Infncia i prejudici

El moviment en el primer any de vida

NDEX

INTRODUCCI ..........................................................................................................5 1. PREJUDICIS ..........................................................................7 2. EMMI PIKLER I EL MODEL DE LCZY .............................10 3. BASES FISIOLGIQUES DEL MOVIMENT .......................12 3.1. LESQUEMA CORPORAL..............................................12 3.2. EL CERVELL: La importncia del Cos Calls ................13 3.3. LA COLUMNA VERTEBRAL..........................................14 4. DESENVOLUPAMENT MOTRIU.........................................16 A. FASE NEONATAL ............................................................17 1) Passar dajagut desquena a estar-hi de costat.............17 B. FASE DESTAR PER TERRA...........................................19 1) Passar dajagut desquena a ajagut de panxa...............19 2) Passar dajagut de panxa a ajagut desquena...............21 3) Arrossegar-se, fer la serp. .............................................22 4) Anar de grapes, gatejar. ................................................24 5) Asseures. ......................................................................26 6) Agenollar-se...................................................................27 7) Posar-se dret i fer les primeres passes. ........................28 8) Fer les primeres passes sense cap tipus dajuda..........30 9) Caminar de forma segura. .............................................31 5. EPLEG ................................................................................32 BIBLIOGRAFIA........................................................................33 Taula de desenvolupament motriu ...........................................34

AGRAMENTS L'Equip d'Atenci Primerenca agraeix la collaboraci de totes les professionals que amb els seus suggeriments ens han ajudat a publicar "INFNCIA I PREJUDICI". Manacor, 18 de maig de 2006

Dibuixos: Cristina Nicolau Morey Assessor lingstic: Gabriel Barcel Coordinaci i textos: Equip dAtenci Primerenca del Sector Manacor-Campos C/ Nou, 39 07500 Manacor Illes Balears Telfon 971 55 90 67 eap@eapmanacor.org

Imprimeix: Grfiques Planissi, S.A. Dipsit legal: PM ???? - 2006

INTRODUCCI

Tenir un beb, tant si s el primer com si no ho s, s un fet decisiu en la vida de les famlies, un fet que marca un moment dinflexi, un abans i un desprs. El nouvingut ocupa el seu propi lloc dins la famlia i aix modifica els horaris, els espais, i fins i tot la manera de viure de tot el grup familiar. El beb shaur dadaptar al lloc on ha nascut, i la famlia sha dadaptar al nouvingut, donant resposta a les seves necessitats. Cal oferir-li un ambient que li doni pau i seguretat, i implantar unes condicions de vida regulars. s universalment reconeguda la importncia del moment de lembars i dels primers anys de vida dun infant. Durant un temps requerir una total dedicaci. Aquesta afectuosa dedicaci constituir la millor inversi per a la futura salut fsica i mental de ladult en qu es convertir el beb. En base a lextraordinria importncia del desenvolupament en les primeres fases de la vida de linfant, i en prevenci de posteriors dificultats, hem elaborat aquest llibret com un instrument que serveixi dajuda a totes aquelles persones que estan al crrec de nadons i dinfants. INFNCIA I PREJUDICI tracta especialment de la necessitat de procurar un entorn adequat i respectar lespontanetat i el ritme individual de cada infant per aconseguir un bon desenvolupament motriu i organitzar una bona simetria funcional de la part dreta i de lesquerra del cos perqu sarribi a aconseguir una correcta lateralitzaci. El terme lateralitat, lateralitzaci, surt amb molta freqncia. La lateralitat s la distribuci de funcions que sestableix entre els dos hemisferis cerebrals.

Es parla de linfant que quan t les necessitats afectives (acolliment, contenci, carcies, moviment...) i fisiolgiques (higiene, alimentaci...) cobertes, evoluciona duna manera espontnia, no precisa de la nostra intervenci ms que per oferir-li un entorn adequat, perqu se senti acompanyat i acceptat tal com s. Sinsisteix una i una altra vegada en la necessitat de respectar el ritme individual de cada infant, de no forar-lo. El llibret se centra principalment en levoluci psicobilogica del moviment, explicant ms mpliament els aspectes orgnics que els psicolgics, els quals no es poden separar ms que com objecte destudi, ja que a la prctica sn inseparables. El moviment de linfant sinicia dins del ventre de la mare; aquests moviments sn reflexos. Inicialment linfant es mou per impulsos interns i pel plaer de moures. Desprs, cap als 4/5 mesos de vida els reflexos caducs es van debilitant per acabar desapareixent i el moviment passa a ser intencional, respon a necessitats afectives i de coneixement. Lsser hum s una unitat psicofsica indivisible. Linfant es mou per desplaar-se, per agafar objectes o per expressar les seves emocions i, fonamentalment, es mou per SER i per aprendre a pensar. El llibret est organitzat de la manera segent: En primer lloc es desmitifiquen alguns prejudicis vigents en leducaci dels infants. A continuaci es dna una petita informaci sobre Emmi Pikler, ja que el document es basa en gran part en els descobriments sobre el

desenvolupament de la infncia fets per aquesta pediatra i investigadora. Desprs es descriu com va evolucionant el moviment i la lateralitat durant el primer/s any/s de vida, fent una senzilla allusi prvia a levoluci de lesquema corporal, al cervell i a la columna vertebral infantil. Al final del llibret hi ha un llistat bibliogrfic. Us recomanam molt especialment el primer llibre de la llista. Tamb trobareu una taula de desenvolupament motriu on podreu registrar levoluci de linfant. Si la fotocopiau ampliada, ser ms prctica.

s possible que la quantitat de conceptes que es tracten aqu, facin que la lectura resulti un poc densa. Es recomana la lectura dossificada i, ms que llegir, hi ha apartats que cal estudiar. Desprs duna lectura global conv fer una relectura. Com a contrapartida, veureu com laplicaci prctica del contingut s duna simplicitat extraordinria. Finalment volem dir que les orientacions que aqu es donen van dirigides a la poblaci en general, per si no us trobau cmodes amb algunes de les pautes que aqu es donen o el vostre infant no les accepta, seguiu el vostre instint.

1. PREJUDICIS

La criana dels infants es basa en un legat de saviesa popular i de sentit com on sescolen alguns prejudicis que la investigaci cientfica intenta eradicar. Analitzem alguns daquests mites i prejudicis.

Confondre tenir sovint linfant en braos amb malcriar.

