PSICOPATOLOGIA

INFANTO – JUVENILTEMA: 1

TEMA: 1
Aspectes clau de la psicopatologia i el psicodiagnòstic en la infància i
l’adolescència.
Repercussions en la anamnesis.

● L’etiologia del trastorn mental.

De la dicotomia herència VS ambient a l’epigenètica.
- Epigenètica​: Estudia tots aquells factors no genètics (alimentació, basant
emocional de la mare) que intervenen en la determinació de l’ontogènia o
desenvolupament d’un organisme, des de l’òvul fertilitzat.
- Nova via. De comprensió de l’etiologia del TM:​Ja no esperem trobar un gen
que ens expliqui la psicopatologia, sinó que pensem que s’aniran descobrint
aspectes, de base genètica, que predisposen o no, a desenvolupar
determinats TM.

● L’etiologia del TM: En el context i la plasticitat.

− El context en el que es desenvolupa l’ésser humà durant la infància, moment
en el que hi ha major plasticitat neuronal, serà cabdal per a aquesta
predisposició no determini el seu futur.
− La importància de les primeres relacions i
vincles.

Al néixer ja hi han diferencies individuals, diferents

temperaments, no tots reaccionem de la mateixa
manera a estímuls externs.

o Hem de tenir present si estudiem la ​personalitat​:

Personalitat es igual a temperament + caràcter. La nostra personalitat futura serà
la suma del que diem temperament (aquesta base genètica i constitucional que fa
que de sèrie siguem alguns més tranquils i altres menys). Vindria associat a la
PSICOPATOLOGIA
INFANTO - JUVENILTEMA: 1

vulnerabilitat i competències. Hi han criatures més o menys vulnerables que altres

i també més o menys competències.
No hem d’oblidar que al llarg de la vida que les persones canvien.
- Caràcter​: Es forma en la interacció amb els alytes, l’entorn, el context.
- Factors de risc​: Circumstàncies vitals del nen/a i el seu entorn.
- Factors de protecció​: psico –socials.

● Neonatal Behavorial Assessment Scale (NBAS)

Capacitats perceptives.
Competències, capacitats que té el nadó quan acaba de néixer. Capacitats
perceptives:
o VISUAL:
- Seguiment del objecte
- Preferència pels ulls brillants, boca i contorn del rostre humà.
o OLFACTIVA​:
- Preferències per l’olor del pit matern i olors dolces.
- Sembla que els molesta l’olor de vinagre o d’alcohol.
o GUST​:
- Diferencia els 4 sabors primaris; té una reacció positiva cap a una solució
ensucrada i s’enneuga si és salada.
o AUDICIÓ​:
- Pot moure els ulls i/o el cap en direcció a un soroll.
- Preferència per la veu humana, especialment la materna.
o PELL​:
- Relació entre carícies, salut i creixement
- Quan hi ha criatures que neixen prematures, els deixen aïllats del mon
exterior.

També avalua (NBAS) com aquesta criatura va canviant els ​6 estats de

consciència.
o Estats de son:

2
PSICOPATOLOGIA
INFANTO - JUVENILTEMA: 1

1. Estat de son profunda (quan pot estar dormit en mig d’una festa)
2. Estat de son lleuger.

o Estat de vigília:
3. Endormiscat
4. Alerta amb la mirada brillant i atén als estímuls de l’entorn (estat ideal per
passar el test, tot i que un nadó no aguanta tanta estona)
5. Ulls oberts, considerable activitat motora
6. Plor.

Casos clínics d’aplicació del NBAS.

