ELS TRASTORNS

DE
L’ ESPECTRE
AUTISTA

LAURA GONZÁLEZ RIESCO

justificació

•ENTENDRE
ENTENDRE ELS TEA:

-Sistema de classificació actual (DSM5)

-Psicoeducació del Trastorn

-Estratègies d’intervenció “globals”.

-Material I webs d’interès.

•Compartir dubtes, inquietuts

CONTINGUTS

•Context

ENTENDRE QUÈ SÓN ELS TEA

•ENTENDRE
-Sistema de classificació I diagnòstic actual

•Estratègies d’intervenció

•Exemples de material I webs d’interès

CONTEXT
http://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/ss6302a1.htm?s_cid=ss6302a1_w

1/68
78% increment des del 2002-2010.
CONTEXT
http://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/ss6302a1.htm?s_cid=ss6302a1_w

El nombre de pacients TEA augmenta un 340% en sis anys i

s'atenen 3.876 casos a Catalunya durant el 2012

La Generalitat impulsa un Pla d'atenció integral a les persones

amb trastorns de l'espectre autista (TEA) i a les seves famílies
CONTEXT
http://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/ss6302a1.htm?s_c
 LA INVESTIGACIÓ MOSTRA QUE LA INTERVENCIÓ
TEMPRANA POT MILLORAR EL DESENVOLUPAMENT
D’AQUESTS NENS (0-36M).

 Als 18 mesos molts símptomes ja estan presents.

 La majoria dels pares detecten anomalies en el desenvolupament dels seus fills abans del 1r any.
 Als 2 anys el diagnòstic de TEA ja és vàlid, fiable i estable.

DE PROMIG, FINS ELS 4 ANYS ELS NENS NO REBEN UN DIAGNÒSTIC

CORRECTE.
 AMB QUINS ALTRES QUADRES SOL CONFONDRE’S?

• Trastorn de la comunicació social

• TDAH
• Psicosis
• TOC
• DI
• Trastorn del llenguatge mixt
 TEA:
De què parlem?

Trastorn del , que es detecta

generalment abans dels 3 anys, i es caracteritzen per
dificultats en la i en l’àrea de la
Debe cumplir los criterios A, B, C y D:
A-Déficits persistentes en la comunicación y en la interacción social en diversos contextos, no atribuibles a un retraso general del
desarrollo, manifestando simultáneamente los tres déficits siguientes:
Déficits en la reciprocidad social y emocional; que pueden abarcar desde un acercamiento social anormal y una incapacidad
para mantener la alternancia en una conversación, pasando por la reducción de intereses, emociones y afectos compartidos,
hasta la ausencia total de iniciativa en la interacción social.
Déficits en las conductas de comunicación no verbal que se usan en la comunicación social; que pueden abarcar desde una
comunicación poco integrada, tanto verbal como no verbal, pasando por anormalidades en el contacto visual y en el lenguaje
corporal, o déficits en la comprensión y uso de la comunicación no verbal, hasta la falta total de expresiones o gestos
faciales.
Déficits en el desarrollo y mantenimiento de relaciones adecuadas al nivel de desarrollo (más allá de las establecidas con los
cuidadores); que pueden abarcar desde dificultades para mantener un comportamiento apropiado a los diferentes contextos
sociales, pasando por las dificultades para compartir juegos imaginativos, hasta la aparente ausencia de interés en las otras
personas.

B-Patrones de comportamiento, intereses o actividades restringidas y repetitivas que se manifiestan al menos en dos de los
siguientes puntos:
Habla, movimientos o manipulación de objetos estereotipada o repetitiva (estereotipias motoras simples, ecolalia,
manipulación repetitiva de objetos o frases idiosincráticas).
Excesiva fijación con las rutinas, los patrones ritualizados de conducta verbal y no verbal, o excesiva resistencia al cambio
(como rituales motores, insistencia en seguir la misma ruta o tomar la misma comida, preguntas repetitivas o extrema
incomodidad motivada por pequeños cambios).
Intereses altamente restrictivos y fijos de intensidad desmesurada (como una fuerte vinculación o preocupación por objetos
inusuales y por intereses excesivamente circunscritos y perseverantes).
Hiper o hipo reactividad a los estímulos sensoriales o inusual interés en aspectos sensoriales del entorno (como aparente
indiferencia al dolor/calor/frío, respuesta adversa a sonidos o texturas específicas, sentido del olfato o del tacto exacerbado,
fascinación por las luces o los objetos que ruedan).