Els infants de pocs mesos necessiten el contacte fsic dels adults de la mateixa manera que necessiten aliment, descans o escalfor. Lolor de la mare i el seu balanceig els tranquilitzen i els donen seguretat. A partir del moment en qu els infants gategen, i a mesura que van creixent aquesta necessitat es redueix en la mesura en qu ha estat satisfeta. No ens abstinguem de tenir els infants en braos si sn ells els que fan la demanda. No hem de confondre les nostres necessitats dafecte amb les dels bebs. Els infants que han tingut relacions afectives que donen seguretat durant la primera infncia, ploren menys, i seran ms forts enfront de les possibles futures separacions.

No deixar estar els infants per terra.

Per qu no han danar per terra els infants? El terra s el lloc idoni per estar habitualment els petitons des daproximadament els 3 mesos fins que caminen b. Fins i tot als 4/5 anys i ms, necessiten gatejar, seure i jugar per terra. s en terra on el beb es troba ms segur, on gaudeix de plena llibertat de moviment, on pot desplegar tota la seva energia i on pot intentar dur a terme els seus plans dacci: explorar espais i objectes, experimentar moviments i postures, observar, descansar... En canvi collocats a les maxi-cosis o en els cotxets estan molt limitats. s convenient condicionar lespai perqu els lactants i infants petits puguin estar per terra. El prejudici de no deixar estar els infants per terra es sol basar en : - El rebuig que els infants sembrutin. - Laparici de sentiments dabandonament. Aquests sentiments desapareixen si oferim un entorn ben preparat i els adults acompanyam linfant estant amb ell a terra. - En altres ocasions, estar per terra s considerat poc educat, especialment quan els infants ja poden caminar. Afortunadament aquest prejudici no es dna en totes les cultures.

Considerar linfant com un sser molt ms frgil i menys capa del que en realitat s.
Abans de parlar daquest prejudici cal donar per descomptat, com ja sha dit, que linfant t unes necessitats afectives dacolliment, contenci, carcies, moviment... i fisiolgiques que han de ser cobertes; tamb cal recordar i tenir en compte que linfant en cada moment de la seva evoluci: - s capa dactuar per la seva prpia iniciativa; no s un objecte, sin un subjecte. - Posseeix un equipament biolgic madur pel que necessita i pel que es proposa fer. - La seva experincia acumulada li permet anticipar el que passar. - Manifesta una actitud de sorpresa davant el descobriment. El prejudici dinfravalorar la capacitat de linfant du a tractar-lo com un objecte, a donar-li tot fet, a sobreprotegir-lo, a fer-ho tot per linfant per sense comptar amb ell. Sactua de bona fe, per es dna ms importncia al que est establert que sha de fer que a les necessitats, a les reaccions i a la resposta de linfant. El nad t iniciatives des del primer moment. Quan pren el pit sap indicar si desitja o rebutja les nostres propostes. Si ladult est atent als senyals de linfant i respon adequadament, si sestableix un dileg adult-infant parlant amb la mirada, amb la tebior de les mans, amb carcies amb la pressi adequada, amb paraules amoroses... llavors linfant se sent plenament satisfet, sap respondre i pren iniciatives, tant quan est acompanyat com quan est tot sol. Daquesta forma es va implantant un vincle segur. En aquest punt s bo recordar que: - Duna relaci inicial segura sorgir un adult afectus i al mateix temps independent, el contacte el fa descobrir-se a si mateix i tamb es descobreix en la mirada de laltre. Els infants considerats com a ssers capaos i respectats tal com sn requereixen menys ajut de ladult, sn els protagonistes de les seves conquestes i estan ms satisfets i oberts a laltre. - De la sobreprotecci sorgir un adult afectus per depenent. Els infants sobreprotegits configuren personalitats falsament exitoses, competitives, afectades en la seva autoestima i anclades en el dubte. - De labandonament sorgir una persona ressentida, agressiva, desconfiada, fins i tot amb possibles patologies. Els infants educats com a ssers capaos i competents no aprenen a seure perqu els adults els posen coixins al darrera; no aprenen a posar-se drets perqu els adults els aguanten. Sn ells els que per si mateixos assoleixen tot el procs que va destar ajagut desquena a un total desenvolupament motriu que culmina amb una correcta lateralitzaci. Sempre sota la mirada atenta i lacompanyament seguritzant de ladult que dna resposta a les necessitats de linfant. Ladult que confia en la competncia de linfant, no imposa, noms acompanya, ofereix un entorn idoni en el qual linfant prova, assaja, experimenta. Linfant, amb una curiositat que no sesgota i un desig de moures incontenible, a poc a poc va aconseguint totes les habilitats per si mateix. Si sest atent als estadis de desenvolupament motriu que es descriuen en aquest document, es podr comprovar fcilment.

Confondre esfor amb patiment i voler estalviar ambdues coses a linfant.

Esfor i creixement van totalment lligats. La ms mnima ajuda per acabar el que un infant ha comenat, el priva de la satisfacci dhaver aconseguit una cosa per si mateix. Vida i patiment tamb van lligats. Recordem que bons pares sn aquells que saben satisfer i frustrar convenientment els seus fills. Quan linfant experimenta algun patiment, plora. El plor s una forma de fer sortir el dolor. Shan devitar els patiments innecessaris dels infants, per no sels pot estalviar els patiments inevitables, sels ha de permetre que plorin i sha de saber mantenir un cstig anunciat.

Quan abans millor...o fer de linfant un producte de lautoestima dels pares.

Aquest s un prejudici molt ests. Pensar que el nostre infant ha de ser el primer o al menys ha de ser primerenc en totes les adquisicions: en posar-se dret, en caminar, en controlar el pip i la caca o en comenar a dibuixar a un paper. Atenci! la precocitat en ladquisici de certes habilitats no ns sinnim dun major domini posterior! Moltes adquisicions primerenques van acompanyades o produeixen vicis posteriors molt difcils deradicar. Lexemple ms clar s el dels infants que controlen el pip i la caca forats, molts dells sovint recauen o tenen dificultats en aquest camp. O el cas dels infants que agafen el llapis massa prest, molts dells implanten una forma dagafar defectuosa, impossible de corregir. Al llarg daquest document sinsisteix repetidament en la importncia que t el respecte al ritme de desenvolupament de cada infant. Cada infant s un sser nic i incomparable.

Considerar problema que el linfant tingui preferncia lateral esquerra.

