LES HABILITATS SOCIALS

Les habilitats socials són el conjunt de destreses i aptituds de què disposem i que posem
en pràctica per relacionar-nos amb les altres persones. Són també un conjunt de
cognicions, emocions i conductes que permeten relacionar-se i conviure amb altres
persones de forma satisfactòria i eficaç. Classificació:

Primeres HSS HSS avançades HSS relacionades amb els

·Escoltar
·Iniciar conversa
·Mantenir conversa
·Formular pregunta
·Donar les gràcies
·Presentar-se
·Presentar a altres persones
·Fer un compliment
HSS alternatives a
l'agressió
·Demanar permís
·Compartir alguna cosa
·Ajudar als altres
·Negociar
·Utilitzar l'autocontrol
·Defensar els drets propis
·Respondre a les bromes
·Evitar els problemes amb els
altres
·No barallar-se
·Demanar ajuda
·Participar
·Donar instruccions
·Seguir instruccions
·Disculpar-se
·Convèncer als altres
HSS per fer front a
l'estrès
·Formular una queixa
·Respondre a una queixa
·Demostrar esportivitat en el
joc
·Resoldre la vergonya
·Apanyar-se-les quan et
deixen de costat (autonomia)
·Defensar a un amic
·Respondre a la persuasió
·Enfrontar-se als missatges
contradictoris
·Respondre a una acusació
·Preparar-se per a una
conversa difícil
·Fer front a les pressions del
grup
·Respondre al fracàs
sentiments
·Conèixer els sentiments propis
·Expressar els sentiments
·Ser empàtic
·Enfrontar-se amb l'enuig de l'altre
·Expressar afecte
·Resoldre la por
·Auto recompensar-se
HSS de la planificació
·Prendre decisions
·Comprendre la causa d'un
problema
·Establir un objectiu
·Determinar les habilitats
·Recollir informació
·Resoldre els problemes segons la
seva importància
·Prendre una decisió
·Concentrar-se en una tasca

L'ABAST DE LES HABILITATS SOCIALS

– Educació i habilitats socials: és molt important per exercir la feina amb eficàcia i
també satisfacció
– Integració i habilitats socials: aquí és freqüent la intervenció amb persones amb un
dèficit o deteriorament molt acusat d'habilitats socials. Per atendre aquestes
situacions, el professional ha de tenir un molt bon domini de les habilitats socials

LES HABILITATS SOCIALS ES TENEN O S'ADQUIREIXEN?

Hi ha factors innats i uns altres que són conseqüència del procés educatiu i de
socialització.
Cada persona neix amb una informació genètica que perdurarà tota la vida i determinarà
capacitats que facilitaran o no, l'adquisició d'habilitats socials.
D'altra banda, vindrà determinada pel procés de socialització. Una persona que hagi
crescut en un ambient ric en experiències i condicions adequades, tindrà unes
competències socials més eficaces que si es donés el cas contrari.

Les habilitats socials són destreses que es poden entrenar i aprendre, amb resultats molt
satisfactoris.

COMPONENTS DE LES HABILITATS SOCIALS

– Pensaments: o interpretació que cada persona fa d'un esdeveniment des de la

seva perspectiva
– Emocions: o sentiments que rebem davant estímul i que generen resposta
– Acció: o comportament que s'adopta a partir del que es pensa i es sent

ELEMENTS QUE FORMEN LES HABILITATS

SOCIALS

1.COMPONENTS CONDUCTUALS

Conducta: manera particular que té una persona de comportar-se, actuar o respondre en

un determinat context o situació. És el resultat de la unió entre:
– Factors interns: personalitat, intel·ligència o creences
– Factors externs: moment que es troba la persona, persones que presencien la
conducta...

1.1 COMUNICACIÓ I COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Comunicació: acte de posar en comú o compartir amb una altra o altres

persones missatges, idees...