C-Los síntomas deben estar presentes en la primera infancia (pero pueden no llegar a manifiestarse plenamente hasta que las
demandas sociales exceden las limitadas capacidades).

D-La conjunción de síntomas limita y discapacita para el funcionamiento cotidiano.

 Abans…

LLENGUATGE/ CONDUCTA I
COMUNICACIÓ INTERESSOS

RELACIÓ
SOCIAL
 Abans…

AUTISME ASPERGER TGD-NE

Dificultats Dificultats en l’àrea Dificultats en alguna de

en les tres de relació social i les àrees d’afectació però
àrees conducta i manca de criteris per
d’afectació interessos diagnòstic d’Autisme o
Sd.Asperger
 ARA…
CONCEPTE D’ UN SOL ESPECTRE DE L’AUTISME

TR.
AUTISME TGD-NOS
ASPERGER

TRASTORNS DE L’ESPECTRE DE L’AUTISME

 ARA…
2. PASSA DE TRES DOMINIS A DOS GRANS DOMINIS QUE ENGLOBEN
TOTES LES DIFICULTATS

Dèficits Relació
social Patrons
TRASTORN DELrepetitius i
Dèficits
AUTISM ESPECTRE restringits
Comunicació
DE L’ AUTISME de la
Social
Interessos conducta i
Dificultats en interessos
restrictius i
comunicació i
conductes
en llenguatge
repetitives

LENGUATGE
EXPRESSIU
Lord C. and Jones R.M., 2012
LAS 3 ALTERACIONES DE LOS T.E.A SE MANIFIESTAN DE FORMA VARIADA DEPENDIENDO DE:

Nivel Nivel Edad Severidad Trastornos

intelectual lenguaje Trastorno conducta
A • PERSISTENTS DIFICULTATS EN LA COMUNICACIÓ
SOCIAL I INTERACCIÓ, EN DIFERENTS CONTEXTOS:

1 •Dèficits en reciprocitat socioemocional,

socioemocional des d’aproximacions
inapropiades, fracàs de la conversa, fins fracàs en iniciar o
respondre a interacció social

2 •Dèficits en conductes comunicació no verbal,

verbal des de pobre
integració verbal-no verbal, anomalies contacte visual, fins la manca
total d’expressivitat facial

3 •Dificultats pel desenvolupament i manteniment relacions socials,

socials
des de ajustar conductes a diferents context socials fins compartir
joc imaginatiu o fer amics
B • PATRONS DE CONDUCTA REPETITIUS I RESTRICTIUS, INTERESSOS O
ACTIVITATS MANIFESTADES AL MENYS EN 2 DE:

1 • Estereotipes de la parla o moviments motors (frases idiosincràtiques, ús

repetitiu d’objectes)

2 • Insistència en la monotonia, excessiva adherència a rutines, rituals de

comportament verbal o no verbal

3 • Interessos molt restringits i fixes anormals per intensitat o focus d’interès, ex:
forta preocupació o vinculació per objectes

4 • Hiper- o hiporeactivitat a estímuls sensorials o interès inusual per aspectes

sensorials de l’entorn
C • EDAT:“Els
EDAT: símptomes tenen que estar presents en les primeres etapes
del desenvolupament (però es poden manifestar plenament quan les
demandes socials excedeixen el límit de les capacitats del nen)

D •Els símptomes causen deteriorament clínic significatiu en l’àrea

social, laboral

E •Les alteracions no s’expliquen millor per la discapacitat

intel·lectual o retràs global del desenvolupament
 DIMENSIONS O NIVELLS DE
GRAVETAT
NIVELL GRAVETAT COMUNICACIÓ SOCIAL CONDUCTA I INTERESSOS
DSM V

GRAU 3 Mínima comunicació social Important interferència en

Requereix molt vida diària
suport
GRAU 2 Marcat dèficit amb iniciacions Obvies conductes i diferents
Requereix suport limitades o respostes contexts
atípiques
GRAU 1 Inclús amb suport Estranys o excessius però no
Menys sever impediments interferents
Simptomes Presenta algun símptoma en Estranys o excessius però no
subclínics aquest o dos dominis; no interferents
interferencia significativa

Variació dins la Incomoditat social o soletat No interferent

normalitat
Manifestacions
del tea en
l’entorn
educatiu
Manifestacions
del tea en
l’entorn
educatiu
Manifestacions
del tea en
l’entorn
educatiu
Manifestacions
del tea en
l’entorn
educatiu
 DIFICULTADES DE RECIPROCIDAD SOCIO-EMOCIONAL

Disminución para compartir placer con los demás o hacerlo de forma unidireccional (tendencia a ir
a la suya, a tratar de hacer lo que desee en todo momento y querer imponer su voluntad), con
dificultades para aceptar negativas y flexibilizarse ante las demandas y deseos de los demás.