Aquest prejudici ja quasi no t vigncia. La lateralitat de linfant es determina genticament i actualment es considera que la lateralitat manual ja es manifesta dins del ventre de la mare: el fetus xucla el dit de la m que ser preferent. Per hauran de passar 3 o 4 anys, fins que linfant adquireixi una bona coordinaci de la banda dreta i esquerra del cos, mai no sha de potenciar una especialitzaci lateral prematura; s a dir: procurar que linfant sigui dret o esquerr. El que sha daconseguir s el mxim grau dactivaci del Cos Calls per a una bona connexi dels dos hemisferis cerebrals. La lateralitzaci, dreta o esquerra dull, m i peu ser la culminaci espontnia del correcte procs de desenvolupament motriu.

Podrem parlar tamb daltres prejudicis, com dur els infants massa tapats o el de dur-los mudats amb roba incmoda, o la por a deixar-los estar a laire lliure quan fa fred. Els infants haurien danar amb roba cmoda, descalos sempre que puguin i passar el mxim temps possible a laire lliure. Els infants que van massa tapats o que habiten espais tancats on es fuma, estan ms predisposats a constipar-se.

2. EMMI PIKLER I EL MODEL DE LCZY

Emmi Pikler, pediatra de Budapest, va viure entre els anys 1902 i 1984. Lany 1946 va fundar lorfenat Lczy al carrer del mateix nom de Budapest. Actualment aquest institut encara funciona i arreu del mn s un model per a leducaci de la infncia. A Lczy treballen al voltant de 70 persones. Un grup treballa exclusivament amb els infants, un altre grup es dedica a la investigaci i un tercer grup combina les dues activitats. Lany 1992 lAssociaci de Mestres Rosa Sensat de Barcelona, va constituir el Grup Pikler Lczy per a leducaci dinfants de 0-6 anys. Actualment el grup est en ple auge. A molts daltres llocs del mn funcionen grups similars.

PRINCIPIS QUE INSPIREN LA VIDA DE LCZY

El respecte a la llibertat de moviment i a la conquista de lautonomia. Considerar que lactivitat que sorgeix del propi inters dna satisfacci a linfant i fa sentir-lo competent. La importncia doferir un entorn adequat. El valor de lestabilitat i de la regularitat en la relaci personal i en lentorn en qu viuen els petits, com a font de seguretat i dinici de les nocions despai i temps. Latenci de qualitat i el respecte pel ritme de desenvolupament individual de cada infant. La importncia dels estadis dintents o dassaigs dexperincies. El perill de les intervencions destimulaci que forcen el ritme individual de linfant. El valor de les activitats de la vida quotidiana: - La comunicaci verbal de totes les actuacions que ladult fa amb linfant. Ladult posa en paraules tot el que va fent a linfant, li explica tot el que ocorre en el seu entorn. - La suavitat dels gestos, tacte, carcies. Moviments suaus de balanceig, lluny de sacsejar linfant. - La petici de la participaci de linfant i lespera atenta de la seva collaboraci, demanant-li perms, adequant-nos al seu ritme en totes les activitats quotidianes dalimentaci, higiene, vestit, etc. - El respecte per la intimitat de linfant i els moments de no intervenci de ladult, evitant la pressi de la intervenci continuada o la de diferents adults alhora. - Lobservaci. La relaci infant-adult a diferents distncies. Per tenir cura dun infant linstint s important, per tamb es necessita formaci.

10

FRASES QUE ILLUSTREN ELS PRINCIPIS DE LINSTITUT LCZY

Ladult acaricia el beb amb la seva mirada, amb la seva veu, lentament, amb pacincia... crea una pell psquica... comenta tot el que fa... organitza un mn estable al voltant de linfant. La construcci psquica dun beb solament pot fer-la un adult atent, que spiga el que sha de mirar i quan sha desperar.

Si ladult es dedica un temps intensament i exclusivament al beb... desprs el beb pot estar amb s mateix i passar moments tot sol a diferents distncies de ladult. Si quan li dedicam la nostra atenci ho fem parlant al mateix temps amb altres persones o fins i tot pensant amb altres coses, desprs linfant ens reclamar continuament, plorant o amb les estratgies al seu abast, per reclamar el que sent que per dret li pertoca.

La qualitat de lactivitat lliure de linfant s el millor indicador de lxit de la cura rebuda.

Un beb aprn molt de ladult per tamb ha de descobrir moltes coses per s mateix, ha de fer la seva prpia tasca com a beb.

Els bebs toquen els altres i els objectes de la mateixa manera que els toquen a ells.

Emmi Pikler convida les famlies a intervenir molt menys i a observar molt ms: Linfant no s un titella en mans dun adult totpoders. Sha destar molt present, per de forma diferent, sha dacompanyar creant un marc protector.

Tenir cura dun infant s una tasca realment difcil. Cada dia saprenen coses noves, cada dia significa una nova vivncia, al final del dia pensam en les coses que hem fet, com ho podrem haver fet millor. Es difcil fer-ho perfecte fem moltes errades sempre es pot fer millor.

Emmi Pikler. 1902 i 1984.

11

3. BASES FISIOLGIQUES DEL MOVIMENT I DE LA LATERALITZACI

En levoluci del moviment de linfant i en el procs de la seva lateralitzaci juguen un paper cabdal levoluci del sistema nervis, la de lesquelet i la de lesquema corporal. A continuaci es fa una petita allusi a cada un dels apartats anteriors per facilitar la comprensi dels esmentats processos.

3.1. LESQUEMA CORPORAL

Fig. 1

Lesquema corporal s el coneixement representaci mental del propi cos. El procs de construcci de lesquema corporal s complex; la mare hi juga un paper fonamental, el contacte fa que dun tu sinfereixi un jo. El beb durant els tres o quatre primers mesos de vida, quan exercita el reflex tnic cervical asimtric o de lesgrimista, (ajagut desquena estn el bra de la banda on t el cap girat i flexiona laltre) mirant on t el bra estirat, observa una m ignorant laltra, aix t loportunitat dobservar que la m tancada s redoneta i oberta s gran (Fig. 1). Entre els 15 i els 30 dies linfant comena a fixar la mirada i, cap als dos mesos, la m li resulta una imatge familiar; la flexiona i obre voluntriament i t les primeres sensacions de moviment. En aquest moment el Cos Calls encara no est activat; cada banda del cos funciona independentment de laltra: la banda dreta no es coordina amb lesquerra, per la qual cosa el nad es mou sense cap tipus de

coordinaci. Pel que fa als sentits, quan funciona lull o lorella dreta, no funcionen lull o lorella esquerra, i a linrevs. Cap als 4/5 mesos, una vegada atenuat i desaparegut el reflex tnic cervical asimtric, linfant ja pot posar el cap amb la mirada de front, ajuntar les mans i veure-les simultniament, tenint un camp visual ampli i unificant les dues meitats espacials que fins ara havia percebut per separat. A partir daquest moment, ajagut desquena alar i es tocar els genolls, i desprs els peus que acabaran a la boca informant-lo de la forma, temperatura, etc. Dassegut, als 8/9 mesos descobrir labdomen i els genitals. En aquesta edat ja ha adquirit un lleuger esquema de tot el seu cos. La posici de dret anir perfeccionant lesquema corporal i el llenguatge tamb contribuir al coneixement del propi cos, per hauran de passar anys perqu linfant tingui un esquema corporal global ben integrat.

