ENLLAÇOS D’INTERÈS SOBRE

L’ALIMENTACIÓ

Nom i cognoms: Carla Armengol Joaniquet

Curs: 2016-2017

Grup: 1rA Educació Infantil

MP03: Autonomia Personal i Salut

Professor/a: Mª Jesús Mateos Garcia
Data lliurament: 28/11/2016
TRUCS I CURIOSITATS QUE UTILITZA LA INDÚSTRIA PER INCREMENTAR LES VENDES

En la meva opinió, és un vídeo interessant de veure. Crec que vivim en un món en què la submissió de la
distribució de l’alimentació repercuteix directament a totes les persones i animals, on aquestes queden
manipulades a favor de l’obtenció de beneficis econòmics. D’aquesta manera, no es dóna importància a la
salut ni al medi ambient. Considero que hi ha molta informació que no es dóna a conèixer sobre els
aliments que ingerim ni de les seves conseqüències a llarg termini. També té influencia el paper de la
publicitat, que, a primera vista sembla que digui una cosa, i si ens hi fixem bé en diu una altra. Crec que
tampoc som conscients dels animals que moren i es maltracten (en aquest cas, la indústria alimentària per
elaborar aliments) per mantenir la nostra existència. D’una banda, la indústria alimentària realitza la seva
funció, ja sigui per a bé o per a mal. I de l’altra, és cert que molts cops produeixen perjudicis amb la
publicitat enganyosa. Però no crec que tota la culpa sigui 100% de la indústria alimentària, sinó que els
propis consumidors, també hauríem de tenir més cura en quant a l’elecció dels aliments i saber bé què és el
que comprem i quant de sovint ho fem.

Cal mencionar la postura final de tots els integrants de la sala on s’han quedat sorpresos al saber que,
segurament, la ignorància alimentaria de cadascun d’ells i de la resta de persones està per sobre de tot.

SOM GENT DE PROFIT

És una pàgina web organitzada i duta a terme per l’Agència de Residus de Catalunya de Barcelona. És una
campanya, formada per tres institucions públiques, dirigida a la ciutadania, que té com objectiu
conscienciar a la població sobre el malbaratament d’aliments i els diners i recursos naturals que llancem i
desaprofitem fent-ho. També s’explica el malbaratament de menjar que es produeix en un any i els
quilograms que comporta per persona. I per prendre consciència d’aquest fet, a Catalunya, s’organitzen a
tot el territori, activitats de diferents tipus (tallers, auditories a les escoles, etc).

“Som gent de profit”, fa una crida a tots els ciutadans a seguir treballant per evitar o disminuir el
malbaratament i recuperar el valor dels aliments. Aquesta campanya té l’objectiu de perdurar per sempre i
que estigui formada per gent compromesa i amb ganes de canvi, i que sobretot, tenir cura del què es
compra, el què es cuina, el què es menja i el què es llença.

En aquesta pàgina també es mostren un seguit de receptes amb la dificultat i temps que costa fer-les, les
racions, com s’ha elaborat, què és el que es necessitarà per fer-les i alguna recomanació. Hi ha receptes de
molts tipus com: pa de ceba i panses, sopa d’all, crema de patates i oli d’oliva, etc.
A continuació, s’obre un ventall relacionat amb els consells de l’alimentació, tant a l’hora d’anar a comprar,
en quant a les ofertes, o aprofitament del menjar, per exemple. Es donen també un seguit de notícies i
enllaços relacionats amb l’alimentació i el malbaratament. No obstant, per animar a les persones a
col·laborar, conviden a que se sumin a les xarxes socials com Facebook i Twiter per aconseguir superar
aquests 10.000 seguidors de #SomGentdeProfit.

Cal destacar l’elaboració d’una sèrie “SOM GENT DE PROFIT: LA SÈRIE” en què participen una sèrie de
persones, alguns coneguts i d’altres no, en què mostren receptes senzilles i trucs per aprofitar tot el menjar
que es té a casa.

I per últim, es demana la col·laboració de tothom participant en el concurs “Fes una tardor de profit, amb
bròquil, moniato o bolets”, en què s’ha d’elaborar una recepta amb aquests tres elements, fer una foto del
resultat, omplir el formulari per participar, i pujar la foto del teu plat.

