Les bases

de la prevenció
a casa

Guia per
a famílies
1 2
continguts
El niu familiar
Posant les bases de la prevenció a casa
1. Amb una bona comunicació
2. Educant les emocions 11
3. Què s'espera de nosaltres?
introducció
6 Per què hem fet aquesta guia?
Des del Pla d'actuació sobre el consum de drogues i
pantalles de Sant Cugat del Vallès (Pla 1Segon) pre-
tenem promoure accions que ofereixin informació
i eines per ajudar a prendre decisions a favor d'una
7 vida saludable.
Per la seva amplitud, el Pla 1Segon requereix la parti-
cipació de tota la comunitat per fer possible els seus
objectius preventius i de promoció de la salut.
17
En aquest sentit el que succeeix en l'àmbit familiar,
tot i ser un espai privat, impacta en com les persones
joves, s'acosten a les drogues i les pantalles. El que es
promou a casa pot afavorir que aquest acostament no
perjudiqui la salut i el benestar les persones.
Per aquest motiu hi ha tot un apartat del web 1Se-
gon dedicat a la prevenció familiar, i aquestes pàgines
amplien les idees claus amb intenció de fer-la més
assequible i didàctica per a les famílies.
Desitgem que us sigui útil!!!
4
 el niu familiar

La importància de la família en moments

d’incertesa
Actualment, els més joves es poden trobar amb greus
obstacles per accedir a una feina que els proporcioni
estabilitat econòmica i emocional. És més, trobar una
nova llar per poder emancipar-se, que sigui digna i
assequible, és una tasca quasi heroica.

La dificultat per assumir noves responsabilitats i guan-

yar autonomia —que són elements clau en la seva
maduració— pot causar grans malestars emocionals.

Davant d’aquest context, es fa necessari reivindicar el

paper protector i preventiu de la família, ja que, tot
i que no és l’única, esdevé una institució social sòlida,
fiable i segura. És l’agent socialitzador per excel·lència.

La família —independentment del seu model— és l’es-

pai humà de contenció, on mares i pares poden oferir
atenció, ajuda i suport. És el refugi des d’on s’educa,
es transmet cultura i valors, es dona afecte i també
s’escolta. S’ensenya i s’aprèn a estimar i a estimar-se.

Cada família, totes i tots, eduquem amb les eines, les

estratègies i els recursos que tenim. Algunes coses les
fem bé, i d’altres, no tant. No obstant, sempre hi ha
un denominador comú: ho fem tan bé com podem.

5 6
posant les bases
de la prevenció a casa

1. Amb
una bona
comunicació
No és cap exageració entendre la comunicació com
l’element essencial de tota relació humana. Ens permet
transmetre informació i expressar opinions, creences i
valors. Per mitjà de la comunicació expressem com ens
sentim i podem interessar-nos pel que l’altre pensa i
sent. Sense comunicació viuríem aïllats.

A continuació es presenten les claus per a una bona

comunicació:

Creant espais de comunicació

En la relació amb les filles i els fills, com en qualsevol
altra relació, el més important rau en l’espai que es
crea entre ambdues persones. Aquest espai —que és
tant físic com emocional i energètic— s’omple d’una
informació que té contingut explícit i no explícit. Es
comunica amb el que es diu i amb el que no es diu. I
tan important és el que es vol expressar com allò que
el receptor entén. Volem transmetre i que ens escoltin.
Volen escoltar-nos i també ser escoltats. L’èxit rau a
disposar d’espais de reflexió conjunta.