12

3.2. EL CERVELL: La importncia del Cos Calls

Cs calls Tlam Hipfisi Tercer ventricle

Frnix Fibres dassociaci Cervellet Quart ventricle

Fig. 2

La forma del cervell hum s comparable a la duna nou: ambds estan formats per dues parts que sajunten per enmig. En el cos hum tot es doble, dos ulls, dues orelles... i dos cervells: la part esquerra s lhemisferi cerebral esquerre i la part dreta s lhemisferi cerebral dret. Els dos hemisferis cerebrals sajunten i es connecten pel que es denomina el Cos Calls que s una estructura formada per uns 200 milions de fibres que comuniquen entre si les dues parts del cervell. Com ja sha dit, el nad no t activat el Cos Calls, el seu cervell funciona de manera que la part dreta i la part esquerra no estan encara connectades; cada part funciona independentment de laltra. Daquesta forma, inicialment, quan el beb mira amb un ull, no mira amb laltre; quan escolta amb una orella, laltra s com si no exists. Tamb els braos i les cames, es mouen de forma totalment descoordinada. Poc a poc es va posant en funcionament el Cos Calls, la banda dreta i lesquerra del cervell es van connectant fins a arribar a una total harmonia que permet realitzar accions simultnies. Les dues

vies auditives es van integrant fins a arribar a escoltar en estereofonia i els dos ulls arriben a treballar junts de forma integrada fins a arribar a la visi estereoscpica o en relleu, (un infant que encara no lhagi adquirida, intenta agafar les imatges dun llibre o duna estora: no diferencia els objectes dels dibuixos) les dues mans han daprendre a entendres per poder fer mamballetes o arribar a tocar el piano, i la meitat dreta del cos ha destar ben coordinada amb laltra meitat per realitzar moviments com gatejar, crrer o nedar. Com ms ferma sigui la coordinaci entre els dos hemisferis cerebrals a travs del Cos Calls, millor ser la competncia motriu i sensorial, i com a conseqncia, ms perfecte ser el procs de lateralitzaci de linfant. La lateralitzaci, s a dir la distribuci de funcions entre els dos hemisferis, es podr fer quan shagi aconseguit una total coordinaci interhemisfrica a travs del Cos Calls. Per desenvolupar un bon Cos Calls s fonamental vetllar pel correcte procs de desenvolupament motriu durant els primers anys de vida, molt especialment durant el primer.

13

3.3. LA COLUMNA VERTEBRAL

La columna vertebral ADULTA t corbes en forma dSs. Est formada per ossos anomenats vrtebres i per discos intervertebrals cartilaginosos els quals reben les pressions correctes, si les corbes estan ben estructurades i si la musculatura del tronc treballa harmnicament. En el cas de la columna vertebral INFANTIL, dins de lter matern, linfant descansa amb la columna vertebral, flexionada, i amb les cames doblegades. s per aix que al principi el nounat t la columna vertebral doblegada cap al davant i no t les Ss de ladult. A poc a poc es va formant la curvatura lumbar quan el beb est estirat desquena damunt una superfcie dura. Ms endavant, quan es posa de panxa en la posici denominada de lesfinx, a travs de lestirament del cap, recolzat damunt dels avantbraos (veure Fig. 9) es va desenvolupant a poc a poc la musculatura que recobreix la columna i es va formant la curvatura de la zona cervical. Les corbes en S assoleixen el major desenvolupament en el moment en que linfant comena a caminar (Fig. 4). Aquestes corbes en S de la columna vertebral no estan del tot formades fins aproximadament els quatre anys. La forma definitiva de la columna vertebral saconsegueix als 5/7 anys.

Fig.3. Columna vertebral adulta. De dalt a baix: 7 vrtebres cervicals, 12 torciques, 5 lumbars, 5 sacres i les 4 darreres estan fusionades i formen el cccix.

Fig. 4

14

PRINCIPALS CAUSES DELS PROBLEMES DE COLUMNA

Fig. 5

MALES POSTURES. Fer seure o caminar linfant abans que tengui la maduresa suficient per ferho i utilitzar caminadors. Encara que linfant saguanti assegut, recolzat amb coixins o fermat a la trona o a la cadireta, no se lha de fer seure fins que sigui ell que spiga adoptar la postura dassegut, una vegada que ja spiga gatejar (Fig. 5).

Fig. 6

MANCA DENTRENAMENT DE LA MUSCULATURA. No s aconsellable tenir els infants amb manca de llibertat motriu, portar-los amb roba que no facilita el moviment, tenir-los durant molt de temps fermats a trones, dins cotxets o maxi-cosis. En sntesi, no proporcionar-los entorns que facilitin que es puguin moure lliurement (Fig. 6).

Fig. 7

PORTAR MASSA PES O PORTAR-LO UNILATERALMENT. s el cas dinfants ms grans, en qu es carreguen motxiles que superen el 10% del seu pes corporal o porten regularment una cartera amb la mateixa m (Fig. 7).