És important mencionar la calculadora de racions, que calcula molts aliments, amb les racions i el seu pes
corresponent.

Consells sobre alimentació i conservació dels aliments

1. La millor manera de descongelar és dins de la nevera

2. Els congelats no duren per sempre. Etiquetem els congelats amb la data de congelació
3. Els recipients amb reixa són els ideals perquè descongelem d’una manera més neta i segura
4. Allunyem les taronges dels plàtans i pomes, que faran que madurin ràpidament
5. Les patates han d’estar ben airejades. Posar-les en una reixa o bossa de malla
6. Els ous amb la punta cap avall
7. No barrejar patates i cebes, es conserven millor per separat
8. Vigilar dates de caducitat dels ous
9. Consumir la carn picada en 24 hores
10. Per conservar molt de temps les cebes, pelar-les, picar-les i congelar-les en una bossa
“SOBREDOSIS DE SUCRE”

És bo saber les conseqüències que comporta la ingesta excessiva del sucre i com afecta aquest a
l’organisme, ja que aquest ingredient està amagat als aliments quotidians, fins i tot en els aliments
considerats “saludables”. Hi ha persones que d’una banda prohibirien el sucre perquè el consideren com un
verí, i d’altres el consumeixen com si d’ell depengués la vida.

En la meva opinió, ni un extrem ni l’altre, és a dir, serà bo o dolent per la salut depenent de l’ús que li
donem, la freqüència i la quantitat que ingerim. Avui dia, el sucre és un ingredient que forma part de tots
els aliments i per això, consumim molt més sucre del que seria convenient o del que seria recomanat. S’ha
de tenir en compte la desinformació que tenim sobre aquest producte, ja que la majoria de persones son
inconscients del sucre que hi pot arribar a haver en una llauna de coca – cola, per exemple.

Malgrat no saber-ho tot sobre el sucre, hem de baixar el llistó que tenim sobre l’excés de sucre i hem de
prestar més cura a la nostra alimentació i consumir amb moderació aquells productes que tinguin sucres
afegits.

En aquest documental ens ho han mostrat, han fet la prova amb ratolins, els quals podien escollir accedir a
la cocaïna líquida o la mescla de sucre amb aigua, i efectivament, aquesta era l’elecció. Aquí podem veure
els efectes del sucre i com d’adictiu és. Aquest, actua al cervell de la mateixa manera que ho fan les
drogues, és a dir, alliberant dopamina, que fa que s’encengui la zona de plaer del cervell.

Penso que la indústria alimentària està enganyant a tots ja que sabent que és adictiu i que als consumidors
els hi agrada, aprofiten per afegir sucre a qualsevol aliment. Sobretot en els nens, fent-los veure que el
sucre està relacionat amb la felicitat, i es que, un nen o nena petita, si des de ben petit està molt lligat amb
el sucre, ho seguirà estant de gran, ja que per la majoria de joves i fins i tot molta gent adulta no veuen ni
relacionen el sucre com una “droga” quan verdaderament ho és.

Per evitar consumir un elevat nivell de sucre, es poden usar altres alternatives com edulcorants o sucre
negre, que són substàncies artificials però fan la mateixa funció que el sucre. S’ha de regular el consum de
sucre per a totes les conseqüències que pot ocasionar. Tots els consumidors hem de saber que és molt
important conèixer quins aliments i quines quantitats s’han de consumir diàriament. Per començar,
hauríem d’ingerir aliments amb el seu sabor original, sense la necessitat de sucres afegits.
És un documental molt recomanat de veure, perquè poc a poc te’n adones de les coses que es fan
malament i que caldria rectificar. També veus que la publicitat i l’enganyifa juguen un paper molt important
en l’alimentació. Amb aquest vídeo he aprés que el sucre no només engreixa, sinó que darrera d’aquest, hi
venen moltes malalties. I que, l’única manera per a frenar aquesta situació, és que nosaltres, els
consumidors, posem fre al seu consum.