AUSENCIA DE CONDUTAS DE DÉFICIT EN LA FORMACIÓN DE

COMPARTIR AMISTADES

Ausencia de intentos espontáneos de compartir

diversiones, placer, intereses, o aproximaciones a Fracaso en el desarrollo de relaciones con otros niños que
impliquen compartir intereses, actividades y emociones.
otras personas
(p.ej.:no mostrar, acercar o señalar objetos de interés
 DÉFICIT EN LA FORMACIÓN DE AMISTADES
Fracaso en el desarrollo de relaciones con otros niños que
impliquen compartir intereses, actividades y emociones.

NIÑOS NIÑOS ACTIVOS

NIÑOS AISLADOS SOLITARIOS PERO PERO
NIÑOS PASIVOS.
Y SIN INTERÉS. CON UN VINCULO INADEQUADOS
CON ADULTOS. SOCIALMENTE
Marcado deterioro en el uso de múltiples conductas no verbales que regulan la interacción social, tales
como el contacto ocular, la expresión facial, las posturas corporales, y los gestos.

Dificultad para mantener una conversación recíproca en la que fluyen

los comentarios y preguntas entre ambos interlocutores.

Disminución de “charla social”.

-Alteraciones prosódicas (volumen, ritmo, tono, etc peculiares).

-Dificultad para hablar sobre su propio mundo de experiencias

internas.

-Dificultad en el uso e interpretación de conductas no verbales.

 RETRASO EN EL DESARROLLO DEL LENGUAJE

Retraso o ausencia total de desarrollo del lenguaje hablado que no se

acompaña de intentos de compensación mediante el recurso a gestos
alternativos para comunicarse.Habilidades del lenguaje expresivo poco
desarrolladas.

•2-3 meses vocalizaciones

•3-6 meses balbuceo
•9-12 meses primeras palabras
•12-18 meses 20 palabras
•18 meses frases simples
•2 años 300 palabras y frases simples de 2-3
palabras
•3 años 1000 palabras y frases complejas
DIFICULTADES EN EL JUEGO Y EN LA IMAGINACIÓN

Su juego suele ser:

 Uso inapropiado : de pequeños pueden utilizar objetos y
animalitos de manera no apropiada.

 Poco variado y espontáneo: Tendencia a la restricción de

intereses y a actividades repetitivas

 Poco social: Preferencia por un juego solitario, con escasos

momentos de juego compartido.

 Algunos niños de nivel verbal alto pueden inventar un juego de

fantasia pero de naturaleza repetitiva.

 Les puede costar entender normas de juego

 USO ESTEROTIPADO DEL LENGUAJE

Uso estereotipado y repetitivo del lenguaje o uso idiosincrásico de palabras o

frases.

Ecolalia INMEDIATA O DEMORADA

Intercambio erróneo de pronombres ( se refieren a si
mismos con su nombre o con la tercera persona)
lenguaje repetitivo
Uso de palabras inventadas o con significado diferente.

DETERIORO DE LA CAPACIDAD PARA INICIAR Y MANTENER CONVERSACIÓN

INICIAR I MANTENER CONVERSACIÓN SOBRE UN TEMA DE INTERÉS MÚTUO.

III-PATRONES DE CONDUCTA RESTRINGIDOS, REPETITIVOS Y
ESTEREOTIPADOS
  ÍNTERÉS ABSORBENTE Y EXCESIVO

Dedicación apasionada a uno o más intereses que son anormales en su contenido. En

ocasiones, el comportamiento no es anormal en sí, pero sí lo es la intensidad y el
carácter restrictivo con que se produce.
  RUTINAS O RITUALES

Adherencia de apariencia compulsiva a rutinas o rituales específicos carentes de

propósito aparente.