Elements procés comunicatiu: Emissor (transmet informació), receptor

(la rep), missatge (contingut), codi (llenguatge), canal (per on
transcorre) i context determinat. L'emissor per transmetre, ha de
codificar, i el receptor per interpretar-lo, l'ha de descodificar

El feedfack completa la comunicació: La persona receptora ha de

formular una resposta (bilateral). Així, podrem saber com s'ha rebut el
missatge, si s'ha entès... Sinó fos així la comunicació seria unilateral.

Comunicació verbal i no verbal: Missatges emesos a través de

paraules i frases i accions (gestos, postura, entonació...) executades
conscient o inconscient. Tots aquests, són rebuts de manera
simultània per crear un únic missatge
 COM PODEM MILLORAR LES NOSTRES
HABILITATS SOCIALS?

MILLORAR LA COMUNICACIÓ VERBAL

El llenguatge i pensament van units, de manera que els pensaments (idees) han de
transformar-se en paraules (signes) perquè les altres persones ho entenguin.

– CODIFICACIÓ I DESCODIFICACIÓ DEL MISSATGE:

1-Codificació de la idea: Què volem transmetre / a qui li volem transmetre

2-Codificació del missatge: triar el codi més adequat
3-Emissió del missatge: escollir canal
4-Recepció del missatge
5-Descodificació del missatge: que el receptor entengui què es vol explicar
6-Retroalimentació o feedback: resposta que dóna el receptor, si ho ha entès

La programació neurolingüística és un mitjà d'estudi de la comunicació que ajuda a

preparar la nostra ment per permetre'ns comunicar de manera més eficaç el que pensem.
– Neuro: manera com a traves dels sentits recollim la informació i li donem significat
– Lingüística: paper que té el llenguatge en l'organització dels nostres pensaments
– Programació: és la manera com preparem i organitzem tots aquests continguts per
obtenir resultats

Cada persona construeix i transmet la seva pròpia realitat segons com filtra el món
exterior a través de la percepció, com organitza aquesta informació amb els seus propis
pensaments i experiències i com transmet la seva pròpia representació a través del
llenguatge.
Responem segons el nostre mapa subjectiu i no segons la realitat mateixa. Per això, cada
persona crea un model diferent del mateix món que es comparteix i, per tant, cadascuna
experimentarà una realitat diferent i representarà aquesta realitat subjectiva.
La PNL té la finalitat de:
– Conèixer de manera objectiva la percepció dels altres i la de nosaltres mateixos
– Reconèixer i desenvolupar habilitats per al creixement personal i la millora de
relacions interpersonals

El procés de pèrdua d'informació en el procés comunicatiu: Idees que es volen transmetre

– missatge que es transmet – el que se sent – el que s'escolta – el que s'entén – el que
s'interpreta
– PRINCIPALS BARRERES DE LA COMUNICACIÓ VERBAL: poden aparèixer
diferents elements que dificulten, limiten o obstrueixen la comunicació o eviten que
sigui eficient

1. Barreres lingüístiques: les deficiències lèxiques i gramaticals es

troben per una mala construcció del missatge i per tant, limiten la
comunicació. Ta,bé hi ha deficiències semàntiques o desconeixement
del significat de les paraules a causa de: ús incorrecte de les paraules
per part del emissor, o desconeixement del significat que tenen per
part del receptor. Per tant, l'emissor haurà de seleccionar les paraules
més precises i esforçar-se per adaptar el seu registre al nivell dels
receptors.
2. Barreres psicològiques: cada persona és un ésser diferent (amb
creences, actituds...) que poden entorpir la comunicació amb el resta
de persones. Aquesta individualitat pot entorpir el contingut de la
comunicació. El problema es dona quan la interpretació del missatge
és errònia. Les distorsions cognitives són exemples clars. Hi ha
persones que no es poden comunicar com voldrien per timidesa o
por. Els prejudicis i la inseguretat també es poden convertir en
barreres.
3. Barreres fisiològiques: les formen els diferents problemes derivats de
la percepció (sentir-se malament, entendre malament...) Aquí
s'inclouen la salut i discapacitat física o auditiva. Anar a classe o
examen amb un estat gripal, la comunicació no serà l'adequada.
4. Barreres físiques: fa referència al soroll o a les interferències de
l'ambient. Aquestes fan disminuir l'interès del receptor, que ha de fer
un esforç per entendre-ho. També implica tota la interferència
(auditiva, visual, tàctil...) que obstaculitza la informació o condicions
ambientals inadequades (fred, calor...)
5. Barreres socioculturals: les formen les diferències socioculturals que
hi ha entre les persones que interactuen (religió, costums...). Totes
aquestes poden fer que es parlin diferents idiomes i també en
l'actitud. El coneixement d'aquestes diferències juntament amb la
tolerància i l'acceptació, seran els factors clau per aconseguir una
bona comunicació amb el grup.
IMPORTÀNCIA DEL LLENGUATGE NO VERBAL

