CARACTERÍSTIQUES EVOLUTIVES DELS NENS I NENES DE 2-3 ANYS

DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR

El desenvolupament de la psicomotricitat es refereix a la coordinació dels moviments i

al coneixement del propi cos, i també a la representació mental i la seva consciència.

L’esquema corporal entès com la representació mental del propi cos, de les seves parts,
de les possibilitats de moviment i de les limitacions espacials és el resultat de la
interacció del nen o la nena amb el medi i de les pròpies sensacions.

Als 2 anys el nen/a és capaç de:

• Menjar sol sense embrutar-se gaire

• Caminar perfectament i comença a voler controlar la marxa i la cursa
desenvolupant una activitat motriu espontània.
• Saltar a peu coix, amb els peus junts, fent passos llargs i curts.
• Pujar i baixar escales (al començament amb ajuda)
• Imitar traços verticals i horitzontals cada cop amb més habilitat
• Atendre altres estímuls mentre camina. Es pot ajupir, recollir una joguina i
després caminar amb aquesta joguina a la mà. Així mateix pot tombar el cap
per mirar coses, escoltar quan se li parla i mirar cap enrere mentre camina.
• Passar les pàgines d’un llibre
• Aguantar-se sobre un peu o pujar un tricicle i pedalejar.
• Saltar cap endavant
• Alternar amb seguretat els dos peus quan baixa escales.
• Sostenir un llapis amb els dits i intentar tallar amb tisores

DESENVOLUPAMENT COGNITIU

Pel que fa al desenvolupament cognitiu, el nen/a s’interessa per descobrir, saber i

conèixer. Observa i explora la realitat que l’envolta. El nen/a construeix el seu
coneixement comparant, classificant, analitzant,etc., i progressivament, crea
representacions mentals dels objectes i estableix relacions i categories.

El joc simbòlic permet al nen/a comprendre la realitat que l’envolta. En aquest tipus de
joc, el nen/a utilitza objectes per a representar una imatge mental (un plat pot ser el
volant d’un cotxe), aplica conductes pròpies a altres elements (tenir cura d’un ninot que
està malalt), etc.

Als 2 anys el nen/a és capaç de:

 • Representar mentalment els objectes, les accions, els llocs i a ell mateix.
Gràcies a això es duen a terme accions i es juga sense la necessitat de l’objecte
real de referència.
• Aprendre mitjançant l’assaig-error o tempteig aleatori. És a dir, el nen/a prova
diverses opcions davant d’una mateixa situació fins que troba la solució.
• Mantenir l’atenció durant alguns minuts
• Controlar els esfínters, encara que necessita ajuda per netejar-se.
• Reconèixer la seva imatge davant del mirall i anomenar-se
• Reconèixer que un objecte que no és a la vista no està desaparegut, sinó
amagat
• Identificar dos elements iguals, encara que no en conegui el nom

DESENVOLUPAMENT AFECTIU I SOCIAL

Als 2 anys, el desenvolupament afectiu del nen/a està influenciat pels vincles
afectius que estableix amb les persones del seu entorn. Dins l’ambient familiar, el
nen/a és cada cop més conscient de les relacions que hi ha entre els diferents
membres de la unitat familiar. En l’entorn social, el nen/a ja és considerat pels
adults com un individu capaç de regular la conducta i de complir determinades
normes.

Les relacions dels nens amb els iguals estan marcades pel tipus de relacions que
hagi establert amb els adults. La influència del seu grup d’iguals serà especialment
significativa pel que fa a:

• La seva autoestima: els iguals condicionen l’acceptació de l’altre als seus propis
interessos, la qual cosa crea conflictes que els obliguen a readaptar-se. Aquests
conflictes contribueixen a la formació d’un concepte d’un mateix més realista i
exigent.
• L’aprenentatge i les habilitats socials: en el grup d’iguals apareixen contínues
interaccions en les quals els nens i nenes aprenen que els beneficis de la relació
amb els altres només es poden obtenir si s’accepten els seus punts de vista.
• El sentiment de pertànyer a un grup. Aquest sentiment, en aquestes edats
incipients, adquirirà més protagonisme en anys posteriors.

Als 2 anys el nen/a és capaç de:

• Reconèixer la seva imatge amb claredat i començar a descobrir la seva identitat

sexual
• Gaudir amb la companyia d’altres nens i nenes en activitats diverses
 • Imitar els adults i representar les seves accions
• Distingir els comportaments adients i adquirir hàbits, valors i normes

DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

Per al nen/a, el llenguatge té, bàsicament, les funcions següents: ser un mitjà de
comunicació, inserir el nen/a en un entorn cultural i ser un regulador dels seus
processos mentals.

En una producció lingüística hi ha una relació entre la seva forma i el seu significat.
Això implica que, per tal de poder utilitzar el llenguatge, hi ha d’haver un cert
coneixement de la realitat. És a dir, cal un determinat desenvolupament cognitiu
perquè pugui aparèixer el llenguatge.

Des d’un punt de vista evolutiu, aproximadament entre els 20 i 24 mesos, els nens i
nenes deixen d’utilitzar paraules aïllades i les combinen de dues en dues (encara que
amb molta diferència entre els nens i les nenes). Les paraules que empra el nen/a són
les paraules amb significat (els verbs, els noms) i omet els articles , les conjuncions, les
preposicions, etc.