“SOM EL QUÈ MENGEM”

Aquí, en aquest documental, s’analitza la relació entre les malalties i l’alimentació. Degut que desconeixem
l’origen, el desenvolupament i la distribució dels aliments que ingerim, estem perjudicant a la nostra salut i
que a llarg termini poden derivar a malalties. Estem ingerint aliments els quals han estat modificats amb
substàncies tòxiques, i això posa en perill la salut de l’ésser humà. Més de la meitat de malalties actuals
estan relacionades amb l’alimentació. Quasi bé, la meitat de les verdures i fruites que consumim, tenen
residus químics. Ara per ara, la Unió Europea, considera que els agricultors utilitzen més de 100 productes
químics considerats perillosos. Productes que com el Bisfenol, són destructors hormonals i poden ser
perillosos per la persona.

Per a que un aliment es mantingui més temps, la indústria afegeix conservants, colorants i altres. En USA,
per exemple, es consumeixen 52 quilograms d’additius per persona. D’aquesta manera, algunes malalties
com la bulímia, anorèxia i obesitat, són malalties derivades dels mals hàbits de visa. Cada cop més, en
general, a les persones ens agraden sabors que no existeixen a la naturalesa i que són obtinguts de manera
artificial. Però no només passa amb les fruites i verdures, sinó també amb carns i peixos, els quals molts
dels consumits és per piscifactoria.

La influència del màrqueting a la nostra alimentació és una de les múltiples causes que influeixen el la
propagació de malalties. A vegades, el menjar escombraria o precuinats (aspecte molt desenvolupat a
EUA), ens porta a pols oposats, és a dir, o es menja sense miraments, o s’evita com si fos verí. Aquest
menjar no només té un nivell alt de calories sinó que també té una baixa qualitat d’ingredients i nutrients.
La qüestió és que s’ha de saber controlar l’alimentació i marcar una dieta equilibrada en aliments variats i
sans.

Aquest vídeo m’ha agradat, ja que un altre cop t’ensenya com és la realitat i com de manipulats estan els
aliments que necessitem per la supervivència. He aprés també, que fins i tot els aliments teòricament
“naturals” han sigut tractats prèviament amb substàncies tòxiques, i que, per aquest motiu, hem
d’informar-nos i prendre consciència de la importància dels aliments en quant al benestar i la salut de
cadascú. No obstant, encara que no estiguem el 100% informats de tot el procés que hi ha darrera d’un
aliment, cadascú ha de ser responsable i mostrar interès per a millorar i aconseguir una vida més saludable.

La conclusió del documental sosté que només nosaltres, els consumidors, podem “lluitar” contra les grans
companyies d’aliments si utilitzem el nostre poder de consum selectiu quan estem comprant.

El documental reflexa que ens convertim en tot allò que mengem, i per tant, es pot arribar a la conclusió de
que s’han de consumir aliments més saludables i crec, que s’hauria de promoure i divulgar l’educació
alimentària en les escoles, centres educatius, etc. Tots aquests aspectes es poden tenir en compte a l’hora
dels menjars, posant sempre per davant la qualitat que la quantitat.

ARTICLE SOBRE QUÈ ESMORZEN ELS NENS FRANCESOS A L’ESCOLA

Crec que l’alimentació dels nens francesos és un exemple a seguir, tant a nivell de la ingesta d’aliments
variats i sans, com d’activitat física. La qualitat està per sobre de la quantitat, i això és un aspecte que es
veu reflectit en les porcions, a més a més, mengen quantitats moderades d’aliments frescos i recent
preparats. Aquesta dieta està tan ben elaborada i acurada que, fins i tot, la preparen dos mesos abans i
abans de ser incorporada a l’escola, està revisada per un especialista en nutrició. Aquesta acció ja reflecteix
el motiu pel qual els nens francesos tenen una bona salut en comparació a altres països.

Trobo ben fet que els professors, d’una manera o d’una altra, convidin als nens i nenes a que almenys
s’esforcin a provar tots els aliments i que mengin tot el possible abans de rebutjar el menjar. També,
l’aspecte de l’exercici està molt ben considerat ja que fan activitat física diàriament i van a l’escola
caminant o amb bicicleta.

