Les

DES DE
DIFERENTS
ulls

MARIONA RIBOT
XÈNIA TORRENT
2N INTEGRACIÓ SOCIAL
 no és
EL QUE
FAS

ETS"
- Konstantín Stanislavski

“Un espai destinat a nois i noies

residents en centres d’acollida, amb la
finalitat d'expressar les seves
emocions a través de la música, la
dansa i el teatre”
 Índex
Agraïments 1

Presentació 1

Justificació 3

Marc teòric 4

Dades estadìstiques 7

Objectius 11

Destinataris 12

Metodología 15

Competències professionals 16

Activitats i tallers 19

Acords i actuacions 27

Organització 29

Recursos 32

Temporalització 34

Avaluació i indicadors 36

Conclusions 40

Bibliografía 41

0
Agraïments
El Projecte final de segon d'integració social, ha estat una experiència meravellosa
plena d'aprenentatges tant en l'àmbit personal com professional. Per aquest motiu,
volem agrair a totes les persones que ens heu ajudat a realitzar-lo.

En primer lloc, volem agrair a la nostra tutora i professor del cicle, Laia Duran i Emili
Puig, per orientar-nos i guiar-nos en els moments més difícils, donar-nos suport en
la presa de decisions i en la gestió de conflictes. A més, agrair-s'hi el temps que
han dedicat a revisar i orientar el nostre projecte per tal de millorar aquest treball,
així com la seva comprensió i afecte.

En segon lloc, ens agradaria agrair a les nostres companyes del cicle, per
donar-nos el seu suport en els moments més difícil i compartir amb nosaltres, els
seus dubtes i opinions.

Per últim, agrair a tota la resta de persones que ens han ajudat, com les nostres
tutores del centre on realitzem les pràctiques, per donar-nos suport i ajuda en tot el
que necessitàvem.

Presentació
En aquest projecte hi treballarem la Mariona Ribot i la Xènia Torrent. Les dues som
estudiants de segon curs del cicle formatiu de grau superior d'integració social.

El nostre projecte anirà enfocat a les arts, com la dansa, la música i el teatre, ja que
les dues compartim una mateixa afició i passió, el ball.

Per això nostre logotip, l'hem format enfocat a això; les lletres que formen el logotip,
són les nostres inicials, cada una és d'un color diferent, ja que som persones
diferents, però que tenim un sentiment i una afició que compartim, la dansa, per
reflectir això, la paraula "lifeart" que vol dir la vida de l'art, enllaça les dues inicials,
perquè, per molt diferents que siguem, la dansa ens uneix.

1
Per altra banda, hem triat aquest nom de nostre projecte, perquè cadascú veu l'art
de diferent manera i cadascú sent coses diferents davant de la dansa, el teatre o la
música.

El col·lectiu que més ens agradaria treballar en un futur com a TIS, és el d'infants i
adolescents, per tant, posant en comú les nostres idees i gustos, el nostre projecte
anirà adreçat al col·lectiu social dels joves, més concretament els nois i noies que
resideixen en centres d'acollida.

Avaluació quantitativa
Com a punts negatius hem trobat 4 de diferents, una dins de l’apartat de debilitats i
les altres tres dins d’amenaces, també cal destacar que aquestes tres, estan
relacionades amb les mesures de seguretat establertes actualment per culpa de la
pandèmia.
Com a punts positius hem trobat 9 de diferents, sis estan dins de fortaleses i els
altres tres són oportunitats.

2
Avaluació qualitativa
Dins dels aspectes negatius el que destacaríem seria que poden sorgir molts
conflictes per part dels alumnes, i això dificultaria molt l'aprenentatge dins de l'aula.
Però pel que fa a aspectes positius crec que el que tenim més a favor és que no hi
ha cap centre amb les mateixes característiques que el nostre, i per tant creiem que
pot ser un punt molt important a l'hora de dur a terme el nostre projecte.

Justificació
Personalment ens interessa molt el col·lectiu d'infants, ja que les dues normalment
tractem amb ells, per exemple, les dues treballem a casals d'estiu, i també sovint
hem donat classes de dansa a nens i nenes de diferents edats.

El nostre interès principal és poder donar-los a aquests nens i nenes un espai per
ells, perquè puguin expressar les seves emocions i sentiments amb llibertat a
través de les arts i tenir un suport, nosaltres, per poder ajudar-los amb el que faci
falta.
Creiem que aquest col·lectiu té moltes necessitats;

● Problemàtiques emocionals (dificultats per identificar, expressar,

comprendre, utilitzar i gestionar les emocions), dificultats psicològiques de
diferent gravetat i manifestacions de falta d’afectivitat (ansietat, estrès,
depressió, aïllament i sentiments d’infelicitat), així com dificultats per establir
vincles afectius (Lázaro, 2009).
● Problemes de conducta respecte al sofriment personal i no pel que fa a
l’agressivitat i el conflicte.
● Problemes de salut mental (trastorn de conducta).
● Falta de motivació i interès pels aprenentatges acadèmics, escolars o
prelaborals. Dificultats en relació amb el rendiment acadèmic.
● Violència cap a la família.
● Problemes amb les habilitats socials. Dificultats per relacionar-se amb els
adults i el grup d’iguals, és a dir, dificultats per adaptar-se al grup. A més,

3
 mostren problemes de socialització com dificultats personals i manca
d’estratègies d’afrontament per gestionar els conflictes (Camí i Camí, 2006).
● Baixa autoestima i confiança en un mateix.
● Dificultats per liderar.
● Carències de diferent grau pel que fa als hàbits de salut, higiene i d’estudi.

Dins d'aquestes trobem que els hi falta trobar un espai, on poder ser ells mateixos i
evadir-se dels seus sentiments i pensaments negatius per unes hores, en un entorn
saludable i agradable.

