TEMARI

XIII. Patologia de l’adolescència:

1. Adolescència. Fisiopatologia de l’adaptació psico-

social. Educació sanitària en l’adolescència.
Atencions sanitàries dels adolescents.

2. Problemes psicosocials de l’adolescent. Conductes de

risc. Toxicomanies. Violència. Patologia sexual. Suïcidi
i depressió.
CONCEPTES I LÍMITS ASSISTENCIALS
ADOLESCÈNCIA: Període intensos canvis físics, psicològics, emocionals i socials, que
comença amb l’aparició dels caràcters sexuals secundaris i finalitza quan acaba el
creixement corporal i la maduració psicosocial.
No és un procés continu, sincrònic i uniforme. Els diferents aspectes poden no portar
el mateix ritme maduratiu, inclús ocórrer retrocessos o estancaments, sobretot en
moments d’estrès.
ADOLESCENTS: No són un grup homogeni. Àmplia variabilitat quant al
desenvolupament biològic i psicosocial; aspectes biològics poden influir en el
desenvolupament psicològic.

Inicial Mitjana Tardana

10-13 anys 14-17 anys 18-21 anys
Canvis Conflictes Reacceptació
Nº adolescents España 2022
15% població puberals familiars valors paterns
DESENVOLUPAMENT SEXUAL
Els canvis més cridaners es produeixen a l’esfera sexual.
Els canvis hormonals de la pubertat generen el desenvolupament dels caràcters
sexuals secundaris:
• Pubertat: 8-16 anys. • Gran variabilitat presentació canvis
• Primer signe puberal: telarquia S2 (botó puberals.
mamari) = 8,13 anys.
• Edat mitjana menarquia nostre medi: • Primer signe puberal: volum testicular
12,7±0,9 anys (10-16 anys). Estadi IV > 4mL.
Tanner (60% noies). • Comença uns 2 anys més tard.

Identitat sexual:
atracció sexual, enamorament, assumpció Primeres relacions sexuals
masculinitat o feminitat
DESENVOLUPAMENT FÍSIC
L’eix GHRH-GH és responsable de l’acceleració del creixement longitudinal. Altres hormones
(tiroides, andrògens, etc.) influeixen en talla, velocitat creixement i mineralització òssia.
Canvis físics: acceleració i desacceleració creixement, canvis de la composició corporal,
adquisició de massa òssia, maduració sexual (gònades, òrgans reproductors i caràcters
sexuals secundaris).

Creixement en • Dones: augment teixit

alçada (talla): Creixement gras, remodelació pelvis en
ponderal amplada
“estirón” = 50% pes ideal adult • Homes: desenvolupament
25% talla adulta muscular
DESENVOLUPAMENT PSICO-SOCIAL

• Les transformacions físiques es correlacionen amb l’esfera psico-

social.
• Procés de construcció de la personalitat, on intervenen canvis
cognitius, emocionals i influències socioculturals, i que tradueix
l’esforç de l’adolescent per diferenciar-se dels seus pares i buscar
la seva autonomia.
Adaptació
psico-social

1. Lluita independència-
3. Integració grup amics
dependència

2. Preocupació aspecte 4. Desenvolupament

corporal identitat
DESENVOLUPAMENT PSICO-SOCIAL: fisiopatologia adaptació

Pediatr Integral 2017; XXI (4): 233-244

Objectius del procés d’adaptació psicosocial:
1.Adquirir independència respecte als pares.
2.Prendre consciència de la imatge corporal i acceptació del cos.
3.Relació amb els amics i adopció dels estils de vida i parella.
4.Establir una identitat sexual, vocacional, moral i del jo.
ADOLESCÈNCIA I SALUT

L’adolescència és el període més sa des del punt de vista orgànic

però és un període d’alt risc ja que la majoria de problemes de salut
son conseqüència conductes i hàbits que s’inicien en aquesta edat.

Majoria d’aquestes conductes

són prevenibles

Barreres que limiten l’accés de l’adolescent al sistema sanitari:

•Adolescent: desconfiança, escassa sensibilització sobre la salut i la malaltia,
sensació d’invulnerabilitat, baixa consciència del risc i de la prevenció,
freqüentació baixa, seguiment irregular.
•Professional: formació, capacitació.
•Sistema: burocratització, accessibilitat, adequació serveis (horaris, circuits, etc.),
manca coordinació.
PROBLEMES DE SALUT
MORTALITAT:
• La important disminució de
mortalitat en nens als
darrers 50 anys, no s’ha
produït en els adolescents.
• Principals causes de
mortalitat: accidents de
trànsit i actes violents,
seguits dels tumors i
malalties de l’aparell
circulatori, respiratori i
sistema nerviós.
MORBIDITAT:
• Predomina la patologia
secundària a:
• Desenvolupament psicològic i
social: conductes de risc,
trastorns conducta.
• Desenvolupament biològic:
escoliosi, acne, dismenorrea.
• Patologia mèdica, en
menor proporció.
Patologia prevalent i característica
de l’adolescència
PROBLEMES DE SALUT: patologia secundària a conductes de risc

