L’alumnat de 2 anys: Primers moments, primeres emocions, primeres satisfaccions.

• El desenvolupament social i afectiu

Els primers anys de vida del xiquets i xiquetes estan marcats per la necessitat d’afecte i
seguretat. El segon any, el vincle d’apego es consolida. Poden acceptar la separació dels
seus familiars, sabent que és una separació temporal, però així i tot el procés d’adaptació
a l’escola suposa una dificultat emocional important. Per aquesta raó, és molt important
atendre el procés d'acollida a l'inici de curs, informant i col·laborant amb les famílies.
En aquestes edats l’egocentrisme segueix molt present i determina la seua conducta.
Manifesten un gran interés per la possessió i per la propietat de les coses i les persones.
Açò respon a la necessitat de mantindre totes les seues possessions, ja què els
proporcionen plaer i diversió. Per tant una de les tasques fonamentals del personal
educador serà creant situacions de participació i cooperació mitjançant els jocs en grup
per afavorir la confiança i la seguretat (a esta edat, els agrada jugar junt a altres xiquets,
però ho fan individualment).
Poc a poc comença a adonar-se’n de que és un ser independent i s’identifica en el seu
paper de xiquet o xiqueta. Imitant accions adultes a través del joc. També es riu
contagiosament i mostra símptomes de simpatia, comprensió, modèstia o vergonya.
Complissen amb encàrrecs domèstics simples i comencen a col·laborar en tasques
relacionades amb la higiene, la alimentació i el vestir-se. És capaç d’expressar el seus
sentiments, desitjos i problemes. Inicia els processos de preferència social entre els
vincles entre iguals.
Les rabietes esdevenen una resposta a les seues frustracions i conflictes entre el seu
desig d’independència i la necessitat que té de l’adult. S’obstina en fer les coses ell sol i
s’aferra als seus desitjos. Insisteix en aconseguir allò que es proposa. Ploren, es queixen,
s’enfaden. Davant estos comportaments, els educadors hem d’entendre que son
conductes normals i que hem de consentir-les, ser pacients, mantenir els límits i no donar-
los grans explicacions ni castigar-los. No hem d’utilitzar mai el xantatge ni la por per
controlar-los. Una vegada que s’han tranquil·litzat hem de parlar amb ells de com ho han
passat de mal i com de inadequat ha sigut el seu comportament, sempre amb afectivitat.
Poc a poc anirà comprenent el que pot fer i el que no, allò que està prohibit i allò que no.

• El desenvolupament motriu.

A partir dels dos anys es consoliden les capacitats bàsiques del moviment. Comencen a
desplaçar-se ja amb major facilitat, controlant cada vegada més la velocitat, la força, la
direcció. Augmentant la precisió i la rapidesa dels seus moviments, i fruit d'açò diàriament
podrem observar millores en els gestos quotidians (menjar, vestir-se, pujar i baixar, etc).
L’escola ha de proporcionar contextos rics de moviment on puguen posar en marxa les
capacitats motrius en desenvolupament i perfeccionament (pujar escales, gatejar, reptar,
llançar, xutar, botar, trepar, córrer, equilibris...) adequades a les seues necessitats i al seu
nivell de desenvolupament.

Es produeix una millora de la precisió en la manipulació d'objectes i de la motricitat fina.

Per atendre aquesta característica de l'alumnat hem de proporcionar materials que el
permeten explorar, experimentar i jugar. En aquest sentit, les construccions tant
estructurades com desestructurades, els encaixables, i elements com la sorra, aigua,
farina, pintura, xocolata, etc. els permetran saciar aquesta necessitat de manipulació i joc.
Aconsegueix el control progressiu dels seus dits i s'inicia també el desenvolupament de la
lateralitat, i amb això la predominança d’un peu o un altre, de la mà, de l’ull, que els
educadors podrem observar durant les activitats espontànies.

• El desenvolupament cognitiu.

El desenvolupament cognitiu està lligat a les possibilitats de moviment i interacció.

Construeixen el pensament des de l'acció i la manipulació. Comencen a diferenciar les
característiques principals dels objectes, alinear, agrupar... i amb açò s'inicia el seu
raonament matemàtic, reconeguen formes iguals, ordenant i classificant segons criteris
senzills. Aquestes seran les propostes principals de l'acció educativa en aquest nivell,
sempre de manera flexible, sense uns resultats prefixats, per tal que els xiquets i xiquetes
puguen explorar lliurement sense uns resultats prefixats.

Amb el procés de consolidació de la noció de permanència del objecte, s'accedeix a nous

aprenentatges fonamentals. Comença a utilitzar símbols, imatges, paraules, per a
representar objectes, persones, situacions o fets. Són capaços d’evocar algun fet que ha
passat i de reproduir amb gestos o accions allò que han fet altres persones. Poden
confondre la ficció i la realitat. El joc simbòlic, les dramatitzacions i les experiències
d’expressió són motivadores i interessants a esta edats i donen lloc a multitud de
propostes sempre de manera voluntària i sense forçar respostes.

A nivell comunicatiu es multipliquen els llenguatges i es produeix un despertar expressiu

principalment cap a l'adult. Els xiquets i xiquetes de dos anys es comuniquen
principalment amb l’adult, si aquest mostra confiança, proximitat i disponibilitat, i l’anima a
dirigir-se als seus companys. Es comuniquen amb el seu cos, els seus gestos, i
progressivament amb paraules.
L’adult acceptarà el seu llenguatge, sense exigències; li parlarà, l'ajudarà a expressar en
paraules allò que li ocorre. Hi ha molta varietat en l’ús del llenguatge verbal entre els
xiquets i xiquetes de dos anys, però la seua comprensió és molt alta i aprendran molt
ràpidament. A més, anem a trobar situacions de diversitat lingüística, que viurem amb
naturalitat, valorant per igual les diferents llengües, enriquint progressivament la capacitat
comunicativa infantil en la llengua de l’escola.