Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

Tema 4. Trastorn de l’espectre autista (TEA)

Preguntes inicials:
- Què us imagineu que és exactament és un TEA? Què ha de tenir aquesta persona?
quines dificultats es troba en el dia a dia?
El TEA és un trastorn en el que la persona que el pateix presenta les següents
característiques: pensament rígid, rituals/estereotípies, es comunica millor amb els més
grans que amb els seus iguals, no compren el llenguatge no verbal, literalitat,
hiper/hiporreactivitat.
- Que vol dir això d’espectre? Què és el que passa?
Es diu que és un espectre perquè hi ha diferents nivells de TEA i per la variabilitat de
presentació de símptomes.
- La prevalença? Què està passant? És de moda? És realment que s’incrementen
els casos?
Abans estava situada en 0’004 per cada 100, per tant, era molt baixa. Això ha canviat,
està entre 1/2 persones per cada 100. Els motius pels qual ha augmentat s’està estudiant
molt. Des de els estudis Chapel i una altra que han anat considerant que hi havia un
espectre: pel nivell de gravetat i variabilitat de simptomatologia. Teòricament els
diagnòstics que estaven ben diagnosticats tots es poden reconvertir en TEA (asperger,
autista, Rett i els que no complien els suficients criteris).
Estudis diuen que hi ha contaminants a nivell cerebral que augmentant els casos
d’autisme i l’edat dels pares també augmenta les possibilitats de patir un TEA.
1. Definició TEA
Exemples amb complicacions en relacions socials i sense simptomatologia TEA:
- Nena de 10 anys que juga amb els seus cosins però quan va pel carrer i es troba
amb companys de classe s’inhibeix molt perquè és molt tímida.
- La Paula té 12 anys i pares consulten perquè aquest any amb el tema de grups
bombolla es troba en 1r ESO i s’han fet grups nous i els pares no l’han posat en cap
grup de les seves amigues per tant li ha tocat una classe sense cap amiga. Per tant,
al pati no pot anar amb cap de les seves amigues pel tema bombolla. I els pares la
veuen depressiva. → Ansietat generalitzada.
- Anna ve a consulta perquè totes les situacions socials li generen una ansietat molt
gran perquè pensa constantment que farà el ridícul, es quedarà en blanc, per tant,
totes els situacions socials les evita totalment. → Ansietat social.

Les 3 tenen hipermentalització.

Els problemes d’interacció social són per poques habilitats socials, d’entendre les
relacions socials. Hi ha un dèficit en la reciprocitat emocional (facilitat per identificar les

1
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

emocions dels altres, la capacitat empàtica. Per aquest dèficit d’empatia tots els tr de
conducta tenen una part emocional i cognitiva de com entenem les emocions i els temes
de cognició social i, per tant, les persones amb psicopatia i TC tenen dèficits de capacitat
de cognició social perquè tenen un biaix per defensar-se dels altres. Però els TEA ni això,
els hi costa molt).
Desenvolupar les habilitats adequades perquè en els TEA pot ser tant que (1) intenti
relacionar-se de manera desmesurada com que (2) no vulgui relacionar-se.
El seu cervell cognitiu ha d’entendre la informació física del seu entorn. Nucli del
desenvolupament cognitiu per entendre tota la informació del seu entorn i que la
reciprocitat emocional no és l’adequada o retardada.

Els TEA tenen aquest dèficit en la reciprocitat socioemocional → els hi costa entendre
les emocions i les relacions socials. Aquesta reciprocitat emocional és el nucli del
desenvolupament cognitiu (cervell cognitiu), el qual no s’ha desenvolupat de manera
adequada i per això, entendre interessos, emocions, ajustar la conducta a les situacions,
els hi suposa una dificultat.
Trastorns del neurodesenvolupament en DSM-5:

Què són els TEA? Els trastorns de l’espectre autista són trastorns del
neurodesenvolupament que es caracteritzen per dificultats comunicació social i en
l’àrea de la conducta i els interessos.
Símptomes freqüents:

- Dificultats en comunicació receptiva i expressiva → “literalitat”)

- Dificultats en empatia i teoria de la ment.
- Dificultats per comprendre normes socials implícites.
- Dificultats per identificar i expressar sentiments.
- Reacció desproporcionada davant petits canvis → “rigidesa cognitiva”.
- Dificultats integració estímuls (captar situacions globalment).
- Dificultats en coordinació psicomotriu.
Altres aspectes:

 Variabilitat i complexitat de la manifestació dels símptomes nuclears.

