Professional Documents
Culture Documents
u n i t a t
Desenvolupament
afectiu
SUMARI
■ Principals teories del desenvolupament
afectiu
■ Fases evolutives de l’afectivitat infantil
■ Característiques de l’afectivitat infantil
■ Intel·ligència emocional
■ Paper de l’escola, de l’educador i de la
família en la intervenció en l’àmbit afectiu
■ Període d’adaptació
■ Activitats que afavoreixen el
desenvolupament afectiu
OBJECTIUS
·· Conèixer les principals teories sobre el
desenvolupament afectiu.
·· Identificar les fases evolutives i les
característiques de l’afectivitat infantil.
·· Aproximar-se al concepte d’intel·ligència
emocional.
·· Conèixer la intervenció en l’àmbit de les
emocions.
·· Conèixer les característiques del període
d’adaptació.
·· Dissenyar activitats que afavoreixin el
desenvolupament afectiu.
Exemples
La situació estranya
1. L’observador acompanya l’infant i la mare a una sala de jocs estranya per a ambdós i surt de l’habi-
tació.
2. La mare s’asseu mentre l’infant juga i explora l’entorn. S’observa en quina mesura l’infant utilitza la
mare com a base segura per a la seva exploració.
3. Un estrany entra i interactua amb la mare. S’observa com reacciona l’infant enfront del desconegut en
presència de la mare.
4. La mare surt de l’habitació i el desconegut s’hi queda. El desconegut juga amb l’infant i el consola si és
necessari. En aquest pas, s’observa si l’infant mostra ansietat per la separació i com reacciona davant
de la persona desconeguda.
5. La mare torna amb l’infant i hi juga; el consola si és necessari. El desconegut surt de l’habitació. S’ob-
serva com ha estat el retrobament entre mare i fill.
6. La mare se’n va i, en aquesta ocasió, l’infant es queda sol. S’observa si l’infant experimenta ansietat
per la separació.
7. El desconegut torna a la sala i consola l’infant si és necessari. S’observa si l’infant accepta el consol de
la persona desconeguda.
8. Finalment, torna la mare i consola l’infant si és necessari. S’observa la reacció davant del retroba-
ment.
Afecció segura
Els nadons que estableixen aquest tipus d’afecció solen utilitzar la seva
mare com a base segura per explorar l’entorn. Normalment, si la mare
s’allunya, solen mostrar ansietat davant de la separació i reaccionen
positivament quan la mare torna. Se solen mostrar sociables amb altres
persones davant de la presència de la mare.
Exemples
Activitats proposades
1·· Debateu a classe la diferència o relació que existeix entre els conceptes següents: afectivitat, emocions
i sentiments.
2·· Reflexiona sobre la relació que existeix entre el desenvolupament afectiu i la resta d’àrees de desen-
volupament. Explica-la amb exemples.
3·· “Una relació proteccionista entre l’adult i l’infant no és la millor plataforma emocional”. Què opines
sobre aquesta afirmació?
4·· Amplia els teus coneixements respecte del terme “ansietat per separació”.
5·· La teoria de Bowlby està motivada a partir d’investigacions amb animals. Busca algun exemple pràctic
que demostri la relació d’afecció en els animals.
6·· Analitza la frase següent: “L’infant utilitza la mare com a base segura per a l’exploració”.
7·· Explica, mitjançant un exemple pràctic o una situació quotidiana, els diferents tipus d’afecció que
descriu Mary Ainsworth.
Casos pràctics 1
Solució ·· Els infants tendeixen a imitar les conductes que manifesten les seves figures d’afecció, ja que
assumeixen aquestes persones com un model a seguir i persegueixen que aprovin el seu comportament.
Si, en aquest cas, el mestre aconsegueix regular les seves pròpies emocions i adreçar-se als infants amb
calma i en un to de veu moderat, podrà reconduir a poc a poc el seu comportament, fins a ajustar-lo al
model de conducta apropiat.
Activitats proposades
8·· Descriu alguna conducta concreta que hagis observat en infants que es correspongui amb el període
d’oposició, el període de gràcia i el període d’imitació que proposa Wallon.
9·· Basant-te en les característiques de l’afectivitat infantil tractades a la unitat, dissenya una guia per als
pares amb l’objectiu d’ajudar-los a desenvolupar i estimular l’afectivitat dels seus fills.
