PSICOLOGIA

EVOLUTIVA DE
0 - 3 ANYS
 - TEMA 1 - L’ESTUDI DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

DESENVOLUPAMENT HUMÀ: es centra en l’estudi científic dels processos de canvi i estabilitat durant el
cicle vital humà

Procés de creixement del cos i del cervell que inclou les pautes de canvi de les
FISIC
i
capacitats sensorials, habilitats motrius i salut

Pauta de canvi dels processos mentals com aprenentatge, atenció, memòria,

COGNOSCITIU
llenguatge, pensament, raonament i creativitat

Pauta de canvi d’emocions, personalitat i relacions socials.

psicosocial

INTERRELACIONATS.

1
 QUINS ASPECTES INFLUEIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT?
HERÈNCIA: Trets o característiques heretables
MEDI AMBIENT: Totalitat de les influències sobre el desenvolupament que no son hereditàries,
sinó conseqüència de l’experiència
MADURACIÓ: Desenvolupament d’una seqüencia natural de canvis físics i conductuals.

QUINS ASPECTES DEL MEDI AMBIENT INFLUEIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT

1. FAMILIA Nuclear: unitat econòmica, domèstica i de parentesc de dos generacions.

Estesa: xarxa de parentesc multigeneracional que viuen junts com una família.

2. POSICIÓ La pobresa és perjudicial per al benestar físic, cognoscitiu, i psicosocial. Hi ha mes

SOCIOECONÒMICA probabilitat de tindre problemes emocionals o conductuals, el potencial cognoscitiu
i el rendiment acadèmics tendeix a disminuir.

La riquesa no protegeix als xiquets. A vegades son pressionats pels pares i a menut descuidats pels
progenitors. Aquests presenten índex elevats de drogoaddicció, ansietat i depressió.

Forma de vida total d’una societat o grup (costums, tradicions, idees, valors
3. CULTURA idioma...) flexibles
ÈTNIA Unit pels seus ancestres (raça, religió, idioma u origen)
RAÇA
Categoria biològica identificable )

Època en la que viu la gent. Experiències que tenen lloc en un temps i un

4. CONTEXT HISTÒRIC
lloc concret.

INFLUÈNCIES EN EL DESENVOLUPAMENT

NORMATIVES: ocorre de manera NO NORMATIVES: esdeveniment inusual.

pareguda en la major part de les Ocorre a una persona en un moment
persones. inusual de la vida ( marca un caràcter d’un
abans i un després). → una mort...

DE L’EDAT → carnet DE LA HISTÒRIA → la mili, dictadura...

de conduir, entrar al
col·legi...

2
 ELS ÉSSERS HUMANS TENIM PERÍODES CRÍTICS?
PERIODE CRÍTIC: és un moment específic en el que un esdeveniment o la seua absència tenen un efecte
concret en el desenvolupament.
Plasticitat / Períodes sensibles: moment desenvolupament on una persona està més oberta a certes
experiències.

- TEMA 2 – teoria e investigació

EL DESENVOLUPAMENT ÉS ACTIU O REACTIU

Els que pensen

que la genètica es Els que pensen que es el
important medi ambient important

Motor de canvi
dins de la persona
Motor de canvi
dins de la persona

ASCENDENT
ETAPES

3
 PERSPECTIVA PSICOANALÍTICA

> ETAPES PSICOSEXUALS <

- FREUD - - ERIKSON -

ORAL: (naixement – 18 mesos) - centrades CONFIANÇA BÀSICA VS DECONFIANÇA: (naixement –

en la boca (succionar i menjar) 18 mesos) – sentit sobre sii el món és un lloc bo i
segur. Virtud: esperança
ANAL: (18 mesos – 3) - descarregar els AUTONOMIA VS VERGONYA I DUBTE: (18 mesos – 3)
excrements. Control d’esfínters és una – equilibri d’independència i autosuficiència sobre la
activitat important vergonya i el dubte. Virtud: voluntat
FÀL·LICA: (3 – 6) - s’apega al pare de l’altre
sexe i després s’identifica amb el progenitor
del mateix sexe.

LATÈNCIA: (6 – pubertat) - època de clama

GENITAL: (pubertat – adultesa) - retorn dels

impulsos sexuals, canalitzats cap a la
sexualitat madura.