2
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

 ↑ de la prevalença dels nens diagnosticats amb TEA. Estudis epidemiològics a

Europa, apunten aproximadament 1 cas de TEA por cada 100 naixements (Autism-
Europe, 2015).
 Rati: 4 cops més freqüent en nens.
 59% de los pacients amb TEA, no tenen retard mental.
 Destaca increment x 10 dels nens diagnosticats de TEA d’alt funcionament (QI >70).
2. DSM-5
Canvis en el DSM-5:

1- Es canvia el concepte i es canvia per nom pel d’un espectre de l’autisme → no

diferencia els trastorns de l’Autisme, Asperger, TGD – NOS. El síndrome de Rett
desapareix del DSM.

2- Passa de 3 dominis a 2 grans dominis que engloben totes les dificultats:

3- Enfoc diagnòstic dimensional, segons impediment, en lloc de ser categorial → els

criteris “severitat” del trastorn s’ajusta a la heterogeneïtat i al concepte
d’espectre del trastorn.
Criteris diagnòstics:
A. Persistents dificultats en la comunicació social i interacció, en diferents contextos:
1- Dèficits en reciprocitat socioemocional, des d’aproximacions inapropiades,
fracàs de la conversa, fins fracàs en iniciar o respondre a interacció social.
2- Dèficits en conductes comunicació no verbal, des de pobre integració verbal –
no verbal, anomalies contacte visual, fins la manca total d’expressivitat facial.

3
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

3- Dificultats pel desenvolupament i manteniment relacions socials, des de ajustar

conductes a diferents context socials fins compartir joc imaginatiu o fer amics.

Resum: afectació → socioemocional, LL no verbal i la suma dels 2

B. Patrons de conducta repetitius i restrictius, interessos o activitats manifestades al

menys en 2 de:
1- Estereotípes de la parla o moviments motors (frases idiosincràtiques, ús
repetitiu d’objectes). → ecolàlies, neologismes, etc. / aleteig (hem de veure
quina és funcionalitat que tenen les estereotípies, ja que de petits ja surt de
manera normal evolutivament).
2- Insistència en la monotonia, excessiva adherència a rutines, rituals de
comportament verbal o no verbal. → Horaris, inflexibilitat, menjar amb el mateix
plat, got, color, mateix lloc de la taula. I es creu que al ser estables els ajuden a
mantenir-se estables dintre el caos de fora.
3- Interessos molt restringits i fixes anormals per intensitat o focus d’interès, ex:
forta preocupació o vinculació per objectes. → la qualitat, intensitat i exclusivitat
d’aquest tipus d’interessos en els seus contextos socials.
4- Hiper- o hipo-reactivitat a EE sensorials o interès inusual per aspectes sensorials
de l’entorn. → Hiper- a nivell auditiu és com si estigués la veu de la professora a
tot volum. Hipo- perquè si em faig un tall i no aviso del tall, es pot infectar.
C. Els símptomes tenen que estar presents en les 1res etapes del desenvolupament
(però es poden manifestar plenament quan les demandes socials excedeixen el límit
de les capacitats del nen).
D. Els símptomes causen deteriorament clínic significatiu en l’àrea social, laboral o
altres àrees importants del funcionament habitual.
E. Les alteracions no s’expliquen millor per la discapacitat intel·lectual o retràs global
del desenvolupament.
Especificar si:

 Amb o sense dèficit intel·lectual acompanyant.

 Amb o sense deteriorament del llenguatge acompanyant.
 Associat a una afecció mèdica o genètica o a un factor ambiental conegut.
 Associat a un altre trastorn del neurodesenvolupament, mental o del
comportament.
 Amb catatonia.

4
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

Dimensions o nivells de gravetats:

Grau 3 → el més sever. Grau 1 → és el menys sever.

Noi de 31 anys, treballa de personal de suport en una escola. Quan va començar a

treballar em venia molt trist perquè deia que tenia problemes en el menjador. El seu
interès restringit eren les seves xarxes de carretera. Les vacances de nadal m’han anat
molt bé, perquè vaig passar per la C-17, després l’autopista, etc. No deixava parlar a
l’altre persona. → Paral·lelament van preparar guions de conversa.

