha de fer. Exemple: “Juga al terra”.

- Quan fixem una norma l’hem d’aplicar amb coherència: L’hem d efer cumplir sempre.

- Expliquem als nens quines seran les conseqüències si sobrepasen els límits.

- Establim conseqüències adequades. Hem d’intentar que la conseqüència estigui

conectada amb la conducta. (no podrà ser sempre).

- Si ésnecessari recordem-li les normes i conseqüències, però no els renyem ni

sermoenegem. Exemple: “Si pegues al teu germà, seuràs tres minuts a la cadira”, no fa
falta dir-li que si li pega li fa mal…

- Els nens petits necesiten que estiguem a prop quan li diem algo, no podem cridar-los
des d’una altra habitación.

Un cop apliquem el que hem anat dient, els nens s’enfadaran i ens diran coses que no ens
agraden, però com a pare hem de mantenri la calma i no entrar en el seu camp. “Tú ho has
escollito”.

- Si els nens no cumpliesen la norma, hem d’aplicar la conseqüència.

Si som tranquils, clars i ferms, ensenyarem als postres fills que pot escollir i que ell és el
responsable de la seva conducta. Al final els nens començaran a aceptar responsabilitats. Però
sino es fixen conseqüències, no adquiriran aquestes responsabilitats.

A vegades els nens es porten malamente només epr cridar l’atenció dels pares. Tots els nens
necesiten contacte amb els seus pares, per tant oferim-li el màxim d’amor possible. PErò no
hem de reforçar la mala conducta que només busca captar l’atenció. És important que els nens
no tinguin immediatament tot el que volen.

- Un NO en el momento adequat serà més eficaç que si s’utilitza en excés. Hi ha

alternatives com:
 o Donar a escollir als postres fills. Ex: una nena de 3 anys vol surtir amb maniga
curta al carrer a l’hivern, li podem dir: “ has de posar-te un jersei, quin
prefereixes el Blau o el verd”

o Intentar dir el que volem que faci el nen amb llenguatge positiu: “Parla fluixet”
enlloc de “no cridis”.

o El llenguatge corporal, el to de veu i les mirades també són efectives.

Com podem afrontar les ”rabietes”?

Els plors i les rabietes són normals i no perjudiquen als nens. PErò conseguir que disminueixin
requereix temps i paciència. Les rabietes són normalsals 2 anys i no ens ho podem prendre
com a algo personal.

Els nens més grans també tenen rebietes. En aquests casos és important que actúeme
rápidament. Podem actuar de la següent manera:

- Dir: “Jan, utilitza la llengua per parlar. Quan et tranquil-litzis i parlis t’escoltaré i
parlarem”.

- Conetm enrere “5, 4, 3, 2,1”

- Si arribema l’1 i encara seguéis la rabieta, l’apartem una estona fins que recuperi el
control.

- Quan s’hagi calmat, hem d’intentar averiguar que ha produït la rabieta.

- Busquem entre els dos una millor manera d’afrontar la situación.

- No podem cedir a les rabietes, sinó aquestes augmentaran.

- Si creiem que les rabietes dels postres fills són per fer-nos canviar d’opinió, llavors le
shaurem d’ignorar, quedar-nos al seu costat i dir: “ho sento, però amb una rabieta no
em faràs canviar d’opinió”.

Normalment, les rabietes passen en els pitjors llocs, però si cedim aquestes es multiplicaran.
Hem de fer els mateixos passos que hem dit anteriormente.

Què podem fer si contesta alament o insulta?

Els nens petits aprenen paraules “lletges” dels nens més grans o inclús de la televisió. La
majoria de vegades no saben que volen dir però les utilitzen amb inocència o per fer enrabiar
als adults.

Què podem fer?:

- Ignorar l’ús inocente o “pícaro” de les parvulotes.

- Buscar una estona per explicar que hi ha paraules que són una falta d’educació i que a
la família no les fem servir.

Np hem de perpetre mai que els postres fills es surtin amb la seva a base de crits o amenaces.
Podem parar-ho dient: “Em sembla que ara no estàs preparat per parlar. Quan estiguis
preparat per parlar sense cridar ja parlarem.”