Presentació TC en PDI

Trastorns de conducta en persones amb discapacitat intel·lectual
TRASTORNS DE CONDUCTA EN
PERSONES AMB DISCAPACITAT
Ramon Novell
INTEL·LECTUAL (I)
Marta Vilà i Alsina
Susanna Esteba Psiquiatra
Abril 2012
1. Discapacitat intel·lectual
1.1 definició
1.2 gravetat de la discapacitat intel·lectual
1.3 estructura general de la definició de discapacitat intel·lectual de la
AAMR
1.4 tipus de suports segons la seva intensitat
1.5 principis en l’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual
2. Causes de la discapacitat intel·lectual

2.1 prenatals
2.2 perinatals
2.3 postnatals
3. Trastorns de conducta
3.1 definició
3.2 criteris específics dels trastorns de conducta en persones amb DI
3.3 impacte dels trastorns de conducta sobre la persona amb DI
3.4 tipus de conductes desafiadores
3.5 factors que contribueixen en l’aparició dels trastorns de conducta
3.5.1 factors biològics
3.5.1.1 malaltia orgànica
3.5.1.2 epilèpsia
3.5.1.3 afectació sensorial
3.5.1.4 efecte analgèsic-addictiu de les autoagressions
3.5.1.5 fàmacs
3.5.1.6 síndromes genètiques (fenotips conductuals)
3.5.1.7 trastorns psiquiàtrics
3.5.2 factors psicològics
3.5.3 factors socials
4. Avaluació de les alteracions conductuals

4.1 passos a seguir per avaluar la conducta
4.2 anàlisi funcional de la conducta
4.2.1 objectius
4.2.2 instruments
4.2.3 contingències reforçadores
4.3 anàlisi multimodal dels problemes de conducta
4.4 Informe d’avaluació de la conducta
5. Abordatge de les alteracions conductuals

5.1 quan intervenim
5.2 característiques de la intervenció
5.3 avaluar riscos potencials, costos i beneficis de la intervenció
5.4 com intervenir (sobre factors biològics, psicològics i/o socials)
5.5 pla d’intervenció conductual
5.5.1 estratègies proactives
A. Manipulacions ecològiques (sobre factors físics, programàtics i interpersonals)
B. Programació positiva (programa instructiu general, aprenentatge d’habilitats
funcionalment equivalents, aprenentatge d’habilitats de resolució de problemes).
C. Tractament directe (programes de reforç, control d’estímuls, saciació d’estímuls).
5.5.2 estratègies reactives
6. Tractament psicofarmacològic
1. DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
1.1 DEFINICIÓ
Caracteritzada per limitacions significatives en:

•funcionament intel·lectual: significativament inferior a la
mitjana, QI < o = 70, avaluat a través d’un test d’intel·ligència
administrat individualment.
•conducta adaptativa
Inici abans dels 18 anys d’edat.
Conducta adaptativa
conceptuals: llenguatge, lectura, escriptura, maneig dels

diners i autodirecció de la pròpia conducta.
socials: relacions personals, responsabilitat, autoestima,

seguiment de normes, obediència de lleis, evitació del tracte
discriminatori.
pràctiques: activitats de la vida diària, treball, lleure,

manteniment de la seguretat.
1.2 GRAVETAT DE LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
DI lleu
QI entre 50-55 i aproximadament 70
DI moderada
QI entre 35-40 i 50-55
DI grave
QI entre 20-25 i 35-40
DI profunda
QI inferior a 20-25
DI de gravetat no especificada.
1.3 ESTRUCTURA GENERAL DE LA DEFINICIÓ DE DI.

AAMR, 2002
CAPACITATS ENTORNS
HABILITATS LLAR
ADAPTATIVES
ESCOLA / FEINA
INTEL·LIGÈNCIA
COMUNITAT
FUNCIONAMENT
SUPORTS
1.4 TIPUS DE SUPORTS SEGONS LA SEVA INTENSITAT
Intermitent
Suport “quan sigui necessari”. Caracteritzat per la seva naturalesa episòdica.
La persona no sempre necessita els suports o només necessita suport de
curta durada durant transicions del cicle vital (pèrdua del lloc de treball,
agudització d’una malaltia).
Limitat
Intensitat dels suports caracteritzada per la seva persistència temporal per un
temps limitat però no intermitent (entrenament laboral durant un temps
limitat…)
Extens
Suports caracteritzats per la seva regularitat (ex: diaris) en com a mínim
alguns ambients (llar, feina) i sense limitació temporal.
Generalizat
Caracterizats per la seva estabilitat i elevada intensitat; proporcionats en
diferents entorns; amb possibilitat que durin tota la vida.
1.5 PRINCIPIS EN L’ATENCIÓ A LES PERSONES AMB

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL.
Integració
Entesa com la incorporació de la persona amb
discapacitat intel·lectual en la comunitat social, alhora que
la societat s’adapta a les necessitats especials d’aquest
col·lectiu oferint-los els suports que necessiten.
Normalització
Entesa com la utilització de mitjans (persones,
instruments, tècniques, etc) que facilitin al màxim que les
condicions de vida de les persones amb DI (ingressos
econòmics, habitatge, accés a serveis de salut) siguin tan
bones com les d’una persona sense DI i que alhora ajudin
la persona amb DI a millorar o recolzar les seves
habilitats, aparença física, reputació..
Diferència
Entesa com el dret de la persona amb DI a la diferència i,
per tant, a ser atesa de manera que es contemplin les
seves necessitats per les quals caldrà disposar de
“solucions” que responguin als seus requeriments.
Sectorizació
Entesa com el dret que té la persona amb DI a viure a
l’entorn natural al qual està vinculat.
Accesibilitat i desenvolupament
Tota persona ha de tenir accés a serveis i oportunitats que
millorin el seu desenvolupament, autonomia i independència,
productivitat, benestar i capacitat per interaccionar amb els
altres.
1.5 PRINCIPIS EN L’ATENCIÓ A LES PERSONES AMB

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL.
DI
No DI
INTEGRACIÓ
NORMALITZACIÓ
DIFERÈNCIA
SECTORITZACIÓ
ACCESSIBILITAT
Persona amb DI lleu

Persona amb DI que requereix suports limitats en habilitats
de comunicació i socials.
Persona amb DI moderada

Persona amb DI amb necessitat de suports extensos en les
àrees d’habilitats socials i autogovern.
Persona amb DI greu-profunda

Persona amb DI amb necessitat de suports generalitzats en
habilitats de comunicació, autocura, socials, salut i seguretat.
2. CAUSES DE LA DISCAPACITAT
INTEL·LECTUAL
•Desconeguda en aproximadament el 30% dels casos.
•Causes prenatals
•Causes perinatals
•Causes postnatals
2.1 CAUSES PRENATALS
• Trastorns genètics (síndrome de Down, X-fràgil, Prader-

Willi)
• Infeccions intrauterines (rubeola)
• Tòxics intrauterins (alcohol)
• Trastorns del desenvolupament del sistema nerviós
(hidrocefàlia)
• Malnutrició materna
• …
2.2 CAUSES PERINATALS