“No sé perquè la gent parla tant, si mirar els canelons del sostre és molt interessant” →
perquè el seu processament d’informació, veia una pagina del llibre i era com si fes una
imatge mental i es llegia un llibre “Los pilares de la tierra” en 1 nit.
3. Tractaments en TEA
Objectius de tractament:
- Comprendre el seu trastorn.
- Treballar la rigidesa → incrementar la flexibilitat (que no hi hagi conductes
restringides).
- Millorar l’autonomia.
- Treballar habilitats comunicatives (entendre les seves emocions i les dels altres,
entendre la comunicació no verbal).
- Incrementar repertori d’interessos.
3.0. Marc històric de la intervenció en TEA
Hi ha hagut una evolució històrica gràcies que hem anat sabent més sobre aquest
trastorn.

En un començament només parlava Leo Caner → autisme de màxim nivell de gravetat

que necessiten MOLT de suport per a tot.

5
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

Després quan es va començar a descriure i saber més del trastorn va ser quan l’auge
del psicoanàlisis → deien que era per culpa de la mare perquè eren molt fredes (no
creuen que sigui un trastorn com a tal, sinó un entorn fred, no càlid, teràpia de joc).
Als anys 60 ja es va començar a fer tot el moviment conductista, en contra de la
psicodinàmica i deia que havíem de millorar la conducta d’aquest nen.

Anys 70 → es desenvolupa el mètode TEACCH que té en compte com és l’autista.

Doctor Lovaas → llibre del mètode d’acció amb autisme a partir de les conductes, amb
antecedents, etc. Mètode Lovaas → avenç perquè se’ls ensenyava als nens mantenir el
contacte ocular.
En els anys 90 apareixen intervencions basades en el perfil neurocognitiu dels nens
amb TEA:

Teoria de la coherència central feble → integrar tota la informació és complicat pels

TEA: contacte ocular, els gestos, expressió facial, el que s’està dient...
Els autistes no assenyalen perquè no saben que a partir de les seves accions,
condicionen als altres → teoria de la ment. Ex: si la professora ens diu i fa el gest de
mirar, ella sabrà que nosaltres mirarem cap a on ha assenyalat amb ella (està
anticipant).
En els anys 2000 apareixen intervencions basades en el fites del desenvolupament1 i
intervencions integrades en l’entorn natural del nen, com Mètode Denver, Floortime,
Relationship Development Intervention (RDI), SCERTS® Model….
1A quina edat ha d’assenyalar, ha de desenvolupar atenció conjunta (ex: jocs circulars
(busquen el joc social) → quan el Pau tira el cotxe i jo li agafo i li dic gamberro que has
tirat el cotxe no el tornis a tirar!, i ell ho torna a tirar perquè riu, i així successivament,
això indica que vol socialitzar i jugar). Però els TEA fan joc paral·lel, no tindrà la capacitat
de centrar l’atenció i per tant, no podran fer un joc cooperatiu.
Intentar fomentar la intencionalitat comunicativa.
No obstant, també sorgeixen un gran nombre d’intervencions dubtoses com:
- LENTES IRLEN
- DOMAN DELACATO
- SACRO-CRANEAL

6
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

- AIBI
- EIP
- DTT …

Els quals no es recomana perquè no tenen evidencia. Una altra cosa és que les activitats
amb animals (ex: Equinoteràpia) puguin ser terapèutiques (activitats complementàries,
que no faciliten estratègies per assolir els objectius), però això no és una teràpia
(professional especialitzat en un mateix tema que facilita unes estratègies per assolir els
objectius).
3.1. Intervencions i evidencia científica

Evidència dèbil →
només Evidència d’eficàcia
Sense evidència Evidència dèbil →
recomanats en
→ no recomanats però recomanats → recomanats
estudis
experimentals
 Doman-  Integració  Promoció de  Màxima
Delacato auditiva competències evidència →
 Lentes de Irlen  Integració socials. Intervencions
 Comunicación sensorial  Sistemes conductuals
facilitada  Psicoteràpies augmentatius / estructurades:
 Terapia expressives alternatius de o Entrenament
psicodinámica  Vitamines i comunicació. a pares.
 Secretina suplements  Sistema TEACCH  Risperidona si hi
 Terapia dietètics (organitzar ha problemes de
antimicótica  Dietes sense l’aula). conducta →
 Tto. Quelantes gluten/caseïna  Teràpia cognitiu Aripiprazol.
 Inmunoterapia conductual.
 Terapia  ISRS.
sacrocraneal  Estimulants:
 Terapias o Atomoxitina.
asistidas con o Antipsicòtics.
animales o Eutimitzants.