7 8
Amb una actitud oberta,
receptiva i lliure de judicis
L’adolescència necessita ser escol-
tada però no jutjada. S’estan for-
mant una opinió i un criteri propis
del món que els envolta: l’observen
i l’experimenten. Aprenen amb la
reflexió i amb les conclusions que
poden extreure d’aquestes expe-
riències. I així es construeixen a si
mateixes com a persones i es for-
men una identitat única i autèntica.
Facilitant que s’expressin i
arribin a conclusions
Per poder donar sentit a les seves
vivències, cal que hi posin paraules.
Podem ser d’ajuda si els animem a
expressar les seves aventures i enri-
quir el seu món amb un llenguatge
viu i ampli. Sense forçar, però ani-
mant-los a compartir.
També nosaltres ens hem
d’expressar
És igual de necessari que, com a
persones adultes, expressem allò
que creiem important (els nostres
valors) i com pensem i veiem el
món (la nostra cosmovisió). L’ob-
jectiu és que es puguin edificar un
criteri propi i, per fer-ho, necessiten
saber què pensen les seves mares
i els seus pares. És com la planti-
lla per on poden començar a di-
buixar-se.
Perquè escoltin, hem d’escoltar
Hem d’obrir aquests espais de co-
municació compartida, amb ganes
de conèixer però sense interrogar
ni jutjar, respectant allò que volen
dir-nos, respectant el moment en
què ho volen dir i, finalment, res-
pectant que hi haurà coses que no
ens voldran explicar.
Sense cridar, molt millor
Tot i que és molt fàcil acabar cridant
quan ells també criden (i és relati-
vament fàcil que passi), cal evitar-ho
en la mesura que sigui possible. El
crit sol expressar un enuig, però no
dona més raó al que l’utilitza. Si es-
tem nerviosos, pel motiu que sigui,
potser és millor deixar la «conversa»
per a un altre moment. Deixar re-
posar les coses.
Podem aprofitar per revisar el
nostre llenguatge, els patrons de
desconfiança (allò que diem i com
ho diem) i en quina mesura el con-
flicte que s’està expressant té una
ressonància amb alguna cosa nos-
tra de caràcter personal: potser, una
revisió de la nostra adolescència i
de la relació que teníem nosaltres
amb els pares (o la que tenien entre
ells com a parella) ens pot ajudar a
ser conscients de la causa que «ens
fa treure de polleguera».
RECORDA
•Si se senten jutjats per les
seves opinions, es faran en-
rere i callaran. I si això passa
sovint, finalment deixaran de
voler parlar amb els pares i
les mares.
•La millor actitud: l’escolta
sense interrompre. La pitjor
actitud: el judici.
•E l millor comentari: «Tu, què
en penses?». El pitjor comen-
tari: «Ja t’ho vaig dir».
•Els crits no donen mai la raó,
ni afavoreixen que ens escol-
tin millor.

VINCLE AFECTIU:
És presència
És comunicació
És valors
És interés
9 10
2.
Educant
les emocions
Per què cal educar les emocions?
Tot i que les persones ens considerem éssers pen-
sants, gairebé sempre són les nostres emocions les
que dirigeixen les nostres decisions i accions. Aquest
fet implica que algunes emocions com la por, la ràbia
o la tristesa, i alguns sentiments com la culpa, la des-
confiança, l’apatia, etc., acabin sent molt disruptius i
poc útils. Aquestes emocions i sentiments els coneixem
com a emocions negatives, perquè ens generen ma-
lestar i són font de conflictes.
L’adolescència es caracteritza per una emotivitat inten-
sa. En alguns casos, la presència d’emocions i senti-
ments disruptius pot dificultar els aprenentatges, la
comunicació assertiva i les relacions saludables i pot
contribuir a una baixa autoestima.
La construcció d’una personalitat forta i saludable
requereix una bona gestió emocional. Per tant, és
necessari que les mares i els pares participin acti-
vament en l’educació emocional i del sentiment de
les seves filles i dels seus fills.
11
Reconèixer les pròpies emocions
Es tracta que identifiquin què sen-
ten i que ho sàpiguen expressar. I
per fer-ho, podem fomentar la seva
introspecció i que dirigeixin la seva
atenció a identificar l’emoció que
tenen en aquell moment: «Com et
sents en aquest moment?», «què
sents?», «on ho sents en el teu cos?».
I animar-los a utilitzar llenguatge
emocional (trist, decaigut, animat,
content, enfadat, etc.), de manera
que no es quedin en un nivell su-
perficial, com és el més habitual
(bé, malament, anar fent...).
És útil preguntar-los com se sen-
ten quan arriben a casa després de
l’institut, de practicar esport, o quan
han tingut algun conflicte amb al-
gun amic o amiga. A més de pre-
guntar-los com els ha anat o què
els ha passat, els podem interpel·lar
emocionalment: «Com et sents?»,
12
«com t’has sentit durant el matí?».
O bé: «Com et fa sentir haver-te dis-
cutit amb el teu amic?».
Gestionar les emocions
Tan sols quan sé reconèixer el que
sento, ho puc canviar. Una vegada
s’ha pogut identificar l’emoció o el
sentiment predominant, ja es pot
pensar en «què fem amb aquest
estat emocional?». Comença el pro-
cés de gestió i regulació emocional.
Podem ensenyar-los a expres-
sar allò que senten. La verbalitza-
ció de com ens sentim ara mateix
permet prendre consciència d’allò
que es mou dins nostre, d’allò que
agafa força. Sovint, no s’identifica
conscientment què ens passa, però
l’emoció sí que ens fa prendre deci-
sions o actuar d’una manera deter-
minada. I, si no, pensem en la ràbia
i les seves conseqüències.
Podem ajudar-los a pensar reaccionar amb molta impulsivitat,
cridar o donar cops.
en quelcom que estigui més Davant d’aquesta situació, en pri-
d’aquí, els podem preguntar com
creuen que podrien reaccionar la
pròxima vegada per no acabar sen-