Augment conductes de risc:

• Ràpid canvi socio-cultural.
• Manca coordinació sistemes educatius i món del treball.
• Desestabilització de la família com a “institució”.
• Conducta exploratòria pròpia de l’adolescent.

Malgrat el principal factor de risc a l’adolescència és l’obesitat i el

sedentarisme, els segueixen les conductes de risc: accidents,
consum d’alcohol, tabac i haixix.
PROBLEMES DE SALUT: patologia mèdica

Símptomes Cansament, cefalea, dolor abdominal, mal d’esquena,

somàtics ...

• 10-20% (en augment per major supervivència).

• Motius de consulta: exacerbacions o seguiment
Malalties (asma, epilèpsia, diabetis, etc.).
• Impacte important: mal compliment i control que
cròniques provoquen descompensacions freqüents i augmenten
el risc de seqüeles (MPOC, escoliosi, neuropatia
diabètica, etc.)

• Individus prèviament sans.

• Motius de consulta: infeccions ORL, problemes pell,
traumatismes, al·lèrgies i GEA.
Patologia • Pròpia adolescent/pubertat:
aguda - Acne, escoliosi.
- Psicosocial: psicosomàtic, alimentari, psiquiàtric
(depressió, suïcidi, ansietat,...).
- Ginecològica: menstrual.
PROMOCIÓ DE LA SALUT
L’adolescència és una etapa de la vida amb especial vulnerabilitat davant
conductes de risc (priorització gratificació immediata, viure present en detriment
futur, curiositat noves experiències, sensació invulnerabilitat).
Conducta de risc:
Comportaments que posen en perill la salut física i
psicològica d’un individu i dels que l’envolten.

Factors de risc: Elements que tenen una gran possibilitat d’ocasionar un fet indesitjable.
• Microsocials: vincles familiars, pràctiques educatives, modelatge d’actituds i valors,
funcionament escolar (absentisme, fracàs), grup amics (pressió del grup, recompenses
de la conducta, càstigs, aprenentatge per observació-creences, valors, conductes).
• Macrosocials: permissivitat informal o acceptació social del consum, permissivitat
formal, accessibilitat, medis.

Factors protectors: Protegeixen del desenvolupament de psicopatologia:

• Microsocials: família, xarxa social de suport, vincles emocionals forts amb institucions
socialitzadores, informació.
• Personals: sentit crític, habilitats per resistir pressió grup, estratègies resolució de
conflictes, sentiments d’autoeficàcia, vinculació emocional positiva amb pares.
PREVENCIÓ

Activitats preventives dirigides als adolescents a Catalunya:

1. Programa de seguiment del nen sa (fins als 14 anys), d’aplicació a l’àmbit
d’atenció primària.

2. Programa salut i escola, que impulsa les activitats destinades a promocionar

la salut en l’àmbit escolar.

1. L’atenció als adolescents no està

adequadament organitzada al nostre país.
2. No existeixen programes preventius a
España específics per a adolescents a partir
dels 14 anys d’edat.
3. No hi ha un programa docent integral sobre
l’adolescència.
TEMARI

XIII. Patologia de l’adolescència:

1. Adolescència. Fisiopatologia de l’adaptació psico-

social. Educació sanitària en l’adolescència. Atencions
sanitàries dels adolescents.

2. Problemes psico-socials de l’adolescent. Conductes

de risc. Toxicomanies. Violència. Patologia sexual.
Suïcidi i depressió.
CONTINGUT i OBJECTIUS

Problemes psico-socials de l’adolescent:

1. Derivats de conductes de risc:
a) Accidents.
b) Agressivitat/Violència. Bullying.
c) Consum de drogues.
d) Addiccions a noves formes lúdiques.
e) Sexualitat.
2. Relacionats amb conductes de risc:
a) Depressió/Mania.
b) Suïcidi.
ACCIDENTS: epidemiologia
Alta freqüència accidents,
o menor segons tipus d’accident.
major Exposició/vulnerabilitat:
• Necessitat gran activitat física.
• Curiositat.
• Invulnerabilitat.
• Imitació i/o aprovació pel grup.
• Associació altres conductes risc.