El mètode és psicoeducatiu perquè es necessiten moltes hores de tractament (escola,

casa, individual). No hi ha 1 únic model d’intervenció. El terapeuta ha de tenir molt
d’entrenament perquè ha de saber en quin moment es troba i fer les accions
necessàries.
Programes han de demostrar evidència i han de tenir una sèrie de coses (si no les tenen,
ull!): (examen)

- Aplicats de forma primerenca → quan abans fem la intervenció millor:

incrementem la seva funcionalitat i està en ple desenvolupament (plasticitat
cerebral).
- Tingui una programació estructurada (1. Tenir com una agenda del que farem a la
sessió i el pacient veurà de les activitats tindrà un espai i estructurat, 2. Objectius:

7
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

en quin punt està el pacient en el seu tractament i què és el que vull treballar aquell
dia) i intensiva.
- Dirigit per professionals experts.
- Impliquen per tant una instrucció individualitzada i participació familiar
imprescindible → necessiten professionals que els hi deixin estar dins de la sessió.

Intervenció segons enfocament:

 Enfocament cognitiu → ToM, històries socials. (Llibre exemple de la professora en la

mentedibuix del mateix home amb diferents caixes al davant → “a qui li han regalat
unes serps perquè li fan por?”, “aquí li han regalat perquè li agraden molt les serps?”
(cara contenta), aquí els TEA no ho entenen).
Com treballar la teoria de la ment? Treballant de manera molt sistemàtica però
necessita una mínima capacitat cognitiva per interpretar els dibuixos. Objectiu →
generalitzi en el seu entorn.

 Enfocament conductual → conductes instaurar o extingir: tècniques operants.

 Enfocament desenvolupament → basats en les fites del desenvolupament.
 Sistemes augmentatius de comunicació → manca intencionalitat comunicativa
portada a l’extrem acaba fent que les persones no tinguin llenguatge verbal o no
tinguin un LL funcional, per tant, per poder-se comunicar ho poden fer amb el PECS.

TEACCH → metodologia de treball, no és un tractament. Parteix del coneixement,

entendre com són els nens amb autisme.
Quines són les diferències entre el que es pròpiament primerenca (NDBI) i intensiu (EIBI)
a nivell de conducta → mètode Lovaas: utilitzaran les conseqüències i serà una teràpia
molt directiva (terapeuta diu què és el que s’ha de treballar).
Principals intervencions:

 Intervenció conductual precoç i intensiva (EIBI):

8
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

o Són intervencions basades en l’evidencia científica que utilitza els principis de

la conducta i ABA (Applied Behavior Analysis) per ensenyar conductes
adaptatives.
o Pot ser en context natural, contingències i reforçadors pactats.
o Dirigit pel terapeuta → és qui diu quines teràpies fer.
 Intervencions conductuals naturals basades en el desenvolupament (NDBI):
o Intervencions amb els fonaments.
o Estratègies d’ensenyança basades en el desenvolupament/habilitats del nen.
→ es basaran en les habilitats que haurien d’aparèixer. Ex: DENVER.
o Tècniques de conducta aplicada.
o Contextos i contingències naturals. Ex: si jo estic jugant amb el cotxe, et donaré
el tren i quan hagis jugat amb el tren et tornaré a donar el cotxe.
o Control compartit entre el nen i el terapeuta.
3.2. DENVER: programa d’intervenció primerenca (NDBI)
És una intervenció per nens amb TEA d’entre 12 – 36 mesos.
Principis d’aquest model:
- Sally Rogers en el 2000.
- Objectius terapèutics → fites del desenvolupament a cada etapa.
- Farem que la relació entre terapeuta i pacient estigui basat en el joc. → ex: jugo en
el cotxe amb ell i quan em dona atenció li reforço: li farà veure que relacionar-se
amb mi li farà passar-ho bé i per tant, relació terapeuta i nen, el nen és qui marca
el lideratge dels objectius i emfatitza el llenguatge no verbal (expressiu, somriure i
interacció).
- També utilitzarem mètodes ABA → tècniques operants.
- Nen marca el lideratge dels objectius → quines conductes fa el nen i quines hauria
de fer.
- Emfatitza el llenguatge no verbal → interacció, somriure...
Característiques del model DENVER:

- Programa intensiu → 20h: és molt important que els pares hi siguin.

