Desenvolupament prenatal

De la fecundació de l’òvul matern per l’espermatozoide patern surt la cèl·lula ou o zigot,

immediatament comença el procés de multiplicació cel·lular en què l’organisme va adquirint
la forma de l’espècie humana

PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT- HELENA ALTET

 La relació mare i nounat
• El fet de donar el pit porta tot un acte
social de relació amb la mare
• El contacte amb la pell de la mare té
efectes sedants i d’equilibri
psicològic
• https://www.youtube.com/watch?
v=7eO_23yq3pI
 Moviments reflexos
Son sinergies de músculs que quan s’activen constitueixen formes fàcilment reconeixibles

• Succió
• Tancar la mà quan es col·loca ùn objecte sobre el palmell (tònic-palmar)
• Girar el rostre quan s’estimula suaument l’angle dels llavis (cerca del mugró)
• Reflex d’avançar: el nadó subjectat per les aixelles en posició dreta fa passes
alternatives a sobre d’un suport fix)
• Reflex del Moro: el nadó de sobresalta i obra i tanca els braços sobre el cos, si es
colpeja sobtadament al seu coixí o després d’incorporar-lo se’l deixa caure sobre el
bressol)
• https://www.youtube.com/watch?v=x_nR0iRrErk
 Desenvolupament i coordinació del moviment
En l’acció hi intervenen aspectes sensorials, motors, i sistema de motivació (intenció i cognició)
• La maduració corporal progressa en dues direccions perpendiculars entre si: del cap als
peus (direcció cefalocaudal) i de l’eix de la columna cap als braços i la mà (direcció
proximodistal)
• La primera coordinació és aguantar el cap, després poder seure i finalment caminar.
Paral·lelament agafarà movilitat amb les extremitats, primer movent el braç sencer, poc a
poc, el colze, articularà la mà, els dits…
• Psicomotricitat: l’afectivitat, la intel·ligència i el moviment constitueixen un tot
inseperable. La motricitat es preocupa de la progressió del to muscular, i a través
d’aquests observar les sensacions interoceptives, propioceptives i exteroceptives->
orientació espacial i temporal, consciència del cos (identitat personal) i lateralitat
 Lateralitat
• Connexions hemisfèriques perfeccionen la visió binocular,
coordinació mà dreta-esquerra, part superior i inferior del cos…
• Quan una activitat no requereixi els dos costats el nen ja farà servir
preferentment una part (tant una mà, com oïda, ull…)
• Una bona lateralització té la mateixa dominància motora i
perceptiva (mà, peu, ull, orella)
 Àmbit cognitiu (Jean Piaget)
Període sensoriomotor
• L’objectiu era demostrar que el reduït bagatge que en forma d’activitats reflexes
tenen els nens quan neixen a poc a poc a l’acció organitzada i dirigida cap a un
objectiu de forma intencionada-> es dirigeix cap a l’acció mental de comprensió i
coneixement
• El terme sensoriomotor al·ludeix a la idea que allò que és sensorial (la percepció) es
desenvolupa juntament amb el moviment amb vista a produir actes intel·ligents
• Acomodació i assimilació: l’acomodació és com el nen parteix cap a l’acció,
l’assimilació és la retroalimentació cap aquest-> el què el nen aprèn a conseqüència
dels seus esquemes acomodats
• Primer subestadi: esquemes d’acció conducta dirigida, conductes guiades per
primordials-> reflexos hereditaris-> una intenció (5-8 mesos)-> reacció
estudia com aquest comportament circular secundaria-> moviments
fisiològic porta a un comportament repetitius amb un objecte extern
psicològic-> aquest reflex porta a una
assimilació de l’objecte (distingir el mugró
d’altres objectes o com ajustar-se)
• Segon subestadi: de les primeres
adaptacions adquirides-> reacció
circular primària-> adaptacions
hereditàries, no hi ha aprenentatge->
xupar-se el dit-> apareix quan per exemple
un esquema (el de succió) assimila un
element nou en la seva activitat (dit)->
aquestes conductes són repetitives
• Tercer subestadi: quan mostren indicis de
• Quart subestadi: el nen comença a aquest estadi el nen pot trobar solucions
coordinar esquemes i a aplicar-los a a problemes-> es crea una
situacions noves. Estableix distinsió representació mental que permet que
entre els mitjans-objectius-> és capaç permet l’experiència, anticipació,
d’apartar-se d’un obstacle per arribar reconeixement. La primera representació
a un objectiu-> ja té mental és la imitació
INTENCIONALITAT • Minut 1:30,
• Cinqué estadi: reaccions circulars https://www.youtube.com/watch?v=0y-
terciàries-> busca la novetat, l’acció es X5jPm4MI
repeteix però el nen ja ajustaments
com si experimentés-> va fent
acomodacions que van acompanyades
d’assimilació-> noció d’aprenentatge
• Sisé subestadi: intel·ligència pràctica->
es materialitza en combinacions,
ajustaments, reorganitzacions… en
 Desenvolupament social
Els nens són sociables des del naixement, reconeixen les cares, sons…

