Tema 8

TEMA 8.
La Discapacitat intel·lectual
La discapac itat intel·lectual és un f uncionament intel·lect ual situat
signif icat ivament per sota de la mitjana, que està present des del
naixement o la primera inf ància i que causa limitacions per dur a
terme les act ivitats n ormals de la vida diària.
La discapac itat intel·lectual pot ser genètica o c ons eq üènc ia
d'un trastorn q ue per judic a el desen volupament cerebral.
La majoria de ls nens amb disc apac itat intel·lectual no
desenvolupen símp tomes evidents f ins arribar a l'edat
preescolar.
El diagnòstic es basa en e ls r esultats de les proves
convencionals.
La cura prenat al ad equat redueix el risc de tenir un f ill amb
disc apacitat inte l·lec tual.
El suport per part de mo lts es pec ialistes, la teràpia i
l'educac ió espec ial ajuden els nens a acons eg uir el major
nivell de f uncionament poss ib le.
La dis capacit at intel· le ctua l és un trastorn del
neurodesenvolupament. (El terme trastorns de desenvolupament ha
de substituir per trastorns del neurodesenvo lupament, més prec ís.
Els trastorns de l neurodes envolupament són trastorns amb base
neurològic a que poden af ectar l' adquisic ió, retenció o aplicació
d'habilitats espec íf iques o conju nts d' inf ormació . Co ns isteixen en
64
alterac ions en l'aten ció, la memòria, la percepc ió, e l lle nguatge, la
resolució de problemes o la interacc ió social).
Aquests trastorns poden ser lleus i f àcilment abor dables amb
inter vencions conductuals i educatives o més greus, de manera que
els nens af ectats requere ixin un suport educat iu part icular.
La dis capacitat intel·lectual (DI) no és un trastorn mèdic esp ecíf ic,
com ho són la pneumònia o la f aringitis, i tampoc és un trast orn de
la salut mental. Les person es af ectades tenen un f unc ionament
inte l·lectual signif icativament baix, el que prou greu per limitar la
seva ca pac itat per af rontar una o més activitats de la vida diàr ia
(habilitats ad aptat ives) de tal man era q ue requereixen ajuda
permanent.
Les habilitats adaptatives es pod en c lass if icar en diverses àrees:
Àrea con ceptual: competènc ia en la memòria, la lectura,
l' escr iptura i les mat emàtiques.
Àrea s ocial: con sciència de ls pensaments dels a ltres i dels
seus sent iments, hab ilitats interpers onals i sent it de la realit at
social.
Àrea pràct ica: cura personal, org anit zac ió de tasques (per al
treball o l'escola), administració de diners, i s alut i seguretat.
Les pers ones amb dis capacit at int el·lectu al present en
dif erents graus de deterior ament q ue poden anar des d e lleus
a prof unds. Tot i que el deteriorament està causat
f onamentalment pel f uncionament intel· lectual disminuït (que
habitualment es mes ura per mitjà de proves estandardit zade s
UGT Diputac ió Barcelona 65

d'intel·ligènc ia), l'impacte so bre la vida de la pers ona depèn
més de la quantitat de suport que la per sona requereix. Per
exemp le, una persona que només prese nta un lleu
deteriorament segons una prova d'intel·ligència pot tenir tan
poq ues habilitats d'a daptac ió q ue req uereixi un ampli suport.
El suport es classif ica com:
Intermitent: es necessita su port ocasional
Limitat: suport com, per exemple, un p rograma diari en un
taller sup ervisat.
Profun d: un alt nivell de su port per a totes les act ivitats
diàries, el què inclou la possibilitat d’unes atenc io ns
especia lit zad es e xha ustive s.
Causes
La discapacitat intel·lectual pot tenir el seu origen en una à mplia
varietat de c ircumstàncies mèdiques i am bientals. Algunes mala lties
són genèt iq ues. Alg unes s ón pr esents abans o en el moment de la
concepció, i altres es produeixen durant l'embaràs, durant el part o
després de l naixement. El f actor comú és que algun a cos a af ecta el
creixement i el desen volupament de l cer vell. F ins i tot amb els ú ltims
avenç os e n genèt ica, especialment les tècniques d'a nàlisi de ls
cromosomes, sovint no es pot ident if icar una causa espec ífica de la
discapac itat intel·lectual.
Alg unes causes q ue poden ocórrer:
66
Ab ans de la concep ció o en aquest a:
o T rastorns hereditaris (com f enilc etonúr ia, malalt ia de
T ay-Sachs, neurof ibromatosis, hipot iroïdisme,
s índrome del cromos oma X f ràg il)
o Anomalies cromos òmiques (com el S ín drome de Do wn)
Durant l’embaràs:
o Dèf icit greu de la nutrició materna
o Inf eccions per virus de la immunodef ic iènc ia humana,
citomegalovirus, virus de l’her pes simple,
toxoplasmos is, rubèola o virus Zik a.
o Alcohol (trastorn de l’esp ectre alcoh òlic f etal)
o Fàrmacs ( com la f enitoïna, el valproat, la isotret ino ina
i e ls ant ineoplàst ics [q uimioteràpic s])
o Desen volupament anòmal del cervell (com quist
parenc ef àlic, heterotpia de la subst ànc ia gris i
encef aloc ele)
o Preeclàmps ia i n aixements múltiples (com bessons o
trigèmins)
Durant el naixemen t
o Man ca d ’oxig en (hipòxia)
o Prematuritat extrema
Després d el naixem ent
o Inf eccions de l’en cèf al (com la me ning it is i la
encef alitis)
o T raumatisme cranial greu