PROBEMES: Hi ha mes de personalitat no

tots esta lligat al tema sexual

4
PERSPECTIVA DE L’APRENENTATGE

CONDUCTISME

CONDICIONAMENT CLÀSIC

5
CONNDICIONAMENT OPERANT

1. REFORÇ POSITIU: aplicar fet agradable > alumne dona exemple, mestra li
dona un bombó
2. REFORÇ NEGATIU: retirada fet agradable > joguines tirades, les arreplega
per evitar un càstig
3. CÀSTIG POSITIU: aplicar fet desagradable > tocar planxa calent, et cremes,
ja no ho fas mai mes
4. CÀSTIG NEGATIU: retirada fer agradable > càstig per alguna cosa mal i
llevar-li algo que li agrada (play)

PERSPECTIVA COGNOSCITIVA – PIADGET

- CANVIS QUALITATUS DEL PENSAMENT
- CAUSA: interacció de factors innat i de
l’experiència
- Actiu

Ex: xiquet veu algo per el cel, pregunta que es li diuen que es un pardal,
després veu un avió però el xiquet li diu pardal, quan li diuen que es
una avio el xiquet comença a entendre que hi ha diferents coses que
van per el cel aleshores te que trobar un nou equilibri i adaptar-se

6
TEORIA SOCIOCULTURAL – VYGOTSKY

Suport temporal que pares, mestres o

alumnes avançats donen a un xiquet
perquè duga a terme una tasca fins que
puga fer-ho a soles.

PERSPECTIVA CONTEXTUAL- TEORIA BIOECOLOGICA – BRONFENBREMER

• El desenvolupament ocorre per la interacció entre una persona en creixement i cinc sistemes
circumdants d’influències contextuals entramades, del microsistema al cronosistema
• Causa: interacció de factor innats i de l’experiència
• Canvi quantitatiu
• Actiu

Dimensió temporal, moments

Cultura, societat

El treball del pare amb el fill

Ex: relació entre

família i mestra

7
PERSPECTIVA EVOLUTIVA / SÒCIO-BIOLÒGICA

INVESTIGACIÓ QUALITATIVA I QUANTITATIVA

VOLEM FER UNA INVESTIGACIÓ:

1. Quantitativa: fer qüestionari – números

2. Qualitativa: fer entrevistes – sentiments

8
 INVESTIGACIÓ QUANTITATIVA
METODE CIENTÍFIC

MOSTRA

FORMES DE RECOLLIDA

escoltar conversa dels xiquets

Números de paraules i flexibilitat

9
ESTUDI CORRELACIONAL: intenta demostrar si hi ha relació entre dos variables.
Ex: relació entre motivació i rendiment acadèmic, quan tingam les dades al programa estadístic si fem
un anàlisi correlacional tindrem un numero que donarà entre 1.0 / -1.0 a mes P (es la significació)
EX: ix 0,56 p=0.03 primer fixar-se en la P. Estadístic que ens dius si la relació es significativa o
no. Per a ser-ho te que ser menor que 0.05, significa que es significativa i puc passar a interpretar si el
numero es positiu significa que les dos variables es comporten de la mateixa manera, si les puntuacions
pujen, pujen de l’altra i si baixen baixa de l’altra, si fora negatiu, a menor motivació menor rendiment.

EN UN EXPERIMENT HI HA... – GRUPS

Soc metge investigue covid i vull saber si x medicament

redueix el covid.

Tinc 100 malalts els divide en 2 grups de 50 seran el grup

control i els altres 50 seran el grup experimental.

Experimental aplicare tractament (medicament)

Control aplique un efecte placebo

Després compararé els resultats per a comprovar si ha

funcionat

En infantil hi ha mes d’un grup, agarre dos grups que ja van formats seria un quasi 10
experiment perque no ha sigut triat aleatòriament, els grups ja estaven formats.
EN UN EXPERIMENT HI HA... – VARIABLES