- Fites:
 Atenció conjunta.
 Imitació.
 Comunicació.
 Habilitats cognitives, socials i motores.
 Conducta adaptativa.
 Joc → saber les característiques de tots els tipus de joc. Joc funcional: tinc un
telèfon de joguina si el nen es capaç d’agafar el telèfon i dir com estàs?, etc.
Estic fent que un telèfon l’utilitzo per jugar de telèfon. Joc simbòlic: si tinc una
goma de pollastre i dic vaig a preparar un tortel·lini.

9
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

Si no ho fa de manera espontània, ho haurem de promoure.

3.3. Pla d’intervenció
Objectiu de tractament els haurem de plantejar en funció dels nivells d’afectació
(especificadors: si té llenguatge, etc.) i les diferents àrees del desenvolupament
afectades:

 Tractaments de comunicació i llenguatge.

 Tractaments de relacions i competències socials.
 Tractaments de les conductes repetides i interessos restringits.
Diferents àrees, segons Angel Rivière:

 Desenvolupament social. Criteri A

 Comunicació i llenguatge.
 Anticipació i flexibilitat.
Criteri B
 Simbolització.
Qualsevol dels programes de tractament haurem de tenir en compte quines habilitats
tenen les persones amb TEA:

 Interessos → gran coneixement d’algunes àrees específiques, doncs aquest

coneixement ho haurem d’utilitzar per promocionar algun altra aprenentatge.
 Capacitat per recordar el detalls → memòria pels detalls.
 Processen de manera visual → si el LL és molt més dens, tot el que és informació
visual el que faré és potenciar el suport visual perquè tenen un bon raonament
visual i espaial.
 Sentit ordre i justícia → les normes les tenen molt clares.

3.3.1. INTERVENCIÓ EN COMUNICACIÓ I LLENGUATGE

Objectius i estratègies intervenció comunicació:
1- Garantir les habilitats comunicatives i lingüístiques que el nen ja té, entrenament
per generalitzar.
2- Aprendre noves modalitats de comunicació, SAAC.
3- Incrementar els continguts de la comunicació en les modalitats seleccionades.
4- Fer més complexa la dimensió formal de la modalitat seleccionada (dimensió
pragmàtica).
5- Ensenyar noves dimensions comunicatives. Funció declarativa.
6- Garantir les noves habilitats comunicatives.
Què és la comunicació? Procés d’intercanvi entre persones utilitzant un sistema comú
de símbols, signes i conductes, que permeten expressar idees, desitjos, necessitats i
participar de situacions socials.
- Interès per l’acte de la comunicació més que pel llenguatge en sí.

10
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

- Aparició de tractaments dirigits a la comunicació (no llenguatge) → SISTEMES

AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS COMUNICACIÓ (SAAC).
- Bruner (1985) introdueix concepte de intencionalitat comunicativa.
Els sistemes augmentatius i alternatius de la comunicació (SAAC) és un sistema de codis
no vocal, que té la mateixa finalitat que l’oral: comunicar-se, expressar-se, interactuar
positivament amb l’entorn i modificar-lo amb la seva interacció (Tamarit). Es poden
trobar els següents sistemes:

 Llenguatge de signes → seqüència diferent a l’emissió oral.

 Sistema de signes → signar i parlar a l’hora.
 Sistemes de representacions → representacions gràfiques, objectes, fotos, icones i
paraules.

PECS (Picture Exchange Communication System) → promoure la comunicació

(objectiu), tractament molt generalitzat dels TEA, s’inicia sempre per actes
comunicatius funcionals (nen experimenta directament les conseqüències de la
comunicació), se’ls ensenyar a comunicar.
o Creat per Bondy i Frost (1994).
o El nen inicia comunicació en lloc de l’adult.
o S’ensenya al nen a demanar (conseqüències tangibles + socials).
Com s’estableix intervenció per imatge dels PECS, té 6 fases: (examen)

o Iniciar intercanvi físic → iniciem la comunicació, hi ha un intercanvi físic que hi

ha un llapis i ens els canviem. Posem pictogrames que li agradin i només pugui
agafar-ho des de la meva mà.
o Intercanvi utilitzant un suport: panell de comunicació → demandes
espontànies d’allò que necessiten.
o Discriminació dels pictogrames → cada pictograma ens hem assegurar que ho
identifica.
o Comenci a tenir estructura de frase (amb aquesta fase, ja solucionem moltes
coses) → ex: jo vull aigua, i li ensenyem les estructures més simples del LL.
o Ell sàpiga fer demandes a partir que algú li demani “què vols?”.
o Puguin R allò que li diu i fer algun comentari d’allò que li dius.