Per tant, una de les necessitats més importants que hem trobat d'aquests infants i
adolescents, és l'educació emocional. Necessiten aquesta, ja que, per experiències
i conseqüències de la vida viscuda, ningú els ha ensenyat a gestionar les
emocions, ni a saber identificar els seus sentiments de forma correcta. Pensem que
des de les arts, poden expressar tot això, a més de fer un treball molt més profund
de cada usuari individualment, fem un treball col·lectiu, per millorar les relacions
personals.

Hem potenciat molt l'educació emocional, perquè pensem, que si s'aconsegueix

abolir aquesta problemàtica, totes les altres seran més fàcils de treballar, voler
treballar des de "l'arrel".

Aquestes activitats es realitzaran col·lectivament i per grups, i això facilitarà que

tots aquells infants o adolescents amb dificultat de relacionar-se, a poc a poc
puguin anar millorant-ho.

Per tant, pensem que a través de l'art es poden treballar moltes de les necessitats
que hi manquen, tant emocionals, personals com acadèmiques.

Marc teòric
Com hem dit anteriorment, el nostre projecte va destinat a infants i adolescents,
que es troben en centres d’acollida.

4
Què és un centre d’acollida (CA)?

Un centre d’acolliment és un servei residencial d’estada limitada i transitòria, que té
per objecte realitzar l’observació i el diagnòstic de la situació o el risc de
desemparament de menors respecte a llurs familiars, per tal d’elaborar la proposta
de mesura corresponent, quan és impossible o inconvenient realitzar l’estudi en
territori.

Funcions d'un CA
- Donar atenció immediata i transitòria als infants que es trobin en una
presumpta situació de risc.
- Realitzar estudi, valoració, diagnòstic i pronòstic interdisciplinari del nen/a i
l'entorn sociofamiliar.
- Realitzar l'estudi diagnòstic dels germans menors d'edat, encara que no
resideixin al CA.
- Atendre els casos d'urgència i fer valoració de la situació en un termini de
màxim 72 hores des del moment de l'ingrés.
- Execució i seguiment de l'alternativa proposada per cada infant

Què és un CRAE?

Els Centres Residencials d'Acció Educativa són serveis residencials d'acolliment,

per a la guarda i educació dels seus usuaris, mentre no poden retornar amb la seva
família o se'ls troba una família d’acollida.

Tots els centres residencials d'acció educativa tenen un projecte educatiu validat
per l'organisme competent. Els professionals d'atenció directa són educadors
socials.

Els destinataris d'aquests serveis són infants i adolescents en règim de guarda o

tutela de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència.

Funcions d’un CRAE

5
- Acolliment i convivència
- Allotjament i menjador
- Descans i lleure
- Higiene
- Atenció psicològica, social i educativa

Què és un CREI?

Els CREI són un servei residencial d'acolliment, d'estada limitada, que disposa de
mesures estructurals de protecció per a la guarda i educació de les seves persones
usuàries, tutelades per l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Té com a objectiu donar resposta a les necessitats educatives i assistencials

específiques d'adolescents i joves (de 12 a 18 anys) que presenten alteracions
conductuals que requereixen una especialització tècnica alternativa en la seva cura
i atenció.

El servei es pot complementar amb unitats específiques per a aquells adolescents i

joves que presentin un rebuig manifest i notori a les mesures residencials de
protecció.

Funcions d’un CREI

● Promoure, establir i aplicar mesures educatives i d'inserció social, laboral i

familiar.
● Coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb els equips professionals
dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb
les que actuen en l'àmbit dels serveis socials especialitzats.
● Proporcionar als adolescents i joves atesos tota la cobertura inherent a
l'exercici de la guarda i educació.
● Les altres funcions establertes per l'ordenament jurídic vigent.

Altres tipus de centres

Centre obert per a infants i adolescents

6
 Servei diürn preventiu, fora de l'horari escolar, que dóna suport, estimula i
potencia l'estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització,
l'adquisició d'aprenentatges bàsics i l'esbarjo, i compensa les deficiències
socioeducatives de les persones ateses mitjançant el treball individualitzat, el
grupal, la família, el treball en xarxa i amb la comunitat. L'objectiu és
proporcionar atenció a tots els menors en situació de risc afavorint el seu
desenvolupament personal i integració social i l'adquisició d'aprenentatges,
prevenint i evitant el deteriorament de les situacions de risc i compensant dèficits
socioeducatius.

Centre residencial d'acció educativa

Institució per a la guarda i educació dels menors als quals s'aplica la mesura
d'acolliment simple en institució, d'acord amb la mesura que consti en l'informe
previ dels equips tècnics competents. Ofereix a l'infant o adolescent de zero a
divuit anys un recurs alternatiu a un medi familiar inexistent, deteriorat o amb
greus dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques. El CRAE pot ser de
titularitat pròpia de la Generalitat de Catalunya o pertànyer a una entitat
d'iniciativa social concertada.

Centre residencial d'educació intensiva

Servei residencial d'acolliment d'estada limitada que disposa de mesures

estructurals de protecció per a la guarda i educació de les persones adolescents
i joves de dotze a divuit anys tutelades per l'Administració de la Generalitat de
Catalunya, i que té com a objectiu donar resposta educativa i assistencial a
adolescents i joves que presenten alteracions conductuals que requereixen uns
sistemes d'educació intensiva. El servei es pot complementar amb unitats
específiques per als menors que presenten un rebuig manifest i notori a les
mesures residencials de protecció.

Dades estadìstiques
Joves emigrants

7
● % d’infants i joves emigrats sols sobre el total d’infants acollits en
centres residencials.

● % d’infants i joves emigrats sols

segons el sexe.

● % d’infants i joves emigrats sols segons edat actual.

● % d’infants i joves emigrats sols segons procedència.

8
● % d’infants i joves emigrats sols segons procedència.

Infants sols emigrats sols : evolució mensual a Girona

Infants tutelats

9
A Catalunya hi ha 6.792 menors separats de les seves famílies i acollits i tutelats
per la Direcció general de la infancia i adolescencia de la Generalitat. Per causes
de desprotecció infantil.