enllà de l’emoció del moment.

mer lloc cal reconèixer-los que és
normal sentir-se disgustat quan no
s’assoleix el que es vol. Els podem
verbalitzar que veiem que estan en-
fadats, que entenem que se sentin
així i que necessitin expressar-ho. I la
millor manera és verbalitzant-ho, en
lloc de donar cops, ja que es poden
fer mal o fer mal a una altra persona.
Més tard (quan l’emoció hagi
reduït la seva intensitat), els po-
dem acompanyar amb la reflexió.
Els podem animar a explicar allò
que els ha fet sentir tan malament,
de manera que posin paraules al
seu estat. I els hem d’escoltar. I des
tint-se tan malament. D’aquesta
manera, els ajudarem a entendre
els motius pels quals hem optat
per la decisió que hem pres. No cal
que comparteixin aquesta decisió,
però sí que és útil que la puguin
escoltar, pensar-hi i expressar els
arguments que considerin.
No és fàcil abandonar una emo-
ció negativa, té molta força. Fins i
tot hi ha actituds infantils i victi-
mistes que s’alimenten d’aques-
tes emocions. Per tant, cal tenir
present que ensenyar a motivar-se
també implica explicar que l’infan-
tilisme els deixa en mans d’aquests

No deixar-se atrapar per les La reflexió subordinada impli-

emocions negatives
És essencial aprendre a motivar-nos
i ensenyar a les nostres filles i els
nostres fills com ho poden fer. La
manca de motivació s’acompanya
d’emocions i sentiments negatius,
com ara la tristesa o l’apatia. En
primer lloc, cal aprendre a apartar
aquest tipus d’emocions. Hem de
saber automotivar-nos.
La millor manera d’apartar una
emoció negativa és utilitzant l’ac-
ció de pensar. Podem ajudar-los a
pensar en quelcom que estigui més
enllà de l’emoció del moment. Es
tracta d’acompanyar amb la reflexió
perquè dirigeixin la seva atenció
fora d’aquest moment que està
tenyit d’una emoció negativa.
ca l’acte de pensar solucions, de
cercar alternatives, de recordar-se
objectius, etc., sempre per mitjà
de la paraula i de frases llargues.
L’acció de construir frases subor-
dinades implica desviar l’atenció
cap a l’acte de pensar. D’aquesta
manera, deixem de banda l’emoció
que estàvem vivint per accedir a
un nou estat emocional més serè i
tranquil, amb més obertura.
Amb una situació quotidiana es
pot entendre millor:
Per exemple, quan no els deixem
sortir de nit amb els seus amics. La
frustració que els provoca veure ta-
llades les seves expectatives els pot
fer emergir una forta ràbia, enuig o
tristesa. Des d’aquest estat poden