•Prematuritat
•Sèpsis del part
•Trauma obstètric
•Encefalopatia hipòxico-isquèmica
2.3 CAUSES POSTNATALS
• Malalties adquirides en la infantesa (meningitis, tumor

cerebral, trastorns convulsivants –Lennox-Gastaut, West-,
trastorns tòxico-metabòlics –hipotiroïdisme congènit-)
• Traumatisme cranial
• Malnutrició
• Deprivació afectiva
• Situacions d’abandonament
• Falta d’educació i estimulació
3. TRASTORNS DE CONDUCTA
Per què les persones amb DI presenten amb tanta freqüència
problemes de conducta i/o trastorns psiquiàtrics?
Per què a vegades apareixen de forma imprevisible?
Per què poden ser tan greus?
Com aprenen aquestes conductes?
Per què presenten “explosions” quan se’ls neguen demandes
o quan han d’esperar-se?
Per què no poden controlar-los?
CONDUCTA
ALTERACIONS CONDUCTUALS
Taló d’Aquil·les
de la majoria de serveis
que atenen persones amb DI
EXERCICI 1
Fes una llista de les principals dificultats que es

troben els serveis a l’hora de “respondre” als
trastorns de conducta que poden presentar les
persones amb discapacitat
intel·lectual.
QUÈ VOLEM DIR QUAN PARLEM D’UN “PROBLEMA DE

CONDUCTA”?
A qualsevol de nosaltres ens poden molestar o irritar algunes

conductes dels altres:
Que parlin massa
Que no responguin a les nostres demandes
Que arribin tard a les cites
Que no respectin les normes de trànsit
EXERCICI 2: ANALITZEM LA NOSTRA PRÒPIA

CONDUCTA!!
Actituds que et Què fas davant
molesten dels altres aquestes actituds
Que arribin tard a 1 cita Els ho faig saber
assenyalant el rellotge amb
cara d’enfadat
LES NOSTRES RESPOSTES
Ignorem els aspectes que no ens agraden d’una persona i

ens fixem en les seves qualitats positives.
Intentem que entengui les coses que ens desagraden i
quines coses ens agraden, esperant que en una altra ocasió
ho tingui en compte.
L’ignorem totalment.
Passem el menor temps possible amb ella.
L’evitem.
DE TOTA MANERA:
• Qui no ha sentit la necessitat de respondre de forma hostil,

agressiva o violenta alguna vegada?
• Què ens frena?

– La nostra educació?
– Conèixer i respectar les normes de comportament social?
– Un correcte estat mental i emocional?
– La nostra capacitat d’autocontrol?
EXERCICI 3
CARACTERÍSTIQUES DE
LA CONDUCTA PER SER
CONSIDERADA UN
PROBLEMA?
3.1 DEFINICIÓ DE TRASTORN DE CONDUCTA.
• Inclou un seguit de comportaments anormals des del punt de

vista sòcio-cultural que són d’una intensitat, freqüència i
durada tals que comporten una alta probabilitat de posar en
risc greu la integritat d’un mateix o d’altres, o que comporta
una limitació clara de les activitats de l’individu i una
restricció important de l’accés als recursos i serveis
comunitaris.
Modificat d’Emerson i cols, 1999

LA CONDUCTA COM A PROBLEMA, DE QUÈ DEPÈN?
• De les característiques de la conducta (freqüència, durada

i gravetat).
• D’on i quan té lloc la conducta en qüestió.
• De l’edat de la persona que presenta la conducta.
• De les conseqüències de la conducta sobre la persona que
la presenta, altres persones o l’entorn físic.
• Del grau de tolerància de l’entorn a la conducta i les seves
conseqüències.
• De les normes socials sobre què entenem per “conducta

inadequada” en un determinat context o lloc.
• De la capacitat de l’individu per proporcionar una
explicació creïble sobre la conducta.
• De les creences i actituds de les altres persones de
l’entorn sobre la naturalesa de la discapacitat i les causes
de les alteracions conductuals en persones amb DI.
• De la capacitat de l’entorn per manejar les “disrupcions”
causades per la conducta de la persona amb DI.
• Les conductes desafiadores solen ser versions extremes de

comportaments quotidians. Suposen un repte perquè són
més freqüents, tenen una durada més llarga o són més greus
del que es considera normal.
• Les conseqüències de la conducta són importants per

considerar-la com un problema.
3.2 CRITERIS ESPECÍFICS PER DEFINIR ELS

TRASTORNS DE CONDUCTA EN PERSONES AMB DI
(EMERSON ET AL, 1999).
Per definir una conducta com un problema s’ha de complir, com

a mínim, un dels següents criteris:
• Es dóna com a mínim un cop al dia.
• Impedeix a la persona de participar en activitats adequades al
seu nivell d’habilitats.
• Requereix normalment la intevenció física d’un o més
membres del personal.
• Provoca lesions d’una consideració tal que requereixen
tractament mèdic.
3.3 IMPACTE DE LES ALTERACIONS CONDUCTUALS

SOBRE LA PERSONA AMB DI
ETIQUETA
• Abús
– Reaccions inapropiades de les persones que l’atenen
• Tractament inapropiat
– Sobremedicació, estratègies aversives, contenció física
sostinguda.
• Exclusió, privació i rebuig sistemàtic
– Reducció de l’oportunitat de participar en activitats
comunitàries, limitació de relacions socials.
3.4 TIPUS DE CONDUCTES DESAFIADORES
– Conductes dissocials:
• Posen en perill la integritat física pròpia o la d’altres
• Transgressió clara de las normes socials
– Conductes no dissocials que donen lloc a restricció en

participació i activitats
• Passivitat, aïllament, no col·laborador
3.5 PER QUÈ APAREIXEN LES ALTERACIONS

CONDUCTUALS?
FACTORS PRECIPITANTS / PROTECTORS

FACTORS QUE CONTRIBUEIXEN EN L’APARICIÓ DE

L’ALTERARCIÓ CONDUCTUAL (PREDISPOSEN,
PRECIPITEN I MANTENEN)
ALT
RISC
•Malaltia orgànica •Trets de personalitat

•Epilèpsia •Fortaleses i debilitats
BIOLÒGICS cognirives
•Afectació sensorial PSICOLÒGICS
•Dèficits comunicatius
•Fàrmacs
•Reforç de conductes
•Síndromes desadaptatives
genètiques (fenotips
conductuals) •Baixa autoestima
•Trastorns mentals •Pèrdua de suport
emocional
•Entorn pobre SOCIALS •Esdeveniments vitals
•Abús psicològic, sexual i físic negatius
•Absència d’oportunitats
•Experiències vitals negatives
•Poca participació en activitats quotidianes
•Negació de les necessitats individuals
•Ambient de reprovació
•Grau d’estrés del cuidador
3.6.1 FACTORS BIOLÒGICS
•Malaltia orgànica
•Epilèpsia
BIOLÒGICS
•Afectació sensorial
•Fàrmacs
•Síndromes
genètiques (fenotips
conductuals)
•Trastorns mentals
EXERCICI: COM ET SENTS?
Dolor o discomfort Com et sents?