Entrevista a dos germans tutelats

https://youtu.be/d_gmtJl5Rl4

En Toni i en Giovanni són germans i van estar tutelats en un centre durant cinc
anys. En Toni té ara 21 anys i estudia integració social. Giovanni té 20 anys i també
vol ser educador.

En aquesta entrevista ens expliquen les seves experiències, els seus records i què
va significar per a ells un servei que està destinat a infants i adolescents de 0 a 18
anys que no poden viure amb la seva pròpia família però que tampoc disposen
d’una família d’acollida. Per saber més com viuen ells als centres d’acollida i les
seves necessitats.

És difícil explicar als altres que vius en un CRAE? Quines coses podrien fer-se
millor? El sistema aconsegueix donar oportunitats als infants i adolescents que es
troben en aquesta situació? Amb humor, expliquen algunes d’aquestes qüestions.

10
Objectius
Generals

Els objectius que volem assolir, és motivar aquests adolescents. I encara que es
puguin sentir sols o fora de "casa seva" per diferents circumstàncies, volem que,
d'una manera diferent, com l'art, puguin expressar les emocions i no crear
frustracions o tristesa. Volem potenciar les seves fortaleses, perquè tinguin un bon
desenrotllament social i educatiu, juntament amb un benestar personal.

Volem treballar la motivació davant el seu futur, el seu desenrotllament personal i

social, així com potenciar les seves habilitats, perquè es coneguin i puguin
decantar-se cap als seus interessos.

Especìfics

1. Prendre consciència de les mateixes emocions i les dels altres pel que fa a la
seva situació.

1.1. Conèixer les mateixes emocions i sentiments, siguin positives o

negatives.

1.2. Sintonitzar amb les emocions dels altres.

1.3. Compartir les emocions amb les altres persones.

2. Adquirir estratègies per gestionar les emocions que es produeixen fruit de la de

separació o abandonament.

2.1. Expressar les emocions de forma adaptativa.

2.2. Gestionar les emocions negatives.

2.3. Adquirir emocions positives davant de situacions estressants.

3. Desenvolupar estratègies d'autonomia emocional pel que fa a un mateix i amb

les relacions amb els altres.

11
 3.1. Augmentar l’autoestima en un mateix

3.2. Automotivar-se davant de les diferents situacions

3.3. Augmentar autoeficàcia emocional amb un mateix

4. Adquirir habilitats per relacionar-se amb les altres persones alhora que es
gestionen els conflictes en relació amb l’acolliment residencial.

4.1. Desenvolupar els tipus de pensament per gestionar conflictes.

4.2. Adquirir habilitats socials per relacionar-se amb les altres persones.

4.3. Identificar el suport i recursos disponibles dintre del seu entorn social.

5. Adquirir habilitats per autogestionar el mateix benestar emocional al llarg de la

vida.

5.1. Adquirir una actitud positiva davant la vida.

5.2. Augmentar la capacitat per gaudir de forma conscient del benestar

emocional.

5.3. Adoptar actituds de resiliència davant la vida.

Destinataris
Els nostres destinataris són nens i nenes que estan residint en centres tutelats o
d'acollides, a causa que els seus pares no es poden fer càrrecs d'ells o simplement
perquè han perdut la seva custòdia.

També, el nostre projecte el podem enfocar cap als centres on resideixen aquests
nens i nenes, ja que haurien de ser ells qui ens permetessin donar classes als
usuaris, i poder fer un acord amb ells.

Necessitats d’aquest col·lectiu:

● Problemàtiques emocionals (dificultats per identificar, expressar,

comprendre, utilitzar i gestionar les emocions), dificultats psicològiques de

12
 diferent gravetat i manifestacions de falta d’afectivitat (ansietat, estrès,
depressió, aïllament i sentiments d’infelicitat), així com dificultats per establir
vincles afectius (Lázaro, 2009).

● Problemes de conducta respecte al sofriment personal i no pel que fa a

l’agressivitat i el conflicte.

● Problemes de salut mental (trastorn de conducta).

● Falta de motivació i interès pels aprenentatges acadèmics, escolars o

prelaborals. Dificultats en relació amb el rendiment acadèmic.

● Violència cap a la família.

● Problemes amb les habilitats socials. Dificultats per relacionar-se amb els
adults i el grup d’iguals, és a dir, dificultats per adaptar-se al grup. A més,
mostren problemes de socialització com dificultats personals i manca
d’estratègies d’afrontament per gestionar els conflictes (Camí i Camí, 2006).

● Baixa autoestima i confiança en un mateix.

● Dificultats per liderar.

● Carències de diferent grau pel que fa als hàbits de salut, higiene i d’estudi.

Volem destacar també, l’inici de l’entrada, que faran o ja estan fent, alguns dels
destinataris dins els centres d’acollida, que és important tenir en compte.
Aquesta etapa és l’adolescència, l’entenem com l'etapa que compren,
aproximadament, des dels 12-13 anys fins al final de la segona dècada de la vida.
Es tracta d'una etapa de transició on ja no són infants però tampoc són adults.

13
Les característiques més importants es poden dividir en els següents àmbits:

1. TRANSFORMACIÓ FÍSICA:
- Augmenta la seva estatura i pes.
- Activitat de la hipófisis
- Maduració sexual.
2. TRANSFORMACIÓ DE PERSONALITAT I AFECTE:
- Busca d'identitat.
- Auto-afirmació.
- Elaboració de l’auto-concepte.
- Autonomia.
- Egocentrisme.
- Sentit crític.
3. TRANSFORMACIONS INTEL·LECTUALS.

Apareix el pensament formal, ja és capaç d'operar com si fora un científic: pot
imaginar hipòtesis, organitzar-les, comparar-les, comprovar-les i finalment
verificar-les.

4. IMPLICACIONS PSICOLÒGIQUES:
- Inseguretat amb els propis canvis.
- Preocupació per la pròpia imatge.
- Preocupació ideològica.
- Rebeldia front l'adult.
- Importància del grup d'amics.
- Intolerància

5. REPERCUSSIONS EDUCATIVES.
- Varietat en mètodes de treball.
- Varietat en presentació d'activitats.
- Establir instruccions i normes clares.
- Oferir models positius.
- Donar responsabilitats.

