QUE OSN LES EMOCIONS?

ESTÍMULS
POTS ER UN PENSAMENT,ESCENA,AUDICIÓ IMATGE

EMOCIÓ
QUE POT SER PLAENT O DISPLAENT PORTA CAP A LA PRESA DE DECICIONS

RESPOSTA FISIOLOGICA
BATEGA EL COR,SUOR A LES MANS , MAREIG, MAL DE PANXA

QUE SON ELSS SENTIMENSTS?

- La emoció es instantanea
- El sentiment perdura

- No es pot controlar la reacció fisiològica emocional que produeix un estímul

- Si que es pot modificar el sentiment que ens envaeix canviant ell pensament

COM REACCIONEM?

- Aquest procés i la intensitat de la resposta és totalment subjectiva i depèn de:

. Aspectes innats de la persona

. A conseqüència de l’experiència i de l’aprenentatge

- La reacció es dona en un procés temporal, momentari. Assoleix un màxim i disminueix

fins a extingir-se.
- A vegades quan desapareix l’estimul apareix justament una emoció contrària

EX: LA PREPARACIÓ D’UNA FESTA

I TU COM REACCIONES?

Sentiments Actuació Reflexió Aprenentatge

 La manera en què cada persona sent i expressa les emocions es forja en gran part durant la
seva infància.

LA VARIETAT D’EMOCIONS

- Hi ha una gran diversitat d’emocions que es classifiquen de diferent manera

- - Alegria
- Tristesa
- Por
- Ira
- Averisió/ Fastic
- Sorpresa

A mesura que es va creixent apareixen mes diversitat d’emocions i mes complexes

VERGONYA/ORGULL/CULPABILITAT/ENBEJA

LA FAMÍLIA

- On s’inicia el desenvolupament de l’infant

- El nen/nena es comença a formar imatges de si mateix
- També es comença a formar imatges del mon que l’envolta
- Funcions que exerceix la família

-Assegura la supervivència del nadó.

-Establir una relació afectiva que estímul els seus potencials.

- Des de el naixement pares i fills estableixen una sèrie de vincles afectius que seran molt
importants per el seu desenvolupament

-L’adult li ofereix protecció i afecta

ESTILS PARENTALS

- Estil autoritari Els pares dicten com s’han de fer les coses i acostumen a aplicar
castics.
- Estil mes paternalista o sobreprotector Els pares creuen que ajuden al seu fill fent
les coses
- L’estil assertiu Els pares escolten les necessitats dels seus fills. I, a més s’adapten a
les exigències depenent de l’estadi del desenvolupament corresponent posant límits i
normes, usant el reforçament positiu quan el nen les compleix i aplicant castics
proporcionats quan se les salta.
 - L’estil negligent Pares que no es cuiden dels seus fills, no s’impliquen en l’educació
del fill sinó que li donen total llibertat i que sigui el propi nen qui prengui les en molts
casos, inexistents.

CONSEQUENCIES SOBRE L’INFANT

- Si parlem de l’estil autoritari: El fet d’haver de seguir les normes al peu de la lletra fa
que disminueixi la creativitat i la capacitat de resolució de problemes. A més poden
adquirir patrons de conducta on vulgui imposar el seu criteri deixant de banda la
cooperació
- A l’estil sobre protector: Acostuma a donar una dependència excessiva mútua entre
pares i fills. Solen ser presents conductes de pors o fòbies, així com ansietat no
adquireixen les competències i habilitats necessàries per poder resoldre conflictes u
per a relacionar-se amb els altre.

- En l’estil assertiu: Tindran una bona autoestima, capacitat per resoldre problemes per
si mateixos. Tindran empatia, assertivitat i bones habilitats socials.
Hi ha l’estil negligent: O de actuació , el que succeirà serà que no s’adaptarà del tot bé
en ambients.

LES EMOCIONS BASIQUES:

- L’ALEGRIA
 Les persones quan sentim alegria ens mostrem contents.
 Els nadons somriuen quan estan be, quan dormen be..
 Els nens senten alegria quan menjant alguna cosa que els
agrada, quan estan per ells....