En la meva opinió, penso que, un dels aspectes importants a part de l’estil de vida tan saludable que
porten, és la voluntat del nen/a a seguir amb aquesta dinàmica i a voler cuidar-se per tenir una bona salut,
tant física com mental. Si l’educació en l’àmbit de l’alimentació es fa des del principi, en un futur, les
recompenses seran majors i positives. Tot això fa que França, sigui un dels països amb un nivell més reduït
de població obesa.

Aquest model que segueix França, s’hauria d’aplicar i ampliar a altres països pel benestar de la població.
BABY LED WEANING

EL Baby led Weaning consisteix en ometre els purés i els aliments triturats quan es realitza l’alimentació
complementària, i donar-li al nadó directament aliments sòlids (però seguint unes pautes). Per fer-ho
possible, s’ha de seguir amb la lactància, ja sigui materna o artificial, i oferir-la abans de cada menjar.
Després se li ha de proporcionar menjar de manera que el nadó interactuï amb ell utilitzant les mans, sent
ell o ella qui el descobreixi com un joc.

Poc a poc l’alimentació deixa de ser un joc i el nadó aprèn a regular el seu apetit. El moment de la
introducció dels aliments a la dieta del nadó, no ha de perquè ser el mateix dia que compleixi els 6 mesos.
Està recomanat estar fins als 6 mesos amb la lactància materna exclusiva, però si el nadó abans mostra
interès pel menjar, se li ha de donar.

Com a norma bàsica, els aliments que li donem, han de ser fàcils d’agafar, per això, és bo tallar-los per a
que puguin manipular-los amb les mans. D’aquesta manera, permet al nadó desenvolupar les diferents
habilitats que necessitarà per menjar (coordinació ull - mà, mastegar, etc), respectant els seus gustos i
preferències i integrant-se en els hàbits i rutines familiars a l’hora dels àpats. Lo ideal és iniciar l’alimentació
oferint-li els aliments de fàcil mastegar i que formin part de la dieta dels pares. Es tracta d’aprofitar la
curiositat innata dels nadons, el seu desig d’explorar i experimentar i la capacitat que tenen d’imitar als
adults per a que vagin provant diversos aliments tal i com són.

A més a més, també es fomenta la confiança i seguretat en si mateix i els hi permet descobrir sabors,
textures, colors i olors.

Per poder realitzar el Baby Led Weaning, hem d’asseure el nadó recte, en una trona i comprovar que la
seva postura és estable i que pugui usar les mans i braços lliurement. Hem de deixar que el nen/a decideixi
lliurement que és el què vol menjar. També, s’ha de triar el moment en que el petit o petita no estigui
cansat i tingui gana, ja que així es podrà concentrar millor i podrà explorar, aprendre i jugar amb el menjar.
I per últim, no se l’ha de pressionar per a que mengi, sinó que cadascú necessita el seu temps.

En la meva opinió, m’ha sorprès ja que no sabia que des de ben petits els nens poguessin menjar per si sols.
És un mètode adequat ja que d’aquesta manera, els nens adquireixen cada cop més autonomia i exploren
amb el menjar. A més a més aquesta tècnica redueix l’obesitat, ja que només són els petits qui decideixen
quina quantitat volen menjar, i són els pares qui adjudiquen els aliments.
És positiu també pel fet que la transició de la llet al menjar es fa de manera natural, ja que tot succeeix al
ritme dels petits i en base a les seves capacitats, desitjos i necessitats.

També penso que el millor és que la varietat d’aliments sigui progressiva per assegurar un correcte
desenvolupament del nadó. Baby Led Weaning és un altre mètode d’introducció dels aliments i el qual no
es força al nadó per menjar. Ho tindré en compte ja que en molts llocs ja s’ha provat i els resultats són
positius. D’aquesta manera el nen o nena tindrà una alimentació saludable i completa.

Penso que un aspecte important és que quan els pares confien en la capacitat natural del seu fill/a per
alimentar-se per si sols i autoregular-la, els conflictes i preocupacions desapareixen.