A la UCI de neonats reben una demanda per un nen de 10 dies, de baix pes en edat
gestacional. Va néixer a les 38 setmanes, pesa 1,800kg, era molt feble i hipotònic.
La seva mare tenia dos fills sans de 3 i 7 anys. Matrimoni estable. Nivell
socioeconòmic mig – alt.
La mare acariciava i gronxava el fill constantment, de manera inapropiada, ja que la
manca de descans i l’estimulació constant atabalaven el nounat. ​(L’estava híper
estimulant)
Passant la NBAS es va veure com el nen com el nen es sobrecarregava amb facilitat.
Ressaltava la pal·lidesa, la hipotonia i la dificultat respiratòria (plor feble). Si se la
deixava temps, se l’acaronava amb tranquil·litat era capaç de dirigir la mirada,
seguir una cara i escoltar una veu.

Una altra situació:

- La filla de la Sra. A, de 6 dies de vida, va néixer de cesària en un part urgent.
La infermera va suggerir passar-li l’escala perquè veia que la relació de la
mare amb la filla estava mancada d’afecte.
- De seguida s’observarà que A no tenia interès en parlar de la seva filla,
explicà que havia viscut el part com una agressió i es sentia molt buida i

3
PSICOPATOLOGIA
INFANTO - JUVENILTEMA: 1

desesperada. Tothom es preocupava pel nounat i ningú s’interessava per

ella.
- L’ús de la NBS informal va oferir al clínic la possibilitat de conèixer les
reaccions de la criatura i, centrar-se en la mare i escoltar la seva història.
- Després de 4 sessions en les que la psicòloga va preocupar-se de la mare, la
mare va poder preocupar-se de la seva filla i a gaudir de la criança.

FACTOR DE RISC.
Concepte de factor de risc: ​Tota característica del nen/a o adolescents, o
qualsevol circumstància del seu entorn, que comporti una possibilitat més gran de
trastorn psicopatològic de la que s’observa en la població general.
▪ Un factor de risc es una causa del trastorn? NO.

1. Circumstàncies de la concepció i l’embaràs.

- Mare adolescents (risc per la mare i per al fill).
- Fill no acceptat al final de l’embaràs
- Fill adoptat (com repercuteix la pròpia identitat, estar durant un temps
vivint en una institució.
- Embaràs de risc:
Malalties de la mare i el fetus
Conductes i situacions de risc: Alcohol, drogues, laborals, ambientals,
concepció després d’una violació.
Conseqüències de mesures diagnòstiques i terapèutiques.

2. Circumstàncies perinatals:
- Prematuritat
- Patiment fetal
- Nadons amb malformacions o defectes
- Separació prolongada mare – fill en aquest període
- Hospitalització prolongada.

4
PSICOPATOLOGIA
INFANTO - JUVENILTEMA: 1

3. Característiques comportamentals: ​Si es presenten fora de l’edat

evolutivament normal i persisteixen en el temps.
perament difícil (0-12 mesos) ició conductual (després del 1er any)

- Nens complicats / - En situacions noves, davant

problemàtics en les primeres
setmanes
- Humomegatiu: colèric, trist…
- Reaccions intenses,
desmesurades.
- Adaptació molt lenta a
situacions noves
- Retraïment o allunyament
social.
l’estrany (metge…)
- Triga exageradament a
respondre.
- S’allunya dels desconeguts
- Atura el joc i les vocalitzacions
- S’aferra i s’arrapa,
continuadament i
excessivament a la mare o figura
substituta.
- Tot això s’acompanya
d’activació vegetativa.

4. Malalties cròniques.

5. Canvis ambientals o fets concrets de risc:

- Mort del pare, de la mare o germà
- Separació dels pares

5
PSICOPATOLOGIA
INFANTO - JUVENILTEMA: 1

- Llarga hospitalització personal o de familiars directes

- Llarga temporada d’absència del pare o la mare.
- Canvis escolars o ambientals
- Maltractaments físics i/o sexuals.
- Altres circumstancies que produeixen estrès.

6. Característiques dels pares:

- Antecedents i trastorns psicopatològics.
- Malaltia crònica. Dèficits sensorials greus.
- Desestructuració familiar. Conflictes de parella greus i crònics.
- Desvinculació i desconeixement del paper dels pares.
- Abandonament, negligència, maltractament
- Pares molt joves o molt grans.
- Pares institucionalitzats durant la seva infantesa
- Famílies monoparentals amb poc suport psicosocial.

