La provenció

Eina nº1

La Provenció

La provenció planteja la necessitat de dotar-nos de recursos i estratègies per afrontar el

conflicte de forma constructiva, sense necessitat d’arribar a crisis violentes. Podem promoure-
la en grups i comunitats a partir d’estratègies diverses dirigides a potenciar el reconeixement
mutu, crear mesures de confiança, facilitar una comunicació noviolenta i promoure la
cooperació.

1. Quan aplicar aquesta eina

La provenció és una eina molt valuosa en aquelles situacions que siguin necessari crear
comunitat, ja sigui en petits grups emmarcats en institucions delimitades (associació, escola,
empresa, etc.), com en barris o comunitats més àmplies.

Tenir present la importància de la provenció també ens pot ajudar, davant de situacions de
crisis en conflictes socials, a preveure i impulsar estratègies d’intervenció a mig i llarg termini
per evitar noves crisis, i sobretot, per transformar el conflicte envers canvis constructius.

Finalment, ens pot facilitar dissenyar polítiques socials afavoridores de la promoció de la

convivència.

2. En què consisteix?

La provenció és un terme introduït per John W. Burtoni el 1990. Aquest concepte planteja que
no hem de prevenir els conflictes, si no que el que cal és proveir-nos de les estratègies,
habilitats i recursos que ens permetin afrontar-los de manera noviolenta, i transformar-los
perquè esdevinguin una oportunitat de creixement personal i col·lectiu per a totes les parts.

És important prevenir els conflictes violents i tot tipus de violències, però partir d’una mirada
de prevenció dels conflictes té el risc d’adoptar una actitud d’evitar-los i evadir-los, i per tant
de no afrontar-los, amb el risc i la pèrdua d’oportunitat que això comporta.

En un entorn comunitari, tal i com explica Paco Cascónii, la provenció involucra dos aspectes:
educar les persones en habilitats i coneixements per afrontar els conflictes de forma pacífica; i
vetllar per una organització que eviti malentesos innecessaris precursors de conflictes, que
aporti instruments per garantir un bon clima de treball i convivència, i que anticipi recursos per
saber abordar els conflictes que sorgeixin.

Per aconseguir un bon clima de convivència cal vetllar perquè totes les persones se sentin
acollides i integrades. Això vol dir donar resposta a dues necessitats bàsiques per a qualsevol
persona: la sensació de pertinença al grup, des del respecte a la pròpia identitat. Dit d’una
altra manera, sentir que la comunitat ens acull i accepta tal i com som. Això no sempre es dóna

1
 La provenció
Eina nº1

espontàniament, i per aquest motiu, cal cuidar-ho. El refús, o la manca d’integració, és una
font important de conflicte.

La provenció té diferents passos que cal valorar i cuidar. Aquests passos es retro alimenten uns
als altres.

 1r pas: la creació de grup. És important garantir un ambient de coneixement mutu,

d’estima envers un mateix i els altres, i de confiança, ja sigui entre persones o entre
col·lectius diferents.

- El coneixement. Sovint el coneixement que tenim de l’altre (persona o grup) és poc i

esbiaixat, el coneixem només en alguns aspectes, per experiència pròpia o per
informació de tercers, i l’etiquetem condicionant la nostra actitud i expectatives
envers ell. Quan apareixen situacions de conflicte o de tensió, si no hi ha un bon
coneixement mutu, magnifiquem aquells aspectes que ens distancien de l’altre fent
més gran la discrepància i dificultant la transformació del conflicte.

Tanmateix, totes les persones tenim múltiples pertinences que ens defineixen (gènere,
cultura, professió, caràcter, etc.), això fa que quan discrepem profundament amb
l’altre respecte d’alguna pertinença, sempre podem trobar-ne una altra que ens hi
acosti, i des de la qual reconèixer-nos mútuament i relacionar-nos. En conclusió, per
garantir un coneixement mutu ric, és important aprofundir en el coneixement de
l’altre i en l’autoconeixement.

Els jocs i les activitats de coneixement tenen l’objectiu de buscar afinitats i cohesió
entre persones. El coresponsabilitzar-se de tasques i projectes junts, o l’aprenentatge
des de la interacció social també són fonts importants de coneixement.

- L’estima envers un mateix i els altres. Partim del principi que tota persona és digne
d’estima, per tant cal aprendre a reconèixer allò de bo que hi ha en un mateix i en els
altres.