13 14
estats emocionals. La força de
voluntat i la disciplina són dues
bones aliades per assolir-ho. En
definitiva, es tracta de cultivar una
actitud madura davant els fets que
ens provoquen malestar. No en va,
la màxima llibertat és escollir com
volem reaccionar.
Reconèixer les emocions
dels altres
L’empatia comença quan som ca-
paços de percebre l’emoció de l’al-
tre, com a persona. Tan important
és saber com ens sentim nosaltres
com saber com se sent l’altre. Po-
dem posar l’atenció en el seu estat
emocional, sigui a través del que
ens explica o de la comunicació
no verbal. També ens permet, si ho
creiem convenient, ajustar els nos-
tres missatges al seu estat d’ànim.
I de la mateixa manera que ho
podem fer els adults, cal ensenyar
als nostres fills i a les nostres filles
a fer-ho, per mitjà de preguntes.
Per exemple: «Saps com se sent ell
o ella després de la discussió que
heu tingut?», «has pensat què li pot
estar passant per contestar-te tan
malament?».
Saber gestionar les relacions
És important remarcar que una
cosa és empatitzar amb l’estat
d’ànim de l’altra persona i una al-
tra de ben diferent és fer-se càrrec
d’allò que sent. Massa sovint es
confonen tots dos conceptes. Per
exemple, podem reconèixer que un
15
RECORDA:
•Tenir una vida emocional sa-
ludable requereix que cada
persona assumeixi la gestió
de les seves emocions.
•Les emocions es transme-
ten, de manera que si vo-
lem que les nostres filles i
els nostres fills se sentin en
calma, no en tinguem cap
dubte, el millor és que un
mateix aconsegueixi estar
tranquil abans.
•És útil explorar algun mate-
rial d’educació emocional
per disposar d’eines i estra-
tègies de regulació.
amic nostre està trist, empatitzar
amb ell o ella i no per això assumir
la seva tristesa o el seu problema.
Madurar emocionalment implica
respectar l’estat emocional dels
altres sense fer-se’n càrrec, com
també conèixer els límits emocio-
nals, els propis i els dels altres.
16
3. 9 suggeriments,
Què s’espera que esperem que
de nosaltres? siguin inspiradors
per a tu.
01.
Som presents a la seva vida i li
donem la nostra atenció
El millor regal per als nostres fills
i les nostres filles és donar-los el
nostre temps, la nostra presència
i la nostra atenció. El contacte vi-
sual els permet sentir-se mirats, el
contacte físic els permet sentir-se
presents en el seu cos i l’escolta els
fa sentir-se importants per a algú.
A la vegada, mirar, tocar i escoltar
és també un regal per a nosaltres.
17
02.
Acompanyem en el procés
d’autoconstrucció
L’objectiu de l’adolescència és
construir-se la seva identitat, un
«jo ideal».
Significa que l’adolescent es pu-
gui projectar mentalment en el futur
afirmant allò que voldrà ser, consi-
derant tant la seva vocació/profes-
sió i els valors sobre els quals voldrà
edificar la seva vida com tot allò que
per a ell o ella sigui important.
El patiment (molt propi de l’ado-
lescència) de veure que la vida no té
gaire sentit es pot modelar creant
un objectiu, una conquesta, un rep-
te..., cap a on es pugui enfocar.
18
03. 04.
Eduquem perquè sigui ell
mateix o ella mateixa
«Què vull que sigui el meu fill o fi-
lla?». El millor llegat que els podem
deixar és que vegin que nosaltres
mateixos arribem a ser allò que vo-
lem ser, evitant projectar en elles i
ells les nostres mancances i anhels
no assolits.
Hem de fomentar l’autoconeixe-
ment, l’autonomia, la responsabili-
tat i la no dependència com a camí
per esdevenir persones lliures i amb
capacitat d’estimar-se i estimar els
altres.
Prediquem amb l’exemple:
som una referència
Per a l’adolescent, la coherència dels
missatges que rep és molt impor-
tant. Té un filtre ben afinat per de-
tectar les incongruències o la nostra
manca d’integritat. Aquest qüestio-
nament de l’autoritat materna i pa-
terna és psicològicament necessari.
Hem de demanar als nostres fills
i a les nostres filles allò que nosaltres
sí que podem fer; això ens permetrà
ser coherents.
L’adolescent necessita referents
de qui copiar i de qui aprendre con-
ductes, actituds, valors i fins i tot es-
tils de vida.
19
05. 06.
Li posem límits perquè
l’estimem
La tranquil·litat per poder transitar
per la vida amb seguretat i sense
por requereix que, com a fills o fi-
lles, se sentin sostinguts i continguts
pels seus progenitors. La contenció
implica posar límits a situacions,
actituds, conductes, estats emocio-
nals, etc. Sense límits es pateix molt.
Cal practicar l’escolta, la negociació
i la resolució assertiva.
L’estil educatiu democràtic im-
plica control, exigència i afecte.
Afavorim espais de conversa
i facilitem la comunicació
Es poden aprofitar temes d’actuali-
tat per generar converses i afavorir
que donin la seva opinió. La mandra
de reflexionar és una característica
habitual en l’adolescència. Però hi
podem ajudar mitjançant pregun-
tes sobre temes que els interessin
especialment i, per tant, que tin-
guin a veure amb les seves vivències
i afinitats.
No es tracta d’interrogar, tan sols
de mostrar interès. D’aquesta ma-
nera, educarem en el pensament
crític i reflexiu.
Cal evitar jutjar-los i jutjar-les.
També les seves amistats: massa
sovint les considerem poc adequa-
des i, quan les qüestionem, estem
qüestionant la seva identitat.
20