o Dèf icit a la nutr ic ió de l’inf ant
o Aban dó emoc ional greu o maltractame nt psicològic
verba l o f ís ic
o Verins (com e l plom i el mercuri)
o T umors cerebrals i els seus tractaments
Símptomes
Alg uns nens amb discapac itat intel·lectua l poden presentar
anoma lies e vidents al néixer o poc d esprés.
Aquestes anomalies poden ser: f ís iques o neurològiques, i inclouen
caracter ístiques f acials inhabituals, mida del c ap (molt gran o molt
petit), malf ormacions a les mans o als peus i altres anomalies
diverses.
A vegades aquests nens t enen un aspe cte normal però presenten
altres signes de malalt ia greu, com: convu ls io ns, letarg ia, vòmits,
olor anòmal de l'orina i trastorns en l' alimentació i e n el creixement
normal.
Durant el seu prim er any de vida, mo lts nens amb disc apac itat
intel·lectual més g reu tenen un desenvolupament motor tardà i són
lents p er rodar sobre si mateixos, seur e i aixecar-se.
No obstant això, la majoria d els nens amb disc apacitat intel·lectual
(DI) no presenten s ímptomes percept ibles f ins al període pre-
escolar. Els s ímptomes es man if esten a e dat primerenca en els més
greument af ectats. En general, el primer problema q ue no ten els
pares és un retard en el desenvolupament del llenguatg e. Els nens
amb discapacitat int el· lectual són lents per utilit zar paraule s, unir
68
paraules i parlar amb f rases completes. El seu desenvolupament
social és de veg ades lent a causa de la deterior ació cognitiva i a les
def iciències del llenguatge. Els nens amb discapac itat int el·lectual
pode n ser lents per aprendre a vestir-s e i a alimentar-se per si
mateixos. Alguns pares no cons id eren la poss ibilitat d'una
def iciència cognit iva f ins que el nen està a l'escola o en un c entre
preescolar i es demostra una incapacitat per mantenir les
expectat ives normals per la s eva edat.
Els nens amb d isc apacitat intel·lectual són més propenso s que
altres a tenir proble mes de comportament, com a crisi explo sive s,
rebequeries i com portament f ísicament ag ressiu o aut olesiu.
Aquestes con ductes es relacionen f reqüentment amb situacio ns
f rustrants espec íf iques, desencaden ades per la inc apacitat de
comun icar-se i de controlar els impulsos. Els nens més, que sole n
ser ing enus i crèduls per a la se va edat, són f àcilment víctimes
d'altres q ue s'aprof iten d'ells o es deixen portar a comportam ents i
conductes improcedents.
Entre e l 20 i e l 35% de les persones amb def iciènc ia intel·lectual
(DI) també presenten trastorns de la salut mental. Són f reqüents
sobretot l'ansietat i la depressió, es pec ialment en els nens que són
conscients de s er dif erents de ls s eus c ompanys o que s ón as setjats
i maltract ats caus a de la seva discapac it at.
Diagnòstic
Detecc ió prenatal

Pro ves de cribratge de el desenvolu pament
Pro ves f ormals intel· lectuals i d'h abilitats
Pro ves de d iagnòst ic per la imatge
Pro ves genèt iques i de la borator i
Es poden realit zar proves de cribrat ge abans de l na ixement
(cribratge prenatal) per determinar si el f etus presenta certes
anomalies, incloent certs trastorns g enètics, q ue poden causar
discapac itat intel·lectual.
Des del naixement, el creixement i des envolupament, incloent la
capac itat cognit iva, s'avaluen d e f orma rutinària en les vis it es de
nen sa.
Quan els metges sospiten una discapac itat intel· lectual, els nens
són avaluats per equips de prof essionals, incloent per sonal
d'inter venc ió primer enca o perso nal escolar, un metge d'atenció
primària, un neuròleg pediàtric o un pediatre de el
desenvolupament, un psicòleg, un logopeda, un terapeuta
ocupacional o un f isioterap euta, un educ ador e special, un
treballador soc ial o un prof essiona l de la inf ermeria. Quan hi ha
sospita de discapac itat intel· lectual, aquests prof essionals a valuen
a l'inf ant mitjançant proves de f uncionament intel·lectual i recerca
d'una ca usa.
Tot i que la caus a de la def iciència int el·lectual de l' inf ant sigui
irreversible, la ident if icac ió del trastorn causant permet predir la
f utura evolució de l'inf ant, evitar alt res pèrdues d' habilit ats,
planif icar qualsevol intervenc ió q ue pugui augmentar el nivell de
70
f uncionament i asse ssorar els pares per s i hi ha ris c de tenir un altre
f ill amb el mateix trastorn.
* Detecc ió prenatal
Durant l'embaràs es realit zen certes proves, com ec og raf ia,
amniocentes i, biòpsia de ve llosit ats coriòniques i diverses
anàlisis de sang, com el cribratge quàdruple, per tal
d'identif icar malalt ies q ue sovint donen lloc a una discapacitat
inte l·lectual. Freqüentment es practica una amniocentesi o
una biòps ia de ve llositats coriòniques a les embarassa des de
més de 35 anys d'edat perquè presenten un risc elevat de tenir
un nadó amb sín drome de Down; aquest es proves també es
practiquen amb f reqüència a les embarassa des amb
antecedents f amiliars de trastorns m etabòlics. La pr ova
quàdruple és una prova q ue es realit za a la majoria de les
dones embar assa des. Es rea lit za per mes urar les
concentracions de quatre substànc ies en la sang d'una dona.
Els resultats d'aquesta prova ajuden als metges a avaluar si
el f etus presenta un risc més gran de patir certes af eccions ,
com la síndrome de Down, trisom ia 18 o def ectes del tub
neural.
La mesura de la concentració d e alf af etoproteïna en la sang
materna és una prova de cr ibratge ef icaç per a la previs ió de
les anomalies congènites del tub neural, la s índrome de Down
i altres alterac ion s. El cribratge prenatal no invasiva (NIPS)
detecta petit es quantitats d' ADN del f etus en la sang de la