Sabem que treballar l’autoestima és bàsic pel desenvolupament de qualsevol persona.

Si hi reflexionem des de la perspectiva de la convivència, sense un nivell mínim
d’autoestima, és molt difícil que una persona pugui reconèixer allò de bo que hi ha en
ella mateixa i en els altres, implicar-se en la vida del grup i afrontar els conflictes. Sense
autoestima les persones percebem la confrontació intrínseca en un conflicte com un
atac personal, enlloc d’entendre’l com una discrepància d’interessos o necessitats que
conjuntament cal resoldre.

Construïm l’autoestima a partir de la imatge que les persones que ens envolten ens
retornen de nosaltres. Per això és important educar-nos en la capacitat de reconèixer
l’altre com a persona/col·lectiu digna d’estima.

- La confiança en nosaltres mateixos, en els companys i en el grup és necessària per tal

de poder explorar pors, sentiments i angoixes. Aquests elements sempre són presents
en un conflicte, cal veure com superar-los per que les parts es puguin confrontar des
del respecte, el reconeixement i la sinceritat.

La confiança és un procés, s’aconsegueix progressivament, a mesura que demostrem

que en som mereixedors. Ser mereixedor de confiança demana responsabilitat, la
confiança sense responsabilitat esdevé ingenuïtat.

2
 La provenció
Eina nº1

La confiança es promou a través de la comunicació activa i empàtica, la coherència, el

respecte, o el reconeixement de les pors d’uns i altres.

 2n pas: la creació d’una cultura noviolenta de relació entre les persones. Disposar d’un codi
comú de comunicació noviolenta i cooperació.

- Cal cuidar una comunicació que ens permeti dialogar davant les discrepàncies. Saber
comunicar-nos de manera efectiva, activa i empàtica. Una comunicació efectiva
garanteix que el missatge transmès arriba amb precisió al receptor, per això cal
assegurar que els canals de comunicació són efectius i que es comparteix un mateix
codi de comunicació. Sovint tot i utilitzar les mateixes paraules entenem de forma
diferent el seu significat, aleshores el codi no és compartit i falla la comunicació.

Una comunicació activa requereix d’una actitud per part de totes les parts de vetllar
perquè els missatges arribin adequadament. L’emissor ha de cuidar la transmissió de
missatges des de codis que el receptor pugui entendre i acceptar. El receptor s’ha
d’esforçar per escoltar de forma activa i aconseguir, no només entendre el missatge,
sinó que l’emissor se senti escoltat.

Una comunicació empàtica, que permeti escoltar el to emocional d’un mateix i de

l’altre. Una actitud de presència del receptor que permeti percebre l’estat emocional
de l’altre, a partir d’escoltar el seu to de veu i d’observar els seus gestos i actitud
corporal. I un emissor que expressi les seves emocions, parli en jo-missatge, i se centri
en exposar com li afecta allò que ha passat sense entrar en acusacions, interpretacions
ni judicis.

- Promoure la cooperació i entendre que assolir allò que volem no es contradiu amb que
l’altre pugui aconseguir allò que necessita. Aprendre a fer d’allò que semblaven
objectius contraris, objectius comuns, i col·laborar per aconseguir-los. Entendre el
conflicte com una situació on compartim un problema amb algú i només si busquem
com resoldre’l conjuntament aconseguirem la solució més òptima. Aprendre a cedir
en allò que no ens és essencial sense renunciar a allò que considerem fonamental, i
alhora tenir en compte allò que per l’altre és important i donar-hi resposta.

Taula 1 Elements que afavoreixen o dificulten el procés de provenció

Elements que NO contribueixen a construir Elements que SÍ contribueixen a construir

relacions proventives relacions proventives
Coneixement: Coneixement:
·Manca de coneixement de la persona · Compartir els objectius acordats en l’inici de la
relació i anar redefinint al llarg del procés;
· Conèixer i gestionar les expectatives dels altres;
· Reconèixer els errors;
· Flexibilitat;

3
 La provenció
Eina nº1

Estima: Estima:
· Manca d’empatia · Empatia,
· Falta de calidesa en la relació · Comprensió
·Fer judicis de valor · No jutjar
..Mostrar-se en una actitud hostil,