14
Per tot això, creiem que és important per aquests nens i nenes, que no puguin
sentir-se sols en cap moment i es puguin potenciar les seves relacions entre iguals,
ja que això els ajudarà a tirar endavant en altres àmbits.

Metodología
El nostre projecte es centrarà en la creació d'un espai on els nens i nenes que
resideixen en un centre d'acollida puguin venir i practicar la dansa, el teatre o la
música.

Per fer-ho llogarem un local suficientment gran per dur a terme les activitats.
Seguidament contactarem amb tots els centres d'acollida de Girona per
proposar-los hi fer un acord; en aquest acord constaria que tots els residents dels
seus centres que vulguin fer un extraescolar relacionat amb les arts escèniques
vinguessin al nostre centre, ja que seria un espai destinat exclusivament per ells,
amb especialistes i professionals.

Aquest projecte es basa en una metodologia participativa, grupal, activa i

emocional. Es treballa amb els infants a partir de la interacció del grup i l'intercanvi
de les seves experiències, vivències, coneixements i sentiments previs. Fet que
permetrà als participants reflexionar sobre les seves vivències i coneixements
previs i els nous coneixements. A més, implicarà que puguin posar en pràctica,
extrapolar i transferir els aprenentatges a nous contexts. Alhora que comporta
tornar a associar pensaments, emocions i accions.

Aquesta metodologia fomenta que el grup participi de forma activa permetent als
participants ser subjectes actius de canvi i protagonistes del seu propi
aprenentatge. Els infants se senten part d'un grup amb els mateixos interessos i
necessitats. També, comporta que els infants s'enfrontin a noves experiències, així
com construir de forma conjunta l'aprenentatge mitjançant l'art i la posada en
escena. Aquest es produeix en tres nivells: cognitiu, afectiu i comportamental. La
metodologia grupal facilita la comunicació entre els participants, facilita la resolució
de conflictes i promociona l'ajuda mútua, així com la possibilitat de comprendre
altres perspectives. És a dir, evita l'aïllament, proporciona seguretat i permet

15
consolidar els sentiments que comporta satisfer les necessitats psicosocials dels
infants.

Les sessions estaran planificades per treballar la cohesió amb companys i

l'expressió dels seus propis sentiments a partir de les seves motivacions. D'aquesta
manera, els infants adquireixen seguretat en ells mateixos i fomenten les decisions
pròpies, és a dir l'autonomia de la decisió. També és treballarà la motivació, ja que
fent el que els hi agrada sempre voldran millorar per aconseguir un objectiu marcat
per ells mateixos.

Els grups estaran separats per franja d'edat, tal com surt reflectit als horaris més
endavant. Hi haurà 3 grups d'edat per cada Centre d'acollida.

Cada sessió durarà una hora i mitja. Tots els grups faran dues sessions a la
setmana, els grups de més alta edat, tindran una sessió d'1 hora i mitja, i una altra
sessió de 2 hores. En aquesta sessió, s'ajuntaran amb un grup més gran i seran
dos professors que s'ocuparan de la classe. D'aquesta manera poden crear vincle
amb altres grups de centres d'acollida diferents.

Competències professionals
Els nostres objectius generals com del CFGS Integració Social, són programar,
organitzar, implementar i avaluar les intervencions d’integració social aplicant
estratègies i tècniques específiques, promovent la igualtat d’oportunitats, actuant en
tot moment amb una actitud de respecte cap a les persones destinatàries i garantint
la creació d’entorns segurs tant per a les persones destinatàries com per al
professional.
Si concretem més els nostres objectius com a TIS, podem identificar:

- Dissenyar i desenvolupar activitats d’intervenció socioeducativa dirigides a

alumnat amb necessitats educatives específiques, col·laborant amb
l’equip interdisciplinari.
- Organitzar e implementar programes d'inserció laboral i ocupacional,
avaluant el desenvolupament dels mateixos i el seu ajust a l’itinerari
prefixat.

16
 - Entrenar en habilitats de comunicació, fent ús de sistemes alternatius o
augmentatius i motivant les persones usuàries en la utilització dels
mateixos.
- Realitzar tasques de mediació entre persones i grups, aplicant tècniques
participatives i de gestió de conflictes de forma eficient.
- Aplicar protocols establerts en matèria de primers auxilis en situacions
d’accident o emergència.
- Realitzar el control i seguiment de la intervenció amb actitud autocrítica i
aplicant criteris de qualitat i procediments de retroalimentació per corregir
les desviacions detectades.

Les nostres competències generals com a Tècniques Superiors en Integració

Social són: Mantenir relacions fluides amb les persones usuàries i les seves
famílies, membres del grup de treball i d’altres professionals,
mostrant habilitats socials i aportant solucions als conflictes que sorgeixin.
- Adaptar-se a les noves situacions laborals, mantenint actualitzats els
coneixements científics, tècnics i tecnològics relatius al seu entorn
professional, gestionant la seva formació i els recursos existents en
l’aprenentatge al llarg de la vida i utilitzant les tecnologies de l'informació i
la comunicació.
- Resoldre situacions, problemes o contingències amb iniciativa i autonomia
en l’àmbit de la seva competència, amb creativitat, innovació i esperit de
millora en el treball personal i en el dels membres de l’equip.
- Organitzar i coordinar equips de treball amb responsabilitat, supervisant el
desenvolupament del mateix, mantenint relacions fluides i assumint el
lideratge, així com, aportant solucions als conflictes grupals.
- Elaborar projectes d’integració social, aplicant la normativa legal vigent i
incorporant la perspectiva de gènere.
- Dirigir la implementació de projectes d’integració social, coordinant les
actuacions necessàries per a portar-les a cap i supervisant la realització
de les activitats amb criteris de qualitat.
- Programar activitats d’integració social, aplicant els recursos i estratègies
metodològiques més adequades.