55% llenguatge visual (moviments, cos, expressió facial)

38% llenguatge vocal (volum, to, timbre)
7% (llenguatge verbal (paraules)

– PARALLENGUATGE: està relacionat amb els senyals vocals no verbals establerts

al voltant de la parla sense tenir en compte el contingut verbal (fa referència a la
forma i no al contingut). Aquests, comuniquen sentiments, actituds, estats d'ànim...

-Volum: és la intensitat del so. Pot representar confiança,bones maneres...

S'apuja o s'abaixa en funció de les característiques de l'oient i la proximitat.
Però hi ha persones que l'apugen de manera natural. EN canvi si es massa
baix, el receptor pot no fer-li cas. És important variar el volum per atreure
l'atenció de l'oient.

-To: és la qualitat vocal o ressonància de la veu. El to varia segons l'edat.

Exerceix importància en les impressions que formen les actituds
interpersonals. Usar-lo a manera de sarcasme pot negar el contingut de les
paraules que es diuen. És important usar tons adequats per generar interès
en l'oient.

-Fluïdesa o pertorbacions en la parla: són les vacil·lacions, falsos

començaments i repeticions que es fan. Aquestes, quan resulten excessives
poden donar sensació d'inseguretat, poc interès, ansietat... Per exemple:
molts períodes de silenci, us excessiu de paraules (uhm, eh..) i repeticions,
tartamudejos, omissions, paraules sense sentit...

-Claredat: està relacionat amb l'articulació. Embarbussar-se, parlar

arrossegant paraules... pot ser desagradable per l'oient. S'ha de buscar la
claredat per aconseguir que el missatge arribi sense interpretacions errònies
i per a que no es perdi la informació que es vol donar.

-Velocitat o ritme: pot reflectir emocions o estats d'ànim. S'ha d'evitar parlar
massa a poc a poc i parlar massa ràpid (dificultats per entendre el que es
diu). En general, les persones que estan tristes acostumen a parlar
lentament i les que estan sorpreses o alegres parlen ràpid.

-Pauses: o silencis tenen la funció de permetre un descans mentre es parla,

respirar correctament i atorgar un cert èmfasi a les idees que s'expressen.
S'ha de tenir en compte que els silencis també comuniquen (monòleg,
perquè la gent rigui). S'aconsella usar una pausa al començament, després
de cada idea principal i abans de la conclusió.
– CINÈSICA: és l'estudi dels moviments corporals o llenguatge del cos. Cada
moviment té un significat. Els gestos ajuden a conèixer millor les emocions d'una
persona. Algunes vegades els gestos contradiuen el què la persona diu o bé, el
reforçen.

-Cap: moviments comuns són els d'assentiment i negació. Postures: cap

amunt (actitud neutral), cap inclinat cap una banda (demostració d'interès),
cap inclinat cap avall (actitud negativa i oposada). Assentir manifesta interès
i propicia el feedback.

-Expressió facial: la cara és el principal sistema de senyals per demostrar

emocions. Acostumem a examinar les cares dels oients per confirmar que el
missatge que enviem es rep correctament. Podem exercir control de les
nostres emocions a través de l'expressió facial que mostrem.