• La socialització comença a la família

quan els pares introdueixen als fills a les
normes, valors, activitats que tenen
valor en el seu grup social
• Funcions: cria, protecció, ús cultural,
modelatge, converses, marc històric
• Les interaccions comencen amb la parla
dels adults que fan comentaris sobre
l’entorn que servirà de referència social
 El temperament

• Trets del comportament o patrons de

reacció que mostren certa estabilitat,
són comportaments que tenen
relació amb l’estat d’ànim.
 Vincle afectiu
Mary Ainsworth

• Dins dels tres vincles que estableix Mary Ainsworth, quina reacció tenen en cada un a
l’experiment?
• Vincle segur
• Vincle insegur ambivalent o resistent
• Vincle insegur evitatiu o rebutjant
• https://www.youtube.com/watch?v=qaXcjExnhbM
 Vincle afectiu segur
• Perceben el món com un lloc segur, tenen una base segura per
experimentar
• Afecta l’autoestima: es perceben com a segurs i competente, valorosos,
estimats i especials, gráceis a què s’han sentit valorats, estimats i vist
com a especials per les persones que l’han cuidat
• De grans poden tenir més facilitats per formar relacions, regular les
seves emocions i tenir una bona visió del món
 Vincle afectiu insegur rebutjant o evitatiu
• Les mares s’ha trobat que: rebutgen les necessitats de l’infant de crear un
vincle, se senten incómodes davant senyals de dependència, no els hi agrada
el contacte i intenten evitar-lo, expressen poques emocions
• Quan les mares no demostren carinyo cap als nens, ells tendeixen a deixar de
voler ser agafats
• Tenen més problemes per saber quina són els seus sentiments, així com
demanar ajuda
• Tendeixen a ser auto-suficients
 Vincle insegur ambivalent o ansiòs
• Comportaments insegurs, por a l’abandonament
• Són mares que no rebutgen tant als nens però tampoc els hi donen un
vincle segur, i els nens no saben què esperar de la mare
• De grans necessiten proximitat, hipervigilància sobre les senyals del
vincle que poden fer, sempre es pregunten sobre el compromís dels altres,
fan el què sigui perquè els altres es quedin, culpar als altres per no rebre
el què desitgen, frustració quan no reben les seves necessitats, gelosos
 Vincle insegur desorganitzat
• Viu emocions dels altres vincles amb por i confusió
• Són pares que poden abusar dels nens, tenir diferents addiccions, tenir una
depressió, no tenir temps de cuidar-lo…
• Els pares que abusen dels nens de vegades també els hi donen el què
necessiten, i llavors es converteixen en una font de por i de cura al mateix
temps
• Alguns nens consideren que és més segur ser el què cuida i es dedica a
cuidar als seus pares