17
 - Dissenyar i posar en pràctica actuacions per prevenir la violència de
gènere, avaluant el desenvolupament de les mateixes.
- Dissenyar activitats d’atenció a les necessitats físiques i psicosocials, en
funció de les característiques dels usuaris i del context, controlant i
avaluant el desenvolupament de les mateixes.
- Organitzar i desenvolupar activitats d’entrenament en habilitats presentin.
- Generar entorns segurs en el desenvolupament del seu treball i el del seu
equip, supervisant i aplicant els procediments de prevenció de riscos
laborals i ambientals, d’acord amb l'establert per la normativa i els
objectius de l’empresa.
- Supervisar i aplicar procediments de gestió de qualitat, d’accessibilitat
universal i de "disseny per a tots", en les activitats professionals incloses
en els processos de producció o prestació de serveis.
- Realitzar la gestió bàsica per a la creació i funcionament d’una petita
empresa i tenir iniciativa en la seva activitat professional amb sentit de la
responsabilitat social.

Si ens centrem en les competències treballades dins del nostre projecte,

podem destacar:

- Organitzar i coordinar equips de treball amb responsabilitat, supervisant el

desenvolupament d'aquest, mantenint relacions fluides i assumint el
lideratge, així com, aportant solucions als conflictes grupals. Aquesta seria
una de les competències que hauríem de treballar, ja que estem treballant
amb un equip de professionals i això podrà portar a conflictes grupals.
- Programar activitats d'integració social, aplicant els recursos i estratègies
metodològiques més adequades. Com estem treballant amb nenes i
nenes que vénen de centres d'acollida, pensem que seria molt necessari
que tots se sentin integrats dins del grup classe, per crear un ambient
acollidor per tots i totes.
- Dissenyar activitats d'atenció a les necessitats físiques i psicosocials, en
funció de les característiques dels usuaris i del context, controlant i
avaluant el desenvolupament d'aquestes. Dins del nostre centre hi haurà

18
 un seguiment individual de cada usuari, per tal que el centre d'acollida on
resideix l'usuari sàpiga com s'està desenvolupament dins de l'aula.
- Generar entorns segurs en el desenvolupament del seu treball i el del seu
equip, supervisant i aplicant els procediments de prevenció de riscos
laborals i ambientals, d'acord amb l'establert per la normativa i els
objectius de l'empresa. Òbviament com tindrem personal a càrrec nostre
han de sentir-se segurs dins del nostre centre i en el seu lloc de treball.
- Realitzar la gestió bàsica per a la creació i funcionament d'una petita
empresa i tenir iniciativa en la seva activitat professional amb sentit de la
responsabilitat social. Com serem emprenedores i crearem la nostra
pròpia empresa hem de tenir aquesta competència.

Activitats i tallers

L’horari d’activitats del nostre centre, sempre serà igual, canviarà excepcionalment
de si durant un mes, hi ha algun event important, com per exemple, vacances
d’estiu, setmana santa o nadal, entre altres festes o variacions que pugui haber per
decisió dels centres participants.

A continuació, podem veure l’horari del mes de Maig d’un dels centres participants,
com aquest en tindràn un per cada centre amb els seus corresponents horaris.

19
Seguidament, trobem els horaris mensuals del centre, en aquest cas, també del
mes de Maig. Estarà repartit per activitats, així cada professor responsable de cada
activitat, tindrà el seu horari.

20
21
Fitxa d’activitat dansa

FESTIVAL DE DANSA

DESTINATARIS Obert al públic

DURADA 2 hores

OBJECTIUS - Mostrar tot el que s’ha après durant el curs.

- Agafar confiança en si mateixos, gràcies a
ensenyar el que els agrada fer.

RECURSOS Materials:
- Vestuari
- Maquillatge
- Escenari
- Equip de música
- Decorats
- Guió festival
- Cartells
- Cadires
- Il·luminació
- Càmara
- Autocar
Humans:
- Participants/usuaris
- Professors
- TIS
- Tutors
- Públic
- Fotògraf
Econòmics:
- Fotograf voluntari
- Vestuari, fet al centre

22
 - Lloguer escenari, il·luminació i equip de
música
- Decorat, fet pels usuaris
- Lloguer d’autocar

SÍNTESI DE L'ACTIVITAT Aquesta activitat és la de final de curs, on tots els

usuaris que fan l’assignatura de dansa ensenyaran
les coreografies treballades durant tot el curs
davant un públic.

DESENVOLUPAMENT 1. Tots els participants i professors involucrats

en l’assignatura de dansa i que participin en
el festival, hauran de quedar en un punt en
concret on esperarà un autocar per
traslladar-los a l'espai on es farà el festival.
2. Un cop allà, tots endreçarant i ordenaràn el
vestuari que necessiten per fer l’actuació
3. Es farà una prova d’il·luminació i so,
prèviament que entri el públic.
4. Quan falti 1 hora perquè els espectadors
entrin, els participants comencen a vestir-se i
arreglar-se per sortir a escena.
5. Finalment, quan sigui l'hora acordada
s’obriran les portes perquè la gent pugui
entrar i asseure's al seu lloc assignat per
disfrutar de l’espectacle.

PAPER DEL PROFESSOR - Mediar conflictes que puguin sorgir.

- Controlar l’ordre de l’espectacle i que tots els
alumnes sàpiguen quant han de sortir a
actuar.
- Calmar els nervis dels participants i donar
recolzament.

23
Fitxa d’activitat música

JOCS RÍTMICS

DESTINATARIS Usuaris dels Centres d’acollida que realitzin música

DURADA 1 sessió d’una hora i mitja.

OBJECTIUS - Treballar la coordinació i la memòria

- Treballar el sentit del ritme
- Desenvolupar la creativitat
- Millorar la cohesió de grup

RECURSOS Materials:
No necessitem cap mena de material
Humans:
- Professor de música
- Nens i nenes interessats en l’assignatura de
música
Econòmics:
No necessitarem cap recurs econòmic

SÍNTESI DE L'ACTIVITAT Aquesta activitat consisteix en millorar la memòria,

l’atenció, la creativitat i la coordinació del nens i
nenes. El funcionament és molt senzill, els
alumnes es col·locaran en rotllana i cada un haurà
d’inventar-se un ritme de percussió fet amb alguna
part del seu cos, fins que finalment es creï una
melodia feta amb percussió corporal entre tots.