-El somriure: cada somriure transmet un missatge no verbal. El somriure

genuí és reacció natural que denota satisfacció o alegria. El somriure social
no és espontani i es fingeix. El somriure sarcàstic o irònic s'usa per mostrar
superioritat. El somriure defensiu, per evitar menyspreu en situacions de
subordinació. El somriure de descàrrega, s'usa com excusa de situacions
compromeses...

-La mirada: els ulls són la part més expressiva del rostre. La mirada és la
forma més subtil de comunicació. Quan s'està en front d'un grup o classe,
estarà determinat per la manera en què es dirigeix la mirada. Si la persona
que es parla es limita a llegir sense mirar a la resta, s'acaba provocant
desinterès per part de l'oient. Com més gran sigui la durada del contacte
ocular, més valoracions positives generarà. Els extrems no són
aconsellables (tampoc el fet de no mirar als ulls a l'interlocutor pot generar
desconfiança, com la timidesa i la por)

-El moviment de les mans: el seu ús forma part d'un llenguatge universal, ja
que es completa el que es vol dir. Normalment, tots aquells que passen una
gran part del temps enfront d'un grup, usen les mans mentre parlen 3/4 parts
d'aquest temps. Els palmells de les mans tenen un significat expressiu,
associat a l'honestedat i la sinceritat. El dit dogmàtic, és habitual en
persones amb un comportament agressiu.

-Els braços: actuen simultàniament. Els gestos amb els braços s'utilitzen fins
i tot quan no tenim la intenció de comunicar (quan es parla per telèfon). Els
braços comuniquen tant pel moviment com la posició. Braços encreuats:
actitud tancada i desacord. És recomanable mantenir els braços en direcció
neutra (cap avall). Braços a l'esquena: expressió de superioritat i seguretat,
és a dir, d'autoritat. També pot mostrar agressivitat continguda.

-Les cames: No aporten tanta informació. Cames creuades: actitud defensiva

o negativa. Quan es combinen les cames encreuades i els braços, i la
persona s'ha abstret de la conversa, indica actitud de competència o
discussió.
 -La postura: reflecteix estats emocionals i actituds (reflecteix com estem).
Les posicions corporals denotaran sentiments de distanciament, sorpresa,
ira...) Acostament/retirada: el primer mostra acceptació, atenció i interès i es
caracteritza pel cos cap endavant i braços i cames obertes. La segona
manifesta rebuig, retrocedint unes passes, tombant-se cap a una altra
banda, encreuant les cames o els braços a manera de protecció.
Expansió/contracció: la primera denota arrogància, menyspreu o envaniment
i es caracteritza pel tronc recte o inclinat cap enrere traient pit, el cap alçat i
espatlles elevades. La segona expressa abatiment o depressió, tronc corbat
cap endavant, cap enfonsat, espatlles penjant i pit enfonsat.

– PROXÈMICA: estudi de l'ús i percepció de l'espai social i personal. En la

comunicació cada persona té una distància o zona on se sent segura. Traspassar-
la pot afectar negativament l'eficàcia de la comunicació. D'altra banda, usar una
distància excessivament allunyada, distreu l'atenció i redueix l'eficàcia de la
comunicació.

-Zona íntima: 15-45 cm. Només es permet l'entrada a persones molt

properes (parella, pares, fills...)

-Zona personal: 46-1,22 metres. És una espècie d'esfera protectora que ens
agrada mantenir entre cadascú i la resta. Acostuma a separar persones en
una reunió social, a la feina o festes.

-Zona social: 1,23 i 2 metres. Es fa servir per treballar en equip, en relacions

socials ocasionals o amb la gent que no es coneix bé

-Zona pública: + de 3,6 metres. Distància còmoda per dirigir-se en un grup

de persones o desconeguts (quan es circula pel carrer)

Conèixer les distàncies ajudarà a respectar als altres i adonar-se'n de la

incomoditat en front situacions. Cada persona haurà de trobar la distància òptima
de comunicació amb aquells amb qui interacciona.