11
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

Pictogrames →

3.3.2. INTERVENCIÓ EN LES RELACIONS SOCIALS

 Aïllament / escàs interès social → realitzar accions compartides, ús i promoció del

contacte ocular, expressió emocional compartida (dramatització).
 Respostes intersubjectives primàries → promoció de relacions socials, identificació
i expressió de sentiments.
 Relació social pobre, no atribució d’estats mentals → habilitats Socials Bàsiques,
reconeixement d’expressions facials, Tasques d’atribució d’estats mentals (Teoria de
la Ment, 1er ordre).
 Interès social pels altres → promoció d’interessos adaptatius a l’edat, comprensió
social de situacions específiques, canvi de context, identificació de bromes.
Teoria de la ment: de quina manera progressiva la treballarem?
- Realitzar tasques en atribució d’estats mentals “Teoria de la Ment”:
 Estudis Klin & Vilkmar, 2000 mostraven una millora de l’empatia i perspectiva
social en nens amb S. Asperger.
 Estudi d’Ozonoff i Miller, 1995, fan intervencions 14 sessions individuals, 1h i
mitja amb tasques basades teoria de la ment, aplicades a situacions vida diaria
del nen amb S. Asperger. Millora la comprensió de les emocions.
- La ToM és la capacitat d’atribuir estats mentals i fer atribucions de les altres
persones per entendre i preveure comportaments.
- Nivell de complexitat i avaluació:
 Reconeixement facial emocions.
 Creences de 1r (quins pensament poden tenir els altres: què pot pensar la
Maria) i 2n ordre (què creus que pensa la Maria).
 Comunicacions metafòriques (mentides piadoses) i històries estranyes → ex:
tinc alegria a les flors i m’han regalat unes, dic que moltes gracies pel detall,
m’agraden molt, etc.

12
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

 Baron-Cohen, Leslie, Frith: test de comprensió de “creences falses”: tasca de

Sally i Ana.

INTERVENCIÓ EN GRUP → SCIP (Social Competence Intervention Program): és una

intervenció basada en el teatre per a nens d’entre 8 i 14 anys dins de l’Espectre Autista.
Dissenyat per ajudar als nens a percebre i respondre als aspectes no verbals de les
interaccions socials (expressions facials, llenguatge corporal i to de veu). Les sessions es
divideixen en tres parts:

 INPUT → centrada en les entrades socials, és a dir, en el que percebem de les

situacions socials.
 INTEGRATION → com presentar les senyals socials conjuntament.
 OUTPUT → com respondre apropiadament davant dels altres.

Planificació del programa → nº sessions = 16 (1/setmana):

 INPUT: sessions 1-7.

o Establir la identitat del grup, normes, activitats per establir contacte.
o Expressió i identificació d’emocions → expressions facials, llenguatge corporal,
to de veu.
 INTEGRATION: sessions 8-12.

13
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

o Activitats per ajudar als nens a entendre quin paper juguen algunes senyals,
entendre altres punts de vista.
o Aprendre a resoldre conflictes socials a través del role-playing.
 OUTPUT: sessions 13-16.
o Representació de situacions socials de la vida real.
o Improvisacions en grup.
o Es parla de les bromes i victimitzacions (què fer i com reaccionar).
3.3.3. INTERVENCIÓ EN PATRONS DE CONDUCTA I INTERESSOS