Autoconcepte
L’autoconcepte és la imatge que un té sobre si mateix en rela-
ció amb les seves característiques físiques, intel·lectuals i socio-
afectives.
La imatge que un té de si mateix es va desenvolupant i construint al Vocabulari
llarg de la vida, de manera que els factors cognitius i la interacció social
seran determinants. Empatia: Facultat de comprendre les
emocions i els sentiments externs per
Per tal que la persona es formi una imatge de si mateixa, primer ha de un procés d’identificació amb l’objec-
ser conscient que és un ésser independent de l’entorn i dels altres, cosa te, grup o individu amb què hom es
que succeeix cap a l’any de vida. relaciona. (DIEC)
Els estudis més recents apunten que els nadons, al poc de néixer, mani-
festen i reaccionen davant de tres emocions bàsiques: alegria, angoixa
i enuig; i, en mesos posteriors, ho fan davant de la por, la tristesa i
la sorpresa. No serà fins als 3 anys de vida quan neixin les emocions
sociomorals o autoconscients, que són vergonya, orgull, culpabilitat i
enveja.
Casos pràctics 2
Solució ·· Primer, mostrarem empatia, fent-li veure que comprenem el malestar que li produeix la situació,
i l’ajudarem a posar nom a l’emoció negativa que li produeix l’activitat; per exemple, desgrat.
A continuació, l’ajudarem a buscar estratègies alternatives per utilitzar el punxó, com per exemple, fer
forats molt espaiats i, a continuació, emplenar l’espai que queda fent la resta dels forats.
Per finalitzar, li explicarem que, encara que hagi après una altra manera de fer servir el punxó, també li
requerirà esforç per aconseguir separar la imatge de la resta del paper i que, per tant, pot ser que no li surti
des del principi com a ell li agradaria, però que amb treball i constància ho acabarà aconseguint.
Activitats proposades
10·· Per parelles, dissenyeu una activitat per a l’aula de 5 anys on es treballi l’autoestima de l’infant.
Tingueu en compte les pautes o recomanacions que hem vist. Expliqueu breument quina hauria de ser
l’actitud del mestre.
11·· Pensa en alguna situació que recentment t’hagi provocat frustració. Com l’has afrontat, de manera
positiva o negativa? Si ho has fet positivament, indica quines han estat les teves actuacions; si, per contra,
ho has fet negativament, intenta elaborar una llista amb les actuacions possibles.
A més, els pares hauran de tenir en compte que el seu estil educatiu
sigui l’adequat i establir una relació afectiva de comprensió i respecte.
Per tal que s’estableixi aquesta relació, l’infant s’ha de sentir estimat
i acceptat. Per això, els pares han de saber com expressar el seu afecte
als seus fills. Han d’expressar-los i demostrar-los el seu amor mitjançant
mostres d’afecte, que poden ser tant físiques com verbals o petits gestos:
així, l’amor pot ser manifestat tant mitjançant carícies, petons i abraça-
des com també mitjançant elogis i petits gestos, com per exemple, el fet
de penjar els seus dibuixos a la paret.
Casos pràctics 3
Aprofitem el temps!
·· La Lara és una nena de 4 anys que passa la major part del dia fora de casa. Assisteix a l’escola cada dia
fins a les cinc de la tarda i fa ús del menjador al migdia, ja que, a aquesta hora, no hi ha ningú a casa seva.
Els seus pares treballen fins tard i la seva àvia és l’encarregada de recollir-la a l’escola i d’estar amb ella
fins que els seus pares arribin. A més, el cap de setmana els seus pares dediquen bastant temps a realitzar
les tasques de la llar, ja que durant la setmana els resulta impossible. Mentrestant, la Lara es queda mirant
la televisió al menjador o bé jugant a la seva habitació.
Els seus pares es pregunten què poden fer ells per aprofitar el poc temps de què disposen.
Solució ·· Durant els dies laborables poden aprofitar l’hora de sopar per preguntar a la Lara sobre alguna
activitat que hagi realitzat a l’escola, al parc, amb la seva àvia, etc.
No és recomanable fer-li sempre la mateixa pregunta, per exemple, “com t’ha anat a l’escola?”. Hem de tenir
en compte que la pregunta és massa general i que alguns infants tendeixen a respondre amb monosíl·labs.
En comptes d’això, podem variar les preguntes, concretant una mica més: “com va amb els companys de
classe? Has fet alguna cosa divertida avui? Has ajudat l’àvia amb les compres?”, o bé “l’àvia t’ha vist plorant
en sortir de classe. Estaves trist? Per què? Què t’ha passat?”, etc.
