TEA:

I. Comunicació i Interacció Social

Tenen dificultat en l’ús del llenguatge, en com s’utilitza. L’ús del llenguatge pot tenir a veure
amb un ús social (com canvia la comunicació si em comunico amb un amic, un company de
feina o un jefe) o amb usos específics com la ironia.

- Deficiències en la reciprocitat socioemocional: les converses no són fluides. No es

reprèn el que diu l’altre per seguir la conversa, sinó que es va saltant d’un tema a un
altre. És incapaç de preguntar o interessar-se per l’altre persona. Això es deu a que hi
ha una disminució de l’interès per l’altre, i tenen dificultat per entendre el que espera
l’altre persona.
- Tenen empatia emocional però no cognitiva. Per això es considera que no tenen
empatia. Si que en tenen però no saben com expressar-ho. També interpreten menys
emocions i tenen menys capacitat d’expressió. Si que senten emocions. Ex: si veuen
algú plorar els sabrà greu, però no tindran la part cognitiva i no sabran com reaccionar
o què fer. No saben com reaccionar perquè no saben què s’espera d’ells. Hi ha falta de
comprensió de situacions socials. Si veuen una imatge d’un nen al terra plorant i un
home corrent no entendran que l’home va a buscar al nen perquè s’ha fet mal. Sabran
descriure la imatge però no sabran descriure la situació ni discriminar què s’espera de
les persones que hi estan involucrades. Com que no hi ha empatia cognitiva és el que
tocarà treballar amb ells.
- Necessiten tenir instruccions molt clares per saber com fer les coses. Ex: saber quants
segons han de donar la mà a les persones.
- No integren els missatges amb la conducta no verbal. Poden estar explicant alguna
cosa dolenta o trista amb un somriure.
- No entenen els gestos que utilitzem. Per exemple el saludar amb la mà, senyalar. El
senyalar és el primer gest que suposa senyal d’alarma per detectar TEA. El que fan
quan volen alguna cosa és instrumentalitzar l’adult. Agafen a l’adult i el porten fins on
està l’objecte perquè els hi doni sense mirar a l’adult (sense coordinar la mirada). Els
nens sense TEA el que fan es senyalar l’objecte i mirar a l’adult que volen que els hi
doni.
- Dèficits en el desenvolupament, manteniment i comprensió de relacions. Això és lo
més complicat de tot. És la dimensió on s’explica el ajustar-se al context i respondre
com s’espera de mi. Aquí també has d’entendre que no pots interactuar igual amb
totes les persones (jefe, amics, pares...). Se’ls ha d’ajudar a delimitar el cercle
d’intimitat.

Poc recíproc, dèficit en la comunicació no verbal i problemes en l’inici i manteniment de les

relacions socials.  han d’estar les tres dimensions afectades per poder parlar de TEA.

La valoració és molt qualitativa.

INTERACCIÓ SOCIAL

- El problema és que en persones amb TEA i sense TEA hi ha patrons completament

oposats respecte en què es fixen, els tipus de jocs...
PATRONS RESTRICTIUS I REPETITIUS DE COMPORTAMENTS O INTERESSOS (hi ha d’haver dues
dimensions presents com a mínim de les 4 perquè puguem parlar de TEA).

1) Inflexibilitat de rutines:
- Fer i menjar sempre el mateix
- Dificultats en les transicions: el canvi d’una assignatura a una altra, d’una activitat a
una altra, d’un tema a un altre... serà un problema si no ho podem anticipar de
manera adequada.
- Són molt rígids en quant al pensament: és difícil canviar d’idees. Les coses cal que
siguin sempre iguals per tal d’evitar malestar.

2) Moviments, ús d’objectes o parla estereotipada o repetitiva:

- .

3) ...

4) La menys típica, però quan la tenen és la més interfirent.

Si tinc híper reactivitat vol dir que visc els estímuls d’una manera molt més intensa que els
demés. El típic és el de la temperatura. Poden estar suant perquè fisiològicament si que noten
la calor i suen, però no tenen la sensació de tenir calor.

SENYALS D’ALARMA

Es fixen en estímuls que no els aporten aprenentatge. No estan preparats per aprendre de les
altres persones, sinó dels objectes, i d’ells no poden aprendre. Això amb altres discapacitats no
existeix, doncs tot i tenir algun sentit malmès estan preparats i es focalitzaran en l’adult per
aprendre.

El més petits amb els que es treballa és nens d’un any. El que es tracta de fer-los entendre és
que nosaltres som més interessants que els objectes.

BASES PER A LA INTERVENCIÓ

L’escola és un entorn hostil per ells, és un element estressor. Quan hi va haver el confinament
per ells va ser molt positiu perquè van evitar aquest entorn.

Què fer? Crear entorns més adaptats per ells. Entorns adaptats i previsibles. Ha de poder saber
tot el que es farà cada dia i evitar les improvisacions i les sorpreses (si es fan se l’ha d’avisar
amb temps i que sigui sorpresa per tothom menys per ells).

Cal distingir entre quan són restriccions sensorials (que realment no soporten fisiològicament
una textura o menjar d’una certa manera) o restriccions més racionals (voler menjar sempre
un color primer). En el primer cas caldrà derivar-lo a un terapeuta ocupacional, i en el segon
cas caldrà treballar la dessensibilització.
Mètode TEACCH: proporcionar un espai de treball autònom, reduir els estímuls de l’espai i
deixar allà tasques que pugui fer de manera autònoma. Per tant, quan veiem que comença a
estar agobiat o que s’ha de fer alguna tasca en grup que per ell suposarà un problema, se
l’envia a aquest racó per tal que pugui treballar i reduir la quantitat d’estimulació. Ha de ser un
entorn en que no hi hagi ningú supervisant, per tal de poder proporcionar-li calma, de manera
que han de ser tasques que ja sàpiga fer i que no necessiti ajuda (autònom).

Organitzar jocs amb normes i estructurats amb la professora com a mediadora per fomentar
que participi en entorns on hagi d’interaccionar amb altres alumnes però que no li generi
malestar o siguin més favorables que estar al pati on res és organitzat.

Aprenentatge sense errors  no aprenen per assaig i error. Els hi hem d’ensenyar la resposta
correcte, l’aprenentatge ha de ser sense errors. Si aprenen per assaig i error es quedaran en
l’error perquè són molt rígids i memorístics.

Utilitzar economia de fitxes per treballar coses que no estan relacionades amb els seus
interessos. Utilitzar reforçadors positius. Sobretot ser contingents. Si un dia se’ls hi promet un
reforçador i no se’ls dona se n’en recordaran i ja no tornarà a funcionar l’estrategia.

Nivell 1: Estructurat:

- Treballar amb l’entorn perquè són coses que funcionaran per tots els alumnes.
Positivització de l’espai.
o TEACCH
o Zona de la calma
o Calendaris amb les activitats i els espais i anticipar-los els canvis amb molt
temps.

Si hi ha coses que no són anticipables acompanyar-lo molt bé. També funciona molt bé el
reubicar els plans que cal canviar.

Nivell 2 i 3:

- Treball específic de comunicació i llenguatge. I interacció social.

Com? A través de curts que no tenen llenguatge perquè puguin interpretar. Si els personatges
ja em diuen el que passa no té sentit.

El que sempre es treballarà amb els nens és l’ús del llenguatge, amb qualsevol material que
porti a pensar sobre situacions (curts de pixar per exemple).