Em fa mal el cap Irritable, intolerant
3.6.1.1 MALALTIA ORGÀNICA
• Gran necessitat d’atenció sanitària

• Limitació per entendre i comunicar dolències
• Atenció sanitària deficient
20%
ALTERACIÓ CONDUCTA
• Epilèpsia no diagnosticada
• Infeccions ocultes
• Problemes musculars i esquelètics
• Hipotiroïdisme
• Anèmia
• Trastorns cardíacs
• Trastorns gastrointestinals
• Dolor no identificat
• Resposta al dolor causat per una malaltia orgànica.
– Conductes agressives
– Conductes autoagressives
– Cridar
– Trastorns del son
– Agitació
– Inhibició
• Què hem de buscar?
• Infeccions (otitis, tracte urinari, respiratòries, bucals, etc)

• Símptomes que suggereixin úlcera, impactació fecal, litiasi
renal o biliar.
• Si hi ha antecedents de trastorns gastrointestinals
inexplicables, buscar: paràsits, micosis, anticossos contra
gluten.
• Anèmia ferropènica
3.6.1.2 EPILÈPSIA
• Activitat convulsiva com a causa o factor contribuent de

l’alteració de la conducta.
– Activitat pre-ictial (aura): irritabilitat, percepcions
alucinatòries, ansietat aguda.
– Activitat sub-ictial: conductes agressives i autoagressives.
– Activitat post-ictial: confusió, agressió.
3.6.1.3 AFECTACIÓ SENSORIAL

3.6.1.4 HIPÒTESI ANALGÈSICO-ADDICTIVA DE LES

CONDUCTES AUTOAGRESSIVES GREUS
B-endorfines
AUTOAGRESSIÓ Estimulació
analgèsia R+
3.6.1.5 EFECTES SECUNDARIS DELS FÀRMACS

• Psicotrops
– Neurolèptics
• Confusió mental
• Sedació
• Enlentiment
• Extrapiramidals
– Ansiolítics
• Sedació
• Disminució rendiment cognitiu
• Desinhibició
• Hiperactivitat / Augment agressivitat
•Antiepilèptics
Fenobarbital (luminal)
Primidona (mysoline)
Fenitoïna (epilantin, epanutin)
Hiperactivitat
Conductes destructives
Intolerància frustració
Irritabilitat
EXERCICI
Característiques Característiques de la
físiques de les conducta de les
persones amb persones amb
Síndrome de Down Síndrome de Down
Fenotip conductual
• Nyhan (1972): “Behavioral phenotype”

• Flint & Yule (1994):
– Conducta distintiva que es dóna en quasi tots els casos i no
en altres
– Relació directa i específica amb una alteració genètica
• Turk (1995):
– Aspecte de la conducta atribuïble a malaltia subjacent i
que es dóna en etapes primerenques del
desenvolupament
Fenotip conductual
• Més de 5000 síndromes registrades

• Síndrome de Down
• Síndrome de Williams
• Síndrome X Fràgil
• Síndrome de Prader- Willi
• Síndrome de Angelman
• Fenilcetonúria
• Galactosèmia
• Síndrome de Lesch- Nyhan
• Síndrome de Cornelia-Lange
• Síndrome de Rett
3.6.1.6a Síndrome Angelman

• 1:20.000 / 1:30.000
• Autosòmica dominant
• Del·lecció del braç llarg del
cromosoma 15 (15q11-q13)
matern (75%)
• Mutació gen UBE3A
(Ubiquitin-protein-ligasa)
(3-5%)
Síndrome Angelman
• Gestació i naixement normals.
• Consistents (100%)
– Retard en el desenvolupament evident des dels 6-12
mesos d’edat.
– Absència de llenguatge o mínima utilització de les
paraules. Capacitats no verbals conservades.
• Freqüents (80%)
– Microcefàlia als 2 anys, crisis convulsives als 3 anys.
• Associades (20-80%)
– Llengua prominent, mandíbula prominent, boca gran,
dents separades, sialorrea, hipopigmentació, moviments
atàxics, occipital aplanat
Síndrome Angelman. Trets conductuals

• Discapacitat intel·lectual moderada-greu.
• Socialment adaptats. Busquen el contacte físic.
• Hiperactivitat amb dèficit d’atenció.
• Aparença de felicitat i atacs de riure immotivat.
• Pica, rumiació.
• Trastorns del son: dificultat para iniciar i mantenir el son
(5-6h). Agitació i conducta destructiva nocturna.
• quan s’agiten apareix aleteig i picar de mans.
• Fascinació per la música, l’aigua, els miralls, els reflexos i
els plàstics.
3.6.1.6b Síndrome de Prader-Willi

(Microdel·lecció cromosoma 15 d’origen patern)
• Característiques físiques:
– Obesitat
– Hipogonadisme
– Estrabisme, miopia
– Hipopigmentació de pell, ulls i
cabells
• Característiques
conductuals:
– Hiperfàgia
– Trastorn obsessiu-compulsiu
– Autolesions
– Ansietat
Síndrome de Prader-Willi
• Fenotip conductual variable segons edat:

– 1ª infantesa: retard en el desenvolupament, hipotonia,
dificultats en l’alimentació (succió, deglució).
– 2ª infantesa: alçada baixa, hiperfàgia, obesitat, autolesions
(pessics i rascades a la pell, es colpeja el cap), ansietat per
necessitats primàries (menjar), col·lecció d’objectes.
– Adolescència i edat adulta: TOC, hipersòmnia diürna,
alteracions conductuals (oposició, autolesions, rebequeries),
símptomes psicòtics, ansietat, cataplexia.
3.6.1.6c Síndrome X-Fràgil

– Cara allargada, amb
mandíbula prominent i
orelles grans
– Articulacions hiperextensibles
– Estrabisme
– Macroorquidisme
conductuals:
– Hiperactivitat
– Falta d’atenció
– Llenguatge repetitiu (Repetició excessiva del triplet CGG a la
– trets autistes regió Xq27.3 del cromosoma X)
Fenotip Físic Síndrome X-fràgil
• Cara allargada
• Mandíbula i orelles prominents
• Front prominent
• Macrocefàlia
• Paladar ogival
• Maloclusió dentària
• Solc palmar únic
• Pell fina i suau
• Macroorquidisme
Característiques de la conducta en les persones amb

Síndrome del cromosoma X Fràgil
• Hiperactivitat i dèficit d’atenció. • Pobre contacte ocular
• Excessiva timidesa • Conductes autoagressives
• Autisme • Crisis d’angoixa davant frente a
• Aleteig de mans situacions noves
• Sentiment de malestar quan • Conductes de perseveració
multituds, sorolls. • Baixa tolerància a la frustració
• Ansietat social • Poca capacitat d’espera
• Tossudesa • Comportaments impulsius
• Estereotípies de mossegar-se les • El llenguage s’adquireix de forma
mans tardana, parla repetitiva.
• Obsessions
• Mutisme • Nivell de DI variable
3.6.1.6d Síndrome de Down

– Plec palpebral i ulls “rasgats”
– Cara arrodonida
– Orelles petites
– Tendència a l’obesitat
conductuals:
– Tendència a la depressió (x3) i
a la demència Alzheimer en
arribar a l’edat adulta
– Menys Esquizofrènia, T.
Personalitat i T. Conducta
(Trisomia del parell 21)

Síndrome de Down
• Demència:
– Practicament tots els pacients amb SD i més de 40 anys
desevolupen canvis neuronals característics d’Alzheimer
encara que no apareix deteriorament fins més endavant.
– Lai & Williams (1989)
• 8% en el grup de 35-49 anys
• 55% en el grup de 50-59 anys
• 75% en el grup de més de 60 anys
Prevalença de demència en adults amb DI

• Demència en adults amb DI1 La demència es
– 3% > 40 anys i més grans dóna en el 5-6%
– 6% > 60 anys i més grans dels adults majors
– 12% > 80 anys i més grans de 60 anys en la
població
• Demència en adults con SD1 general
– 25% > 40 anys i més grans
– 66% > 60 anys i més grans
• Excepte per la SD les xifres per 60+ es corresponen amb les xifres per
edats de 60+ de la població general.
1Janicki,
M.P. & Dalton, A.J. (2000). Prevalence of dementia and impact on intellectual disability services. Mental
Retardation, 38, 277-289; 2Zigman, W.B., Schupf, N., Devenny, D., et al. (2004). Incidence and prevalence of dementia
in elderly adults with MR without DS. AJMR, 109, 126-141.
D.E.M.E.N.T.I.A. en la Síndrome Down