Durant el cap de setmana, es tracta d’incrementar el temps de joc i de comunicació. Per això, els pares de
la Lara poden involucrar-la en les activitats quotidianes donant-li petites tasques que ella pugui realitzar
amb la seva ajuda i les seves indicacions. Aquests moments també es poden aprofitar per a la comunicació
entre els membres de la família.
Activitats proposades
12·· Debateu a classe sobre els canvis que ha experimentat l’escola des de fa 80 anys fins a l’època actual.
Elaboreu una taula comparativa en què destaqueu els aspectes més notables.
13·· Hem explicat la necessitat d’establir unes normes amb els infants en l’àmbit familiar. Redacteu en
petits grups un llistat de les normes que cregueu que hauríeu de mantenir a la vostra pròpia aula.
Naturalesa de la conducta
o el comportament
Conducta o comportament Vocabulari
– Plor, absència de plor o manifestació Somàtic: símptoma amb una natu-
Física
retardada.
ralesa eminentment corpòria o mate-
– Alteracions en l’alimentació. rial, i que el diferencia del símptoma
– Alteracions en el son. psíquic.
Somàtica
– Vòmits.
– Reaccions agressives. Aprenentatge significatiu: és el
tipus d’aprenentatge en què un es-
– Retraïment.
tudiant relaciona la informació nova
– Succió del dit polze.
amb la que ja té, tot reajustant i
Afectiva i social – Aferrament a un objecte personal.
– Apatia. reconstruint ambdues informacions en
– Participació activa en les activitats. aquest procés. Dit d’una altra ma-
nera, l’estructura dels coneixements
previs condiciona els nous coneixe-
El plor és una de les reaccions més freqüents. Els adults hem de
ments i experiències, i aquests, al
comprendre que es tracta d’una reacció totalment normal i justificada,
seu torn, modifiquen i reestructuren
tenint en compte la situació i que anirà desapareixent progressivament. els previs. Aquest concepte i aquesta
De tota manera, també hi pot haver casos en què observem una absència teoria es troben dins del marc de la
de plor en alguns infants o que, en altres casos, el plor es manifesti d’una psicologia constructivista.
manera retardada.
Des del punt de vista somàtic, alguns infants podran patir alteracions
en l’alimentació o en el son, o fins i tot vomitar. De la mateixa manera,
alguns infants poden reaccionar d’una forma agressiva tant dins de
l’escola, amb l’educador i els companys, com a casa, amb els seus pares
i germans.
En l’àmbit afectiu i social, també ens podem trobar amb múltiples
manifestacions. Alguns infants es mostraran retrets i es limitaran a
observar tot el que està succeint. Altres podran replegar-se sobre si
mateixos i efectuar accions que els facin sentir segurs, com xuclar-se el
dit polze o aferrar-se a un objecte personal.
Alguns infants reaccionaran amb apatia i pot ser que rebutgin tot con-
tacte amb l’educador i els seus nous companys, i fins i tot es neguin a
participar en les activitats proposades; altres buscaran aproximar-se als
altres, o fins i tot participaran de bon grat en la dinàmica de l’aula.
Tenint en compte la diversitat de reaccions que es produiran en els
infants durant el període d’adaptació, els educadors, per la seva banda,
hauran d’estar preparats per entendre i acollir cada infant. També és
aconsellable realitzar un seguiment de cada infant, en què es recolliran
dades rellevants i s’estarà alerta per si les reaccions manifestades van
més enllà de les suposadament normals o esperades. Si observem que el
temps transcorre i que l’infant no realitza de manera adequada aquesta
transició, haurem d’identificar amb l’ajuda conjunta dels pares què està
succeint i intentar solucionar-ho.
Al mateix temps, el centre i els educadors hauran de proporcionar als
pares una sèrie de recomanacions generals sobre què han d’evitar i què
han de fer per facilitar el procés.
Encara que cada centre educatiu ho organitza basant-se en els seus pro-
pis criteris, hi ha una sèrie de passos o accions que són comuns en la
gran majoria de centres.
Exemples
Exemples
Activitats proposades
14·· Defineix, amb les teves pròpies paraules, el concepte de període d’adaptació.
15·· Tenint en compte les recomanacions generals per als pares, quins altres consells podries afegir a la
llista?