mare i el f an servir per diagnost icar trastorns g enètics en el
f etus, com la trisom ia 21 (síndrome de Down), la trisomia 13
o la tris omia 18 i alg uns altres trastorns cromosòmic s.
* Pro ves de cribratge del desenvolup ament
Atès que els pares n o sempre es percebe n dels problemes
de desenvolupament lle us, els metges realit zen de f orma
sistemàt ica pro ves de cribratge de el desenvolupament
durant les re visions ped iàtr iques de rutina. Per a això
s'utilit zen qüestionar is se nzills q ue han d' omplir els pares,
o inve ntaris de les f ites caracter íst ics de el
desenvolupament infantil per a va luar d e f orma ràpida les
habilitats cognit ives, verba ls i motores d el nen. Els pares
han d'ajudar a el metge a determinar el n ivell de
f uncionament de l' inf ant complet ant una prova d' avalu ac ió
del seu estat evolutiu. Als nens que, en aquestes proves
de cribratge, mostren un nivell baix per a la s eva edat, se' ls
apliquen altres proves més f ormals i esp ec íf iques.
* Pro ves f ormals intel· lectuals i d'h abilitats
La prova f ormal cons ta de tres parts:
Entrevistes amb els pares
Observac ions de l' inf ant
Qüestio naris en què es compara el rendiment de
l' inf ant amb l'obtingut per molts altres nens de la
mateixa edat.
72
Es realit zen pro ves de diagnòst ic per la imatge, com la
ressonància magnè tica n uclear (RMN ), per detectar
problemes estruct urals e n el c er vell.
L’electroenc ef alog rama (EEG), que reg istra l'activitat
elèctrica de l'e ncèf al, s'us a per valorar la poss ibilitat de
convuls io ns en el nen. L es radiograf ies òssies també
pode n ajudar a descartar les possibles causes de la
disc apac itat intel·lec tual.
Les proves genètiq ues, com l'anàlis i de micromatrius
cromosòmiq ues, poden ajudar a identif ic ar trastorns. Els
metg es recomanen proves genèt iq ues a les pers ones que
tenen un membre de la f amília o un a ltre f ill amb un trastorn
hereditar i conegut, espec ialment e ls relac ionats amb la
disc apac itat intel·lec tual, com la f enilc etonúria, la malalt ia
de T ay- Sachs o la s índrome del cromosoma X f ràgil. La
identif icació d'un gen assoc iat a un trastorn hereditari
permet als consellers genètic s ajudar els pares a
comprendr e el r isc d e tenir un f ill af ectat.
Es realit zen a ltres anàlis is d' orina i de s ang depenent d e
quina sigui la cau sa q ue sospit en els met ges.
Alg uns nens amb retard en l'aprenentatg e del lleng uatge i
en e l dom ini de les habilitats soc ials tenen malalties
dif erents de la disc apac itat intel·lectual. En general, es

porta a terme una avaluac ió audit iva, ja que els problemes
d'audic ió af ecten el desenvolupament social i de el
llenguatge.
Els pro blemes emocionals i els trastorns de l'aprenent atg e
també es c onf onen amb la d isca pac itat intel·lectual. Els
nens que han estat g reument privats d' af ecte i d'atenc ió
(veure Introdu cció a l maltractament i negligència inf antil)
durant llargs per íodes de temps pot semblar que pateixe n
disc apac itat intel·lectual. Un nen que triga a seure ia
caminar (habilitat motriu gruixuda) o en manipular objectes
(habilitat motriu f ina) pot patir un trastorn neurològic n o
associat amb la disc apacitat intel· lect ual (DI).
* Pre ven ció
Els trastorns de l'es pectre alcohòlic f etal constit ueixen una
causa molt f reqüent i totalment evitable de discapac itat
intel·lectual. March of Dimes. Molt es assoc iacions
s'ocupen de la prevenc ió d'aq uest ef ecte i orienten molts
dels seus esf orços a alertar les dones de les greus
conseqüències de co nsumir alcohol durant l'embaràs.
Les dones que planegen quedar-se embarassade s han de
rebre les vac unacions neces sàries, especialment contra la
rubèola. Les que són vulnerables a tras torns inf ecciosos
74
que poden s er perjudic ials per al f etus, c om la rubèola i el
virus de la immun odef iciència humana ( VIH), s'han de f er
pro ves abans de quedar-se embarassades.
La cura prenatal adequada redueix el risc de tenir un f ill
amb disc apa citat intel·lectu al (DI). El consum d'un
suplement vitamín ic anomenat àc id f òlic a bans de la
concepció i a l'in ici de l' embaràs, ajuda a evitar certs tipus
d'anomalies cere brals, especialment els def ectes del tub
neural.
Els avenç os en els tr eballs de part i en el part, així com en
les cur es dels prematurs, han ajudat a reduir l' índex de
disc apac itat intel·lec tual relac ionat amb el part premat ur.
Durant l'embaràs es pode n tractar algunes malalt ies, c om
la hidrocef àlia i la in compatibilitat de Rh greu. No obstant
això, la majoria de les malalt ies no t enen tractament, i la
identif icació precoç ser veix només per pr eparar els pares i
permetre'ls que cons iderin l' opc ió de l'av ortament .
* T ractament
La millor atenció per a un nen amb disc apac itat
inte l·lectual és la que proporciona un equip
multidis ciplinari c ompost per:
El metge d' atenc ió primària
T reballadors s ocials
Log opedes

audiòlegs
Terapeutes ocu paci onals
Fisioterapeutes
Neuròlegs o pediatres del des envolu pament
Psic òlegs
Nutric ionistes
Prof essors
T raumatòleg
Altres prof ess ionals també poden f ormar part de l'eq uip si
cal. Juntament amb la f amília, aquestes persones
desenvolupen un pr ograma ampli i individualit zat per al
nen, que ha de co mençar tan aviat c om se sospiti el
diagnòst ic de disca pac itat intel·lectu al. Els p ares i els
germans de l'inf ant també necess iten su port emocional i,
de veg ades, orientació. T ota la f amília ha de ser una part
íntegra de el programa.
Ca l tenir en consideració el conjunt global d' aspectes
f ebles i f orts de la persona per deter minar el tipus de
suport necessari. S' han de te nir en compte tots els f actors
relat ius a la d iscapacitat f ísica, probleme s de person alitat,
malaltia mental i habilitats interpersonals .
Les p ersones amb discapac itat intel· lectual i af ectades per
problemes de salut mental conc omitants , com depressió,
han de rebre medicació apropiada en dosis similars a les
76
administrades a pers ones s ense discap acitat intel·lectual.
De totes man eres, administrar medicaments a aquests
nens s ense proporcionar-teràpia conductual i s ense f er
canvis en el se u ent orn no so l ser ef icaç.
* T ipus de discapacitat intel· lectual
Aquesta n o és un categ oria totalment ho mogènia, i és per
això que s'han esta blert dif erents tipus de discapac itat
inte l·lectual segons el grau en què s'allunyen de la mitjana.
Les habilitats cog nit ives s ón import ants per poder
respon dre ef ic ientm ent a les deman des de l' entorn. Així,
les persones que tenen una cap acitat reduïda en aquest
tipus d' habilitats es van a trobar en dif icultats per f er f ront
a les s ituacions que apareg uin a l llarg de la seva vida.
En f unció de el nivell de d if icultat que trobin aquestes
person es en el seu dia a dia i de el nivell de CI
"consciència intel· lectual" ref lect it per te st d'intel·ligènc ia,
Aquest coef ic ient és el resultat de d ivid ir l'edat mental
entre l'edat cronològica i mult ip licat per 100 . la
disc apac itat c ognitiva, en l' esca la de mesurament de la
inte l·lig ènc ia està pe r sota de 70 o 7 5% d e CI.
No obstant això, cal tenir en compte q ue el grau de CI no
és una mesura absoluta, sinó relativa; sem pre va en f unció
d'un g rup de ref erència, ja que el q uocient intel·lectual
indica la posició q ue ocupa la pers ona en la distribuc ió d e
puntua cions obt ingudes. Per tant, canv iant el grup de

ref erència una punt uació pot estar dins del rang normal
d'intel·ligència o en el que es co nsidera que és
disc apac itat intel·lectual. El CI indica dif erènc ies
individ uals entre p ersones, per ò per mesurar en s i les
capac itats cog nitive s veritables d' una persona de manera
exacta hi ha altres e ines i mètodes.
S'ha considerat l'e xistència de divers os grups, tipus o
graus de discapacit a t intel·le ctua l.
1. Lleu
Es con sidera disc apac itat int el·lectu al lleu o lleugera a
aquella que posseeixe n les person es amb un quocie nt
intel·lectual que se s itua entre 50 i 70, cor respon ent a dues
des viac ions estàndard per sota de la mit jana pobla cional.
La major part de pe rsones amb discapacitat inte l·lectual
(aproximadament un 85%) es troben en a quest nivell.
Les pers ones amb aquest grau de disc apacitat intel·lectual
tenen pr inc ipa lment un retard en el camp cognitiu i una lleu
af ectació en el sensoriomotor. Les capac itats
d'aprenentatge esta n lleugerament endarrerides, per ò
pode n romandre en e l s istema educ atiu, formar-se i exerc ir
una activitat prof ess ion al adequa dament. Són c apa ços d e
llegir, escr iure i f er càlc uls, si bé solen req uerir un períod e
d'aprenentatge més llarg que altres. De f et, és possible
que durant preesc olar no s'obser vin grans dif erènc ies amb
els seus semblants.
78
Es poden observar alguns problemes en la memòria, les
f uncions e xecut ive s i el pensament abst racte. Les s eves
habilitats comunic atives i socials poden s er bones, tot i q ue
solen mostrar alguna dif icultat p er detectar sen ya ls soc ials
i regular les se ves emocions i comportament. Es tracta de
person es autòno mes majoritàriam ent, precis ant
d'orie ntació social en situ acions co ncr etes, i ajuda en
temes lega ls, econòmics o la criança de f ills. S i bé
necess iten de suports, la seva adaptació a l' entorn és
normalment satisf actòria.
2. Moderat
En aquest g rau de disca pac itat intel·lect ual les dif icultats
són més grans. A nivell educ atiu solen poder benef ic iar-se
de f ormació laboral concreta, generalment de cara a
realit zar f eines poc q ualif icades i amb s uper vis ió.
Poden tenir autonomia en l'aut ocura i desplaçament.
Les ha bilitats conceptu als d'aquest s subjectes es
desenvolupen amb gran lent itud, h ave nt-hi una gran
dif erènc ia pel q ue f a a el grup d'iguals.
Solen necess itar aj uda quan les tasques a dur a terme
exige ixin processar conceptes comp lexos. La seva
comun icació és ef icient en el soc ial, encara que poc
complexa. El subjecte és capaç d'establir relacions amb
l' entorn i f er nous vinc les amb pers ones alienes a la
f amília.

Si bé poden tenir problem es per se guir con ven cions
socials, en general s' adapten bé a la vida en comunit at,
espec ia lment am b super vis ió. L'individu pot
responsabilit zar-se de les seves pròpies dec is io ns i
partic ipar en la vida social, tot i que amb ajudes i amb un
per íode d' aprenentat ge prolong at.
Les persones amb un grau moderat de disc apac itat
intel·lectual so len ref lectir un CI d'entre 35-50.
3. Greu
Amb un Quocient Intel·lectua l d'ent re 20 i 35, e ls
problemes per a les persones amb aq uest nivell de
disc apac itat s ón generalment de gran imp ortànc ia,
precisant d'ajudes i supervisió cont inuada. Moltes d' elles
presenten danys a nivell ne urològic.
A nivell co nceptual les habilitats d e les pers ones q ue
pateixen aq uest grau de discapac itat intel·lect ual són
reduïdes, te nint poc a comprens ió de la lectura i conc eptes
numèrics. Comun ic acionalment el lleng uatge és poss ible
però està limitat, c entrant-se en el present i se nt f req üent
que empren h olof rases o paraules s oltes. Comprenen
comun icac ió gestual i oral senzilla, sent la relac ió amb
éssers est imats f ont d'aleg ria.
En les activitats del dia a dia aquests subjectes ne cess iten
sempre ser super visats i cures, depe nent d'ajude s i
custodis. Poden ap rendre a parlar i realit zar tasques
80
simp les. La se va adaptac ió a la c omunitat pot s er bona s i
no tene n alguna altr a disc apa citat assoc iada.
Adquirir habilitats é s possible, neces sitant ajuda const ant
i un llarg proc és d'aprenentatge. Alguns d'ells
s'autoles ionen. A nivell legal se' ls c ons idera incapaço s de
prendre les se ves pr òpies dec isions.
4. Profund
El grau més elevat d e discapacitat intel· lectual i també el
més inf reqüent, les persones amb aquest nive ll de
disc apac itat tene n un CI inf erior a 20. Necess iten ser
cuidats d e manera constant, tenint molt poques opc ions a
no ser que gaude ixin d'un molt ele vat nivell d' ajud a i
super visió. En general la se va ta xa de supervivènc ia és
baixa.
En la s eva majoria tenen grans dif icultats i altres
disc apac itats greus, així com g rans problemes neurològic s.
A nivell con ceptual aquestes person es f an servir tenen en
compte principalment concept es f ís ic s, patint greus
dif icultats per emprar processos simbò lic s. L'ús d'objectes
per a l'autocura, treball o oci és poss ible però és f reqüent
que altres alterac ion s impedeixin donar-los un ús
f uncional. A nivell s ensor iomotor estan molt limitats, així
com a nivell comunicatiu.
Pel que f a a l' àmbit comun icac iona l i soc ia l poden arr ibar
a comprendr e instruccions i gestos, però ha n de ser

senzills i dire ctes . L' express ió emocional es don a
princip alme nt mitjançant la c omun icac ió no verbal directa,
sense s imbolisme. Gaudeixe n de la re lac ió amb persones
conegudes. A nivell pràctic, e l subjecte tindrà dependènc ia
per a la major part d'activitats, encar a q ue poden ajudar en
algunes a ctivitats, possibilitant que part ic ipin en la vida
quotidiana de la llar i la soc ietat.
* Recursos i Serveis
Els ajuts per a pers ones amb discapac itat abast en d iversos
àmbits, i pod en ser econòm iques, benef icis i reduccions i
de suport.
Les principa ls aju des que poden sol·licit ar-se pod en ser:
Ajudes de protecc ió econòmica
Ajudes per a l'habitatge
Ajudes tècn iques
Ajudes a la mobilit at i vida d iàr ia
Ajudes a la c irculació
Benef icis f iscals
Ajudes a la contrac tació laboral
Ajudes d'atenció i cura
Beques i f ormació
Ajudes a la cultura, esport i turisme
Per poder accedir als r ecursos i ajudes q ue of ereix la
Generalitat de Catalunya h i ha d'haver uns requisits.
82
Dis posar de registre legal i res idència en un municipi
de Cat alunya durant cinc anys, d os d els quals han
de ser immediatament anteriors a la data de
presentació de la sol·licitu d, excepte per a les
persones que hagin reconegut la c ondició de
persones catalanes retornades. La residènc ia
continuada es c ons iderarà int erro mpuda en
absències superiors a 90 dies a l'an y.
Les persones que no tinguin nac ionalit at espanyola,
o no siguin nac ionals de cap dels a ltres estats
membres de la Unió Europea, hauran d' acred itar la
seva res idènc ia aut orit zant-a res id ir e xpedida per
l' Administració General de l'Estat, una f otocòpia d e
la targeta de resident (T IE) actual, així com una
f otocòpia del c ertif icat de residència legal de
sol· licitant. Aquest certif icat ha d' acreditar la
residència legal durant cinc anys i s'ha de sol·licitar
en les of icin es de la Direcció General de la Polic ia i
la Guàrd ia Civil, l' of icina d' immigració o les
comissaries de la Policia Nac iona l.
Les pers ones nacionals d' un país de la Unió Europea
hauran de presentar una f otocòpia del Certif icat de
Registre en el Registre Central d' Estrang ers,
T argeta Comunitària de Resident o T argeta Verda i
Passaport Và lid.

T enir reconeg ut un grau de discapac itat igual o
super ior a l'33% o, en qualse vol cas, han presentat
la sol·licitud d' avaluac ió o re visió de g rau de
discapac itat abans de la publicac ió de l'ordre
d'anunci.
Si el benef iciari té 65 an ys o més, cal de mostrar q ue
la c ondició d' una persona d isca pac itada es va
establir abans dels 65 anys. En e l cas de la prestac ió
de transport per ajudar a l'atenc ió primerenc a,
aquest límit s'estableix en 6 anys.
No poder benef ic iar-se d'ajudes f inanceres i
benef ic is de la mateixa naturalesa, abas t i f inalitat
per part d' ent itats públiq ues o privades.
Complir amb les condic ions es pec íf iques d'accés i la
resta de les condic ions requerid es per a cada tipus
de prestac ió estab lertes en els termes i condic ions
de l'ordre de con voc atòria.
Acreditar la doc umentació general i específ ica
requerida per a cada un de ls benef icis.
Les demandes no previstes en el Catàleg de
prestac ions han d e sol· lic itar-se c om:
1. Produ ctes i ser veis de suport per a persones amb

mobilitat reduïda
1.1 Definició
Hi ha una gran var iet at de productes que permeten adaptar
els hab itatges, la via pública, els ed if icis, els comerç os i
84
els veh ic les per millorar el nivell de conf ort i f uncionalitat
de les persones amb mobilitat redu ïda.
Alg uns d' aquests pro ductes són e ls seg üents:
Per als des plaçaments pel carrer: cadires de rodes
manuals i elèctr iq ues, sc ooters, bic icletes
adaptables a cadires de rodes ...
Per al transport privat: hi ha diversos s is temes per a
l' adaptac ió de el vehicle que permeten a les
persones amb mob ilit at reduïda conduir amb les
mateixes condic io ns que qualsevo l altra persona.
Per a ls desplaçaments dins de la llar: caminadors,
grues de sostre o de bipedestac ió, trapezis, taule s
de transf erènc ies, d iscos giratoris, plataf ormes de
transf erències, pa ssamans, barre s abatib les,
rampes, cadires sa lva escales, aparells remuntadors
d'escales, p lataf ormes, automatismes de portes ...
Per a la higien e persona l: seie nts de dut xa o de
ban yer a (giratori), seients elevadors de banyera,
taules de banyer a, alces per a WC amb
recolzabraços o sense, plataf ormes abatible s de
dut xa, se ients abatibles de dut xa, pintes amb mànec
llarg, calçadors, aplicadors de cremes , col·lo car
mitjons ...
Per al dormitor i: llits articulats, carros elevadors d e
llit,

matalassos o protec tor-anties cares, baranes de llit,
respatllers de llit ajustables ...
Per a la seg uretat i ús de mecanismes i aparells:
timbres, telèf ons de f àcil ús (amb números i timbre
amplif icat, sense f il), comandaments a distànc ia,
adaptacions de l'ord inador ...
Per a la comunicació: comunic adors e lectrònic s amb
veu, ordinador s pe rsonals ada ptats, formes de
comun icac ió basad es en els gestos i els signes ..
Man eres de comunic ació amb els g estos i els signes
2. Produ ctes i ser veis de suport a persones amb

discap acitat visu al
2.1 Definició
Hi h a una gran var iet at de productes que permeten millorar
la comu nicació, l' acc és a la inf ormació i els des plaçaments
de les persones cegues o amb d iscapacitat visua l parcial.
Alg uns dels més utilitzats s ón els seg üents:
Per a persones ceg ues: ús de bastó, ús de gos guia,
materia ls en àudio, lectors de veu per als ordinadors,
86
webs i documentac ió digita l acces sibles per a lectors
de veu, d ocumentació en Bra ille, productes
aud iovisuals amb audiodes cripció, persones
acompanyants, visit es guiades i tàctils, maquetes
tàctils ...
Per a pers ones amb dis cap acit at vis ual parc ial:
materia l imprès amb lletra gran i molt c ontrastad a,
webs i doc umentac ió dig ital amb lletra gran i molt
contrastada, apare lls de lletra amp liada, lupes ...
3. Producte s i serveis de suport per a persones amb

discap acitat auditives i sordcegues
3.1 Definició
Les persones amb disca pac itat audit iva i sordcegues
pode n comunicar-s e de maneres dif erent s:
Mitjançant llengua oral: utilit zant per a l'audic ió
ajudes t ècniques c om aud iòf ons, implants coc lears,
etc.

Mitjançant llengua oral: utilit zant per a l'audic ió
sistemes alternatiu s visu als com subtitulació, lectura
de llavis, etc.
Mitjançant llengua de sig nes :, sistema manual on
cada s igne express a una par aula, una frase o un
concepte.
En el cas de les persones sord ceg ues: la seva
discapac itat els comporta una pèrdua auditiv a i
visual ( amb dif erents graus) que nec essita uns
mètodes concrets de comunic ació. Aq uest grup és
molt heterogen i a causa de les caracter íst iques
individ uals, de s i la sordcegue sa és congènit a o
adq uir ida o s i h i ha discapac itats af egides.
Així doncs, hi ha una gran var ietat de productes que
permeten millorar la seva comunicac ió i accés a la
inf ormació:
Audiòf on: aparell q ue augmenta la inten sitat del so
d'acord amb la p èrdua audit iva de cada persona
sorda.
Implant c oclear: ajuda tècnica que s' instal· la amb
una inter venció quirúrgica i p ermet sentir els sons.
Bucle magnètic: aparell f ix q ue permet que el so
pug ui ser captat directament pels audiòf ons o
implants.
88
Buc le portàtil magnètic: aparell s imilar a l'anterior,
però portàt il.
Emissora de f reqüènc ia modulada (FM): aparell
portàtil semblant a l' anell portàtil magnèt ica.
T ranscripció en pa ntalla mitjançant s ubtitulac ió:
sistema de subtit ulació en direct e per un
prof essional.
Subt itulació gravada: inserc ió de s ubt ítols als
productes audio vis uals.
Interpretac ió amb lleng ua de signes per a persones
sordes sig nants.
T ranscripció telef ònica.
Avisador s lluminos os.
Ser vei de guia intèrpret per a persones s ordcegues.
4. Produ ctes i serveis de su port per a persone s amb

discap acitat intel·lectual o per trastor n mental
4.1 Definició
Per problemes d' exp ressió i par la:

La comprensió i la c omunicac ió (comunicadors amb
teclat, comunic ació amb pictogrames , telèf ons
adaptats, localit zadors de persones i d'objectes,
detectors de f ums i de g as, etc.)
L'aprenentatge d'ha bilit ats: programes inf ormàtics,
apps, pictog rames, c omunicadors, etc.
L'e xecució d'act ivitats domèstiques (temporit zadors,
estris de cuina adapt ats, dosif icadors, etc.)
El control mèdic de la persona (organit zadors,
dos if icadors, telèf ons amb alarmes, gravadores,
agendes, etc.)
La cura personal, la imatg e i la hig iene.
RE CURSOS
Centro para la autonomia pers onal Sirius: Aquest
centre of ereix inf ormació i orientac ió s obr e soluc ions
personalit za des, productes de su port i recurs os
disponib les amb l'objectiu de promoure i millorar
l' autonomia pers onal i l'accessibilit at a l' entorn, a ixí
90
com promoure la int egració social de le s persones
amb dis capacitat i la g ent gran.
Centre de Vida In depend ent El programa cons iste ix
en dur a terme dif erents intervencions al domic ili de
les persones grans amb dependència i / o amb
disc apacitat per millorar aspectes com les
condicions d' habitabilit at, d'autonomia personal i
l' access ib ilitat, així c om la seguretat.
Aspac e. Paràlisi Cerebral i Tecno logia És una
organit zac ió sense ànim de lucre f undada el 1961
amb la missió d' atendre les persones af ectades per
paràlis i cerebr al amb un innovador model d'atenc ió
interdisc iplinàr ia en el tractament i reha bilit ac ió de
la pers ona.
Ne xe Fundac ió. Banc de recursos per a nens/es amb
pluridisc apac itat És Servei d'as sessorament,
préstec i d onac ió de dif erents productes que pode n
ser d' utilitat per a nens amb plur id isca pacitat de 0 a
6 anys. Dirigit a les seves f am ílies i als
prof essionals, c entres o entitats que e ls atenen.
Appyautism. Guia d' apps per a persones autistes La
Fundació Orang e treballa per af avorir la c omunicac ió
i la creac ió d e vincles entre les pers ones, amb
espec ia l èmf asi en els co l·lectius amb barreres de
comun icac ió i p articipació. La Fundació Orang e

ded ica molts dels seus esf orços a donar suport a les
persones amb trastorns de l'espectre de l' aut isme
(T EA). T ambé impulsa innovadores activitats d'oc i
adaptades a aquest es perso nes i des envolupa una
important tas ca de dif usió, a través d'obres
aud iovisuals, per sensibilit zar la societat sobre els
T EA.
Generalitat de Catalunya. Aju des PUA. Aquest
benef ic i té com a objectiu contribuir a les despes es
incorreg udes per l'a dquis ició de product es i acc ions
dirigides a pr omour e l'autonomia perso nal de les
persones amb discapacitat f ís ic a, mental o sensor ial
amb mesures compensatòries per millo rar la seva
qualitat de vida i pro moure la s eva integració soc ial.
Banc s olidari de material ortopèdic El Banc
Ortopèdic de So lidaritat material és una or ganit zac ió
sense àn im de lucre administrada per volunt aris.
Of erim un ser ve i d'ajuda per a persones amb algun
tipus de dif icultat de mob ilitat amb l' object iu d e
millorar la seva qua litat de vida i també la dels s eus
companys.
Fundació ONCE L' objectiu princ ipal de la Fundació
ONCE consisteix en la realit zació de programes
d'integració laboral-f ormació i ocupa ció per a
persones amb disc apacitat, i ac cess ibilitat global,
92
promovent la creac ió d'entorns, product es i ser veis
globalment acc essibles.
Associació Discapacitat Visual Catalunya És un a
Associació que of ereix un catàleg de serveis q ue
posa a dis pos ic ió d e les demandes dels soc is, per
acons eguir per a e lls u na atenció global que e ls
permeti assolir el màxim nivell d'autonomia per a
gaudir la millor q ualitat de vida possible.
Federa ció de per sones sord es de Catalu nya
(FESOCA) és una organit zac ió no governamental
(ONG) sense ànim de lucre. Es enc arregar de
represent ar a nivell autonòmic a les a ssoc iac ions
que la integ ren, coordinat i treballant amb elles de
f orma cooperativa i corresponsable per millorar la
qualitat d e vida de les persones sor des,
Centre d'Intermediació T elef ònica per a persones
sordes o amb d isca pac itat audit iva i / o de f onac ió
és un servei promog ut per la Direcció General de
Polít iques de Suport a la Discapac itat de el Min isteri
de Sanitat, Serveis Soc ials i Igualtat, mitjançant el
qual es f acilita la comunicació telef ònica entre
persones sordes o amb discapacitats audit ives i / o
en la parla, que són usuàr ies de telèf ons de text, de
telèf ons mòbils, fax o video conf erència, amb

persones oients que utilit zen telèf ons
convencionals.
94

Tema 8

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 8

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA 8.

La discapac itat intel·lectual és un f uncionament intel·lect ual situat

naixement o la primera inf ància i que causa limitacions per dur a

terme les act ivitats n ormals de la vida diària.

La discapac itat intel·lectual pot ser genètica o c ons eq üènc ia

d'un trastorn q ue per judic a el desen volupament cerebral.

La majoria de ls nens amb disc apac itat intel·lectual no

desenvolupen símp tomes evidents f ins arribar a l'edat

El diagnòstic es basa en e ls r esultats de les proves

La cura prenat al ad equat redueix el risc de tenir un f ill amb

disc apacitat inte l·lec tual.

El suport per part de mo lts es pec ialistes, la teràpia i

l'educac ió espec ial ajuden els nens a acons eg uir el major

nivell de f uncionament poss ib le.

La dis capacit at intel· le ctua l és un trastorn del

neurodesenvolupament. (El terme trastorns de desenvolupament ha

de substituir per trastorns del neurodesenvo lupament, més prec ís.

Els trastorns de l neurodes envolupament són trastorns amb base

neurològic a que poden af ectar l' adquisic ió, retenció o aplicació

d'habilitats espec íf iques o conju nts d' inf ormació . Co ns isteixen en

resolució de problemes o la interacc ió social).

Aquests trastorns poden ser lleus i f àcilment abor dables amb

inter vencions conductuals i educatives o més greus, de manera que

els nens af ectats requere ixin un suport educat iu part icular.

La dis capacitat intel·lectual (DI) no és un trastorn mèdic esp ecíf ic,

com ho són la pneumònia o la f aringitis, i tampoc és un trast orn de

la salut mental. Les person es af ectades tenen un f unc ionament

(habilitats ad aptat ives) de tal man era q ue requereixen ajuda

Les habilitats adaptatives es pod en c lass if icar en diverses àrees:

Àrea con ceptual: competènc ia en la memòria, la lectura,

l' escr iptura i les mat emàtiques.

Àrea s ocial: con sciència de ls pensaments dels a ltres i dels

seus sent iments, hab ilitats interpers onals i sent it de la realit at

treball o l'escola), administració de diners, i s alut i seguretat.

Les pers ones amb dis capacit at int el·lectu al present en

dif erents graus de deterior ament q ue poden anar des d e lleus

a prof unds. Tot i que el deteriorament està causat

f onamentalment pel f uncionament intel· lectual disminuït (que

habitualment es mes ura per mitjà de proves estandardit zade s

UGT Diputac ió Barcelona 65

més de la quantitat de suport que la per sona requereix. Per

exemp le, una persona que només prese nta un lleu

deteriorament segons una prova d'intel·ligència pot tenir tan

poq ues habilitats d'a daptac ió q ue req uereixi un ampli suport.

El suport es classif ica com:

Intermitent: es necessita su port ocasional

Limitat: suport com, per exemple, un p rograma diari en un

taller sup ervisat.

Profun d: un alt nivell de su port per a totes les act ivitats

diàries, el què inclou la possibilitat d’unes atenc io ns

especia lit zad es e xha ustive s.

La discapacitat intel·lectual pot tenir el seu origen en una à mplia

varietat de c ircumstàncies mèdiques i am bientals. Algunes mala lties

són genèt iq ues. Alg unes s ón pr esents abans o en el moment de la

concepció, i altres es produeixen durant l'embaràs, durant el part o

després de l naixement. El f actor comú és que algun a cos a af ecta el

avenç os e n genèt ica, especialment les tècniques d'a nàlisi de ls

cromosomes, sovint no es pot ident if icar una causa espec ífica de la

discapac itat intel·lectual.

Alg unes causes q ue poden ocórrer:

o T rastorns hereditaris (com f enilc etonúr ia, malalt ia de

T ay-Sachs, neurof ibromatosis, hipot iroïdisme,

s índrome del cromos oma X f ràg il)

o Anomalies cromos òmiques (com el S ín drome de Do wn)