- TRISTESA
 Estem tristos quan
-Pessimistes
-Desanimats
-Afligits
 En els infants la tristesa és un sentiment menys freqüent
que la ira o l’enuig
 Es dona quan:
- Separació
- Esta malalt o es troba malament
- Està mal ates

- RABIA
  La ràbia està associat
- LA POR

- L’AVARSIÓ
 Es mostra aquesta expressió quan una cosa no li agrada al
nen.
- Especialment quan s’introdueixen aliments nous a la
dieta

LES EMPCIONS AUTOCONSIENTS- SOCIOMORALS:

- VERGONYA
- ORGULL
- EMBEJA
- CULPABILITAT

FUNCIONS DE LES EMOCIONS

- TENEN TRES FUNCIONS

1. ADAPTATIVA (les emocions adapten l’organisme perquè executi
eficaçment la conducta)

2. MOTIVACIONAL( Les motivacions ens motiven a realitzar el

comportament

3. SOCIAL (Permet relacionar-nos amb els altres i interpretar les seves

emocions)

- Responem instintivament
- Reprimim l’expressió de l’emoció

EL JOC SIMBOLIC
- El joc simbòlic ( comença a partir dels 2 anys ) es fonamental en el desenvolupament i
compressió de les emocions dels altres
- Permet expressar emocions i sentiments propis o dels altres.

TEORIES DE L’AFECTIVITAT
Diferents corrents psicològics expliquen com es duu a terme el desenvolupament de
l’afectivitat.

JEAN PIAGET
- Va estudiar biologia es va especialitzar en zoologia. Va fer moltes aportacions en el
camp de la psicologia, sobretot en epistemologia, branca de la filosofia que estudia
el comportament.
- Piaget pretenia saber què és el coneixement i com s’hi arriba. Com es passa de
l’intuïtiu al científic i com es desenvolupa el pensament racional.
- Considera que el CONEIXAMENT I L’AFECTIVITAT ESTAN LLIGATS ENTRE SI, i que per
tant interactuen, i que les emocions afecten les estructures del coneixement
- Segons Piaget el CONEIXAMENT és una forma D’ADAPTACIÓ AL MEDI. Per adaptar-
se, l’ésser humà interactua amb el medi i a partir de les vivències construeix el seu
propi coneixement, que es diferent en cada persona.
- El coneixement està constituït per un doble procés:
 Assimilació ( integració de la nova informació)
 Acomodació ( implica una reorganització de la informació)
DESENVOL. AFECTIU
- Per a Piaget el punt de partida del nounat per iniciar el coneixement són els
reflexos. Són la base on construirà la seva intel·ligència
- Estracte de conductes innates i senzilles que li permeten apropar-se a l’entorn i
manipular-lo
- Quan una informació rebuda discrepa de la que te la persona es produeix un
CONFLICTE o desequilibri. Per resoldre’l es modifiquen els esquemes del
coneixement
- Per Piaget l’infant és un petit científic que explora el mon per coneix-el.
ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT
1. ESTADI SENSOMOTOR( Del naixement als 2 anys )
 Està marcat per un gran desenvolupament mental. En aquest estadi el
nen/a no pot expressar-se amb paraules, per tan el coneixement que
té està determinat pel que pot fer amb un objecte a nivell motor i
sensorial.
2. ESTADI PREOPERCIONAL ( Dels 2 als 6 anys)
 En aquesta edat ja pensa sobre els objectes i ja pot fer representacions
mentals
 Son propis d’aquests estadi el LLENGUATGE, el pensament SIMBÓLIC,
la IMITACIÓ de conductes i L’EGOCENTRISME.
- L’EGOCENTRISME: Impossibilitat de posar-se en el lloc de l’altre
- APAREIX L’ETAPA DELS PERQUÈS : Una altra característica d’aquesta edat és la gran
curiositat que senten per tot el que els envolten per això s’anomena així.
3. ESTADI DE LES OPERACIONS CONCRETES( Dels 7 als 11)
- L’infant comença a utilitzar la lògica per resoldre i interpreta la realitat concreta,
però encara no pot fer-ho si aquesta es abstracta
PERO ENCANVI NO POR COMPRENDRE COSES ABSTRACTES O HIPOTÈTIQUES.
4. ESTADIS DE LES OPERACIONS FORMALS ( a partir dels 12 anys)
- Aquí es desenvolupa el pensament hipotètic, lògic i abstracte. És la manera de
pensar i conèixer CIENTÍFICA.