DESENVOLUPAMENT 1. Es col·locaren en rotllana el professor

responsable i els usuaris.
2. Entre tots desidiran qui començarà primer i
quin sentit voldràn seguir, dreta o esquerra.
3. Un cop decidit, la persona escollida haurà

24
 de fer un ritme amb el seu cos, per exemple
picar de mans tres cops seguits, un cop fet
el següent haurà de fer el ritme del seu
company i afegir un de nou.
4. L’activitat acabarà quan algú no se'n recorda
de la cadena o quant tots els participants
hagin fet un ritme.

PAPER DEL PROFESSOR - Crear un ambient de respecte entre els

alumnes.
- Motivar als usuaris a fer l'activitat.
- Explicar l’activitat d’una manera clara i
entenedora.
- Resoldre els dubtes que puguin sorgir.

Fitxa d’activitat teatre

CÀSTING DE L’OBRA FINAL

DESTINATARIS Usuaris dels Centres d’acollida que realitzin teatre

DURADA 1 setmana

OBJECTIUS - Repartir els papers dels personatges de

l’obra de teatre.
- Treballar la capacitat de memoritzar i
responsabilitat dels participants.

RECURSOS Materials:
- Dossiers amb el diàleg
- Cadires
Humans:
- Usuaris que vulguin participar en l'obra
- Professors que fan el càsting

25
 Econòmics:
No cal cap recurs econòmic, com a màxim les
fotocòpies dels dossiers amb els diàlegs per tots
els interessats en presentar-se al càsting.

SÍNTESI DE L'ACTIVITAT Aquesta activitat es farà a principi de curs, per

poder fer un càsting per triar quin noi o noia farà
cada paper en l'obra de final de curs.

DESENVOLUPAMENT 1. Abans de començar amb el casting els

participants hauran tingut 1 setmana
aproximadament per preparar-se un tros de
diàleg del personatge que els agradaria
interpretar en l'obra.
2. Un cop passada aquesta setmana iniciaria el
càsting, per fer-ho cada dia cridaran als
participants que volguessin fer el mateix
paper, i així amb tots els personatges
implicats en l’oba, si fos necessari es farien
2 o 3 dies de càstings, tot depèn de quants
personatges hi hagi a l’obra i quantes
persones el vulguin interpretar.
3. Un cop fetes totes les proves el jurat, que
estarà format per els professors del centre,
es reuniran i escolliràn a la persona que farà
cada paper.
4. Finalment, es farà una reunió amb tots els
participants per exposar els resultats.

PAPER DEL PROFESSOR - Decidir quin usuari farà cada paper.

- Mediar conflictes que puguin sorgir.
- Motivar als participants en tot moment.

26
Acords i actuacions
Com a elements de difusió, utilitzarem les xarxes socials, perquè pensem que avui
dia és l’element més important per arribar a més persones possibles.

Crearem un instagram on es veurà reflectit el projecte i les activitats que hi haurà

en aquest, i també serà un espai d'interacció i opinions externes.
→ https://www.instagram.com/mx_lifeart/

Ja que hi ha gent que no utilitza l’instagram, també crearem un facebook, amb la

mateixa estructura.
→ https://www.facebook.com/mx.lifeart/

A part de les difusions tecnològiques que farem a xarxes socials, també ens
agradaria crear cartells per posar per la ciutat de Girona i que pugui arribar a més
gent, per altre banda crear targetes que proporcionin els comerços de Girona, que
vulguin col·laborar en la difusió, perquè d’aquesta manera a la gent que els
interessi, puguin contactar amb nosaltres.

Cartell

27
Targeta : Devant

Targeta: Darrera

28
Organització

TIS i directores del projecte:

- Organitzar, implementar i avaluar programes d'inserció laboral i ocupacional,
d'entrenament d'habilitats en autonomia personal i social, de violència de
gènere, joves, etc.
- Dur a terme tasques de mediació entre persones i grups aplicant tècniques
participatives i de gestió de conflictes de forma eficient.
- Entrenar habilitats de comunicació fent ús de sistemes alternatius i
augmentatius de comunicació (SAAC) i motivant les persones usuàries en la
utilització d'aquests.

Coordinadora tècnica:
- Realitzar investigacions i diagnòstics educatius.
- Promoure la realització de seminaris, tallers, cursets, trobades, congressos,
especialment a escala d'establiment i aula.
- Organitzar, planificar, executar, coordinar, avaluar, i donar seguiment a
l'aplicació que es dóna a l'aula de la capacitació docent.
- Mantenir el registre i control de les capacitacions executades en el seu espai
d'influència.

29
 - Presentar informes sobre capacitacions realitzades, a les instàncies
corresponents.
- Facilitar l'organització i donar suport al funcionament dels cercles de qualitat
docent.

Coordinadora administrativa:
- Coordinar i supervisar activitats administratives d'acord amb estratègies de
gestió i processos administratius.
- Gestionar entrenament i capacitació del talent humà d'acord amb processos
administratius.
- Processar dades administratives d'acord amb procediments tècnics i
metodologies.
- Executar plans, programes i projectes d'acord amb objectius i recursos
organitzacionals.
- Realitzar i presentar informes del procés administratiu a càrrec seu d'acord
amb estratègies de gestió.
- Controlar inventaris de la unitat administrativa d'acord amb directrius i
procediments tècnics.

Professors de dansa:
- Ensenya dansa a futurs/es professionals o ball social, al sector de l'oci i
temps lliure.
- Planifica el programa de formació a impartir.
- Selecciona la música i les rutines d'assaig.
- Prepara els exercicis previs a la dansa (per escalfar els músculs i les
articulacions) i fa pedagogia de l'anatomia humana, per prevenir lesions.
- Avalua i registra el nivell i evolució dels alumnes.
- Assessora (en la selecció) en audicions i càstings.
- Assisteix a classes de dansa, per millorar i mantenir les seves habilitats.
- Practica esports, donada la importància del component físic de la seva
professió.
- Realitza cursos de formació específics o tallers.