Cal evitar que facin una
sobrevaloració dels objectes
de consum.
Pantalles i drogues són exemples
d’aquests objectes.
07.
N’evitem la infantilització
La sobreprotecció és l’acte matern
o patern d’intentar que fills i filles
no pateixin evitant-los qualsevol fra-
càs. No obstant, aquesta atenció
excessiva provoca greus dèficits en
el seu desenvolupament, com ara
la baixa capacitat de frustració, la
qual és essencial per poder assolir
qualsevol objectiu que es proposin.
El fracàs i el patiment són inhe-
rents a la vida i cal experimentar-los
per aprendre a gestionar-los. Si els
els evitem, els infantilitzem i no po-
den madurar.
21
09.
Hi confiem amb realisme
La desconfiança, la por i les fanta-
sies negativistes són factors que en-
torpeixen qualsevol relació. L’ado-
lescent necessita que hi confiem,
que l’animem i que li transmetem
esperança en els moments difícils.
Amb realisme ajustem els nos-
tres missatges de suport, animem
l’adolescent davant les dificultats, li
mostrem les seves capacitats reals i
08.
l’acompanyem perquè es focalitzi en
objectius assumibles. No és cert que
és capaç de fer-ho tot i tampoc no
és cert que no pot fer res. El millor
amic de l’educació és el realisme.
L’ensenyem a construir
relacions sanes amb els
objectes
I per
La cerca del plaer és innat en l’és-
ser humà. Des de petits, creixem Per més obvi que sembli, massa
atrets per aquest impuls. No obs- sovint oblidem l’agraïment. L’in-
acabar:
tant, cal que aprenguin a contenir fant i l’adolescent creixen gràcies
el desig, ajornar el plaer i sostenir a l’educació rebuda. Però, també,
la incertesa. La frustració d’un de- les mares i els pares creixem amb
agraïm
sig immediat per una recompensa elles i ells. Són un mirall nítid per
posterior és una via evolutiva cap a observar-nos en les nostres conduc-
la maduresa. tes, actituds i llenguatge.
Cal evitar que facin una sobre- Si som capaços d’abraçar aquest
valoració dels objectes de consum. reflex de la realitat, apareix la gra-
Pantalles i drogues són exemples titud per tot el que aprenem amb
d’aquests objectes. Aprendre a con- elles i ells.
tenir-se i fer-ne un ús responsable I si els podem expressar aquest
els permetrà viure sense depen- sentiment, veurem que s’obren no-
dències. ves portes.
22
EQUIP 1SEGON PROJECTE “PREVENCIÓ FAMILIAR”

Anna Sebastian Un projecte de

Secció Ciutadania Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Àmbit Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància
Elaboració de la guia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
1Segon
Xavier Vaquero Redacció
Tècnic en Prevenció de drogodependències Associació Axioma
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès / Associació Axioma
Direcció d’art i comunicació
Roger Ferrer Undr
Tècnic en Prevenció de drogodependències
Coordinació i seguiment
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès / Associació Axioma
Anna Sebastian
Xavier Parcerisas Autoria dels textos
Direcció creativa i comunicació Undr | Estudi audiovisual i gràfic Xavier Vaquero
Undr | Estudi audiovisual i gràfic
Revisió dels textos
Anna Sebastian i Roger Ferrer

Correcció
Teclat

Disseny i Maquetació
Enric Adell

Il·lustracions originals
Ekaterina Rogova

© 2021, Ajuntament de Sant Cugat

© dels textos i disseny dels: autor/es
Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial
sense la deguda autorització.
 més informació a:
1 segon.cat

25 26