Independent la que tu sas i manipules

Dependent la que varia en funció de la independent

Ex: 2 grups de bebes. – 20 en total

10 rebran el programa d’atenció

10 rebran activitats en tele

Variable indep. el programa

Variable dep. el nivell d’atenció abans i després del experiment

DIFERENTS TIPUS D’INVESTIGACIÓ

- Mateix grup una vegada cada any

- diferents grups de diferents edats en un mateix any

- mix dels dos. Un grup l’analitzes al any següent agafes un altre

grup de la mateixa edat que al primer i analitzes. Aixina durant x
anys

11
 L’ETICA EN LA INVESTIGACIÓ

Dus a terme investigació amb Ni ha poblacions que son

essers humans tens que vulnerables, com per exemple els
pretendre que beneficie i limitar xiquets, persons majors o amb
els danys que li poden provocar dicapacitats

Intente vore eficàcia al mètode

d’educació enfront un
tradicional, exclou grup
minoritari ètnic no es correcte

12
- TEMA 3 – NAIXEMENT I DESENVOLUPAMENT FÍSIC EN ELS PRIMERSTRESANYS

EL NAIXEMENT - ha canviat des de les ultimes dècades

- la atenció hospitalària durant el part els avanços mèdics milloraren la seguretat.

13
EL NOUNAT

14
15
COMPLICACIONS DURANT EL NAIXEMENT

16
SUPERVIVÈNCIA I SALUT

17
COMPLICACIONS DURANT EL NAIXEMENT

- Els xiquets augmenten d’estatura i pes més apresa durant els primers mesos, i després,
s’estabilitzen fins als 3 anys.
- Generalment, els xics són més grans que les xiques.
- La forma i les proporcions varien a mesura que creix el xiquet. Un xiquet de 3 anys sol
ser més prim en comparació amb un bebè d’un any.
- La genètica te una influència enorme en l’estatura i el es. Aquesta influències ambientals
(nutrició i condicions de vida).
- La detenció comença als 3 o 4 mesos.

18
NUTRICIÓ

19
L’ENCÈFAL I LES CONDUCTES REFLEXES

20
21
22
PRIMERES CAPACITATS SENSORIALS

FITES DEL DESENVOLUPAMENT MOTRIU

23
TEORIES SOBRE EL DESENVOLUPAMENT MOTRI

24
 - TEMA 4 – desenvolupament cognoscitiu en els primers 3 anys
ENFOCAMENT CONDUCTISTA
Estudia els mecanismes bàsic de l’aprenentatge. S’interessa per la forma en que l’experiència modifica
el comportament.

CONDICIONAMENT CLÀSSIC CONDICIONAMENT OPERANT

- Els xiquets anticipen un succés abans que ocorrega

- Reforç = conducta
- si no es reforça amb associacions repetides
- Càstig = conducta
l’aprenentatge per condicionament clàssic
s’extingeixen.

MEMORIA:
- El coneixement de procediments i de percepcions no son iguals a les memòries més explicites basades en el
llenguatge

- No es útil retindre records de les experiències primerenques tant de temps

- El temps que es recorda una resposta condicionada augmenta amb l’edat

- El processos de memòria dels bebès no difereixen dels xiquets majors i adults, excepte en el temps de retenció

- Els recordatoris periòdics mantenen el record infantil

ENFOCAMENT PSICOMÈTRIC
Mesura de les diferències quantitatives entre les habilitats que componen la intel·ligència mitjançant
probes que indiquen o pronostiquen dites habilitats

QUÉ ÉS LA INTELL·LIGÈNCIA?
Conducta dirigida a una meta que s’adapta a les circumstancies i condicions de la vida.

ALFRED BINET → precursors de les probes psicomètriques (s.XX)

THEODORE SIMON → quocient intel·lectual (QI)
→ Conformades per preguntes o tasques que es suposa que mesuren quantes de
les habilitats mesurades posseis una persona al comparar l’exercici del subjecte
amb normes estandarditzades

25
COM S’AVALUA LA INTEL·LIGÈNCIA EN XIQUETS SXICOTETS O BEBÉS

26
CÓM FOMETAR LA COMPETÈNCIA?

ENFOCAMENT PIAGETIÀ

27
ENFOCAMENT DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ

28
HABITUACIÓ

CAPACITATS PERCEPTUALS I DE PROCESSAMENT VISUAL I AUDITIU

29
EL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ I EL DESENVOLUPAMNET DE LES HABILITATS PIAGETIANES

ENFOCAMENTS DE LES NEUROCIÈNCIES COGNOSCITIVES

30
ENFOCAMENT CONTEXT SOCIAL
Estudia els efectes dels aspectes mediambientals en l’aprenentatge, sobre tot el paper dels pares i altres
cuidadors