30
 - Fa col·laboracions en l'àmbit de la música (videoclips, concerts), publicitat
(fotografia, televisió, Internet), participació en el disseny de productes digitals
o en esdeveniments, corporatius.
- De vegades, poden assumir el paper de coreògrafs/es en actuacions
grupals.

Professors de teatre:
- Planifica el programa a impartir.
- Dissenya els exercicis per millorar les tècniques interpretatives.
- Seleccionar les peces teatrals a assajar.
- Avalua i registra el nivell i evolució dels / les alumnes / es.
- Assessora en la selecció en audicions i càstings.
- Realitza cursos de formació específics o tallers.
- Si treballa en un centre cívic o amb un grup de teatre amateur, serà també
l'encarregat de fer el muntatge d'una obra i dirigir-la.
- Si treballa en una companyia professional, s'encarregarà de formar els / les
alumnes / as en les habilitats específiques requerides per al muntatge triat.
- Fa classes particulars a actors / actrius que es preparen per a un càsting.

Professors de música:
- Ensenyen als alumnes a llegir partitures (solfeig) i a comprendre i interpretar
la música
- També els ensenyen tocar un instrument musical, per exemple la guitarra, a
un nivell bàsic i, de vegades, també a cantar.
- Ensenyar la història, la teoria i la valoració dels diferents tipus de música.
- Ensenyar competències musicals i altres matèria a nens entre els sis i dotze
anys.
- Preparar i planificar les seves classes atenent el col·lectiu d'alumnes i als
requeriments del currículum però, a el mateix temps, tenir en compte les
necessitats individuals de cada nen.

31
Psicòleg i mediador:
El psicòleg/a i el mediador/a no seran treballadors fixes en la nostra empresa, ja
que només utilitzaríem el seu servei si fos necessari, en situacions molt concretes.
En el cas que és requerís el seu servei ja contactarem amb ells, tot i que des de el
principi tindrem un acord amb els professionals.

Recursos
HUMANS

● Integradors/es socials
● Coordinador administratiu
● Coordinador tècnic
● Suport psicològic
● Mediador/a
● Professorat especialitzat en els tres àmbits
● Vetllador/a (si cal)

MATERIALS

● 3 sales on implementar les dinàmiques

● Documentació dels tutors dels participants
● Papers pels guions de teatre
● Instruments
● Equip de música

ECONÒMICS

DESPESES COSTOS

Subministraments 2500€

Fiança local 1200€

Lloguer 4800€

Reformes 9000€

Treballadors - Professors:
- Professor música 8€/h --- 5760€ (15h a la setmana) professor piano

32
 - Piano 8€/h --- 5760€ (15h a la setmana) professor guitarra
- Guitarra 10€/h --- 7200€ (15h a la setmana) professor dansa
- Professor dansa 10€/h --- 7200€ (15h a la setmana) professor dansa
- Professor teatre 10€/h --- 7200€ (15h a la setmana) professor teatre
- TIS 10€/h --- 7200€ (15h a la setmana) professor teatre
- Coordinador tècnic - TIS:
- Coordinador 12000€
administratiu - Coordinador tècnic:
13200€
- Coordinador administratiu:
13200€

Autònoms 720€

Póliza de seguro 700€

- Alumnes i local

Equipaments 2000€

Publicitat 1000€

TOTAL: 91040

ESTIMACIÓ DE GUANYS

Serveis Preus

Matricula alumne 3600€ --- 180 alumnes

Classe de dansa 30000€ --- 60 alumnes

Classes de teatre 30000€ --- 60 alumnes

Classes de música 27000€ --- 60 alumnes

TOTAL: 90600€

*L'ampliació dels recursos econòmics es troben en el projecte de EIE,

Mariona Ribot Llobet.

33
Temporalització
Nosaltres hem creat una temporalització anual a partir del Setembre, que durarà tot
el curs 2021-2022.

34
35
Avaluació i indicadors
Una vegada s’han detectat les necessitats i s’ha definit la metodologia i les
estratègies que es duran a terme, s’ha de tenir en compte l’avaluació. Aquesta és
fonamental per tal de valorar, redirigir el procés i per saber l’impacte de l’acció
socioeducativa. Cal destacar, que el projecte és grupal, per tant, els resultats de
l’avaluació han de ser interpretats en el conjunt del grup.

Diari observació dinamitzadores

El disseny de diari de camp pretén avaluar la realització de les activitats per saber el
desenvolupament de les sessions. Aquesta observació serà participant. Les unitats que
s'observaran consten del desenvolupament de la sessió i l’acció socioeducativa. S’ha d’omplir el
diari després de cada sessió i apuntar el dia de la sessió i l’activitat proposada. Els ítems van de
l’1 al 4, sent 1 gens i 4 molt.

Sessió: ítems
Activitats:

Indicadors 1 2 3 4

Han participat de forma activa?

Han estat motivats?

Han mostrat interès?

S’ho han passat bé?

El grup ha generat nous aprenentatges?

Els hi ha agradat les activitats?

Hi ha hagut algun tipus de conflicte durant la sessió?

S’han resolt els conflictes que s’han creat?

Altres observacions:

36
 Avaluació dels centres participants

Els responsables de cada centre d’acollida, hauran d’avaluar el procés dels infants i adolescents,
durant l’any que han passat en el nostre centre.Els ítems van de l’1 al 4, sent 1 gens i 4 molt.

Centre d’acollida: ítems

Responsable:

Indicadors 1 2 3 4

Us heu trobat informats en tot moment per part de les

dinamitzadores del centre?

S’ha mantingut la motivació, l'interès i la participació del

grup?

S’ha format un bon clima de grup?

S’ha reforçat de forma positiva el grup?

Les activitats s’han adaptat al desenvolupament dels

infants i adolescents?

