ANDREA JURNET I LEYRE MATEU

PRÀCTICA 1. L’Escola d’Educació infantil en el context europeu i internacional

Activitat 1:

Després de llegir els articles, resoleu les següents qüestions:

1. Quines són la concepció d’infant i la mirada de la persona adulta proposades?

ARTICLE 1:

- Postura de respecte cap al nen

- El nadó té drets i capacitats com un altre ésser humà
- L’adult ha de fomentar el vincle afectiu amb el nen
- S’ha d’establir una relació verdadera
- Comunicació amb l’infant per situar-lo en tot moment, sobretot en els moments de
cura
- Interès real per l’infant
- Respecte cap a la seva pròpia autonomia però amb vincle de seguretat
- Cal proporcionar als nens una escolta i observació activa
- Dotar-los de normes que els hi proporcionen seguretat per afrontar-se a la via
quotidiana.
- L’educador ha d’establir un bon vincle i una unitat entre acompanyants i famílies

ARTICLE 2:

La mirada i l’actitud de l’adult és imprescindible per fer un acompanyament respectuós i una

acurada observació. Hem de fer entendre a l’infant que, a través del nostre acompanyament,
és un ésser amb moltes capacitats, curiositats i desitjos per poder aprendre. Hem de ser molt
empàtics amb ell en molts dels aspectes emocionals.

Els nens i nenes construeixen els seus propis aprenentatges a partir de les interaccions amb
l’entorn, i a partir d’aquí, els educadors han d’oferir reptes i ajuts que l’infant necessiti, per
tal que aprengui i es desenvolupi i, això provoca la creativitat i la curiositat natural. És
important preparar la zona de propostes i materials, perquè han d’afavorir en el
desenvolupament de diferents aspectes dels infants, i que tot això sigui de la manera més
natural possible.

ARTICLE 3:

- Totes les pràctiques professionals han d’evitar caure en les petites violències.
- L’adult ha de confiar en l’infant
- Valorar i animar l’infant
- Respectar les seves emocions
- Respectar la intimitat de l’infant
- Dedicar la mateixa atenció a tots els infants
- Controlar el que es diu en presència de l’infant
- Respectar els ritmes individuals de cada infant
 ANDREA JURNET I LEYRE MATEU
- Proposar sense arribar a forçar mai l’infant
- Explicar-li a l’infant amb paraules el que es farà
- Evitar els sobrenoms sistemàtics
- No posar etiquetes
- No emetre judicis sobre l’infant i la seva família
- No ser brusc amb l’infant, ni de paraula ni amb els gestos
- Deixar els peluixos o ninots preferits a l’abast de l’infant

2. Com és la intervenció educativa que es desprèn de les anteriors reflexions? Posa

alguns exemples que la il·lustrin.

Tal com hem llegit en els anteriors articles, la intervenció educativa amb els infants ha
d’estar encapçalada, primerament pel respecte i per un interès real per cadascun dels infants.
Aquests, són el centre de tota pràctica educativa i, per tant, la postura de l’adult és
d’acompanyament i de crear les condicions necessàries per a despertar la curiositat dels nens.

En totes tres lectures, hi ha una concepció de l'infant com un ésser amb una enorme
potencialitat i amb els seus propis drets. Un exemple molt clar del que estem parlant és en el moment
de canvi de bolquers. Tradicionalment, no se li ha donat valor a aquesta estona, però res més lluny de
la realitat, és un moment molt important per la vulnerabilitat que sent el nen en aquell moment i per
l’adult poder donar-li confiança i afecte mitjançant un relat afectuós del qual li està fent.

Per posar en valor la tasca educativa, és necessari fer una bona observació i una
documentació, per tal que en un futur, es puguin veure els processos d’aprenentatge en
l’infant i veure quin ha funcionat, quin no i com poder millorar-lo, a més de poder observar
les seves actuacions i la relació que tenen amb ela altres i amb l’entorn. A més, aquesta ha de
ser atenta i cuidada, per poder fer-ho en els moments on l’infant et busca la mirada, o per
resoldre alguna situació, és a dir, en els moments més precisos. Això ho podem veure només
amb una abraçada o amb un somriure

Nosaltres com a educadores, hem d’oferir una atenció personalitzada a cada nen i a cada
família: hem de tenir en compte el seu ritme de desenvolupament i saber molt bé les seves
necessitats, ja que d’aquesta manera proporcionarà en l’infant una seguretat necessària pel
seu progrés. Hem d’acompanyar a l’infant de manera emocional, per tal de poder sentir el
nostre afecte i respecte de manera “personalitzada i individual”, amb total confiança.

Hem de donar llibertat que facin els moviments necessaris i que comencin a tenir una
iniciativa i autonomia necessària a través de la proporció d’espais i materials que nosaltres els
hi donem. Així doncs, gràcies a l'acompanyament que nosaltres proporcionarem, s’afavorirà
el desenvolupament dels nens i les nenes durant els seus primers anys de vida.
 ANDREA JURNET I LEYRE MATEU

Aquesta línia d’actuació (comentades a l’apartat anterior), alhora minuciosa i complexa, dóna
un impuls formidable al treball en equip i assegura una veritable coherència en la
quotidianitat que envolta un infant. Representa un pas més en una investigació de qualitat
sobre l’acollida que és primordial preservar, per cada infant, per la seva família i per cada
professional.

La veritat és que en aquesta professió, és un compromís diari, ja que nosaltres tenim la total
responsabilitat d’establir diferents relacions i valors, com és el respecte mutu, que no siguin
només paraules, sinó també una realitat de la nostra vida.

Activitat 2:

Tenint en compte tota la informació que hem treballat a l’aula, analitzeu i comenteu amb
criteri aquesta imatge, realitzada per Francesco Tonucci (Frato).

El que denuncia principalment Francesco Tonucci és que els adults empentem molt aviat als
infants a créixer molt ràpid, que desenvolupin les seves capacitats com si fossin adults però
en petits cossos, i això hauria d’acabar, ja que cada infant té el seu ritme d’aprenentatges i de
desenvolupament i hem de proposar aquest desenvolupament i aprenentatges sempre sense
arribar a forçar mai a l’infant a fer allò que nosaltres volem que arribi, cosa que no passa en
aquesta imatge.
 ANDREA JURNET I LEYRE MATEU

A més una cosa que es pot veure aquí és que l’adult l’empenta perquè aprengui i creixi “al
moment” i s’ha de fer tot el contrari: hem de respectar les seves emocions, no hem de ser
bruscos amb l’infant ni amb paraules ni amb gestos, i hem de fer un acompanyament
respectuós, per fer-lo veure que amb aquest acompanyament és una persona amb moltes
capacitats, curiositats i desitjos,