 PREOCUPACIÓN POR PARTES DE OBJETOS

•Preocupación por partes aisladas de los
objetos o por los elementos ajenos a las
funciones propias de los objetos (tales como su
olor, el tacto de su superficie o el ruido o la
vibración que producen).
OTRAS DIFICULTADES ASOCIADAS EN LA INFANCIA

PROBLEMAS DE CONDUCTA
-Oposicionismo
-Rabietas
-Conductas disruptivas

DIFICULTADES DE APRENDIZAJE

-Desmotivación

-Problemas atencionales

-Dificultad de organización y planficación.

OTRAS DIFICULTADES ASOCIADAS EN LA INFANCIA

ALTERACIONES SENSORIALES:
-hiper o hipo reactividad a los estímulos sensoriales (respuesta negativa a sonidos o
texturas específicas, sentido del olfato o tacto exacergado..)

- inusual interés por aspectos sensoriales del entorno (fascinación por las luces, objetos
que giran..).

.
 Modelo dimensional del autismo:
Espectro autista
Dimensión:
severidad en el funcionamiento
Pruebas de CI
Autismo de Autismo de alto
funcionamiento bajo: funcionamiento

Autismo Kanner incluído el SA

CI : 40-70 CI >70 or 85

correlación

Cuadro autista menos

severo.

Cuadro autista severo, Síntomas autistas

síntomas autistas no Diferencias en parámetros de etiología, curso de disminuyen con la edad.
disminuyen con la edad, desarrollo y pronóstico
mas inteligentes
retraso intelectual severo
 Dimensiones

Aislado Pasivo socialmente Activo socialmente pero inapropiado

Habilidad verbal baja Habilidad verbal alta

CI no verbal Bajo CI No. Verbal alto

Funcionamiento diario Bajo Funcionamiento diario ALTO

 Dimensiones

• Sensoriales Trenes, Planetas, dinosaurios, etc. Informática, historia, etc.

• Sin Comorbilidad Epilepsia,

TDAH, etc.

• CI no verbal Bajo CI No. Verbal alto

• Funcionamiento diario Bajo Funcionamiento diario

alto
ETIOLOGIA TEA

INTERACCIÓN
SOCIAL
CAMBIOS EN EL
FUNCIONAMENTO
PSICOLÓGICO

- TEORIA DE LA MENT
- TEORIA DE LA COHERENCIA
COMUNICACIÓN Y
CENTRAL LENGUAJE
- TEORIA DE LES FUNCIONES
EJECUTIVAS

CONDUCTA /
INTERESES
REPETITIVOS
FLEXIBILIDAD
 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ:

1-Comprensió de la “Ment Tea”

“Pensé en lo diferente que sería entender cómo los niños con
TEA miran el mundo y la forma en que eso iba a cambiar el
modo en que miramos a esos niños”

(P.Szatmari)

¿Cómo piensan,
sienten, procesan la
información las
personas con TEA?
En els anys 90 apareixen intervencions basades en el perfil
neurocognitiu dels nens amb TEA:

Teoria de la
Coherència
Central
Teoria de la Funcions
Ment Executives

INTERVENCI
Ó DELS TEA
CREENCES FALSES

ANNA SALLY
CREENCES FALSES
CREENCES FALSES

ON BUSCARÀ L’ANNA LA POMA ?

ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ:

2- Pautes Generals

No existeix un únic model d’intervenció útil per a tots els casos
d’autisme, els models i programes d’intervenció més efectius es
caracteritzen per:

aplicar-se de forma primerenca

tenir una programació estructurada i intensiva

Dirigit per professionals experts.

Implicar una instrucció individualitzada i una participació familiar

(Societat Americana de l’Autisme, 1998; Sigman i Capps,2000;García, Fernández i Fidalgo, 2003).

 Es recomanen programes adreçats a
fomentar :

Comunicació i
llenguatge
FLEXIBILITAT

Interacció
social

Flexibilitat
Conductual

INTERVENCIONS COMPLEMENTÀRIES:
Música, equitació, estimulació sensorial, natació..
OBJECTIUS I ESTRATÈGIES INTERVENCIÓ COMUNICACIÓ

1. Garantir les habilitats comunicatives i lingüístiques que el nen ja té,

entrenament per generalitzar.

2. Aprendre noves modalitats de comunicació, SAAC.

SAAC

3. Incrementar els continguts de la (dimensió pragmàtica :petició, negació; i

semàntica:lèxic).

4. Fer més complexa la dimensió formal de la modalitat seleccionada

(aspectes formals: fonoarticulació i morfosintaxis).