Als 2 anys el nen/a és capaç de:

• Utilitzar petites expressions amb sentit complet i formar frases amb dues o més
paraules
• Fer i respondre preguntes
• Mantenir una conversa sobre les coses que succeeixen al seu voltant
• Comprendre ordres senzilles
• Utilitzar el seu propi nom i els pronoms jo i meu
• Recitar poemes i cantar cançons
EMOCIONS

Els aspectes emocionals tenen una influència decisiva en el procés de maduració dels
nens i nenes durant l’Educació Infantil. Una manera de treballar l’educació emocional
és a partir dels contes.

Educació emocional es recolza sobre tres pilars:

• Estratègia bàsica (alfabetització emocional):

• Identificació: sentir l’emoció i posar-li nom
 • Expressió: verbalitzar l’estat d’ànim
• Regulació de les pròpies emocions
• Iniciació en el control i domini de les emocions
• Establiment de vincles afectius (amb la família, amb els adults referents,els
amics) que els porta a compartir vivències i sentiments
• Sentiment de pertinença al grup. Habilitats per a la convivència:
• Diàleg: per facilitar la convivència
• Compromís: complir els acords
• Resolució de conflictes: de manera pacífica

La identificació i l’expressió de les pròpies emocions i sentiments afavoreixen la

configuració de la identitat personal.

LLENGUATGE MUSICAL

Els nens i nenes senten un gran interès i una gran curiositat per la música, tant si es
tracta de cançons com d’audicions. El treball amb el llenguatge musical permet:

• Un enriquiment de les capacitats expressives i creatives, per mitjà d’aquests

aspectes:
- Reconeixement de les cançons tradicionals
- Exploració de les capacitats de la veu i d’instruments musicals
- Exploració del silenci i de les qualitats del so

• Un acostament a la creació musical per mitjà de:

- L’audició d’obres musicals
- L’expressió corporal

HÀBITS

Un hàbit és una forma de comportament adquirida que el nen/a aplica en el moment

oportu,d’una manera segura i adient i sense control extern per part de l’adult.

Procés per a l’adquisició d’hàbits

- Preparació. Tenint en compte el nivell de maduració de l’alumne o de

l’alumna, s’estableixen uns objectius clars (que volem convertir en hàbit),
 s’identifiquen les conductes i es descomponen en accions més petites i
successives, i es planifiquen les activitats per dur-les a terme.
- Aprenentatge: es posen en practica les activitats previstes, en contextos
rellevants. Permetre errors d’execució i anar buscant la precisió progressiva
mitjançant repeticions contínues (de manera que es converteixen en rutines)
- Automatització de la conducta: noves activitats en nous contextos porten al
nen/a a realitzar la conducta desitjada d’una manera espontània.
- Consolidació: ús sistemàtic de la conducta en les situacions i contextos en què
sigui requerida.

ÀMBITS DE TREBALL D’HÀBITS

Autonomia personal (benestar i seguretat personal)

- Hàbits alimentaris
- Hàbits de salut i higiene
- Hàbits de vestir
- Hàbits de joc i oci

Hàbits de relació amb els altres

- Integració social
- Relació amb els adults i altres nens i nenes

Hàbits de responsabilitat/treball

L’adquisició d’hàbits entre els 2 i 3 anys està directament relacionada amb l’inici
del desenvolupament de la pròpia autonomia en les diferents rutines de la vida
quotidiana.

RESUM DELS HÀBITS A ADQUIRIR

AUTONOMIA PERSONAL (BENESTAR I SEGURETAT PERSONAL)

Hàbits alimentaris

- Menjar sol habitualment, i demanar ajuda si en necessita

- Col·laborar en tasques com ara portar la cullera, el plat buit i el got a l’hora
de parar i desparar taula
- Començar a fer servir la forquilla, encara que continuï agafant alguns
aliments sòlids amb la cullera
- Utilitzar el tovalló per netejar-se
- Agafar el got i beure aigua sense gairebé vessar el líquid
- Romandre assegut durant tot el dinar
- Respectar el menjar dels altres

Hàbits de salut i higiene

- Utilitzar el vàter
- Distingir entre estar net estar brut
- Mostrar satisfacció per sentir-se net
- Mostrar iniciativa per rentar-se després d’haver-se embrutat
- Rentar-se i aixugar-se les mans i la cara, amb ajuda
- Adquirir el control d’esfínters
- Mocar-se amb ajuda

Hàbits de vestir

- Treure’s i posar-se ell sol peces molt senzilles

- Adonar-se que té els cordons descordats
- Demanar ajuda oralment quan en necessita

Hàbits d’oci i joc

- Col·laborar en la recollida de joguines

- Tenir cura dels objectes i utilitzar-los adequadament

HÀBITS DE RELACIÓ AMB ELS ALTRES

- Acceptar la companyia de tots els nens i les nenes de la classe i de l’escola

- Saludar i acomiadar-se de la mestra i dels companys
- Compartir les joguines, objectes i materials
- Demostrar afecte vers els altres, amb la mirada, l somriure, el contacte
corporal i la comunicació
- Aprendre a demanar perdó i a solucionar els conflictes per mitjà del
llenguatge verbal

HÀBITS DE RESPONSABILITAT/ TREBALL

- Respondre davant dels missatges de l’adult

- Complir encàrrecs senzills
- Demanar permís per anar al lavabo o sortir de la classe
- Repartir i recollir el material entre els companys i companyes de taula
- Distingir els moments de joc lliure i els de treball d’aula
- Començar a valorar els desplaçaments en silenci
- Desplaçar-se per l’escola sense córrer
- Guardar els materials al seu lloc després d’haver realitzat l’activitat de treball
- Col·laborar en tasques de ordre: posar bé les cadires, recollir papers de terra,
etc.