Confiança: Confiança:
· Mentida · Promoure un entorn de seguretat, entorns físics
· Incompliment d’acords acollidors
· Manipular : utilitzar la gent per les necessitats · Complir acords
del servei · Sinceritat
· La sobreprotecció, creant dependència, a la · Mostrar preocupació per la persona i el seu
llarga pot portar a trencar la relació quan no es problema
poden donar resposta a les demandes. És més · Mostrar coneixement de la persona i la situació.
difícil generar autonomia. · Constància
· La falta de transparència. Ser poc clar o · Fer sentir la persona respectada
enigmàtica. No informar sobre la situació · Escoltar
· Generació d’expectatives que no es compliran · Aportar solucions
· Donar un no sense arguments, autoritarisme

Comunicació: Comunicació:
· No saber escoltar · Claredat, transparència
· No donar la paraula a tothom que la demana en · Comunicació activa
espais de participació · Adequar el llenguatge
· No ser capaç de ser assertiu (i de dir les coses · Escolta activa
encara que siguin negatives) · Saber expressar (paraula, corporal)
· Parlar de l’altre més que d’un mateix: acusar, · Utilitzar el jo-missatge
pressuposar, interpretar, jutjar.
· Utilitzar un to de veu fort, prepotent o irònic.
Cooperació: Cooperació:
· Manca de treball en equip
· Falta de flexibilitat, rigidesa en els rols, distància
de poder excessiva
· No donar resposta a res, no estructural, ni a
demandes ni a necessitats
· Manca de temps per saturació de treball
· Tenir actitud davant la feina egocèntrica: el teu
és el millor...
Font: Extret del grup de tècnics/es socials del Raval en un curs organitzat pel Districte de Ciutat Vella de
l’Ajuntament de Barcelona en el marc del projecte “Districte, transformant conflictes”. Novembre 2012.

3. Bones pràctiques

A nivell local, qualsevol política dirigida a reduir les violències i aportar recursos per abordar el
conflicte de forma constructiva i participativa, prèviament a situacions de crisis i violència, serà
una política de provenció. Alguns exemples són:

- La promoció d’espais de trobada entre col·lectius diversos d’un mateix barri,

afavorint el coneixement i cooperació entre aquests: La creació de centres cívics
amb activitats dirigides i espais per a infants, joves i gent gran, enlloc de casals
d’avis o juvenils aïllats; L’organització de casals on es reuneixin diferents entitats i

4
 La provenció
Eina nº1

col·lectius en edificis amb espais comuns i necessitats de coordinació i

col·laboració mútua, etc.
- La presència de persones que puguin teixir ponts entre diferents col·lectius:
fomentar la presència continuada d’educadors de carrer als barris, facilitar el
paper de líders comunitaris positius, promoure policia de proximitat amb
coneixement del barri i de les seves persones, etc.
- Promoure mesures de participació i enfortiment del teixit social: fer polítiques de
suport a les entitats cíviques i comunitàries de voluntariat (associacions
esportives, de cultura popular, etc.), a activitats comunitàries promogudes des
dels propis barris, etc.
- Garantir serveis socials de qualitat que puguin sustentar situacions de
vulnerabilitat de les persones: assegurar serveis de salut i educació, serveis de
suport a les famílies, d’atenció a la gent gran, etc.
- Promoure l’educació preventiva en temes com les drogodependències o les
relacions abusives. Actuacions que ofereixen recursos a nens i nenes per poder
afrontar situacions de vulnerabilitat en que es puguin trobar en el futur.
- Si treballem amb grups, promoure espais per desenvolupar la provenció dins
d’aquests a través de dinàmiques, jocs, treballs cooperatius, espais organitzats de
presa de decisions, etc.
- Organitzar cursos i tallers d’habilitats personals en comunicació i afrontament del
conflicte oberts a tota la ciutadania.
- Etc.

4. Eina

Defineix un pla d’acció per a promoure la provenció amb els col·lectius amb els que treballes.

Cooperació
Comunicació
Confiança
Estima
Coneixement
Presentació

5
 La provenció
Eina nº1

5. Recursos Addicionals

 Cascón, P. Beristain, C.(1995) La alternativa del joc I. Jocs i dinàmiques d’educació per la pau.
Madrid: Los Libros de la Catarata.
 Seminario de educación apra la paz APDH (1995) La alternativa del joc II. Jocs i dinàmiques
d’educació per la pau. Madrid: Los Libros de la Catarata

i
Burton, J.W (1990) Conflict: Resolution and Provention. London: Palgrave Macmillian
ii
Cascón, P. (2001). Educación en y para el conflicto. Bellaterra: Cátedra UNESCO de paz y Derechos
Humanos.