HIPÒTESIS FACTORS CLAU A CONSIDERAR ACCIONS A REALITZAR
Depressió i altres trastorns Els símptomes solen ser aguts i Explorar cautelosament. Utilitzar
psiquiàtrics fàcilment emmascarats instruments estandaritzats.
Entorn Inclou canvis familiars o que afectin Explorar i informar-se de diverses

a persones conegudes. Canvis fonts.
físics en l’ambient o en la forma de
vida.
Malignitat Especialment gastrointestinal i Examen cautelós, especialment
respiratòria amb manifestacions rectal. Rx toràcica, RMN cerebral
cerebrals
Endocrí, metabòlic - Hipotiroïdisme, diabetis, Proves hormonals (T3, T4, TSH)
menopausa, Vit B12 glucosa, FSH/LH
Neurològic Dèficit visió, audició, compressió Estudi audiomètric i oftalmològic,

medular, m Parkinson, Epilèpsia EEG i exploració neurològica
Tòxics Medicacions (benzodiacepinas i Revisar fàrmacs

neurolèptics) i alcohol
Infeccions Especialment respiratòries i Rx, anàlisi

urinàries
Accidents ACV, traumatismes cranials Examen neurològic, Neuroimatge

Símptomes de depressió i de demència en adults amb

Síndrome de Down
(Aylward y cols, 1995; Burt y cols, 1992; Zigman y cols, 1993)

Símptomes propis tant de la Símptomes de demència Símptomes de depressió
depressió com de demència
Apatia/Inactivitat Convulsions Tristesa.
Pèrdua d’habilitats d’atenció a un Canvis de personalitat. Crisis de plors.
mateix. Devallada de la memòria visual. Cansament fàcil.
Depressió. Pèrdua del llenguatge. Deteriorament psicomotor.
Incontinència. Desorientació. Canvis en la gana.
Retard psicomotor. Preocupació excessiva sobre la Conducta autolesiva.
Irritabilitat. seva propia salut. Conductes agressives.
Falta de cooperació, tossudesa. Incapacitat per orientar-se.
Augment de la dependència. Conducta esterotipada.
Pèrdua d’interés. Trastorn en la seva capacitat
Pèrdua de pes. d’aprenentatge.
Deteriorament emocional. Pèrdua de les seves habilitats
Conducta destructiva. laborals.
Al·lucinacions, deliris. Tremolor fi de dits.
Trastorn del son. Modificacions EEG
Deteriorament intel·lectual.
3.6.1.6e Síndrome Rett
Quasi exclusiu sexe femení.
A. tots els següents:
1. Desenvolupament prenatal i perinatal aparentment normals
2. Desenvolupament psicomotor aparentment normal durant els

primers 5 mesos de vida.
3. Perímetre cranial normal en néixer

B. Tot el següent després del període de normalitat:
1. disminució de la velocidad de creixement del crani entre els 5 i

els 48 mesos.
2. pèrdua de capacitats manuals fines prèviament adquirides.
3. pèrdua precoç de l’interés social.
4. escassa coordinació a l’hora de caminar o en moviments tronc.
5. Deteriorament greu en el desenvolupament del llenguatge +

retard greu en el desenvolupament psicomotor.
.
Síndrome de Rett. Trets conductuals
• Estereotípies
• Reaccions de pànic i ansietat
davant estímuls menors (sorolls
domèstics, situacions noves)
(70%). Es calmen amb música i
contacte físic.
• CAA (50%): mossegar-se mans,
canells i dits.
• Trastorns del son (70%): insomni
1ª h, despertar freqüent,
deambulació, crits i plor nocturn.
• Pica (50%)
3.6.1.6f Esclerosi tuberosa

• Bourneville, 1880
• Epilèpsia
• Lesions dermatològiques
• Masses anormals en alguns òrgans
• Discapacitat Intel·lectual
• Alteració en una porció del cromosoma 9 (gen TSC1- hamartina),
del 16 (gen TSC2 – tuberina) o de l’11. Malaltia hereditària AD
amb penetrància incompleta, majoria de casos per mutacions de
novo
• Pell (taques hipocròmiques, angiofibromes)

• Cervell (tubercles, calcificacions cerebrals, astrocitomes
de cèl·lules gegants).
• Ronyó (angiomiolipomes i quistos renals)
• Cor (rabdomioma o hamartoma)
• Pulmó (poliquistosi, limfoangioliomatosi).
• Retina (hamartomes).
• Vasos sanguinis (displàsies vasculars, aneurismes
cerebrals)
Esclerosi tuberosa i Discapacitat Intel·lectual
Nombre dels tubercles Absència o 1 tubercle frontal

frontals. i inici tardà d’epilèpsia o no
Inici primerenc epilèpsia epilèpsia
40%
60%
Risc dificultats
11% Lleuger D’aprenentatge QI = 93,6
16% Moderat
35% greu - profund QI normal D.I.
3.6.1.6g Síndrome de Williams
• 1:20.000 / 1:25.000
• Herència autosòmica
dominant
• Microdel·lecció cromosoma
7 (7q11,23) (elastina)
• Trastorns del
desenvolupament vascular,
conectiu i SNC
• Fàscies de gnomo
• Trets facials típics (cara “gnomo”, front estret, augment de

teixit al voltant dels ulls, mandíbula petita, llavis grossos,
maloclusió dentària…)
• Cardiovasculars (estenosi en alguns vasos sanguinis –sobretot
aorta supravalvular: buf-).
• Endocrino-metabòliques (hipercalcèmia transitòria infantesa)
• sistema músculo-esquelètico (laxitud articular, hèrnies
umbilicals i inguinals, hipotonia, alteracions columna
vertebral)
• Estrenyiment crònic.
• Incontinència urinària.
• Estrabisme. Iris estrellat. Miopia.
Síndrome de Williams. Trets conductuals

• Discapacitat intel·lectual lleugera (5%), moderada (40%) i greu
(55%).
• Desinhibició social. Excessiva atracció cap a l’adult.
• Dèficits en psicomotricitat i integració visuo-espacial.
• Hiperactivitat, falta de concentració.
• Ansietat.
• Trastorns de l’alimentació.
• Tratorns del son.
• Hipersensibilitat als sorolls domèstics.
• Obsessió per determinades activitats, objectes i temes.
• Passió per la música.
3.6.1.6h Síndrome Velo-càrdio-facial
• Associat a microdel·leccions del cromosoma 22q11

• Anomalies cardíaques (defecte septo-ventricular).
• Dismòrfia facial (nas prominent i de punta quadrada, cap
petit)
• Alçada baixa.
• Trastorns de la conducta social. Elevada prevalença
d’esquizofrenia i t. Personalitat.
3.6.1.7 TRASTORN MENTAL
Concepte de Diagnòstic Dual
DISCAPACITAT DD SALUT
INTEL·LECTUAL 20-50% MENTAL
3.6.1.7a Prevalença de Trastorns Psiquiàtrics en DI

• 10-50% dels casos
• 20-35% (en Centres Ocupacionals)
• Alta morbilitat oculta (50%)
• Relació complexa amb problemes conductuals
3.6.1.7b Diagnòstic dels trastorns mentals en persones

amb DI.
ENTENDRE i INTERPRETAR la psicopatologia individual, més
que situar el pacient en un sistema de classificació etiològica
rígid (DSM / ICD).
3.6.1.7c Problemes en l’Avaluació Psiquiàtrica de la DI
• Atribuïbles a
l’individu/informador
• Atribuïbles a
l’entrevistador
• Atribuïbles al mètode
d’avaluació
• Distorsió intel·lectual
Dificultats • Emmascarament psicosocial
atribuïbles a • Exageració de base. Aquiescència
l’individu amb DI • Sentiment fracàs, por, cansament,
problemes lingüístics i fonològics
Dificultats • Emmascarament diagnòstic

atribuïbles a
l’entrevistador • Sentiment de fracàs
Dificultats
• Entrevista
atribuïbles al
mètode • Instruments d’avaluació
d’avaluació estandaritzats
• DISTORSIÓ INTEL·LECTUAL
– Disminució de la capacitat de raonament abstracte i de les

capacitats de comunicació (llenguatge, vocabulari limitat,
pensament reduccionista, dèficits auditius, afàsia receptiva
i expressiva).
DIFICULTAT PER OBSERVAR I DESCRIURE LA PRÒPIA

CONDUCTA I ESTAT
DSM basa els criteris de l’eix I en experiències personals !!