S’han aconseguit millores en el comportament i

desenvolupament?

Aspectes a destacar del centre:

Millores:

Reflexió i conclusions:

37
 Avaluació trimestral participants

Cada participant avaluarà les activitats realitzades al centre.

Els ítems van de l’1 al 4, sent 1 gens i 4 molt.

Nom: ítems
Centre origen:

Indicadors 1 2 3 4

T’has trobat ben acollit/da?

S’ha generat un clima de confiança?

Les activitats han sigut creatives i innovadores?

T’han motivat les activitats realitzades?

L’espai és adient?

Has tingut algun conflicte durant les sessions?

Creus que s’han resolt bé els conflictes que s’han creat?

T’ha agradat participar en les activitats?

Creus que hi ha hagut cohesió de grup?

Creus que treballen bé els professionals del centre i

dinamitzadors/es?

Altres millores:

38
 Avaluació anual dels professionals per grups

Nom: Ítems

Indicadors 1 2 3 4

Participació activa

Han pogut relacionar-se de forma positiva amb els seus iguals

Els objectius proposats s’han aconseguit

Existeix coordinació de moviment dins el grup

Hi ha expressió en el que fan

S’han pogut resoldre els conflictes que s’han generat

Altres:

Nota general:

Autoavaluació del projecte

Xènia Mariona Ítems

Indicadors 1 2 3 4

He après coses noves

He trobat clares les instruccions del projecte

He sapigut buscar informació a través de diferents mitjans

He sapigut resoldre les dificultats que he trobat

He participat activament en el projecte

M’ha motivat el tema que hem escollit

Hem portat el projecte al dia

39
Conclusions
El nostre projecte de fi de cicle es titula "Les arts des de diferents ulls", el treball es
basa en muntar el nostre propi centre de dansa, música i teatre dirigit a nens i
nenes que resideixen en centres d'acollida de tot Girona.

Com a conclusions d'aquest projecte, pensem que ha estat una feina molt dura
però a la vegada molt gratificant, ja que en alguns casos ens hem trobat que alguns
punts no sabíem com elaborar-los i per tant a vegades ens ha semblat feixuc. Ara,
un cop acabat, totes dues sentim molta satisfacció i orgull per la feina que hem fet.

Tot s'ha de dir, que durant tot aquest temps de creació del projecte no ha sigut un
camí de roses, hem tingut les nostres diferències, els nostres punts de vistes
diferents, les nostres discussions... però tot i això hem seguit endavant, sempre
parlant les coses i solucionant les nostres diferències, per així, al final, aconseguir
el nostre objectiu, finalitzar amb èxit el projecte final de cicle. Pel que fa a la
metodologia del treball, al principi ens vam posar a treballar les dues a la vegada
per poder treure la idea del projecte, un cop sabíem què i com volem dur a terme el
nostre projecte ens vam començar a repartir la feina per així poder treballar més
ràpidament, tot i que en moltes ocasions ens ajudàvem a buscar informació o a
decidir que posar en certs punts, quan ja faltava poc per acabar el projecte, tot s'ha
de dir que ens va caure el món a sobre, tot i que el treball estava molt ben
estructurat i amb alguns punts acabats, encara ens faltava molt per fer, però al final,
després d'alguns inconvenients, vam aconseguir treballar en equip i tirar endavant.

Dins del projecte, personalment, la part que més ens ha agradat fer ha estat la
temporalització, ja que va ser una part molt entretinguda i molt interessant, entre les
dues vam començar a parlar i discutir quines activitats podríem fer durant el curs i
de quina manera complementar-ho amb les classes que s'imparteixen dins del
centre. Per altra banda l'apartat que hem trobat més feixuc de ha sigut el de les
competències professionals, ja que ens ha costat escollir quines competències
treballarem nosaltres en concret dins de la nostra empresa.

Per acabar, podríem dir que tot i les dificultats, ha sigut un projecte que a les dues
ens agradaria poder construir en un futur, o formar-ne part d'algun semblant, ja que
hem ajuntat la nostra passió, amb la nostra professió i això, és un plaer, ja que
quan treballes del que t'apassiona, no estàs treballant. I això és el que ens ha
motivat per afrontar tots els contres que ens han pogut sorgir.

40
Bibliografía
● La soledad en niños y adolescentes: causas y consecuencias. (2020, 26
octubre). Faros HSJBCN
.https://faros.hsjdbcn.org/es/articulo/soledad-ninos-adolescentes-causas-con
secuencias
● Idescat. Anuari estadístic de Catalunya. Equipaments per a la infància i
l’adolescència. Centres i places. Per tipus. Comarques i Aran. Metodologia.
(2013, 16 julio). Idescat. https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=852&m=m
● Generalitat de Catalunya. (2020). Acollida.
http://dps.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/ca/Menu_Principal/Serveissocials
/Atenci_especialitzada/Infancia_adolescencia.jsp@sub=1&pag=tcm_393-87
● Infància i adolescència - Guia d’acollida. (2020). Infància i adolescencia.
Gencat.
http://dps.gencat.cat/WebAcollida/AppJava/ca/Menu_Principal/Serveissocials
/Atenci_especialitzada/Infancia_adolescencia.jsp@sub=1&pag=tcm_393-87
701-64&pagindex=tcm_393-87704-64.html
● Girona. (2019). Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolesce
ncia/centres_DGAIA/CRAE/girona/
● El Diario. (2016, 11 julio). Familias a las que la Generalitat ha retirado sus
hijos denuncian el modelo de protección a la infancia. ElDiario.es.
https://www.eldiario.es/catalunya/educacion/familias-generalitat-retirado-den
uncian-proteccion_1_3905332.html
● F. (2020, 3 abril). Toni i Giovanni expliquen la vida en un CRAE. Fedaia Blog.

http://fedaiablog.org/2017/05/16/toni-i-giovanni-expliquen-la-vida-en-un-crae/

41
Un projecte destinat a la importància que els infants
siguin els protagonistes de les seves vides.

42