5. Ensenyar noves dimensions comunicatives. Funció declarativa

(pragmàtica).

49
 INTERVENCIÓ àrea COMUNICACIÓ i llenguatge

Interès per l’acte de la comunicació més que pel llenguatge en sí mateix.

Aparició de tractaments dirigits a la comunicació (no llenguatge)

SISTEMES AUGMENTATIUS I ALTERNATIUS COMUNICACIÓ (SAAC) (SAAC)

Bruner (1985) introdueix concepte de

INTENCIONALITAT COMUNICATIVA
COMPETÈNCIA SOCIAL
 TEORIA DE LA MENT
• Capacitat d’atribuir estats mentals i fer atribucions per entendre i preveure
comportaments

• Realitzar tasques en atribució d’estats mentals “Teoria de la Ment”

• Nivells de complexitat i avaluació

 reconeixement facial d’emocions
 creences de primer i segon ordre
 comunicacions metafòriques i històries estranyes
 l’empatia
 l’ expressió emocional a través de la mirada
 judici moral

.
 INTERVENCIÓ EN
L’ ÀREA SOCIAL
Més greu

• AILLAMENT /ESCÀS INTERÉS SOCIAL:

SOCIAL realitzar accions compartides, ús i
promoció del contacte ocular, expressió emocional compartida
(dramatització)

• RESPOSTES INTERSUBJECTIVES PRIMÀRIES promoció de relacions

socials, identificació i expressió de sentiments

• RELACIÓ SOCIAL POBRE, NO ATRIBUCIÓ D’ESTATS MENTALS, habilitats

Socials Bàsiques, reconeixement d’ expressions facials, Tasques d’
atribució d’ estats mentals (Teoria de la Ment, 1er ordre)

• INTERÉS SOCIAL PELS ALTRES, promoció d’ interessos adaptatius a l’edat,

comprensió social de situacions específiques, canvi de context,
identificació de bromes

Menys greu
INTERVENCIÓ EN L’ÀREA DE
CONDUCTA I INTERESSOS
PROGRAMES DE TERÀPIA DE
CONDUCTA

55
 INTERVENCIÓ EN RITUALS

RIGIDESA CONDUCTUAL,
CONDUCTUAL OPOSICIÓ A ESTIMULS DE SITUACIONS NOVES

POC ORDRE TEMPORAL NI ESPACIAL, CONDUCTES REPETITIVES

• Estructuració espacial
• Horari visual, estructuració temporal
• Motivació per contingències externes R+

RITUALS SIMPLES I RESISTÈNCIA AL CANVI, ANSIETAT DAVANT CONDUCTES QUE NO

SEGUEIXEN ORDRE
• Anticipació de canvis
• Flexibilitat gradual
• Tècniques d’exposició i dessensibilització sistemàtica
 INTERVENCIÓ EN RITUALS

 Diversificar, introducció de nous interessos

 Interessos adaptatius per edat

 Utilitzar interessos per nous aprenentatges, dins la tasca

 Utilitzar els interessos com reforç positiu

 Limitar en l’espai i el temps, negociar la dedicació que no interfereixi en vida diària

CONDUCTES PROBLEMA-
Concepte d’Iceberg

FUNCIONS
COMUNICATIVES:

Escapar/evitar una
activitat avorrida,
difícil, estressant

Cridar l’atenció

Frustració per no
aconseguir el que
vol

Auto estimulació
 ANÀLISI FUNCIONAL DE LA CONDUCTA-
Concepte d’Iceberg

ANTECEDENT CONDUCTA CONSEQÜÈNCIA

En L'ANÀLISI FUNCIONAL de la conducta hem d’establir

l'objecte de la conducta i la seva funció. Qualsevol conducta té
una funció, és a dir, aconseguir alguna cosa o generar una
determinada conseqüència.

La pregunta que ens hem de fer és:

QUÈ ACONSEGUEIX EL NEN A TRAVÉS D'AQUESTA

CONDUCTA?
 Antecedents

Una forma senzilla per esbrinar els estímuls o ambients desencadenants seria preguntar-nos el
següent:

Què estava fent abans de realitzar la conducta?