7. Estatus econòmic – social molt desfavorable:

- Situació econòmica molt desfavorable: Manca d’habitatge, atur, sense
subsidi, progressa extrema.
- Famílies aïllades socialment.
- Migracions desprotegides o amb risc de marginació
- Manca d’escolarització 1 any o més.

Tesi doctoral de Jordi Artigue i l’estudi dels factors de risc.

Hi ha un límit de factors de risc que qualsevol persona pot suportar? És important
que hi hagi un equilibri entre les coses que passen i l’equilibri que tens tu per
suportar-les. En la tesi es presenta LISMEN, que és un instrument de detecció de
factors de risc de salut mental en la infància i l’adolescència.

6
PSICOPATOLOGIA
INFANTO - JUVENILTEMA: 1

Si als 5-6 anys has acumulat factors de risc

segons l’escala LISMEN tens més possibilitats
de patir un trastorn mental.
El numero 10 és el límit de nombre de factors
de risc.

SENYAL D’ALARMA.
Aquell signe, símptoma o conjunt de manifestacions que, si apareixen a
determinada edat, han de fer pensar immediatament en una possibilitat de
trastorn psicopatològic.
o Per matisar la importància dels senyals d’alarma, quins recursos tenim?

Senyals d’alarma en el nadó i el lactant (0-2anys)

1. Trastorn de l’alimentació i/o deglució
2. Trastorn de la son
3. Trastorn de la regulació
4. Trastorn de la relació i la comunicació
5. Anomalies en el joc
6. Retard en el desenvolupament cognitiu i/o psicomotor.
Senyals d’alarma en l’etapa preescolar (3-5 anys)
1. Trastorn de l’alimentació i/o deglució
2. Trastorn de la son
3. Trastorn del comportament

7
PSICOPATOLOGIA
INFANTO - JUVENILTEMA: 1

4. Pors i trastorns de la relació

5. Trastorns greus de la relació i la comunicació
6. Anomalies en el joc
7. Retard en el desenvolupament cognitiu i/o psicomotor.
Senyals d’alarma en l’edat escolar (6-11 anys)
1. Dificultats en l’àmbit escolar
2. Trastorns en la comunicació i en la relació
3. Manifestacions somàtiques
4. Trastorns de la conducta
5. Trastorns per ansietat
6. Trastorn de l’estat d’ànim
Senyals d’alarma en la pubertat i l’adolescència (major de 12 anys)
1. Abús de substàncies tòxiques
2. Trastorns del comportament alimentari
3. Trastorns afectius
4. Trastorns d’ansietat
5. Trastorns de la conducta
6. Trastorns psicòtics.

FACTORS DE PROTECCIÓ O FORTALESA.

Tota característica del nen/a o adolescent, o qualsevol circumstància del seu
entorn, que redueix o modifica l’impacte del factor de risc i la possibilitat de
trastorn psicopatològic. Resiliència
o Els hem de detectar en un procés de diagnòstic? Exemples bio – psico –
socials? ​La fortalesa física.

Síntesi:
- Un factor de risc no determina. Els estudis indiquen que la majoria dels
infants semblen ser capaços d’afrontar una circumstància adversa única. La
tasa TM augmenten, quan augmenten els factors de risc.
- Un factor de risc no és un símptoma

8
PSICOPATOLOGIA
INFANTO - JUVENILTEMA: 1

- La majoria de trastorns són multicausals

- La majoria dels factors de risc produeixen més d’un efecte patològic.
(Trauma com divorci mal portat. Nena de 5 anys, trastorn de ansietat per
separació, nen de 6 anys trastorn de conducta)
- El factor de protecció redueix o modifica l’impacte del factor de risc
- Un mateix trastorn pot ser causat per diferents factors de risc. ​Trastorn
negativista desafiant.