PARTICIPACIÓ GUIADA

- Participació de l’adult en l’activitat del xiquet, que ajuda a estructurar-la i a aconseguir que la
comprensió que el xiquet tinga de dia activitat s’aproxime a la de la de l’adult

- La participació guiada ocorre en joc compartits i en les activitats quotidianes on els xiquets aprenen
de manera informal les habilitats, coneixements i valor de la seua cultura

El context cultural influeix en allò que aporten els cuidadors al desenvolupament cognoscitiu

31
 FITES DEL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

Precursora de la parla lingüística: emissions de sorolls que no inclouen paraules,

sinó plors, parrups, balbuceig e imitació accidental i deliberada de sorolls sense
que hi haja una comprensió del seu significat

- El plor es l’unic mitja de comunicació del recent nascut

- La imitació és clau per al desenvolupament primerenc del llenguatge
- El cervell dels xiquets sembla estar predisposat a discriminar unitats lingüístiques bàsiques, percebre
patrons lingüístics i classificar-los com a pareguts o diferents
- La discriminació sonora comença a l’úter
- Al principi, els xiquets poden discriminar sorolls de qualsevol idioma. Després, les xarxes nervioses es
focalitzen en l’aprenentatge dels esquemes de la llengua materna, restringint l’aprenentatge posteriori
d’altres idiomes.
- Entre els i mesos, comença a aprendre’s consciencia de les regles fonològiques
- El desenvolupament dels gestos va unit al desenvolupament del llenguatge

32
 CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE

- Holofrase: paraula única que comunica un pensament complet

- Els substantius són les paraules mes fàcils d’aprendre
- Quai tots els xiquets que comencen a parlar molt tard, acaben fent-ho
- Parla telegràfica: forma primerenca d’emprar frases que consta de poques paraules essencials
- La sintaxi (regles per formar frases en un idioma) es desenvolupa sobre els 20 - 30 mesos

33
 TEORIES CLÀSSIQUES SOBRE L’ADQUISISCIÓ DEL LLENGUATGE: EL DEBAT ENTRE NATURA I CRIANÇA

INFLUÈNCIES EN EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE INICIAL

IINTERACCIÓ SOCIAL

POSICIÓ SOCIOECONÒMICA → nivell socioeconòmic elevat tenen mes vocabulari

ÚS DE L’IDIOMA DE L’ADULT → relació positiu entre la forma de parlar de les mares i

vocabulari xiquets, freqüència de certes paraules...

RESPOSTES DE LA MARE → la sensibilitat i capacitat de resposta parental influeix (més) en

l’adquisició del llenguatge

QUÈ OCORRE QUAN A CASA ES PARLA MÉS D’UN IDIOMA?

- Els xiquets que senten dos idiomes en casa aprenen els dos al mateix temps que els xiquets que
senten solament un i són capaços d’emprar cadascun e circumstàncies apropiades

34
QUÈ ÉS LA PARLA DIRIGIDA A XIQUETS?
- Forma de parlar que s’empra per a dirigir-se als bebès o xiquets xicotets; és lenta i simplificada, en
to agut, amb vocals exagerades, paraules i frases curtes i molta repetició
- Molt investigadors consideren que aquesta parla facilita l’aprenentatge de la llengua materna, o al
menys, una major rapidesa en la seua assimilació

BENEFICIS DE LA LECTURA EN VEU ALTA

La freqüència amb que els cuidadors lligen al xiquets influeix en cóm i amb quina rapidesa aprenen a :

35
- TEMA 5 – desenvolupament psicosocial en els primers 3 anys
FONAMENTS DEL DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL

DESENVOLUPAMENT
PSICOSOCIAL

36
 EMOCIONS
Reaccions subjectives front a experiències que s’associen amb canvis fisiològics i conductuals

37
 EN DEFINITIVA:

Les experiències emocionals

estan influenciades pel
desenvolupament del
cervell i poden tindre
efectes duradors sobre la
seua estructura

Apareix de forma natural en els xiquets abans dels 2 anys.