15

4. EL DESENVOLUPAMENT MOTRIU I EL PROCS DE LATERALITZACI

El desenvolupament motriu es produeix de cap a peus (llei cfalo-caudal) i de la part ms propera a la columna vertebral a la ms llunyana (llei prximo-distal). Els infants dacord amb lesmentada llei cfalo-caudal aprenen a dominar primerament el cap i el coll. Desprs, cap al segon trimestre de vida, els braos senforteixen i les mans poden agafar (per encara ha de passar molt de temps perqu les mans puguin fer moviments precisos com s el dagafar el llapis). A partir dels sis mesos es reforcen els costats i les cames i va apareixent el rastreig, el gateig, etc. Finalment, el domini dels peus permet caminar. Per aconseguir aguantar-se correctament damunt els peus, linfant ha hagut de passar per un procs de maduraci

que ha anat de dalt a baix, s a dir del cap als peus. Pel que fa al procs de lateralitzaci, linfant passa duna manca total de coordinaci inicial, a poder agafar una m amb laltra, a coordinar el bra dret amb la cama dreta del cos i el bra esquerre amb la cama esquerra, continuant amb la capacitat de coordinar el bra dret amb la cama esquerra i el bra esquerre amb la cama dreta, per acabar el procs de lateralitzaci amb el predomini de la banda dreta o de lesquerra del cos, segons es tracti duna persona de lateralitat dretana o esquerrana. Els deu estadis del desenvolupament motriu en la primera infncia que descriu Emmi Pikler sn els segents:

A. FASE NEONATAL 1) Passar dajagut desquena a estar-hi de costat.................................................3 a 7 mesos B. FASE DESTAR PER TERRA 1) Passar dajagut desquena a ajagut de panxa...................................................4 a 8 mesos 2) Passar dajagut de panxa a ajagut desquena...................................................4 a 9 mesos 3) Arrossegar-se, fer la serp ................................................................................7 a 13 mesos 4) Anar de grapes, gatejar ...................................................................................8 a 16 mesos 5) Asseures .........................................................................................................9 a 16 mesos 6) Agenollar-se...................................................................................................10 a 15 mesos 7) Posar-se dret .................................................................................................12 a 21 mesos 8) Fer les primeres passes sense cap tipus dajuda..........................................12 a 21 mesos 9) Caminar de forma segura ..............................................................................13 a 21 mesos

Ledat dadquisici de cada un daquests estadis, la durada de lexercitaci de cada un dels nous moviments i el moment en qu aquests sabandonen en benefici dels segents, varia molt dun infant a laltre; s per aquest motiu que shan posat referncies temporals molt amples. En lnies

generals, cap als 16 mesos la majoria dinfants han aconseguit lestadi 9, s a dir, han iniciat la marxa. La referncia vertaderament important s saber lestadi concret en qu es troba cada infant. A continuaci es descriuen amb detall cada un dels deu estadis.

16

A. FASE NEONATAL
1) Passar dajagut desquena a estar-hi de costat i tornar a posar-se desquena.
Aquest estadi coincideix amb el que sanomena fase neonatal. La fase neonatal va des del moment del naixement fins que el beb domina el to dextensi corporal i la vista pot enfocar objectes dins dun radi de tres metres. Com ja sha dit, dins de lter matern linfant descansa amb la columna vertebral flexionada i amb les cames doblegades. El nounat t la columna vertebral doblegada i no t les Ss (les corbes) de la columna vertebral adulta; a poc a poc, la flexi de les cames va desapareixent, la columna vertebral sestn i va apareixent la curvatura lumbar (a la part de darrere de la cintura). El to muscular passa de flexi a semi-extensi. En aquest estadi els bebs giren el cap a lesquerra o a la dreta segons els estmuls, preferentment tctils, olfactius, auditius i visuals. Durant aquest estadi sexercita una postura caracterstica: el reflex tnic cervical asimtric, tamb denominat postura de lesgrimista, ja descrit anteriorment, per ser un reflex bsic en el futur desenvolupament de la motricitat. Consisteix a posar un bra ests en la mateixa direcci que el cap, laltre bra doblegat pel colze; la cama de la mateixa banda del cap queda estirada i laltra flexionada. s una postura que facilita mamar i ladaptaci al cos de la mare. s una postura reflexa que apareix al voltant del set mes de gestaci i desapareix entre el 4t i el 5 mes de vida. (Veure Fig. 1)

Fig 8

Durant aquesta etapa mouen els braos i les cames lliurement, i tamb el tronc i labdomen.

Fig 9

Damunt una superfcie dura, el beb sestira i comena a fer mitja volta, girant sobre el costat dret i esquerre, exercitant aix la musculatura lateral del tronc.

17

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT En aquest moment el Cos Calls encara no est activat; cada banda del cos funciona independentment de laltra; la banda dreta no es coordina amb lesquerra, pel que el nad es mou sense cap tipus de coordinaci. Quant als sentits, en funcionar lull o lorella drets, no funcionen lull o lorella esquerres, i a linrevs.

ORIENTACIONS Durant aquesta fase sha de facilitar el moviment de les extremitats, posant linfant sempre panxa amunt, amb la suficient amplitud perqu pugui exercitar el reflex tnic cervical asimtric. Si creua els braos damunt el pit s prudent relaxar-lo i eliminar la sobrecrrega sensorial. Als bebs els dna molta seguretat el fet de tenir envoltat tot el cos amb coixins, una manteta, etc. ja que aquesta situaci evoca lestada dins del ventre matern; aix mateix, quan els despullam per banyar-los o canviar-los shauria de posar la m o una tovallola damunt el ventre perqu els angoixa tenir el cos despullat sense lmits. Sha de posar i treure linfant del bres amb suavitat, verbalitzant en tot moment el que se li va fent, parlant-li dolament. Cal anar en compte de no tocar-lo amb les mans fredes. Els nadons sn molt sensibles als canvis de temperatura. Per agafar un beb sha de posar una m davall del seu cap i laltra a la part baixa de lesquena, aixecant-lo lentament, sense estirar-li els braos. Per deixar-lo tombat ho hem de fer tamb amb suavitat. No conv tenir mai linfant dret fent-li fer fora damunt les cames. Com ja hem vist la maduresa de les cames i dels peus s la darrera que sadquireix. Si es posen drets en aquesta fase, les vrtebres es pitgen i linfant ha de fer un sobreesfor pel qual no est preparat.

18

B. FASE DESTAR PER TERRA

1) Passar dajagut desquena a ajagut de panxa.

Fig 10

En aquest estadi, els infants giren sobre el seu ventre i aixequen el cap. Tamb alcen el pit, exercitant la musculatura del coll i de lesquena. Inicialment es recolzen damunt els colzes o els avantbraos.

Fig 11

Posteriorment es poden recolzar damunt les mans amb els braos estirats.

Fig 12

Amb les mans comencen a agafar objectes. Si la distncia dels objectes s accessible, aquests sn un estmul per fixar la mirada i per planificar lacci dagafar-los.

Fig 13

Alguns infants ajaguts desquena sarrosseguen cap endarrere flexionant i estirant les cames.

Fig 14

Estirats a terra cap amunt poden canviar de direcci donant passes movent la pelvis.