Qui estava present?
Quins sorolls se sentien en aquell moment i el seu volum?
Com és la il·luminació de l'habitació? És molesta?
En quin lloc està i quina hora és?
Què va ser el que se li va demanar o quina activitat estava a punt de fer?
Quan la conducta presenta major intensitat o freqüència?
En quins altres llocs o situacions presenta aquesta conducta?
Davant quines altres persones presenta aquesta conducta?
Quina és la temperatura en aquest moment?
Quina roba porta posada?
 Conseqüències

Les conseqüències que es presenten després de la conducta també són indicadors

de la seva funció.

Les conseqüències són les respostes immediates que rep el nen davant la
conducta que presenta, les quals poden ser positives o negatives.

Les conseqüències les podem identificar amb preguntes com:

Què va succeir immediatament després?

Qui estava present després de la conducta?
Què va ser el que va aconseguir el nen?
Per què o per a què es va comportar així?
ANÀLISI FUNCIONAL DE LA
CONDUCTA
ANTECEDENTS
DIA I HORA CONDUCTA CONSEQUENCIA
PERSONES QUE ESTAN
SITUACIO O LLOC ESTIMULS O ACTIVITAT
PRESENTS

22.1 7:30 No es lleva per anar a Dorm Mare Crida i s’amaga sota el es queda a casa i juga al
escola llencol ordinador

23.1 7:30 Es lleva i no vol anar a Dorm Mare Crida i dona cops i diu es queda a casa i juga al
escola que no vol anar ordinador
Té exàmen de Música

27.1 7:30 No es lleva per anar a Dorm Mare Crida i s’amaga sota el es queda a casa sense
escola llencol jugar al ordinador.
Começa a cridar, donar
cops, etc.
27.1 14:45 Anem fins devant del Caminem Mare No entra a escola gira i Pactem que anira al dia
cole s’en va cap a casa seguent
ANÀLISI FUNCIONAL DE LA CONDUCTA
ANTECEDENTS
DIA I HORA CONDUCTA CONSEQUENCIA
SITUACIO O LLOC ESTIMULS O ACTIVITAT PERSONES QUE ESTAN PRESENTS
 Modificació de Conducta
FLEXIBILITAT:

Equilibri entre adquisició de normes i adaptacions a les seves dificultats.

FUNCIONS
COMUNICATIVES:
-Ensenyar a demanar un descans.
Escapar/evitar -Modificar la tasca per fer-la més interessant
d’una activitat -Fraccionar tasca
avorrida, difícil, -Augmentar l’incentiu.
estressant

Cridar l’atenció -Ensenyar millor maneres de cridar atenció

-Destacar per altres conductes adaptatives

Frustració per no
aconseguir el que -Ensenyar a demorar la gratificació
vol -Ensenyar a tolerar un no per resposta

Auto estimulació
-Tècniques relaxació
-Oferir oportunitatsmenys disruptives d’estimulació
INTERVENCIÓ A L’ ESCOLA
 ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ:
2- Pautes Generals
1-Estructura:
Estructura què s’espera d’ells en cada situació i context (APRENENTATGE
ESTRUCTURAT)

2- Ús de recolzament (visual) per l’aprenentatge

3-Desglosar els aprenentatges en parts més petites per facilitar la tasca. Prioritzar.

4-Gratificar:
Gratificar recompensar, premiar, elogiar..per augmentar les habilitats de llenguatge,
comportament, comunicació, socialització, joc..

5-Tècniques conductuals per al maneig de la conducta.

BASAR-
BASAR-SE EN FORTALESES I
INTERESSOS !!!!
 “Pienso en imágenes. Las palabras son como un segundo
idioma para mí. Traduzco las palabras, tanto las habladas como
las escritas, a películas de cine a todo color, acompañadas de
sonidos, que pasan por mi mente como una cinta de video”

(Temple Grandin, 2006)

 Els recolzaments visuals
• És una clarificació que té per objectiu millorar la
comprensió.

• Objectius específics:
– Millorar la independència
– Anticipació d’esdeveniments
– Millorar la comunicació
– Disminució d’alguns problemes de conducta
– Millorar la competència social.