1ª causa de mortalitat (accidents de

trànsit).

Predomini sexe masculí.

Llocs: carrer, centres esportius, escola,
casa.

Tipus: 1.Trànsit 2.Intoxicacions 3.Esportius

4. Domèstics 5. Laborals

Pediatr Integral 2013; XVII(2)

ACCIDENTS: accidents de trànsit a l’adolescència

• Conductors, vianants, passatgers.

• Gravetat de les lesions i seqüeles.
• Lesions: TCE i politraumatisme.

Conductors de vehicles:
• Motos.
• Cap de setmana.
• Relació amb alcohol i altres drogues.
• Sense ús elements seguretat (casc, cinturó).
• Excés velocitat.
• Altres riscs (curses, distraccions, ús mòbils, etc.).
ACCIDENTS: intoxicacions a l’adolescència

• Crida atenció i/o intent autolisi.

• Associació freqüent a toxicomanies.
• 1ª alcohol, 2ª farmacològica (múltiples fàrmacs,
combinada amb alcohol).
ACCIDENTS: altres accidents a l’adolescència

Accidents esport i altres activitats lleure:

• Forma física inadequada.
• Manca elements de seguretat específics.
• Pràctiques de risc.

Accidents domèstics:
• Cuina.

Accidents laborals:
• Els menys freqüents.
• Mesures preventives Medicina Laboral
específiques cada lloc de treball.
LESIONS PER VIOLÈNCIA: gradació - presentació
Agressivitat fisiològica:
• Conducta temporal que disminueix i/o
desapareix amb molt poca o cap intervenció.
• Reacció fisiològica de l’ésser humà que pot
derivar en violència.
• 2 pics màxims: 2-3 anys d’edat i adolescència.

Evolució entre agressivitat i

violència = continuum

Violència: Actes realitzats amb la intenció de causar dany.

La violència i conseqüències són causa de morbimortalitat a l’adolescència. En el

nostre medi sobretot de morbiditat.
Motius consulta més Lesions més freqüents:
Presentació freqüents:
contusions, ferides
clínica baralles i agressions obertes i fractures
LESIONS PER VIOLÈNCIA: adolescent agressiu

La violència i conseqüències són causa de morbimortalitat a

l’adolescència. En el nostre medi sobretot de morbiditat.

Motius consulta més Lesions més freqüents:

Presentació freqüents:
contusions, ferides
clínica baralles i agressions obertes i fractures

FACTORS DE RISC DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL

LESIONS PER VIOLÈNCIA: “bullying”

Assetjament físic o psicològic a altres escolars per part d’un o un grup de

companys que actuen amb prepotència i abús de poder (desequilibri), intenció,
recurrència i de forma oculta.

Participants:
•Víctima: típica o passiva (vulnerables física o psicològicament), menys freqüent
activa o provocadora.
•Agressor (bullie): fracàs escolar, problemes socials, generalment intel·ligent,
poden ser antigues víctimes.
•Espectadors (bystanders): compinches, reforçadors, aliens, defensors.

Tipus Prevalença
• Físic: agressions. • Difícil determinar.
• Verbal: renoms, burla, insults. • 3 de cada 10 escolars.
• Psicològic: amenaces.
• Va en augment.
• Social: exclusió.
• Sexual: abús, assetjament.
• Altres: robatoris, ciberbullying,…
Agressions físiques o verbals més freqüents entre
nens i psicològica entre nenes.
CONSUM DE DROGUES: proporció en adolescents

1º. L’alcohol és la droga més consumida (76,8%).

2º. Tabac (31,4%).
3º. El cànnabis (25,4%) és droga il·legal més consumida.
4º. Hipnosedants (13,6%).
Patró policonsum: combinacions cànnabis, alcohol,
tabac i cocaïna.
CONSUM DE DROGUES: sexe, comorbiditat

Comorbiditat: violència, patologia psiquiàtrica

(trastorns conducta, TDAH, depressió, ansietat).
CONSUM DE DROGUES: factors de risc i factors protectors

Pediatr Integral 2017; XXI (5):343-349

CONSUM DE DROGUES: signes d’alerta

Pediatr Integral 2017; XXI (5):343-349

CONSUM DE DROGUES: característiques depressors

Pediatr Integral 2013; XVII(2)

CONSUM DE DROGUES: característiques al·lucinògens

Pediatr Integral 2013; XVII(2)

CONSUM DE DROGUES: característiques estimulants

Pediatr Integral 2013; XVII(2)