Fig 15

Aixequen les cames cada vegada ms amunt; sagafen els peus i fan exercicis molt variats.

19

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT A poc a poc es comena a connectar la banda dreta i la banda esquerra del cos del nad, la qual cosa li permet perfeccionar la coordinaci dels moviments. Pel que fa als sentits, en aquest moment els dos ulls es van connectant, linfant fixa la mirada. El mateix passa amb loda.

ORIENTACIONS Recordem que no sha de posar linfant dret recolzat damunt les cames, ja que la part baixa del cos encara no t la fora suficient. Tampoc se lha de posar de panxa; sha desperar que shi posi per s mateix, partint de la posici dajagut desquena. Ni se lha de fer seure. Sha desperar que faci totes les conquestes motrius per si mateix, deixant que experimenti la gran quantitat de moviments que est adquirint. Per a una posterior i correcta lateralitzaci s molt important promoure que linfant es giri cap a la banda dreta i cap a la banda esquerra per afavorir lestimulaci dels dos costats. Aix ho far linfant duna manera espontnia si se li dna loportunitat de fer-ho, si lentorn s ladequat. Cal agafar el costum de deixar sempre linfant desquena en terra damunt duna superfcie semidura i protegida del fred. All millor s preparar a terra un rea rgida ja que les mantetes patinen, sarruen... Els bebs necessiten exercitar la musculatura. Sha devitar tenir els infants amb manca de llibertat motriu; tamb sha devitar portar-los amb roba que no facilita el moviment, tenir-los dins cotxets o maxi-cosis. En sntesi, cal proporcionar entorns que facilitin el moviment. Moltes destones tindrem els infats en braos encara que solament sigui perqu gaudeixi del contacte fsic. Per als desplaaments i les estones que necessitam tenir les mans lliures s molt recomenable portar linfant penjat al coll amb un mocador de bolic tamb anomenat foulard porta beb, o amb una bandolera. Aquestes formes de portar els infants sn molt millors que les motxilles ja que aquestes fan estar els infants drets. Aquesta orientaci s vlida durant tota la primera infncia.

20

2) Passar dajagut de panxa a ajagut desquena.

Linfant en posici dajagut de panxa aconseguir girar-se desquena desprs dassajar moltes vegades. En aquest estadi fixen b la mirada amb els dos ulls, tenint atenci sostinguda cap a la llum i cap a les persones i objectes en moviment. Ara juguen tant sobre el ventre com sobre el costat o lesquena, exerciten els girs i experimenten nous moviments, juguen amb les seves mans i els seus peus. Cada vegada alcen ms el cap i el pit. Les cames i els peus fan moviments ms amplis i variats. Poden canviar de lloc rodant de panxa a esquena, i aix successivament.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT Aix com el beb creix i exercita el moviment, el Cos Calls va propiciant la coordinaci dambdues parts dels cos.

Fig 15

ORIENTACIONS Sovint entre el pas de girar de panxa a esquena hi ha un perode en qu molts dinfants es cansen destar de panxa i encara no tenen la destresa suficient per posar-se desquena. Si manifesten el desig de que sels ajudi, cal fer-ho posant-los sempre en la posici inicial desquena. En aquest estadi tamb ocorre que quan estan de panxa sostinguts pels colzes o les mans (posici de lesfinx), a vegades les forces dels braos flaquegen i linfant pega amb el cap en terra, per aix s convenient que el terra sigui semidur per que al mateix temps estigui protegit per evitar cops. Mai no sha dafavorir ls de la m, ull o orella dreta o esquerra, en aquest moment sha dafavorir ls de les dues bandes i la coordinaci entre elles. Aix vol dir que quan es porten els infants en braos, shan dagafar alternativament damunt el bra dret i lesquerre de ladult; quan es posen objectes a labast de linfant, sen posaran a la dreta i a lesquerra, quan es donen coses a linfant, cal deixar que sigui ell qui decidesqui amb quina m agafar-les...

21

3) Arrossegar-se, fer la serp.

Fig. 17

Ajaguts de panxa poden canviar de direcci: giren tenint com a punt de suport el llombrgol, fan arrossegament circular com una baldufa.

Fig. 18

Utilitzen els dits i el polze per agafar i sostenir objectes. Passen objectes duna m a laltra. Exploren els objectes utilitzant tots els sentits: tacte, vista, oda, olfacte i gust. La posici de panxa permet una gran varietat de moviments i daccions.

Ara comencen a arrossegar-se. Fan el que sanomena reptar o fer la serp. Hi ha moltes maneres de reptar, les ms tpiques sn:

Fig. 19.1

- Reptar avanant amb els colzes de forma simultnia.

Fig. 19. 2

- Reptar alternant els colzes.

22

Fig. 19. 3

- Reptar amb les mans de forma simultnia.

Fig 19. 4

- Reptar alternant els braos.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT Quan els infants sarrosseguen, progressa considerablement la connexi entre la banda dreta i la banda esquerra del cos. A poc a poc es van sincronitzant el moviment de cames i braos de la mateixa banda. Avana el bra dret i la cama dreta, desprs el bra esquerre i la cama esquerra. De la sincronitzaci dels moviments del bra i la cama duna mateixa banda sen diu moviments homolaterals. Els moviments contralaterals, sn ms evolucionats; en aquest cas la sincronitzaci dels moviments s creuada, avana la cama duna banda al mateix temps que el bra de laltra.

ORIENTACIONS Si quan linfant est per terra, es deixa un espai entre ell i les persones o els seus objectes ms desitjats, llavors tindr limpuls de desplaar-se per agafar-los. Podem motivarlo verbalment, pensem que ara hem de parlar molt amb linfant ja que en aquesta etapa la capacitat de captar el llenguatge s impressionant. La investigaci demostra que la mxima capacitat per interioritzar fonemes es dna entre els 6 mesos i lany. En aquest primers estadis, i fins que linfant no arribi a caminar amb una certa seguretat, segons lpoca de lany, s convenient que vagi descal, amb calcetins antirelliscants o sabates de pell molt blanetes; el calat mai no ha de superar el turmell ja que dificultaria els moviments. Larticulaci del turmell sempre ha de quedar lliure.