 Tractament conductual:
o Fester i DeMyer demostren empíricament que tècniques operants són eficaces.
o Procediments que necessiten un alt grau d’estructuració per la percepció
d’estímuls discriminatius adaptats a les característiques TEA:
1- Dificultats per reforçador social, el propi terapeuta ha de tenir valor positiu
(reforçador) (Rivière).
2- Objectius ajustats a la seva capacitat cognitiva, competència comunicativa,
lingüística.
3- Molta estructura i control de la situació d’intervenció.
4- Dificultats per generalitzar, en sí mateix és un objectiu terapèutic.
 Programes de teràpia de conducta → Early and Intensive Behavioral Intervention
(EIBI):
o Applied Behaviour Analysis (ABA) → Basat en tècniques de modificació de
conducta. Components: analista de la conducta, pares o educadors i context.
Eficaç si superior a 20 hores setmana.
o Programa Loovas → Programa concret de 40 hores de duració setmana.
Tècniques de modificació de conducta: “Programes conductuals i les tècniques
basades en les teories de l’aprenentatge són elements fonamentals per
fomentar el seu desenvolupament com per afrontar els problemes de
Comportament.” (J. Fuentes et al.)
 Intervenció en rituals:
o Rigidesa conductual → oposició a EE de situacions noves.
o Poc ordre temporal ni espacial = conductes repetitives:
 Estructuració espacial.
 Horari visual, estructuració temporal.
 Motivació per contingències externes R+.
o Rituals simples i resistència al canvi → ansietat davant conductes que no
segueixen ordre:
 Anticipació de canvis.
 Flexibilitat gradual.
 Tècniques d’exposició i dessensibilització sistemàtica.
 Intervenció en interessos restringits:
Objectius:

14
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

o Diversificar i introduir nous interessos.

o Interessos més adaptatius possibles per la seva edat.
o Utilitzar interessos per nous aprenentatges, dins la tasca.
o Utilitzar els interessos com reforç positiu.
o Limitar en l’espai i el temps, negociar la dedicació que no interfereixi en vida
diària.

NO POTENCIAR ELS INTERESSOS → ↑ LA RIGIDESA i ↓ EL CONTACTE SOCIAL!!!

3.3.4. INTERVENCIÓ EN ALTRES CONDUCTES

 Anàlisis situacional de conductes disruptives (disfunció comunicativa):

o Pors idiosincràtiques i alteracions sensorials:
 Dessensibilització sistemàtica.
 Tècniques de relaxació.
o Tècniques de modificació de conducta per a conductes agressives.
 Intervenció no específica de TEA:
o Control d’esfínters (encopresi).
o Hàbits alimentaris → introducció de sòlids i alimentació selectiva
(hipersensibilitat a noves textures).
o Hàbits d’autonomia.
3.3.5. INTERVENCIÓ FAMILIAR
Una família que rep el diagnòstic d’un nen amb autisme, és una família que té un nivell
de patiment elevat. Sent estrès per l’educació que s’ha de donar amb un TEA i més si
no desenvolupa el LL. Ex: no et busca per jugar / no et mira / no aixeca els braços perquè
l’agafis. Si passa tot això els pares tenen la sensació el seu fill no els estima, si no et miro,
si no et contesto, no et busco, com sé que sóc important per ell? Per tant, és una situació
molt d’estrès.

Objectiu d’intervenció → donar recursos per maneig d’aquesta situació.

Els de menys afectació, els pares tenen la sensació que el seu fill és normal i
comuniquen, tenen LL, veuen algunes peculiaritats i moltes d’aquestes els hi costa
d’entendre. I si són pares que es relacionen molt, costa molt de veure-ho. No es veuen
les necessitats fins que les exigeixen de l’entorn augmenten.
Fer la intervenció amb la família és molt important, els temes de psicoeducació s’ha
d’anar incidint.
Tècniques en la intervenció en entrenament a pares:

 Psicoeducació → el 1r dia faig classe teòrica, però després, cadascuna de les coses
que els hi preocupen hem d’explicar el per què i com solucionar-ho. Molt ampli i
continuat al llarg del temps.
 Entrenament conductual → a nivell conductual, un TEA és difícil de manera. Per
tant, es tracta de que en totes aquelles manifestacions de TEA, doncs saber com

15
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

ajudar-lo: aprengui noves conductes per tal que els hi sigui més adaptatiu. Ex:
mètode Loovas o DENVER. La família sempre dins de la intervenció especialment
quan són petitets. Quan és adolescència no és tant necessari que estiguin dins,
només explicar-los amb què treballem.
 Entrenament amb què saber fer amb les HH comunicatives del nen → què pot fer
la mare i el pare perquè hi hagi contacte ocular, jugui al joc simbòlic, que faci gestos
comunicatius, etc.?
Si fem això el que fem és ↑ la seva competència parental, si fem això que suposa sobre
l’estrès? Baixarà, els pares es sentiran més capaços de manejar-lo i entendre, i també
que millori la pròpia conducta autista.