16·· Formeu grups i seleccioneu un conte de la literatura clàssica. Cal elegir-lo tenint en compte que heu
de treballar, a través seu, les emocions amb els vostres alumnes. Elaboreu el desenvolupament de l’activitat
seguint aquest guió:
– Nom del llibre.
– Nom de l’activitat.
– Emocions que treballareu.
– Objectius.
– Edat dels infants als quals va adreçat.
– Desenvolupament de l’activitat.
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Recull en una taula els diferents tipus d’afecció i defineix les principals característiques de cada un.
2·· Amplia la teva informació sobre la rellevància que té l’afecció en l’edat adulta.
3·· Recull en una taula les característiques del desenvolupament de l’afectivitat infantil, així com les caracterís-
tiques de la relació i l’actuació que els pares i els educadors han de mostrar en cada moment.
4·· Explica, amb les teves pròpies paraules, la diferència entre autoconcepte i autoestima.
5·· Fes un esquema, al teu quadern, en què recullis el desenvolupament de l’autoestima al llarg de l’etapa d’Edu-
cació Infantil.
.: APLICACIÓ :.
1·· Hem vist que als 3 anys l’infant comença a experimentar una sèrie d’emocions autoconscients, com són la
vergonya, l’orgull, la culpabilitat o l’enveja.
a) Formeu grups de quatre o cinc persones i escolliu una d’aquestes emocions de manera que cada grup en treballi
una de diferent.
b) Busqueu informació sobre com es treballen aquestes emocions a l’aula: activitats, recomanacions, etc.
c) Dissenyeu tres activitats que es puguin dur a terme amb infants del segon cicle d’Educació Infantil.
d) Exposeu a la classe les vostres idees.
2·· La por és una altra de les emocions que indubtablement l’infant experimentarà en major o menor mesura.
Tenint en compte això, busqueu informació relacionada amb les pors infantils i, per parelles, redacteu un llistat
d’orientacions que podríeu donar als pares per combatre-les. A continuació, dissenyeu una activitat que es pugui
treballar en una aula d’infantil.
3·· Com hem vist durant la unitat, a més de treballar amb els nostres alumnes, és necessari que els mestres també
desenvolupem la nostra intel·ligència emocional.
a) Formeu grups de quatre o cinc persones i reflexioneu sobre les característiques que hauria de tenir un mestre
emocionalment intel·ligent. A continuació, elaboreu un llistat a partir de les conclusions de la vostra reflexió.
b) Poseu en comú amb la resta de la classe el llistat que heu elaborat i comproveu les diferències i les coincidències
que hi pugui haver amb la resta dels grups.
c) Dissenyeu dues o tres activitats per treballar la intel·ligència emocional dels docents, tenint en compte el llistat
que acabeu de confeccionar.
d) Exposeu a la resta de la classe les vostres activitats.
Cas final 4
Solució ·· En primer lloc, explicarem als seus pares que la gelosia infantil arran de l’arribada d’un nou
germanet és una reacció habitual que, si és tractada d’una manera adequada, anirà desapareixent de
manera progressiva.
La gelosia comporta pensaments i sentiments que causen a la persona que els pateix, en aquest cas la Maria,
sensació de frustració i li fan tenir comportaments no desitjats.
També pot involucrar una sèrie d’emocions negatives, com poden ser l’enuig, la ràbia, la por, la tristesa,
etc. En el cas de la Maria, podem veure clarament que es mostra enutjada amb la seva mare. D’altra banda,
la indiferència que mostra envers el nadó ens indica quina és l’arrel de la seva gelosia, ja que la Maria està
percebent el seu germanet com un rival amb qui ha de compartir l’atenció i l’amor dels seus pares.
En segon lloc, donarem als pares de la Maria una sèrie d’orientacions o estratègies:
– No fer comparacions. No hem de fer comparacions entre els germans, encara que pensem que no tenen
importància. Per exemple: “Mira què bé dorm el teu germanet, Maria. Quan tu eres un nadó, tardaves
moltíssim en adormir-te”.
– No realitzar canvis significatius en la seva rutina. Encara que l’arribada d’un nou membre suposa canvis,
s’intentarà que no afectin en gran mesura les rutines del germà gran. Per exemple, en els seus hàbits de
son, d’alimentació, etc.