Esta influenciada per l’entorn
Ajudes a algú sense esperar res a canvi

Habilitat per comprendre que els

demés posseeixen estats mentals i Als 2 o 3 mesos els xiquets ja
per avaluar els seus sentiments i reaccionen a les expressions
accions. Apareix al llarg del primer emocionals d’altres
any de vida Posar-se en el lloc de l’altre
entendre com es sent l’altra
persona

Aquestes habilitats estan vinculades amb -→ neurones espill: neurones que s’activen quan una
persona fa alguna cosa o quan observa que algú fa la mateixa cosa.

38
 TEMPERAMENT

EMOCIONS: Positives negatives mitjà

INTENSITAT: Moderada alta mitjà
CICLES: Regular irregular mitjà
ADAPTACIÓ: S’adapta costa molt mitja

39
 Els xiquets amb temperament difícil poden ser més susceptibles a la qualitat de la criança i necessiten més
suport emocional → es convenient: anticipar-se a les reaccions del xiquet i ajudar-lo a adaptar-se

PRIMERES EXPERIÈNCIES SOCIALS

La urbanització i l’ocupació
L’alimentació no és l’únic ni el
materna està canviant les
més important que els bebès
actituds paternes. Actualment,
reben de sa mare. La metarnitat
és comú que els pares tinguen
inclou el consol del contacte
una relació propera amb els fills
corporal proper.
La relació freqüent i positiva
Els bebès necessiten que sa mare
entre un pare i els seus fills té una
els responga amb promptitud i
influència directa sobre el
calidesa
benestar i el desenvolupament
del xiquet

Les pràctiques de criança i els patrons d’interacció mostren grans variacions al votant del
món ( en funció de lacultura, sistemes de família)

40
 GÈNERE
Significat de ser home o dona
- Escasses diferències mesurables: els barons són un poc més grans en longitud i pes
- Les xiquetes reaccionen menys a l’estrès
- Les xiquetes tenen més probabilitat de viure durant d’infància
- Ambdós aconsegueixen les fites evolutives al mateix temps
- Als 17 mesos, el joc dels barons és mes agressiu. Preferència per jugar amb el mateix
sexe
- Entre els 2 i 3 anys, tendeixen a dir mes paraules que corresponen al seu sexe que al
sexe oposat
- Els bebès perceben les diferències entre homes i dones de manera primerenca

El pares donen un tracte més Les mares parlen més i de forma

diferencial a xiquetes i a xiquets més comprensiva amb les
que les mares xiquetes que amb els fills barons.
Les xiquetes soolen ser més
Els pares juguen de foma més
loquaces que els xiquets
dura amb els barons i mostren
més delicadesa amb les filles (que tenen mes vocabulari i
parlen millor)

41
 CONFIANÇA

Permet establir relacions estretes

virtut: esperança (creença de que
poden satisfer les seues Permet protegir-se. Els xiquets
necessitats i complir els seus veuran el món com un lloc poc
desitjos) amistós e impredictible i els
resultarà difícil establir relacions
de qualitat

Que s’ha de fer per a promoure la confiança

- L’alimentació és un moment clau
- Delicadesa
- Sensible
- Constant

APEGO

“SITUACIÓ ESTRANYA”
- Tècnica de laboratori que
s’empra per estudiar l’apego

42
- Freqüent en bebès amb mares insensibles, invasives o abusives, poregoses o atemoritzants
- Mares que han sofert alguna perduda o sentiments no resolts cap a l’apego que van experimentar
en la seua infantessa amb sos pares.
- la probabilitat d’apego desorganitzat augmenta quan hi ha diversos factor de risc
- l’apego desorganitzat és un predictor confiable de problemes posterior de conducta i adaptació

COM S’ESTABLEIX L’APEGO?

- Allò que determina el tipus d’apego és el comportament dels bebès quan torna el cuidador.
- L’apego ‘estableix a l’any de vida
- Els bebès poden establir distintes relacions d’apego amb distintes persones
- L’apego segur es vincula amb el concepte de confiança d’Eriksson i l’insegur amb
desconfiança
- Les mares dels xiquets amb apego segur són sensibles i atentes
- La sensibilitat de la mare i el temperament del xiquet influeix en els patrons d’apego
- Les experiències d’apego dels pares poden influir en la relació que estableixen amb els seus
fills.