• Tipus
– Distribució ambiental
– Objectes reals
– Fotografies
– Pictogrames
– Paraula escrita.
 Els recolzaments visuals

• RECOLZAMENTS VISUALS PER MILLORAR LA ESTRUCTURACIÓ TEMPORAL: RUTINES, AGENDES

• RECOLZAMENTS VISUALS PER EXPLICAR DIES ESPECIALS

• RECOLZAMENTS VISUALS PER EXPLICAR LES NORMES DE CONDUCTA

• RECOLZAMENTS VISUALS PER MILLORAR LA MOTIVACIÓ

• RECOLZAMENTS VISUALS PER TREBALLAR LA ELECCIÓ

• RECOLZAMENTS VIDUALS PER MILLORAR LA ORGANITZACIÓ

NORMES A LA CLASSE
RECOLZAMENT VISUAL

A L’AULA:
SISTEMES PER REGULAR LA CONDUCTA:
Puc…no puc

Quan guardem cua al pati per entrar a

classe:

SÍ ESTÀ BÉ:
NORMES

PICTO
REFORÇADOR
 NEGOCIAR LA INFLEXIBILITAT
Si…llavors..

SI LLAVORS
QUAN ESTIC

NO SI
 EM SENTO..

Molt content TRANQUIL TRIST NERVIÓS enfadat FURIÓS

Puc escollir…

RESPIRAR FONS PINTAR RENTAR-

RENTAR-ME LA CARA MIRAR UN CONTE
 APRENENTATGE ESTRUCTURAT

• Sistema de treball basat en les habilitats de la persona amb autisme, adhesió rutines,
comunicació visual

• Treball dins d’una estructura física

• Interès de l’autista i funcionalitat dins joc/treball, la gratificació s’incorpora a la tasca

• Treball independent, seqüenciació i autonomia

• Incorporació gradual de la part social

• Diferents context naturals,

naturals feina, casa, escola
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH

Clave visual

Rutinas y estrategias

Sistemas de trabajo

Horarios visuales

Estructura físicafísica
Estructura
 APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH

1-Estructura física

Estructurar el aula en áreas de trabajo

Colocar el mobiliario en función de la actividad

Establecer límites visuales o físicos claros

Dar información visual sobre el espacio
(función, personas..)

Minimizar distracciones
APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH

1-Estructura física
 APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH

2-Horarios visuales individuales

Los horarios visuales son importantes porque…

a) Ayudan a anticipar la actividad

b) Ayudan a comprender a los niños lo que se

espera de ellos

c) Ayudan a conocer las actividades que se

realizarán en el día y a informar sobre posibles
cambios

d) Ayudan a adquirir autonomía durante las

transiciones
Escribano (2007)
 APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH

2-Horarios visuales individuales

 APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH

3-Sistemas de trabajo

Definición
Sistema que informa visualmente al alumno sobre los aspectos
relevantes en la realización de una tarea:

¿Qué hago y en qué orden?

¿Cuánto hago?

¿Cómo sabré que he terminado?

¿Qué pasará después?

 APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH

3-Sistemas de trabajo

Tipos
De izquierda a derecha Actividades a realizar

Actividades
realizadas

Tortosa y Guillén (2003)

http://www.dotolearn.com/
 APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH

3-Sistemas de trabajo

Tipos
De izquierda a derecha
 APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH

3-Sistemas de trabajo

Tipos
Emparejamiento Escritos

- Tarjeteros
- Ficheros
- Instrucciones en álbum
 APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH

3-Sistemas de trabajo

Tipos Emparejamiento

Tortosa y Guillén (2003)

 APRENENTATGE ESTRUCTURAT:
EL METODO TEACCH

Sistemas de trabajo

Tipos
Autoevaluación

http://www.dotolearn.com/ (Indiana Resorce Center for Autism)

 EL MÉTODO TEACCH (Schopler, década de los setenta)
Presentación basada en la de Rosa Álvarez (Congreso AETAPI 2008)

Principios educacionales

Basarse en fortalezas e intereses

Evaluación cuidadosa y constante

Ayuda para comprender significados

Buscar en esa falta de comprensión la razón de la mayoría
de sus conductas inadecuadas

Colaborar con los padres
• http://mabelfreixesfonoaudiologaargentina.blogspot.com.es/
•
• http://logopediaespecial.blogspot.com.es/
•
• http://atendiendonecesidades.blogspot.com.es/2012/11/ideas-con-
diferentes-instrumentos-y.html

• EL SONIDO DE LA HIERBA AL CRECER

• Do2Learn: http://www.do2learn.com/
• Fundación Andújar
 TEA I NOVES TECNOLOGIES IPAD

• www.iautism

• ARA WORD
• ToM: “En la mente” de Marc Montfort.
• “Hablando nos entendemos los dos”. Hanen Program