Si ho mirem a base d’objectiu – mètode – eficàcia → Mètode Hannah: intervenció

familiar. Té sèrie de sessions, d’entre 8-12 sessions (però TEA és un tr crònic que portarà
més sessions al final), estructurades a nivell d’educació. Són més directes a la família.
Aquest mètode tracta:

 Rebre informació del TEA.

 Facilitat eines permanents pel maneig de Tr.
 Intercanviar experiències entre famílies → intervenció en grup.
 Utilitzar recursos terapèutics.
Ha demostrat eficàcia respecte qualsevol altra nivell d’intervenció.
Els pares els hem d’especialitzar perquè sigui un temps terapèutic i estimulant i
minimitzar l’impacte del tr.

3.3.6. INTERVENCIÓ ESCOLAR → TEACCH

Aquests nens passen moltes h a les escoles, per tant, el que hem d’aconseguir és que
sigui un espai terapèutic, perquè el tractament del TEA és psicoeducatiu (ensenyar HH
que no desenvolupen) i els professors han d’aplicar estratègies.

TEACCH → mètodes desenvolupat a EEUU, van pensar quines característiques tenen les
persones amb TEA, per poder crear una estructura de treball que puguin estar amb un
nivell d’ansietat ↓ i aprendre el màxim.

 Que tinguin una rutina → horari d’entrada sortida, etc. = estructuració del temps i
aquest temps estigui explicitat de manera visual (pictogrames, en forma d’agenda,
etc.). Quan el nen tingui el seu propi horari, tindrà què ha de fer en cada moment.

16
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

Si jo tinc un horari estructurat i algun dia hi ha un imprevist. Ex: hi havia una activitat
a fora el pati i pluja, el que posarem serà un pictograma amb pluja i les alternatives
al costat.

 Ansietat → la càrrega social, l’escola és constant l’intercanvi amb diferents

persones. Fraccionem el treball amb altres persones, és a dir, temps per fer coses
sol, amb parella i després treball en grup. Però també hi haurà moments lliures. És
crear un sistema de treball que les activitats parlin per sí mateixes.
 Per facilitar aquest horari i agenda, si fem el treball individual, hem de mirar
l’estimulació.
Per tant, els fonaments del mètode TEACCH són:

 Sistema de treball basat en les habilitats de la persona amb autisme, adhesió

rutines, comunicació visual.
 Treball dins d’una estructura física.
 Interès de l’autista i funcionalitat dins joc/treball, la gratificació s’incorpora a la
tasca.
 Treball independent, seqüenciació i autonomia.
 Incorporació gradual de la part social.
 Diferents contextos naturals, feina, casa, escola.

Sistema de treball estructurat: Piràmides → quan hi ha problemes de conducta, hem de

revisar la piràmide perquè un d’aquests elements no s’està fent de manera correcte:

 Estructura física → espais clars.

 Horari individual → un lloc on cada nen té el seu propi horari i ell sap que quan
arriba, mira l’horari i sap el que tindrà. Fer-ho amb pictogrames si té la capacitat de
llegir-los.

17
Tractament cognitiu-conductual infància i adolescència Ànnia Martín

 Sistemes de treball → allà on vaig, em trobaré una sèrie d’activitats que tenen en
compte les meves característiques i fomenten la meva autonomia.
 Rutines i estratègies d’aprenentatge.
 Estructura visual → tot reforçat per imatges, perquè les verbals és efímer.

→ El material per sí mateixos

determinen la tasca que s’han de
fer.

→ Buscar les boles de color morat, etc., i anar-

les classificant → treballem el vocabulari.

→ Associació nº - quantitat: associar que el nº 2

implica tenir 2 boles.

Sistema de treball estructurat:

1- Comunicació receptiva → ajuda a entendre situacions i expectatives

2- Ajuda a l’aprenentatge → aprenen més coneixements utilitzant el canal visual
3- Independència → són més autònoms
4- ↓ nivells d’ansietat, menys sobrecàrrega
5- ↓ problemes de conducta

18