HENRI WALLON
 - Psicòleg francès (1879-1962), es va interessar per una concepció INTEGRAL del
desenvolupament humà.
- Wallon descriu l’esser humà com una unitat, un ésser biològic, social io una sola i
única persona.
- A diferencia de Piaget ni es tracta de relacions amb el medi, sinó de relacions
humanes.
- Considera que l’emoció i l’afectivitat tenen un paper fonamental en el
desenvolupament de la persona, perquè son previs als llenguatges.
- Afirma que les primeres relacions entre el nadó u les persones estan bassades en
aquestes manifestacions afectives
1. ESTADIS D’IMPULS MOTRIU ( Naixement fins 6 mesos )
 L’existència del nadó està adormit per les funcions fisiològiques. El son
l’alimentació i el moviment.
2. ESTADI EMOCIONAL ( 6mesos- 1 any)
 El nadó necessita la seva mare no només per cobrir les seves necessitats, sinó
pel que ella representa a nivell afectiu
3. ESTADI SENSORIOMOTRIU(1-2anys)
 L’infant s’aboca cap el món exterior i duu a terme activitats circulars, moviments
que li produeixen plaer i per això els repeteix.
( EX. Donar un cop a la taula, deixar caure coses...)
 Aquest tipus de conductes li permeten apropar-se als objectes i a l’entorn per
coneix-el.
4. ESTADI DE PERSONALIMSE (2-6 anys)
 Es construeix la personalitat infantil.Estadi marcat per la seve necessitat afectiva
i es divideix en tres momets
 ENTRE EL 2-3 anys
Crisis de personalitat o NEGATIVISME. El nens mostren oposicions i
rebuig envers les persones que els envolten. Intenten refermar la
seva pròpia personalitat. L’infant vol protegir el jo que acaba de
descobrir i la seva autonomia. Sovint la convivència es complica
 ENTRE ELS 3 I 4 ANYS

SIGMUND FREUD
LA ETAPA ORAL
- L’infant troba plaer succionant
LA ETAPA ANAL
- Els nens quan van al lavabo es miren el que han fet, i troben plaer quan van al
lavabo.
ETAPA FÁLICA
- Durant l’etapa fàl·lica Freud deia que els nens tenien complex de l’Edip i la nena
tenia complexe de Electra.
- El nen pot sentir estima profunda es pot enamorar de la seva mare
- La nena s’enamora del pare profundament i tenen por i pensen que elles no tenen
penis perquè el seu pare les va castrar.

ETAPA DE LATENCIA
- La latència es una cosa que hi ha allà però que està adormida

ETAPA GENITAL
- Trobarà el plaer als genitals, es troba al plaer als genitals
 JOHN BOLWBY
EL VINCLE DE L’AFERRAMENT
- L’infant busca una mica de carinyo per aferrarse en aquella persona.
- L’esser humà és un esser social des que neix, i estableix vincles amb qui els estima i
duida s’anomena VINCLE D’AFERRAMENT
- Les figures d’aferrament (pares, avis,

FASE DE PREADERRAMENT
- Des del naixement fins a la 6a setmana, el bebè ja disposa d’una orientació envers
les persones en general, sense reconèixer les figures concretes que el cuiden
- A aquesta edat, els nadins reconeixen l’olor i la veu de la mare

FASE DE FORMACIÓ DE L’AFERRAMENT

- Entre les 6a setmana i els 6-8 mesos l’infant mostra preferència per les persones
que li son familiars. Encara no rebutja les que no li són coneguts
- Comença a reconèixer la mare, principal figura

AFARRAMENT SEGUR

- Els infants exploren i juguen sense por. Es mostren ansiosos quan surten i el busquen.
Estan contents quan torna continuen jugant.

AFARRAMENT INSEGUR

AFARRAMNET EVASIU

- No fan massa cas de la mare quan hi es i tampoc ploren quan marxen. No es mostren
inquieys daant de les persones extranyes i quan torna la mare no la busquen.

AFARRAMENT AMBIVALENT/ D’OPOSICIÓ

- Mentre la mare està amb ells busquen la seva proximitat i no exploren l’entorn. Quan
marxa la mare mostren el seu enuig i el mantenen qun ella torna. Es pot dir que
busquen el contacte al mateix temps que el rebutgen.