Exemple
• Pensa en una PDI moderada.

• Descriu com expressa la tristesa
• ENMASCARAMENT PSICOSOCIAL
– Efecte de la discapacitat (intel·ligència, relacions

interpersonals i socials) sobre el contingut dels símptomes.
– Empobriment de les experiències vitals.
LA INFORMACIÓ NO TÉ LA RIQUESA I ELS DETALLS QUE

CARCTERITZEN ELS SÍMPTOMES DELS TRASTORNS
PSIQUIÀTRICS SEGONS EL DSM / ICD
Exemple
• Descriu com expressaria una PDI moderada

pensaments relacionats amb “ideació de
grandesa”
• EXAGERACIÓ DE BASE
– Augment de la gravetat i intensitat dels dèficits cognitius i

conductes desadaptatives pre-existents.
DIFICULTAT PER ESTABLIR LES CARACTERÍSTIQUES DE LA

MALALTIA, ELS SÍMPTOMES CLAU I EL SEGUIMENT
POSTERIOR DEL CAS
Els criteris de l’eix I DSM representen alteracions qualitatives de l’estat

mental i no consideren els problemes pre-existents !!
3.6.1.7d Factors de risc per trastorns mentals en

la discapacitat intel·lectual.
Factors biològics
Factors Adaptació Trastorn mental

psicològics psicosocial final o no
Factors
ambientals /
socioculturals
• alteracions en la funció cerebral

• fenotips conductuals
Factors • epilèpsia
biològics
• trastorns endocrins i metabòlics
• discapacitats físiques i sensorials
• fàrmacs
• Dèficit intel·lectual i de memòria

• Alteració del raonament i falta d’iniciativa
• Baixa autoestima
• Problemes d’aprenentatge
Factors • Escassa tolerància a l’estrés i les frustracions
psicològics • Estratègies d’afrontament/mecanismes de defensa
inadequats
• Falta d’habilitats de resolució de problemes
• Dificultats en les relacions socials i altres habilitats

adaptatives
• Problemes relacionals
• Falta de suport emocional
• Distrés i 'burn-out‘ cuidadors

Factors • Diferents estratègies de maneig dels problemes
ambientals per diferents cuidadors
/ socio- • Esdeveniments vitals
culturals
• Dificultats d’accés a serveis
• Falta d’integració sociolaboral
• Demandes excessives
• Rebuig, discriminació
3.6.1.7e Avaluació psicopatològica en persones amb

discapacitat intel·lectual
Avaluació
psicopatològica
A. Fonts B. Sistemes
d’informació diagnòstics
A. Fonts d’informació
Observació
Entrevista (usuari i cuidadors)
Exploracions mèdiques i altres proves
Inventaris, escales, qüestionaris..

Entrevista
1. Antecedents familiars
2. Historial mèdic
3. Antecedents psicosocials
4. Entorn i mesures de suport
5. Personalitat i conducta prèvia
6. Exploració psicopatològica
Exploració psicopatològica
Nivell de consciència Llenguatge

Orientació Pensament
Aparença general i contacte Percepció
Psicomotricitat Trets de personalitat
Atenció-concentració 1. Son
Memòria 2. Alimentació
Estat emocional 3. Altres
Inventaris, escales i qüestionaris útils en l’avaluació

psicopatològica
A. ABS-RC:2 (escala de conducta adaptativa – residències

i comunitat).
B. Mini PAS-ADD (escala d’avaluació per la detecció de
problemes de salut mental en adults amb DI).
C. ICAP (inventari per la planificació de serveis i
programació individual).
D. ABC-ECA (escala de conductes anòmales).
E. DASH-II (avaluació diagnòstica per a discapacitats
greus)
F. DMR (Qüestionari de demència per a persones amb

discapacitat intel·lectual).
G. MAS (escala d’avaluació de la motivació).
H. Llistat de conductes compulsives.
B. Sistemes de diagnòstic
Diagnostic criteria for

learning disability (DC-LD)
Diagnostic Manual for

Intellectual Disability (DM-ID)
Sistema diagnòstic per trastorns mentals en la

discapacitat intel·lectual DC-LD (adaptació CIM)
Eix I. Gravetat de la discapacitat intel·lectual
Eix II. Causa de la discapacitat intel·lectual
Eix III. Trastorns psiquiàtrics

Nivell A: Trastorns del desenvolupament
Nivell B: Malalties mentals
Nivell C: Trastorns de la personalitat
Nivell D: Problemes de conducta
Manual Diagnòstic dels trastorns mentals en persones

amb Discapacitat Intel·lectual DM-ID (adaptació DSM-IV-
TR)
Eix I. Trastorns clínics i altres problemes que poden ser

objecte d’atenció clínica.
Eix II. Trastorns de la personalitat i discapacitat intel·lectual.

Eix III. Malalties mèdiques.
Eix IV. Problemes psicosocials i ambientals.
Eix V. Avaluació de l’activitat global.

3.6.1.7f Tipus de Trastorns Psiquiàtrics en DI.
Trastorns generalitzats del desenvolupament

Trastorn per dèficit d’atenció i comportament perturbador
Trastorns per tics
Delirium i demència
Canvi de personalitat degut a malaltia mèdica
Trastorns relacionats amb substàncies
Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics
Trastorns de l’estat d’ànim
Trastorns d’ansietat
Trastorn obsessiu-compulsiu
Trastorn per estrés postraumàtic
Trastorns somatomorfs, facticis, per simulació i dissociatius
Trastorns sexuals i de la identitat sexual.
Trastorns alimentaris
Trastorns del son
Trastorns del control d’impulsos
Trastorns adaptatius
Trastorns de la personalitat
En la definició dels trastorns mentals:
• Símptomes característics i temporalitat/edat.
• Els símptomes causen malestar clínicament significatiu o

deteriorament social, laboral o d’altres àrees importants de
l’activitat de la persona.
• Els símptomes no s’expliquen millor per la presència d’una

malaltia mèdica, pel consum o abstinència de substàncies
(“drogues” o fàrmacs) o per un altre trastorn mental
(jerarquia).
Jerarquia de síndromes
Síndrome confusional > psicòtic > depressiu > ansiós.

Trastorns generalitzats del desenvolupament

Trastorn autista.
Trastorn de Rett.
Trastorn desintegratiu infantil.
Trastorn d’Asperger.
Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat.