43
 COMUNICACIÓ EMOCIONAL AMB ELS CUIDADORS

REFERENCIACIÓ SOCIAL
Comprensió d’una situació ambigua mitjançant la recerca de la percepció que té d’ella altra persona

DESENVOLUPAMENT DE L’AUTOCONCEPTE
Sentit d’un mateix. Imatge mental descriptiva i evaluativa dels rasgos i capacitats pròpies
Esta influenciat per → la imatge que els altres tenen d’un mateix

44
 DESENVOLUPAMENT DE L’AUTONOMIA
Teoria psicosocial d’Erikson.

Permet substituir el judici dels

cuidadors pel seu propi. Capacitat de
controlar les accion i prendre
decisions Els permet reconèixer la
necessitat de límits. xiquets
Virtut: voluntat (o determinació)
incapaços de prendre decisions
per sí soles i vergonyosos

COM LIDIAR MAB ELS TERRIBLES 2 ANYS?

· Siga flexible. Aprenga els ritmes naturals del xiquet i els seus gustos i aversions especials

· Pensa que vostè és un pot segur, ab límits confiables, a partir del qual un xiquet pot salpar i descobrir el
món ial qual pot tornar per obtindré suport

· Convertisca la seua llar en un lloc amigable per al xiquet. Ompliga-ho d’objectes irrompibles que el xiquet
puga explorar sense risc

· evite el castic físic. Sol ser ineficaç e inclús pot dur al xiquet a causar encara més dany

· oferisca opcions (encara que limitades)

· faça omplir de forma sistemàtica les obligacions necessàries

· no interrompa una activitat a menys que siga absolutament necessari. Tracte d’esperar fins que l’atenció
del xiquet s’haja desplaçat cap a altra cosa

· si ha d’interrompre,faça una advertència

·sugerisca activitats alternatives quan la conducta es torne objectable

· sugerisca en lloc de donar ordres. Acompanye les peticions amb somrises o abraços, en compte de crítiques,
amenaces o restricció física

· relacione les peticions amb activitats agradables

· recorde al xiquet allò que espera

· quan el xiquet no obeïsca d’inmediat una petició, espere un moment abans de repetir-la

· empre “temps fora” per finalitza els conflictes. Traga al xiquet o isca vostè d’una situació de manera no
punitiva
· esperem menys autocontrol en els moments d’estrès

· comprenga que per al xiquets xicotets és més difícil els “fes” que els “no fases”

· mantinga un ambient tant positiu com siga possible. Faça que el xiquet desitge cooperar.
45
DESENVOLUPAMENT MORAL

46
CONTACTE AMB ALTRES XIQUETS

47
ELS DFILLS DE PARES QUE TREBALLEN

La vida laboral de les mares durant els primers 3 anys d’un xiquet té poc efecte en el desenvolupament

No obstant, el desenvolupament cognitiu pot sofrir si la mare treballa ≥ 30 hores a ala setmana

El cuidat infantil substituir varia en qualitat. L’element més important de la qualitat del cuidat és el
CUIDADOR

Una guarderia de qualitat té efectes positius en el desenvolupament cognoscitiu i la interacció amb els iguals

Encara que la qualitat, quantitat, estabilitat i el tipus de cuidat influeix en el desenvolupament psicosocial i
cognoscitiu, la influència de les característiques de la família sembla ser en general més gran

MALTRACTAMENT: ABÚS I NEGLIGÈNCIA

Risc deliberat o evitable que se li fa córrer a un xiquet

FACTOR QUE CONTRIBUEIXEN: PERSPECTIVA ECOLÒGICA

Des d’un punt de vista

Ecològic
(Bonfrenbrenner)…
…contribueixen en
l’abús i la negligència
del xiquet

48
EFECTES A LLARG TERMINI DEL MALTRACTAMENT

CONSEQÜÈNCIES DEL MALTRACTAMENT

- Mala salut física, mental i emocional
- Problemes en el desenvolupament del cervell
- Dificultats cognoscitives, acadèmiques i lingüístiques
- Problemes d’apego i relacions socials
- Problemes de memòria
- Durant l’adolescència: risc de bais rendiment acadèmic, delinqüència, embaràs, consum
d’alcohol, drogues i suïcidi.
- 1/3 adult que ha patit abús i negligència durant la infantessa victimiza als seus propis fills.

49