AFARRAMENT DESORGANITZAT
- Son els nens mes insegurs i desordenats, mostren conductes confoses i
desordenades. Per exemple eviten la mare hi o s’allunyen quan apareix la persona
estranya
- Aquesta resposta s’associa a DESATENCIO I MALTRACTAMENT.
ESPAI DE LA CALMA
Es tracta d’un reconet que prepares a l’aula on proporciones als alumnes
eines per tal que aquests pugin relaxar-se, aturar-se, quan ho necessitem.
No podem considerar l’espai de la calma un lloc per a castigar. Es perquè
aprenguina auto regularse.

DESENVOLUPAMENT DE LA SEXUALITAT
 - EL procés comença quan l’espermatozou penetra a traves de la
membrana de l’òvul.
- En la funció d’aquest dos nuclis es combina el material genètic de
totes dues cèl·lules del zigot.

LA DETERMINACIÓ DEL SEXE

- El codi genètic de l’esser humà esta format per 46 cromossomes o
molècules d’ADN,disposades en 23 parelles
- Cada cromosoma conté, entre d’altres natèries, milers de segments
anomena GENS. Aquests gens son els que aporten, segons el codi
genètic, les instruccions a les cèl·lules perquè cadascú d’elles passi a
formar part dels diferents òrgans del cos
- 22 dels 23 parells de cromosomes son semblants. Peri no passa el
mateix amb el numero 23. Aquest es l’anomenat parell sexual.

EL DESENVOLUPAMENT SEXUAL:
- Al mateix moment que es produeix un canvi físic tambe es produeix
el psicològic
- - El desenvoluoament sexual compren la interacció d’un conjunt de
processos relacionats amb la identitat i l’orientacio sexual, el rol de
generes , l’amor, el plaer, la parella.... o tot.

COM AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT SEXUAL.

- Les perosnes som éssers exuals físics i psicologicics.
- Totes les nostres relacions estan impregnades per aquesta
sexualitat
- Aquesta vida sexual està influenciada per les vivències que hem
tingut de petites al respecte
- Això implica una adequada intervenció
 -Comprensió i aplicació de pautes que afavoreixen el
desenvol. Sexual.
-Protecció davant l’abús sexual
- El tractament de l’homosexualitat a l’escola, educar en la
igualtat.
- Coeducació entesa com igualtat entre els homes i dones.

MANIFESTACIONS SEXUALS A LA INFÀNCIA

- Les manifestacions sexuals en les persones son un part de les seves
relacions sexuals
- ´Disposem d’un cos i d’una ment que necessiten contactes,
abraçades, petons, carícies, emocions, paraules d’estimació.... que
ja es poden manifestar a la primera infància
- Els adults hauríem d’ajudar als infants a entendre tot aquest procés,
perquè visquin la seva sexualitat de manera sana i positiva
- Durant moltes generacions la sexualitat ha estat un tabú.

EL DESCOBRIMENT DEL PLAER

- El plaer sexual a la infància ja existeix a partir de l’any en resposta a
estímuls externs o interns
- Encara que fins la pubertat no hi ha grans canvis a nivells físics sí
que hi ha sensibilitat en els òrgans genitals del nen i la nena
- La masturbació és una manifestació natural que pot donar-se a la
infància
- No és un símptoma de cap problema i per tant no han de ser
objecte de preocupació
- Com a norma general cal deixar que la sexualitat dels infanta flueixi
de manera natural
 - És important enseyar-los a partir dels 3 anys que aquest tipus de
conducte s’han de dur en privat, amb higiene i sense fer-se mal
- En cas d’ibservar una excessiva repetició, tan a l’escola com a casa,
cal esbrinar si és un procés infecciós o bé un excés d’ansietat.

JUGAR A METGES I NÒVIOA

- Aquesta sexualitat també es m,anifesta durant el joc
- Així que nens i nenes també reprodueixen conductes sexuals que
han obseravt en el seu entorn
- Així exploren el seu cos i el dels altres
- Només cal vetllar el joc en cas que es puguin fer mal, si ‘observa
molta insitèncua o bé violència
PREGUNTES SOBRE LA SEXUALITAT
- De ben petits ja fan moltes preguntes
o Sobre les diferencies anatòmiques
o Com es fan els nens?
o D’on surten?
o Perquè els grans es fan petons a la boca?
- Davant d’aquestes només calen respostes:
o Senzilles i adaptades a l’edat
o Amb naturalitat
o Sense ocultar informació
o No mentides, i no ocultar informació

4.DIVERCITAT SEXUAL EN LES FAMÍLIES

- Heterosexuals
- Extenses
- Monoparentals
- Reconstruïdes
Homoparentals