– CUIDAR APARENÇA PERSONAL: està relacionada amb la imatge de la persona.

Una de les primeres impressions que causa una persona, ve determinada per la
seva aparença personal. Aquesta primera impressió genera uns prejudicis.

-Atractiu físic: condiciona en un primer moment la relació social, després

s'aniran adquirint més importància altres components

-Higiene i cura del cos: és fonamental, ja que les que no ho fan, projecten
una imatge negativa de si mateixes i poden causar rebuig

-Vestit i els complements: depèn de l'estil i de les preferències individuals de

cada persona, i ha d'estar d'acord amb la personalitat pròpia. Cal vestir-se
de manera diferent en funció de si es va a treballar, de festa o a fer esport.
DESENVOLUPAR L'ESCOLTA ACTIVA

Consisteix a escoltar i entendre la comunicació des del punt de vista de la persona que
parla. També significa comprendre els sentiments, idees o pensaments que hi ha al
darrere del què esta dient la persona.
Escoltar, requereix un esforç superior al que es fa en parlar. Interpretar el que s'intenta
comunicar, no és senzill. Una gran part del dèficit comunicatiu, es deu al fet que no sabem
escoltar perquè estem més pendents de la necessitat pròpia de comunicar

– BARRERES DE L'ESCOLTA ACTIVA: mai no escoltem al 100%

-Comparar: la persona que escolta es compara amb la que parla. Això no li

permet assimilar el que escolta, ja que en el fons està comparant (notes
exàmens)

-Llegir el pensament: jugar a endevinar què pensa la persona que parla

-Assajar: abans de què la persona que parla acabi, l'altra ja està assajant el
què dirà, per tant, casi no té temps a escoltar el que li diuen

-Filtrar: la que escolta només selecciona allò que li interessa, mentre que la
resta ho passa per alt (quan diuen notes exàmens, només ens quedem amb
la nostra)

-Jutjar: no escoltar a la persona que s'ha prejutjat prèviament, per tant, no es

para atenció al que diu perquè es creu que no serà important

-Somiar: la que parla explica alguna cosa i la que escolta recorda un

esdeveniment similar que va viure, de manera que es perd en divagacions.
Això passa amb persones que no són valorades pel que han de dir o quan
els temes no tenen interès pels que escolten.

-Identificar-se: quan la que parla explica un fet i a la que escolta li recorda a

alguna cosa que també li va passar a ella, i llavors es llança a explicar la
seva experiència abans que l'altra acabi d'explicar la seva (interrompen)

-Aconsellar: aconsellar sense a penes haver escoltat tot el que havia

d'explicar, cosa que impedeix conèixer la història completa.

-Discutir: buscar l'ocasió per no estar d'acord en alguna cosa. Fan tots els
possibles per des valoritzar l'opinió de l'altra persona amb massa rapidesa
(quan parlen, crear conflicte)

-Tenir sempre la raó: no s'accepten altres punts de vista. Això fa que no

s'escolti i que no s'arribi a una comunicació eficient

-Canviar de conversa: quan el tema avorreix es sol canviar sobtadament de

tema. A vegades s'usa la broma per evitar la incomoditat d'escoltar
seriosament la persona que parla
– CONSELLS PER ESCOLTAR EFICAÇMENT:

-Mostrar empatia: és molt important ja que farà que la persona interlocutora

se senti escoltada i compresa

-Tenir sentit del temps: modular els temps per parlar, sabent quan cal
intervenir i quant mantenir-se en silenci

-Parafrasejar: dir amb paraules pròpies el que la persona acaba de dir.

Facilita la comprensió del missatge i al mateix temps, el permet verificar
(llavors, pel que veig, el que et passava era que...). Amb el parafraseig la
gent se sent escoltada

-Confirmar o aclarir: fer preguntes referides al que la persona està explicant.

També contribueix a que la persona se senti escoltada.