Trastorn autista
1. alteració de la interacció social
2. Alteració de la comunicació
3.Comportament, interessos i activitats restringits, repetitius i

sense propòsit aparent
L’alteració (en alguna d’aquestes 3 àrees) ja és evident abans dels 3

anys d’edat.
Trastorns per dèficit d’atenció i comportament

perturbador
Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat

.
Predomini hiperactivitat-impulsivitat, predomini desatenció o mixt.
En + d’1 ambient.
Significativament ++++ que altres (intensitat desadaptativa i
incoherent amb el nivell de desenvolupament).
Inici<7 anys.
Els símptomes no es deuen a TGD, t. psicòtic, t. estat d’ànim, etc.
•6 o més símptomes de desatenció durant 6 mesos (no atenció als

detalls o errors per descuit, dificultats per a mantenir l’atenció,
sembla que no escolta, no segueix instruccions i no acaba tasquesm
dificultats per organitzar-se, a disgust en tasques que volen un
esforç mental sostingut, perd objectes, es distreu fàcilment, és
descuidat en les
activitats diàries)
•6 o més símptomes d’hiperactivitat-impulsivitat durant 6 mesos

(mou en excés mans o peus o es mou al seient, s’aixeca del seient,
corre o salta excessivamente en situacions inapropiades, li costa
jugar tranquil, "està en marxa“, parla massa, precipita respostes, li
costa esperar el torn, interromp les activitats dels altres)
Delirium i demència
DELIRIUM: inici sobtat, fluctuacions, agreujament nocturn,

al·lucinacions visuals i auditives..
DEMÈNCIA: inici lent i progressiu –excepte en demència vascular-,

afectació: memòria, llenguatge (afàsia), activitats motores
(apràxia), capacitat de reconèixer i identificar objectes i persones
(agnòsia).
Demència
Antoni, 45 anys.
Li costa més entendre les coses, oblida coses, bradipsíquia i
bradicinèsia, no li surt el nom d’alguns objectes, abans es
cordava bé els botons i ja no en sap, ha deixat de pintar i
d’anar a l’hort.
Delirium
Rosa, 58 anys.
Domicili familiar, STO, molt bon funcionament, no trastorns
psiquiàtrics ni alteracions conductuals.
Crisi asmàtica greu que requereix ingrés, oxigenoteràpia,
antibioteràpia i corticoides EV.
De forma sobtada, inquieta, diu que les infermeres li volen
tallar la cama, parla sola.. La clínica millora i empitjora al llarg
del dia.
Canvi de personalitat degut a malaltia

mèdica, tipus agressiu
Sandra, 38 anys.
Desenvolupament psicomotor normal, escola ordinària, molt
bon rendiment, molt sociable..
Craniofaringioma als 9 anys que requereix cirurgia i
radioteràpia.
Molt baixa tolerància a la frustració, demandes contínues,
coprolàlia, heteroagressivitat,
Trastorn autista
Josep, 28 anys.
Empentes i cops de puny a la seva mare, tomba taules i
cadires, cops a portes i altres objectes, crits..
Comença a parlar als 4 anys, a l’escola jugava sol.

Inquietud, crits i agressivitat quan sorolls, canvis.
Paraules aïllades, “paletes”, “mal”..
S’estira a terra…
Trastorns de l’estat d’ànim

Trastorn depressiu major (= depressió)
Trastorn depressiu major recurrent
Trastorn bipolar (tipus I, tipus II).
Trastorn ciclotímic.
Trastorn distímic
Trastorn depressiu no especificat
Trastorn de l’estat d’ànim degut a malaltia mèdica
Trastorn de l’estat d’ànim induït per substàncies

Diagnòstic de Depressió (DI)

Estat Mental Conducta
1. a) Humor deprimit 1. a) Episodis de plorar, no somriure
b) Humor irritable b) Episodis de cridar, insultar, escupir..
2. Pèrdua d’interés en activitats 2. Rebutja activitats (feina/lúdiques)
3. a) Disminució gana 3. a)rebutja menjar / perd pes
b) Augment gana b) ingesta excessiva / augment de pes
4. a) Falta de son 4. a) Dificultat d’inici del son

Despertar-se a mitja nit
Despertar-se de matinada
b) Excés de son b) Dorm més de 12 h o molt sovint.
5. a) Agitació psicomotriu 5. a) Continu anar i venir

b) Retard psicomotor b) Moviments molt lents. Silenciós, aïllat
6. Pèrdua d’energia 6. Excessiu temps enllitat, assegut
7. Pèrdua de confiança en un mateix, 7. Comentaris excessivament negatius

inutilitat
8. Culpabilitat 8. Autoagressió
9. Idees de suïcidi 9. Intents de suïcidi

Diagnòstic de Depressió (DI)
Diagnòstic: a) Com a mínim present durant dues setmanes

b) Sempre presents símptomes 1 o 2
c) 5 símptomes de l’1 al 9
Diagnòstic de Mania
Estat Mental Conducta

1. a) Ànimo expansiu o eufòric 1. a) Excessiu somriure o familiaritat
b) Humor irritable. b) Nivell reduït de tolerància. Episodis de cridar, blasfemar,
escupir a altres…
2. Autoestima elevada o grandiositat 2. Exagerades pretensions d’importància o habilitats.
3. Necessitat de son reduïda 3. En té prou dormint poc (per ex 4 hores/nit).
4. Excessiva loquacitat 4. Episodis de cridar, parlar, cantar..
5. Fuga d’idees. 5. Passa d’un tema a un altre mentre parla
6. Falta de concentració. 6. Conducta molt canviant com a reacció a qualsevol estímul
7. Augment excessiu de l’activitat 7. Continu anar i venir, rarament s’asseu.
8. Impulsivitat 8. Falta de control o de raonament, activitats perilloses, actes

sexuals inapropiats, agressió.
9. Humor ràpidamente canviant 9. Canvis ràpids de molt parlador i agitat a deprimit i callat
Diagnòstic de Mania
Diagnòstic: 1(a)-1(b): un o tots dos han d’estar presents.

si només 1 (a): mínim 3 símptomes del 2 al 8
si només 1(b): mínim 4 símptomes del 2 al 8
Trastorn depressiu major, recurrent
Carme, 68 anys.
Meningitis als 2 anys. Sord-mudesa. Habitualment tranquil·la i
col·laboradora.
Èpoques heteroagressiva i conductes extranyes: s’aïlla,

s’estira per terra, es tapa la cara amb la roba, crida,
incontinència esfínters, irritable i heteroagressiva.
Trastorn bipolar, episodi maníac

Isaac, 42 anys.
Trastorn autista. Als 20 anys, episodis que duren prop d’ 1
mes en què camina contantment d’una banda a l’altre,
repeteix constantment les mateixes frases, dorm 5 hores/dia..
També èpoques al llit, quasi no menja..
No para quiet, obre aixetes, obre i tanca portes, parla molt
ràpid, crida, fa petons a tothom, saluda gent que no coneix,
dorm 5 hores/dia.
Trastorns d’ansietat
Crisi d’angoixa.
Agorafòbia.
Trastorn d’angoixa.
Fòbia específica.
Fòbia social.
Trastorn per estrés agut.
Trastorn d’ansietat generalitzada.
T. D’ansietat degut a malaltia mèdica.
T. D’ansietat induït per substàncies.
Trastorns d’ansietat i DI
• Prevalença 2-4 % i 25 %
• Greu distorsió del funcionament diari, augment de l’ansietat
objetivable i de les conductes d’evitació.
• Fòbies simples.
• PDI Greu i profunda:
– canvis en l’expressió facial
– moviments, verbalitzacions o sorolls sobtats
– Augment de la tensió muscular
– alteració del patró de son.
• Pensament
– Por davant un perill immediat i contundent
– por a morir.
• Emoció Angoixa – Pànic
– Por sentida d’una manera molt sobtada
– Nerviosisme
– Terror
• Biologia
– Experiència aguda de ansietat, acompanyada de símptomes físics:
Dificultat respiratòria (dispnea)
Mareig
Palpitacions
Sudoració
Nàusees
Sensacions extranyes en el cos
Dolor precordial
• Conducta
– Llençar-se a terra – córrer
– Agressivitat (contra un mateix, contra els altres)
Trastorn obsessiu-compulsiu
Obsessions i compulsions:
obsessions:
pensaments, impulsos o imatges recurrents, intrusos i inapropiats, que
causen ansietat/malestar (la persona amb DI sovint no els viu com a
intrusos ni li generen malestar).
no simples preocupacions excessives sobre problemes de la vida real
intent d’ignorar-los, suprimir-los o neutralizar-los (sovint la persona
amb DI no ho fa)
reconeixement que aquests pensaments, impulsos o imatges obsessius
són producte de la pròpia ment (en DI???).
compulsions:
comportaments o actes mentals repetitius i relacionats amb les
obsessions
l’objectiu és la prevenció o reducció del malestar o la prevenció d’algun
esdeveniment negatiu
En algun moment l’individu reconeix que obsessions o compulsions