– No allunyar el germà gran de la seva mare. Algunes famílies, en veure’s desbordades per la nova atenció
que han de donar al nounat, aïllen de manera inintencionada el germà gran, portant-lo més temps amb
els avis o altres familiars i amics per tal que poder encarregar-se millor del petit.
– No encarregar-se cada progenitor d’un dels fills en exclusiva. En algunes famílies, intentant repartir-se
les tasques, el pare sol fer-se càrrec del germà o els germans grans i la mare del nounat. És aconsellable
que tots dos dediquin temps per estar amb cada un dels seus fills.
– Retirar l’atenció davant de les conductes geloses. És recomanable retirar l’atenció davant de les mostres
de gelosia, ja que si en aquest moment atenem la seva demanda, estarem reforçant el que en realitat
volem eliminar. Per tant, davant d’un episodi de gelosia, respondrem amb tranquil·litat, fent saber a
l’infant que el seu comportament ens decep i deixant de prestar-li atenció.
– Reforçar les conductes positives. Hem de lloar les conductes desitjades i mostrar al germà gran tota la
nostra atenció quan les realitza. Sempre donarà millor resultat que recriminar una vegada i una altra els
aspectes negatius.
– Fer conscient el germà gran dels avantatges i privilegis que comporta ser-ho. També podem recordar-li
les coses que ell pot fer i el seu germanet petit encara no, com anar a dormir més tard, realitzar algunes
activitats, etc.
– Fer-lo partícip de la cura del nadó. És important que involucrem els germans grans en les tasques de cura
dels germans petits, sempre tenint en compte tant la seva edat com el seu desenvolupament evolutiu.
Idees clau
Teoria de l’afecció
El
desenvolupament – Afecció segura
afectiu – Afecció insegura resistent-
Teoria de la
ambivalent
situació estranya
– Afecció insegura evitativa
– Afecció insegura desorganitzada
Intel·ligència – Autoconcepte
emocional – Autoestima
Classificació de
les emocions
DESENVOLUPAMENT Les emocions en
AFECTIU l’etapa infantil
Expressió
emocional
Canalització de
les emocions
El paper de
l’educador i
l’escola
El paper de la
família
Intervenció en
l’àmbit afectiu
Període
d’adaptació
Disseny
d’activitats
Les abraçades demostren afecte, ajuden a transmetre A aquests avantatges cal sumar els beneficis emocio-
seguretat i tenen un important poder tranquil·litzador i nals que reporta aquesta pràctica, com indica Kathleen
terapèutic en els nadons. Keating, terapeuta nord-americana pionera de la terà-
pia de l’abraçada, a la seva obra Abrázame: “Abraçar
Abraçar un nadó és un acte instintiu i natural que
algú amaga un poder tremend. Crea un vincle entre les
s’efectua per mostrar l’amor i l’afecte que se sent per
persones i trenca les barreres d’una manera que res
ell. Però més enllà del significatiu benefici que reporta a
més no ho aconsegueix fer”.
l’infant el factor afectiu, l’abraçada també té un impor-
tant poder tranquil·litzador i terapèutic i ajuda els pares Fins i tot l’OMS recomana les abraçades com una
a transmetre als seus fills una sensació de seguretat tècnica saludable i amb múltiples beneficis per al nadó.
i de protecció que pot repercutir en el desenvolu- Es considera que mantenir un contacte físic estret amb
pament del seu caràcter i de la seva personalitat. el nadó en els primers mesos de vida és essencial per
Per això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho a la formació del seu caràcter i que, de la mateixa
recomana com una tècnica saludable i amb múltiples manera, la falta d’aquesta mostra d’afecte pot incidir
beneficis. En aquest reportatge, enumerem els sis avan- en el desenvolupament de la seva personalitat.
tatges més importants.
http://www.consumer.es
Imatge: Mike Renlund. Marta Vázquez-Reina
NADONS I ABRAÇADES: BENEFICIS FÍSICS I COGNITIUS
Diferents investigacions apunten que les abraçades
proporcionen nombrosos beneficis físics als nadons:
els ajuden a regular la temperatura i els seus patrons
de respiració, milloren l’estabilitat del ritme cardíac,
influeixen en el seu augment de pes i el seu creixement
i afavoreixen l’oxigenació, entre altres. Així mateix,
s’ha conclòs que tenen efectes positius sobre l’àrea
cognitiva gràcies a l’estimulació sensorial que s’obté
pel contacte pell amb pell i la proximitat amb altres
persones.
Activitats