ADDICCIONS A NOVES FORMES LÚDIQUES
Relacionades amb TIC (Tecnologies Informació i Comunicació):
Ordinador, internet-xarxes socials, videojocs, mòbil, etc.
EDAT
• Inici en la infància 8-10 anys.
• Major risc al voltant dels 13 anys.
FACTORS DE RISC
•Invulnerabilitat.
•Manca percepció perills.
•Temps d’ús.
•Trets psicosocials propis.
CLÍNICA
• Símptomes físics: irritabilitat, fatiga,
cansament ocular, insomni, etc.
• Problemes familiars, escolars, socials
i legals.
Aparició progressiva
Problemàtica específica
xarxes socials
• Pèrdua, invasió privacitat.
• Ciberassetjament (ciberbullying).
• Amistat amb un major que
persegueixi fins sexuals
(grooming).
• Enviament o intercanvi de
fotografies, vídeos, ... amb
contingut sexual (sexting).
• Abús, addicció a les TIC
(sedentarisme i conseqüències,
empobriment de les relacions
personals no virtuals, etc.).
CONDUCTA SEXUAL DE RISC: canvis conducta sexual adolescència
Canvis en la conducta sexual en els adolescents actuals que impliquen augment
risc d’embarassos no desitjats i infeccions de transmissió sexuals.

1.Inici més precoç relacions sexuals

coitals: edat mitjana 1ª relació coital
16,7 anys i apropament en l’edat
d’inici entre nois i noies.

2.Canvi freqüent de parella sexual. 6.Anticoncepció adolescència:

•20-25% 1eres relacions coitals practicades
3.Pràctica diferents formes de
sexualitat. sense mètode anticonceptiu.
•Només 45% dones 15-19 anys utilitzen
4.Vivència i concepció diferent algun mètode.
sexualitat i relacions de parella:
component lúdic o recreatiu. •Entre els homes, el preservatiu és mètode
més usat (42%) però fins un 30% l´utilitza
5.Informació (anticoncepció, ITS): malament.
deficient, errònia, esbiaixada per
perjudicis.
7.Taxa de fecunditat en augment (nº nadons vius/1.000 dones en edat fèrtil) de
15-19 anys (> 12%).
CONDUCTA SEXUAL DE RISC: embaràs en l’adolescència
FACTORS DE RISC
Personals Familiars Socials
Característiques pròpies Poca comunicació i suport Ètnia
Educació (absentisme, fracàs Manca educació en valors Situació econòmica i/o social
escolar) Embaràs adolescent en la mare desfavorida
Trastorns psicosocials Pressió del grup i/o de la parella
Inestabilitat familiar
Accessibilitat deficient a serveis
Precocitat relacions sexuals, Carència afectiva sanitaris i mètodes
promiscuïtat, ús incorrecte anticonceptius
anticoncepció, embaràs anterior
Haver patit o patir abús sexual
Baixa autoestima i/o maltractaments
Consum drogues Exercici de la prostitució
Patologia 1.Fill: morbimortalitat perinatal mares < 15 anys i si han transcorregut < 2
anys des de la menarquia, APP i prematuritat, RCI, risc de mort 1º any vida,
etc.
2.Mare: anèmia ferropènica, desmineralització òssia (alletament matern),
interrupció desenvolupament, interrupció estudis, multiparitat i embaràs
adolescent recurrent, depressió, etc.
Motius consulta El motiu de consulta no sempre és conegut, sol se amagat darrera
condicions psicosomàtiques o físiques = alt índex de sospita.
La negació de relacions sexuals o les irregularitats menstruals no han de
descartar la sospita.
Evolució Generalment s’afegeix altra problemàtica (Interrupció voluntària de
l’embaràs, adopció).
CONDUCTA SEXUAL DE RISC: ITS

Epidemiologia • Dificultat obtenció dades fiables sobre incidència i

prevalença.
• Es consideren una epidèmia major part de països del món.
• Problema de salut pública.
• 10% dels adults en edat reproductiva = 1 de cada 20
adolescents en el mon contrau a l’any alguna ITS.
• Els adolescents i adults joves constitueixen la població
més vulnerable per patir i transmetre les ITS.

Importància 1. Danys irreversibles trompes (gonococ,

clamídia): esterilitat, embaràs ectòpic.
2. ITS i embaràs: prematur, baix pes, avortament,
mort prenatal o perinatal, lesions nadó.
3. Relació directa entre virus papil·loma humà i
càncer.
CONDUCTA SEXUAL DE RISC: ITS

Factors de risc ITS

1. Factors biològics en la noia:
• Permanència de teixit columnar immadur (ectòpia en el coll uterí): sensible a
infeccions per clamídia, VPH i gonococ.
• Asimptomàtiques o símptomes subtils.
• Contagi més fàcil: major àrea exposició.