CONSELLS PER A L’ALIMENTACIÓ DEL TEU NADÓ (CARLOS GONZÁLEZ)

El que ve a dir Carlos González és que l’alimentació durant el període de 0-6 mesos és molt important que
la faci amb la llet materna, ja que és el període en que el nen creix més ràpid que en la resta de la seva vida.
També explica l’objectiu de l’alimentació complementària, el qual explica com s’ha de preparar al nadó per
aquell moment en que haurà de deixar de prendre llet materna, és a dir, quan arribi el moment de menjar
normal. Una idea que Carlos vol fer arribar a tots els pares i que explica molt bé, és que han de lluitar per
allò que volen aconseguir en els seus fills, és a dir, no oferir res que ell o ella no vulgui o que ja sàpiga fer
per si sol. Així doncs, per a fer que el nen/a adquireixi uns hàbits a l’hora de menjar, hem de deixar que faci
el camí ell sol i poc a poc.

Torna a fer èmfasi al paper dels pares, en què els nens han de ser els seus propis guies i no els pares, per
exemple, si un nadó de 6 mesos agafa aliments del plat i s’ho emporta a la boca, no li hem de prohibir
perquè d’alguna manera està dient que vol experimentar. En la meva opinió, hi estic d’acord ja que se’ls ha
de deixar total llibertat per a que juguin, explorin amb el menjar i adquireixin cada cop més autonomia. És
més important que el nadó durant els àpats, a part d’alimentar-se, també aprengui.

En aquesta xerrada parla dels purés, i es que moltes mares prefereixen donar pures perquè els hi
proporciona més seguretat o perquè d’aquesta manera mengen més ràpid i més quantitat. Com diu ell, no
es que estiguin prohibits, perquè es faci el que es faci, el nen/a menjarà, sinó que és important que no
estigui molt de temps prenent purés ja que després li costarà més adaptar-se al menjar sòlid. Trobo bé que
remarqui que el nadó aprengui a fer les coses per si sol com més aviat millor, com per exemple el biberó. Si
el petit vol biberó se li ha de donar des d’un principi perquè després creixerà i tindrà 2 anys, voldrà prendre
biberó i costarà més esforç deixar-ho.
El més normal és que a partir de l’any, els nens comencin a rebutjar el menjar sobretot aquell que sigui
pobre en calories, i el que ell proposa és que no se li ha de donar aigua al nen perquè sinó després no li cap
el menjar. També remarca, com he explicat anteriorment en altres documentals, és l’enganyifa que fan les
indústries alimentàries amb el sucre, que encara que posi “sense sucres afegits”, hi ha altres ingredients
que fan la mateixa funció que el sucre. Comparteixo el què diu Carlos González amb evitar la introducció de
calendaris amb totes les dietes que han de seguir, amb els grams i hores exactes i només donar consells del
que seria recomanat prendre en una certa edat. En un nadó, pel que fa l’alimentació si no se s’adquireixen
hàbits als 6, 7 o 8 mesos, que és quan hagués sigut senzill, ràpid i fàcil, serà difícil, llarg i complicat als tres o
quatre anys.

No dóna importància al fet d’ennuegar-se, ja que per norma, a la majoria de nadons els hi passa. El
problema està quan s’ofeguen. La salut del propi fill o filla, serà determinada per la dieta dels pares, és a
dir, si els pares tendeixen a no seguir una dieta tant equilibrada, els fills tampoc la seguiran ja que els
alimentaran de la mateixa manera que ells.

En definitiva, m’ha agradat molt la conferencia de Carlos González que gira en torn a l’alimentació infantil i
és realment interessant i recomanable, i encara que ha tractat molts aspectes, em quedo amb que poden
haver-hi moltes guies amb recomanacions sobre l’alimentació complementaria i normalment quasi totes
funcionen ja que el nen creix, madura i acaba menjant igual que els adults del seu entorn. Però el problema
no està en que aquestes existeixin sinó que hi ha pares que se les prenen al peu de la lletra. I la solució està
en que s’han d’oferir aliments a partir d’una edat lògica i separats. Amb aquesta explicació, Carlos González
ofereix consells i relata diferents aspectes relacionats amb l’alimentació que, sent pare o mare, donen molt
a pensar.