són excessives o irracionals (la persona amb DI molt rarament).
Els símptomes provoquen un malestar clínic significatiu,
representen una pèrdua de temps o interfereixen marcadament
amb la rutina diària de l’individu, relacions laborals o vida social.
Mònica, 27 anys.
QI 45. Hipotiroïdisme. Epilèpsia. Cardiopatia congènita. Sde
Down.
Doblega tota la roba de la casa -neta i bruta-, es corda i
descorda el velcro de les sabates constantment, les cadires
del menjador han d’estar al seu lloc, bastonets de les orelles
ordenats, pinta col·locada d’una forma determinada, marcs
de fotos a punt de caure del moble.
Agressions i insults quan negativa a l’anterior.
Esquizofrènia paranoide
Francisco, 47 anys.
Hipoacúsia.
Als 20 anys: els veïns pengen la roba per irritar-lo, l’espien a
través del comptador de la llum, li diuen “imbécil”, “vas a
ingresar”, el dimoni li ha posat foc a la gola i ha de beure
molta aigua per apagar-lo.
Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics
Esquizofrènia
A. Símptomes característics (2 o més durant 1 mes)

1. idees delirants (creences errònies “inamovibles” malgrat proves
convincents que no es corresponen amb la realitat).
2. alucinacions
3. llenguatge desorganitzat
4. comportament desorganitzat
5. símptomes negatius (aplanament afectiu, llenguatge “pobre”, falta
de motivació..)
B. Disfunció social/laboral
C. Durada > 6 mesos, > 1 mes de símptomes del Criteri A

D. Exclusió de trastorns esquizoafectiu i de l’estat d’ànim
E. El trastorn no es deu als efectes directes d’una substància o
d’una malaltia mèdica.
F. Si hi ha TGD, per diagnosticar esquizofrèna cal idees delirants o
al·lucinacions durant més d’1 mes
Paranoide
Desorganitzada
Catatònica
Indiferenciada
residual
Guia pel diagnòstic d’esquizofrènia en la DI
• Considerar les afectacions sensorials. Poden ser factors

agreujants.
• El diagnòstic és difícil o impossible en QI< 45
• Les persones poden presentar símptomes similars als psicòtics
pero que en realitat estiguin relacionats amb el nivell de
desenvolupament (“amic imaginari”).
• Registres observacionals de la conducta en persones del grup
D.
• Poden tenir dificultats per a reconèixer els seus

pensaments com a “propis”, atribuint-los a altres sense
que pugui considerar-se com a “interferència del
pensament”.
• Tenir en compte que la família, cuidadors, professionals,
etc, exerceixen un “gran control” sobre les seves vides, i la
persona pot sentir que “els altres la controlen”.
• Corroborar i verificar les al·lucinacions: en preguntar sobre
les “al·lucinacions auditives” és útil fer-ho en diferents
ocasions.
• Tenir en compte que els “símptomes negatius” poden ser
deguts a altres causes (p.e. Medicació, entorns poc
estimulants...)
Trastorn psicòtic breu (criteri A entre 1 dia i 1 mes)
Trastorn esquizofreniforme (criteri A entre 1 i 6 mesos)

Trastorn esquizoafectiu
Trastorn delirant
Trastorn psicòtic compartit

Trastorn psicòtic degut a malatia mèdica
Trastorn psicòtic induït per substàncies
Trastorn psicòtic no especificat

Trastorns del son

Dissòmnies
Insomni primari. Hipersòmnia primària. Narcolèpsia. Trastorn del son
relacionat amb la respiració. Trastorn del ritme circadià. Dissòmnia no
especificada.
Parassòmnies
Malsons. Terrors nocturns. Sonambulisme.
Trastorns del son relacionats amb un altre trastorn mental.
Trastorn del son degut a malaltia mèdica.
Trastorn del son induït per substàncies.

Factors que poden alterar el son en persones amb DI

• Epilèpsia (50% en DI profunda).
• Espasmes musculars i contractures.
• Dificultat per canviar de posició en el llit.
• Alteracions sensorials.
• Incontinència urinària.
• Trastorns mentals (ansietat, depressió, mania, etc)
• Fenotips concuctuals:
– Sind. Down (Clausen, 1977)
– Fenilcetonúria (Achulte, 1973)
– Mucopolissacaridosi(Mahowald, 1989)
– Smith-Magenis (Colley, 1990)
– Prader Willi (Herz, 1993)
– Rubinstein-Taybi (Zucconi, 1993)
– Rett
– Esclerosis tuberosa (Hunt, 1994)
• malalties físiques
– hernia esofàgica
• Factors físics de l’entorn
llum, temperatura, soroll, persones per habitatge
• Necessitats programàtiques.
• Consum de substàncies estimulants
• Fàrmacs
Trastorns somatomorfs, facticis, simulació i dissociatius

Trastorns somatomorfs:
T de somatització, T de conversió, T per dolor, Hipocondria, T dismòrfic
corporal, T somatomorf no especificat.
Trastorn factici
Fingeix o es provoca símptomes intencionadament. Vol el paper de malalt
(atencions).
Trastorn simulació
Fingeix o es provoca símptomes intencionadament. Incentius externs
(baixa, indemnització..).
Trastorns dissociatius (trastorn d’identitat dissociatiu, fuga dissociativa,

amnèsia dissociativa, trastorn de despersonalització)
Trastorns del control d’impulsos

Trastorn explosiu intermitent.
Cleptomania.
Piromania.
Joc patològic.
Tricotilomania.
Trastorn del control d’impulsos no especificat.
Trastorn explosiu intermitent