23

4) Anar de grapes, gatejar

Quan linfant ha aprs a arrossegar-se, fent-ho de cada vegada de forma ms harmnica i coordinada, saixeca aguantant-se damunt de les mans i dels genolls. Al principi sense desplaar-se, adopta la posici de gateig. Desprs inicia els primers desplaaments generalment cap endarrere i desprs cap endavant. El gateig constitueix un extraordinari avan motriu que afavoreix: - La conquesta de lespai, ampliant la mobilitat, la rapidesa i el coneixement de lentorn des duna nova perspectiva. - La coordinaci de les dues parts del cervell, consolidant els moviments coordinats de les dues parts del cos (m dreta - cama esquerra, i a linrevs) - La maduraci de la vista. El gateig fa que es percebi el mn des duna distncia ptima; ajuda a la percepci de la profunditat experimentant la por a les altures i la visi en tres dimensions, en relleu (visi estereoscpica), mirant amb els dos ulls a la vegada. - La maduraci de loda. Ara sent per les dues orelles a lhora (so estereofnic). - La definici de les corbes de lesquena. - La fora de les cames i braos, de la musculatura de lesquena i de labdomen. - El fer servir les mans com instrument dexploraci, ajudant a configurar la pina digital, ja que linfant agafa tot el que troba per terra, per petit que sigui, enfoca la vista a objectes petits i intenta agafar-los. - Lactivaci dels reflexos de caiguda i els reflexos posturals de protecci per no fer-se mal al cap, grcies al fet de caure durant el gateig. Aquests reflexos sn molt tils a lhora de comenar a caminar. Finalment el gateig permet passar sense dificultat destar de quatre grapes a assegut.

Fig 20

Quan linfant hagi aconseguit un gateig harmnic en el qual mans, genolls, i peus shagin alineat cada vegada ms a prop de la lnia mitjana del cos, caminar. Al principi, el gateig es fa amb les cames molt obertes

Fig 21

Amb el temps es van ajuntant i el gateig es va fent ms harmnic i precs.

24

Fig 22 A

Fig 22 B

Poder gatejar dna moltes possibilitats motrius. Entre linici del gateig i el del caminar de forma independent hi ha un llarg perode en qu els infants exerciten noves possibilitats.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT En aquest moment la part dreta i la part esquerra del cos estan ms integrades. Linfant ha adquirit una major conscincia de les dues parts del cos. Apareixen els moviments contralaterals, es comena a moure el bra duna banda coincidint amb la cama de laltra. Sintegren els dos ulls: ara els dos hi veuen com si fos un de sol (visi en tres dimensions, es veu el relleu). Tamb es connecten les dues orelles (audici en estreo) i les dues mans.

ORIENTACIONS EST TOTALMENT CONTRAINDICAT TENIR LINFANT DRET, POSAR-LO EN CAMINADORS I FER-LO CAMINAR AGAFAT PER LES AIXELLES O DE QUALSEVOL ALTRA FORMA. No sha de forar cap postura ni cap moviment. La seguretat motriu futura dependr de la qualitat de larrossegament i del gateig. Es molt important condicionar la casa de forma que linfant pugui explorar els espais i pujar i baixar altures adequades a les seves capacitats. El pujar i baixar escalons lajudar a perfeccionar els moviments.

25

5) Asseures.

Fig 23

Una vegada aconseguit el gateig linfant assoleix una altra gran conquesta motriu, aprn a asseures i a mantenir-se assegut.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT El fet dasseures implica elegir un costat amb el qual iniciar lacte de seure. Ha darribar a fer-ho per ambds costats.

ORIENTACIONS Si linfant arriba a la posici dassegut per si mateix, ho far de les formes que hem descrit. Si sel fa seure abans que tingui la maduresa suficient per fer-ho, pot ocrrer el que es veu a la fig.5. Per a linfant de lesquerra assegut abans destar preparat per fer-ho, si passa molt de temps en aquesta postura, li pot sser perjudicial ja que t el pes de la part alta del cos que li comprimeix les vsceres i doblega la columna vertebral. Linfant de la figura de la dreta necessita les mans com a suport; t les possibilitats de manipulaci limitades i lesquena corbada. Si un infant ocasionalment es desplaa dassegut, no passa res; si es desplaa dassegut sistemticament, com a substituci del gateig, sha de corregir ja que el culeig s molt perjudicial tant per a la columna com pel que implica de manca dexercitaci de la coordinaci braos-cames.

26

6) Agenollar-se.
Agenollar-se s una fase prvia a caminar; linfant ja es desplaa amb el tronc aixecat, preparantse per passar a la fase segent en qu es desplaar damunt els peus. De totes maneres, en aquest moment el mitj ms utilitzat per als seus desplaaments, continuar essent el gateig.

Fig 24.

Els infants que ja gategen i han aconseguit asseures, tenen el tronc amb la fora suficient per poder aguantar-se de genolls i per desplaarse dagenollats. A letapa anterior es desplaaven de quatre grapes, ara nicament necessiten el suport dels genolls i poden tenir el cos dret

Fig 25.

Quan dominen la postura dagenollats passen a la de cavaller, que consisteix a tenir un genoll tocant a terra i laltra cama en flexi i la planta del peu tocant a terra. s un pas previ a posar-se drets.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT Desplaar-se de genolls implica un bon nivell de coordinaci motriu. La postura de cavaller sha de poder fer tant amb el genoll dret com amb lesquerre.

ORIENTACIONS Cal continuar recordant el que sha dit en els estadis anteriors. Insistim en la importncia de no posar els infants dins caminadors. Sn molt perjudicials pel desenvolupament motriu i de la vista de linfant.

27

7) Posar-se dret i fer les primeres passes.

Quan ja dominen els estadis anteriors, els infants sagafen aprofitant els suports que tenen al seu abast i es produeix el miracle de la verticalitat: els nins i les nines es posen drets per s mateixos. En aquest estadi linfant ja domina postures i moviments molt eficaos. Les postures a partir de les quals es posaran drets, sn les segents:

Fig. 26,

- Estant de genolls i a partir de la postura de cavaller

Fig. 27.

- Estant asseguts

Fig. 28

- Estant de quatre grapes

28

Fig 29

A poc a poc van afinant la posici vertical suprimint els suports; agafant-se noms amb una m, sacoten per agafar el que els interessa.

Fig 30

Quan ja sn capaos daguantar-se noms amb una m, aprofiten baranes, cadires i tot tipus de suports, com la paret o el terra, per desplaar-se duna banda a laltra, i fer les primeres passes. Tamb pugen i davallen escalons.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT Lexercitaci de lenorme quantitat de moviments que en aquest moment ha aconseguit linfant millora la coordinaci i el prepara per a la correcta realitzaci dels moviments contralaterals.

ORIENTACIONS En aquest estadi els infants cauen molt sovint. Deixem-los experimentar, quan cauen aprenen a exercitar els reflexos de caiguda, agafen conscincia de les seves possibilitats i fan un esfor per tornar a aixecar-se afinant el moviment. Els infants que estan drets perqu els hi posa ladult quan linfant encara no t la maduresa suficient per posar-shi per si mateix, adopten males postures i poden fer-se mal perqu no coneixen les seves possibilitats. Aquests infants trepitjaran malament perqu els seus peus sn massa blans per a sostenir el seu cos; pot produir-se tamb una rotaci interna dels genolls i poden produir-se caigudes traumtiques per no haver practicat suficientment els reflexos de caiguda. Ls de caminadors perjudica no solament la motricitat sin tamb la vista: provocar la verticalitat i agafar velocitat, abans que la maduresa visual de linfant ho permeti, distorsiona el seu desenvolupament.

29

8) Fer les primeres passes sense cap tipus de suport.

Fig 31

Linfant, desprs dexercitar durant un temps els desplaaments amb diferents tipus de suports, se sent de cada vegada ms segur i va prescindint progressivament de les ajudes, donant a la fi les primeres passes de forma independent.

Fig 32

Camina amb els braos oberts, sense coordinarlos amb les cames.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT Ara s capa daguantar lequilibri estant dret i coordinar els moviments de les cames. Els braos encara no fan moviments dissociats (quan un bra es mou per agafar alguna cosa, laltra fa un moviment semblant, ms endavant una m podr agafar una cullera o un llapis i laltra podr estar quieta)

ORIENTACIONS Deixem que linfant experimenti aquest nou descobriment al seu propi ritme. Durant molt de temps continuar exercitant les conquestes motrius que tant li ha costat aprendre, el gateig, aixecar-se, asseures; la nova habilitat de ser capa de caminar sense cap tipus de suport, sexercitar inicialment durant breus moments. Caient, aixecant-se, provant, fent esforos i sentint una enorme satisfacci de veure el que s capa de fer per si mateix perfeccionar de dia en dia el caminar de forma independent.

30

9) Caminar de forma segura

Fig 33.

Amb el temps, la coordinaci dels braos i de les cames s perfecte, linfant camina avanant la cama dreta al mateix temps que avana el bra esquerre, desprs a linrevs, avana la cama esquerra al mateix temps que el bra dret, fentho de cada vegada duna forma ms harmnica i acompassada.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT En aquest moment els infants fan un progrs en el perfeccionament dels moviments contralaterals: avancen la cama dun costat i el bra de laltre (marxa del soldat). Pel que fa al domini lateral, tot i que la majoria ja mostren clarament una segurerat lateral dreta o esquerra, en aquest moment precisen exercitar les dues bandes del cos (s excellent la nataci, empnyer carrets, fer mamballetes..) Ladult no ha dafavorir cap banda del cos en concret. Entre els dos anys i els dos anys i mig la rtmica contralateral estar ben adquirida, s a dir la marxa contralateral ser automtica.

ORIENTACIONS En aquest moment lnsia de moviment s irrefrenable. Cal brindar-los entorns en qu amb la mxima seguretat, quan ho desitgin puguin continuar gatejant, enfilar-se, penjar-se, pujar i baixar... Han de fer tot tipus de moviments per reforar el que ja saben fer i per anar descobrint noves habilitats. Vestits amb roba cmoda i sempre que sigui possible a laire lliure. Daquesta forma els infants estan satisfets de les seves conquestes, sels obre la gana i el descans s plaent.

31

5. EPLEG

Per acabar us animam a gaudir al mxim de la criana i levoluci del vostre infant. Comunicauvos-hi, observau-lo, acompanyau-lo i frenau limpuls de sobreprotegir-lo. La relaci ha de ser molt ntima i propera quan satisfem les seves necessitats dalimentaci, dhigiene i de tendresa, per hem de donar autonomia a linfant en el moments en que experimenta i juga. Recordau que si impulsau linfant a fer all que encara no est preparat per fer, s a dir, accelerau el seu propi procs intentant que respongui a les vostres expectatives en lloc dacceptar-lo tal com s, contribuireu a crear un

infant temorenc, insegur, depenent de ladult; se lhaur de vigilar contnuament perqu no mesurar les seves possibilitats ni adquirir la noci de perill. En canvi, els infants que es desenvolupen al seu propi ritme sn segurs, independents i molt rares vegades es fan mal, perqu coneixen els seus lmits i les seves possibilitats. En el cas d'infants ms grans que presenten dificultats motrius, sempre som a temps a recuperar-los, ajudant-los a practicar all que no varen exercitar en el seu moment. Sens dubte, veure crixer amb salut la vostra filla o el vostre fill us far felios.

32

BIBLIOGRAFIA:

De Truchis, Chantal (2003) El despertar al mundo de tu beb. Barcelona. Ed. Oniro. De Andrs, Toms i altres (1997) Alteraciones motoras en el desarrollo infantil. Madrid. Ed. CCS. Instituto mdico del desarrollo infantil. (1996) El desarrollo de la lateralidad infantil. Barcelona. Lebn. Pikler, Emmi (2000) Moverse en libertad. Madrid. Ed. Narcea Porres, Elvira (1995) Tcame, mam. Madrid. EDAF

33

NOM:

DATA DE NAIXEMENT:

ESTADIS
2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

17

18

1 Passa dajagut desquena a estar-hi de costat

2 Passa dajagut desquena a estar-hi de panxa

3 Passa dajagut de panxa a ajagut desquena

4 Sarrossega, repta, fa la serp

5 Va de grapes, gateja

6 Sasseu

DESENVOLUPAMENT MOTRIU

7 Sagenolla

8 Es posa dret

9 Fa les primeres passes sense cap tipus dajuda

10 Camina de forma segura

En base a lextraordinria importncia del desenvolupament en les primeres fases de la vida de linfant, i en prevenci de posteriors dificultats, publicam aquest estudi com un instrument dajuda a totes aquelles persones que estan al crrec de nadons i dinfants. INFNCIA I PREJUDICI est organitzat de la manera segent: Desmitificaci dalguns prejudicis vigents en leducaci dels infants. Descobriments dEmmi Pikler sobre el desenvolupament de la infncia. Evoluci del moviment i la lateralitat durant el primer any de vida.

Govern de les Illes Balears

Conselleria dEducaci i Cultura
Direcci General dOrdenaci, Innovaci i Formaci del Professorat