2. Factors de desenvolupament psicològic i cognitiu: abandó de valors

protectors (família), ingrés en grups que faciliten conductes de risc.

3. Comportament sexual: inici precoç activitat sexual, relacions sexuals amb

múltiples parelles, prostitució i usuaris, no ús mètodes de barrera.

4. Usuaris de drogues via parenteral i les seves parelles.

5. Història prèvia ITS o contacte amb persona amb ITS.
6. Factors de risc propis de la malaltia inflamatòria pèlvica: DIU
(només 3 mesos després de la inserció per la manipulació), edat < 25 anys,
instrumentació uterina, cirurgia cervical, avortaments.
CONDUCTA SEXUAL DE RISC: ITS

2 1
E 2
3 1
t
i
o
l
o
g
i
a
CONDUCTA SEXUAL DE RISC: ITS tractament

1. Tractar sempre les parelles sexuals dels darrers 2 mesos,

prèvia avaluació clínica i microbiològica, i evitar el coit sense
preservatiu.

2. Etiològic (cultiu i antibiograma) sempre que sigui possible.

3. Empíric inicial:
• Es recomana utilitzar pautes de tractament d’una sola dosi
sempre que sigui possible.
• Hi ha pautes de tractament eficaces amb una sola dosi per
infeccions agudes per C.trachomatis, N.gonorrhoeae,
trichomoniasi, vaginosi bacterianes, candidiasi.
• El tractament de les berrugues genitals ha d’anar acompanyat
de colposcòpia i estudi citològic.
CONTINGUT i OBJECTIUS

Problemes psico-socials de l’adolescent:

1. Derivats de conductes de risc:
a) Accidents.
b) Agressivitat/Violència. Bullying.
c) Consum de drogues.
d) Addiccions a noves formes lúdiques.
e) Sexualitat.
2. Relacionats amb conductes de risc:
a) Depressió.
b) Suïcidi.
PATOLOGIA PSIQUIÀTRICA_RELACIÓ A CONDUCTES DE RISC

1. Trastorns afectius i emocionals:

• Depressió. Mania.
• Conducta suïcida.

2. Trastorns de conducta/comportament:
• Trastorn dissocial.
• Trastorn negativista desafiant.
• TDAH.
• Trastorns de l’espectre autista.

3. Trastorns de la conducta alimentària.

4. Altres trastorns psiquiàtrics:
• Trastorns d’ansietat.
• Trastorn obsessiu-compulsiu.
• Trastorn esquizofrènic.
• Trastorn de la identitat sexual.
• Trastorns psicosomàtics.
PATOLOGIA PSIQUIÀTRICA_RELACIÓ A CONDUCTES DE RISC

TRASTORNS AFECTIUS_depressió i mania

Prevalença a l’adolescència: Sexe femení:
•Trastorn afectiu/trastorn per ansietat: 14%. 1:2.
•Depressió major: 4-8%. Símptomes depressius: 5-10%.
•Risc depressió es multiplica per 2-4 després de la pubertat.

Depressió Mania
Trastorn humor caracteritzat per Sol manifestar-se per eufòria,
tristesa i incapacitat per excitació i hiperactivitat motora i
experimentar plaer, persistent i verbal.
que deteriora relacions laborals,
escolars i socials de la persona.
Predomina la irritabilitat i
l’agressivitat, a diferència adult.
PATOLOGIA PSIQUIÀTRICA_RELACIÓ A CONDUCTES DE RISC

FACTORS DE RISC DEPRESSIÓ I MANIA

PATOLOGIA PSIQUIÀTRICA_RELACIÓ A CONDUCTES DE RISC

DEPRESSIÓ_clínica
• Humor trist, irritabilitat, pèrdua interès (apatia),
pèrdua o disminució capacitat experimentar plaer
Símptomes (anhedonia), astènia.
afectius • L’apatia i anhedonia, pot portar a cerca
d’experiències plaer (conductes de risc).
• Aïllament social, símptomes d’angoixa i ansietat.
• Inquietud psicomotora o inhibició (letargia, mutisme).
Símptomes • Astènia, fatigabilitat.
físics • Alteració gana, alteració son.
• Molèsties físiques inespecífiques.
• Disminució capacitat atenció i concentració, falles
Símptomes memòria, indecisió.
cognitius • Distorsions negatives (solitud, buit, incomprensió,
culpa), baixa autoestima, idea de suïcidi.
PATOLOGIA PSIQUIÀTRICA_RELACIÓ A CONDUCTES DE RISC

SENYALS D’ALERTA
Són el factor de risc més important
per a la conducta suïcida.