Diversos episodis aïllats de dificultat per controlar elss impulsos
agressius, que donen lloc a violència o a destrucció de la
propietat.
El grau d’agressivitat durant els episodis és desproporcionat

respecte a la intensitat de qualsevol estressor psicosocial
precipitant.
Trastorns adaptatius
A. L’aparició de símptomes emocionals o comportamentals com a
resposta a un estressor identificable té lloc en els 3 mesos
següents a la presència de l’estressor.
B. Aquests símptomes o comportaments s’expressen amb:
1.malestar superior a l’esperable
2. deteriorament significatiu de l’activitat.
C. No compleix criteris per un altre trastorn.
D. No és una reacció de dol.
E. Quan desapareix l’estressor, els símptomes no duren més de 6
mesos.
3.6.2 FACTORS PSICOLÒGICS
•Trets de personalitat
•Fortaleses i debilitats
cognirives
PSICOLÒGICS
•Dèficits comunicatius
•Reforç de conductes
desadaptatives
•Baixa autoestima
•Pèrdua de suport
emocional
•Esdeveniments vitals
negatius
Trastorns de la personalitat
Forma personal i particular de “vivenciar” i interaccionar amb
l’entorn i amb els altres que “dóna problemes” al propi individu i
que sovint genera reaccions negatives en els altres. Patrons de
conducta i d’experiència interna que es desvien marcadament
del que és “normal” o esperable.
Es relacionen amb mecanismes d’afrontament i resposta a l’estrés,
cognició, afectivitat, control d’impulsos i necessitats.
Prevalença superior a població general (27% vs 13%). En la DI,
solapament entre dificultats en conducta adaptativa (social) i
trastorns de personalitat.
TP clúster A (“rars”, independents): esquizoide, paranoide,

esquizotípic.
TP clúster B (dependents, teatrals, immadurs, impulsius,

demandants): narcisista, histriònic, límit, antisocial.
TP clúster C (ansiosos, temorosos): evitatiu, dependent, obsessiu-

compulsiu.
Trastorn límit de la personalitat

Forma personal i particular de “vivenciar” i interaccionar amb
l’entorn i amb els altres que “dóna problemes” al propi
individu i genera reaccions negatives en els altres,
caracteritzat per inestabilitat en les relacions interpersonals
(idealització-devaluació), l’autoimatge i l’afectivitat
(fluctuacions constants, “reaccions exagerades de
frustració/malestar”), impulsivitat, sentiments de ràbia/ira
“inapropiats”, sensació “crònica” de buidor, amenaces o
gestos autolesius o autolítics, esforços frenètics per evitar
1 abandonament.
Trastorn histriònic de la personalitat

Patró general d’excessiva emotivitat i recerca d’atenció, amb
5 o + dels següents ítems:
1. no se sent còmode en situacions en què no és el centre
d’atenció.
2. la interacció amb els altres caracteritzada per un
comportament sexualment seductor o provocador.
3. expressió emocional superficial i ràpidament canviant.
4. utilitza l’aspecte físic per cridar l’atenció.
5. forma de parlar excessivament subjectiva i sense
matissos.
6. autodramatització, teatralitat i exagerada expressió

emocional.
7. suggestionable.
8. considera les seves relacions més íntimes del que són
en realitat.
3.6.3 FACTORS SOCIALS
SOCIALS
•Entorn pobre
•Abús psicològic, sexual i físic
•Absència d’oportunitats
•Experiències vitals negatives
•Poca participació en activitats
quotidianes
•Negació de les necessitats individuals
•Ambient de reprovació
•Grau d’estrés del cuidador
3.6.3a Relació entre l’Entorn i les conductes

adaptatives.
+
Mida petita unitat
residencial
Conducta adaptativa
Estimulació ambiental
Integració Comunitària
Implicació a l’hora de
Salut pendre decisions
-
• PRÒTESI ARQUITECTÒNICA
– Quan les característiques físiques de l’entorn on viu la
persona afavoreixen la seva competència, la seva
independència i conductes socials apropiades.
• DIÀTESI ARQUITECTÒNICA
– Quan les característiques físiques de l’entorn dificulten
l’expressió d’un grau més elevat d’autonomia i capacitats.
3.6.3b Relació entorn - conducta

Thompson i cols, 1996
• 1. La interacció positiva PAD - usuari correlaciona directament amb

ambients familiars en unitats residencials petites (p<0.01).
• 2. Les conductes agressives són inversament proporcionals a la
semblança amb una llar familiar (p<0.05).
• 3. Les persones que viuen en ambients similars a una llar familiar
participen més en taques que promouen la independència (p<0.06),
incloent activitats de cuina (p<0.024) o activitats solitàries (p<0.009).
• 4. Les persones en entorns “assistencials” tenen més tendència a la
inactivitat (p<0.005) i a realitzar conductes esterotipades
autoestimuladores (p<0.002).
N= 80 / Nivell= moderat, greu

Presentació TC en PDI

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Presentació TC en PDI

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Trastorns de conducta en persones amb discapacitat intel·lectual

2. Causes de la discapacitat intel·lectual

4. Avaluació de les alteracions conductuals

5. Abordatge de les alteracions conductuals

Caracteritzada per limitacions significatives en:

conceptuals: llenguatge, lectura, escriptura, maneig dels

socials: relacions personals, responsabilitat, autoestima,

pràctiques: activitats de la vida diària, treball, lleure,

1.2 GRAVETAT DE LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

1.3 ESTRUCTURA GENERAL DE LA DEFINICIÓ DE DI.

1.4 TIPUS DE SUPORTS SEGONS LA SEVA INTENSITAT

1.5 PRINCIPIS EN L’ATENCIÓ A LES PERSONES AMB

1.5 PRINCIPIS EN L’ATENCIÓ A LES PERSONES AMB

Persona amb DI lleu

Persona amb DI moderada

Persona amb DI greu-profunda

2.1 CAUSES PRENATALS

• Trastorns genètics (síndrome de Down, X-fràgil, Prader-

2.2 CAUSES PERINATALS

2.3 CAUSES POSTNATALS

• Malalties adquirides en la infantesa (meningitis, tumor

Fes una llista de les principals dificultats que es

QUÈ VOLEM DIR QUAN PARLEM D’UN “PROBLEMA DE

A qualsevol de nosaltres ens poden molestar o irritar algunes

EXERCICI 2: ANALITZEM LA NOSTRA PRÒPIA

LES NOSTRES RESPOSTES

Ignorem els aspectes que no ens agraden d’una persona i

• Qui no ha sentit la necessitat de respondre de forma hostil,

• Què ens frena?

3.1 DEFINICIÓ DE TRASTORN DE CONDUCTA.

• Inclou un seguit de comportaments anormals des del punt de

Modificat d’Emerson i cols, 1999

LA CONDUCTA COM A PROBLEMA, DE QUÈ DEPÈN?

• De les característiques de la conducta (freqüència, durada

• De les normes socials sobre què entenem per “conducta

• Les conductes desafiadores solen ser versions extremes de

• Les conseqüències de la conducta són importants per

3.2 CRITERIS ESPECÍFICS PER DEFINIR ELS

Per definir una conducta com un problema s’ha de complir, com

3.3 IMPACTE DE LES ALTERACIONS CONDUCTUALS

3.4 TIPUS DE CONDUCTES DESAFIADORES

– Conductes no dissocials que donen lloc a restricció en

3.5 PER QUÈ APAREIXEN LES ALTERACIONS

FACTORS PRECIPITANTS / PROTECTORS

FACTORS QUE CONTRIBUEIXEN EN L’APARICIÓ DE

•Malaltia orgànica •Trets de personalitat

3.6.1 FACTORS BIOLÒGICS

EXERCICI: COM ET SENTS?

Dolor o discomfort Com et sents?

3.6.1.1 MALALTIA ORGÀNICA

• Gran necessitat d’atenció sanitària

• Resposta al dolor causat per una malaltia orgànica.

• Què hem de buscar?

• Infeccions (otitis, tracte urinari, respiratòries, bucals, etc)

• Activitat convulsiva com a causa o factor contribuent de

3.6.1.3 AFECTACIÓ SENSORIAL

3.6.1.4 HIPÒTESI ANALGÈSICO-ADDICTIVA DE LES

3.6.1.5 EFECTES SECUNDARIS DELS FÀRMACS

• Nyhan (1972): “Behavioral phenotype”

• Més de 5000 síndromes registrades

3.6.1.6a Síndrome Angelman

Síndrome Angelman. Trets conductuals

3.6.1.6b Síndrome de Prader-Willi

• Fenotip conductual variable segons edat: