#REVISTACONSUM

#NOALADESIGUALTAT

#AJUDEMALMEDI

#CONSUMRESPOSNA-
BLE

INS:
@MALBARATAMENT_0

CARRER DE L’AIGUA 12

ML.BR.T.MNT@GMAIL.COM

REVISTA
COSNUM!!!
Aleix Soria Rius
Per a un món amb menys desigualtats i
menys definicions
Per definició
Actitud per part dels consumidors i usuaris que
implica fer un consum conscient i crític, que es
demostra, tant a l'hora de comprar un producte o
contractar un servei, com en la llar, emprant
eficientment els recursos dels quals es disposa.

El consum responsable té 5 característiques

Racional: Un consum racional i

Sostenible: Una altra de les claus
reflexiu permet planificar quins
del consum responsable i sostenible
productes es volen adquirir o quins
és la reducció de residus.
serveis cal contractar, i comparar-ne
les característiques i el preu.
Solidari: El comerç just és una
forma alternativa de comerç que es
De proximitat: El consum de
basa en la producció, distribució i
proximitat fa referència a la
comercialització dels productes
distància entre el punt d’origen i el
tenint en compte criteris ètics i
de consum del producte.
aspectes mediambientals.

Igualtat de gènere: Encara avui dia la publicitat continua utilitzant este-

reotips de gènere per a la promoció i venda de productes i serveis.

2
Com l’hem d’entendre?

El consum responsable és més que una compra

sostenible, hem de canviar la nostra filosofia de compra
mirant el procés del producte, mirant tota mena
d'impacte que produeixi, sigui social, mediambiental o
econòmic. No només això sinó que també vetlla per
l'eficiència, la reducció de residus i la reutilització dels
productes.

3
 Per què ens
afecta tant el
malbaratament
alimentari?
El malbaratament ens afecta de moltes maneres tant a un mateix com al
col·lectiu general, per això ho hem d’evitar. Les principals conseqüències són:

Pèrdua econòmica: Es podrien estalviar molts diners si no es tirés tanta

quantitat de menjar
Impacte ambiental: Utilitzem molts recursos per produir el nostre aliment, si a
més de no repartir-lo de manera adequada el llencem, els gossos que es
produeixen en la seva combustió ens afectaran negativament.
Desaprofitament de treball: El fet que tirem el menjar produït exemplifica el
poc que ens importa l'esforç que han fet alguns agricultors, ramaders, etc.
Ineficiència energètica: Costa molt generar l'energia, tant que contaminem el
medi en el procés, en comptes de desaprofitar-lo usem-lo el més eficientment
possible.
Injustícia social: Els principis morals de cada persona no haurien de permetre
que gent de països subdesenvolupats passin gana i, en canvi, els altres, amb
més recursos econòmics tirin el menjar perquè no els interessa regalar-lo o
simplement perquè requereix menys esforç que donar-lo a alguna ONG o a
gent que realment el necessita.

DONA AL BANC D’ALIMENTS DE BARCELONA EL QUE NO

NECESSITIS PER SER CONSIDERAT AMB TOTHOM
4
COM PODEM REDUIR EL MALBARATAMENT
ALIMENTARI
1. No comprar menjar que
no utilitzarem, mirem el
rebost abans
2. Comprar a llocs locals o
mercats
3. Cuinar amb sobres amb
receptes de
reaprofitament
4. Calcular millor les
racions
5. Comprar també
productes no estètics
6. Dona més valor al
menjar
7. Guanya-li a la compra
compulsiva

5
CUINA DE
REAPROFITAMENT
Aquesta implica cuina de manera
creativa i eficient amb els aliments que
sobren al rebost, intentant reduir el
malbaratament alimentari. Aquesta
intenta utilitzar cada part de l'aliment
per maximitzar la seva eficiència tot el
possible, pells, ossos, grasses i moltes
coses més.

DURANT LA REVISTA ANIREM

VEIENT ALGUNES RECEPTES DE
REAPROFITAMENT FÀCILS PER
FER A CASA I NO TIRAR TANT DE
MENJAR

6
 Pudin

Instrucciones:
Posa en remull el pa tallat
en trossos i mitja llet.
Per fer el caramel posa en
una paella 5 cullerades de
sucre amb una mica
d'aigua.
Aboca el caramel en un
motlle.
Posa en un bol els altres
ingredients, barreja fins
que es formi una massa.
Posa-ho tot al motlle i al
forn durant 45 min a 180°

Ingredients:
1/2 litre de llet
100g de pa o pastes
6 cullerades de sucre i 5 més
pel caramel
3 ous

7
 REDUCCIÓ DE RESIDUS
DE L’ALIMENTACIÓ

Que produeixen aquests residus?

Els residus poden anar embassats en molts tipus d'embolcalls, però el
més comú és el plàstic. Aquest triga milers d'anys en ser descompost i,
normalment, és llençat al mar o cremat. Qualsevol d'aquestes dues
opcions ens perjudica, una contaminant el mar i l'altre l'aire.

Com ens afecta?

Aquests residus ens

perjudiquen greument. Els de
l'aire impliquen que les capes,
com la d'ozó, es debilitin i ens
puguin entrar rajos ultraviolats i
ens generin mutacions i els del
mar fan que els peixos morin
per factors antinaturals, com
l'alimentació de plàstic.

Com els reduïm?

Planificar les compres i no anar a comprar
sense cap idea en ment, ja que es tendeix a
la compra impulsiva i excessiva.
Aprofitament de l'aliment, siguin pells o
sobres.
Emmagatzemar de forma adequada el
menjar.
Compra a granel per evitar envasos
Evitar productes d’un sol ús
Donació d’aliments

8
Consum de proximitat
Investigació
Una altra manera de generar menys
residus i evitar els gasos seria el
consum local. Aquest implica la
compra de productes que vinguin de
la mateixa zona a més de la compra
només de fruites i verdures de
temporada, és a dir, si estem a
l'hivern no comprar plàtans perquè
aquests no seran d'Espanya o
Catalunya, sinó de Sud-amèrica, el
que implica un transport per
vaixell/avió que genera uns gasos
molt perjudicials.

Beneficis
A més, generalment els productes
locals no estan embassats en
plàstic, ja que no requereixen
aquest viatge tan llarg, el que
evita l'ús d'aquest. No només
això, sinó que també afavorim el
comerç local i l'economia de la
zona. Aquests productes solen ser
ecològics i més saludables, amb
Exemplificació unes propietats més bones,
qualitativament parlant, evitant
Com a exemple podem parlar de
en gran manera l'ús dels químics.
l'oli. Espanya gaudeix d'una gran
xarxa d'oliveres que ens en donen
un conegut arreu del món. Aquest
té unes propietats millors que
els altres i sovint venen en
ampolles de vidre. El fet que
sigui una mica més car pel no ús
del plàstic ni dels químics fa
que en comprem algun Italià. No
cal dir també que aquests olivers
també ens regalen un vi exquisit,
però car, el que acaba resultant
en comprar-ne alguns de fora,
sigui França o Itàlia. 9
 CROQUETES
D’ESCUDELLA
Ingredients:
1 bric gran de Llet evaporada per a
cuinar
650 g de carns de restes d’escudella
(vedella, pollastre, etc)
200 g verdures de restes
d’escudella (col, pastanaga i porros)
100 ml de brou del bullit
80 g de farina per al farciment + 50
g per a arrebossar
60 g de mantega
2 ous
100 g de pa ratllat
oli per a fregir
pebre blanc
anou moscada
sal
Guia:
Tallar la carn i les verdures en trossets petits. Fondre la mantega foc
suau. Abocar la llet evaporada i el brou, juntament amb un polsim de
sal, la nou moscada i el pebre al gust. Remoure contínuament de
manera que quedi una mescla homogènia i sense grumolls, fins que
aconsegueixi el punt d'ebullició. Afegir la carn i les verdures i
continuar removent, de manera que quedi una mescla homogènia i
sense grumolls, fins que la massa es desprengui de l'olla. Deixar
reposar la massa i finalment fer les formes i a fregir-les amb l'oli, ous
i la farina.
10
 ESPIGOLAR

QUÈ ÉS?
Aquesta acció busca evitar les
pèrdues alimentàries al sector
primari. L'activitat va començar en el
passat, on persones amb pocs
recursos recollien als camps dels
terratinents els excedents.
Actualment, recullen aliments que
no són ''bonics'' a la vista per
algunes carències físiques com:
mida anormalment reduïda o
augmentat, algun cop o altres, que
no afecten en les seves qualitats
vitamíniques.

EMPRESES O VOLUNTARIATS
QUE HO FACIN

Amb aquesta activitat es redueix el

malbaratament alimentari i algunes
empreses que ho fan serien:
Espigoladors:
htpp://www.espigolars.com
Fundació Espigoladors a
l'Ajuntament del Prat de Llobregat

BENEFICIS DE FER-HO!
Els beneficis són ben senzills, el primer de tots és la solidaritat i l'aprofitament de les
energies. Com que no costa res als terratinents els més desafavorits d'aquesta societat
poden alimentar-se amb el que sobra. Seguidament, tenim l'aprofitament dels
recursos emprats, si tirem aquest menjar per uns fets gens importants l'aigua i treball
de persones serà totalment malgastat. Amb aquesta pràctica no hi ha ningú que surti
malparat així que és una molt bona opció per reduir el malbaratament alimentari.

#ESPIGOLATJEAMBELMÓN

11
Entitats que recullen aliments pel
reaprofitament social
Actualment, hi ha associacions o entitats que pateixen pel
malbaratament alimentari i per combatre'l busquen mètodes per
acabar-lo. Normalment, el que més es fa és recollir aliments de mercats o
botigues que no s'han venut durant el dia per donar-los i fer que algú altre
els utilitzi de manera adequada.

La vinagreta Vilanovina
Una de les associacions més conegudes a Vilanova és la Vinagreta.
Aquesta entitat el que fa és comprar aliments produïts localment. El
més important d'aquesta és el dinar de profit que realitzen un
diumenge l'any a la plaça de les Neus, aquest consta d'un dinar amb
cuina d'aliments obtinguts de restes del mercat d'aquesta mateixa
localitat. Les hortalisses emprades són recollides el dia anterior i els
altres ingredients necessaris de botigues donadores. Amb això volen
demostrar el poder que té aprofitar els aliments rebutjats de botigues,
i la seva capacitat d'alimentar a tanta gent. Actualment, està obert al
públic i només requereix una inscripció prèvia amb ajuda voluntària a
algun torn. Alguns anys han dut a terme plats com paelles.

La Vinagreta
Associació de Consum Responsable
Carrer de l'Ametller, 3
08800 Vilanova i la Geltrú

12
 PA DE PESSIC
de plàtan
PASSOS:
1. Posar 200g de sucre, 4
ous en un bol i remoure
fins que estigui
blanquejat.
2. Triturar 2 plàtans i
afegir-los a la mescla
amb 200g de mantega i
200g de farina amb el INGREDIENTS:
llevat, fins que estigui 200 g de sucre
homogeni. 4 ous M
3. Posar-ho en un motlle 2 plàtans madurs
200 g de mantega
amb paper de forn.
200 g de farina de blat
4. Deixar-ho en un forn a
1 culleradeta de llevat
170º durant 50 min.
5. Deixar-ho reposar 10 min

13
TOO GOOD
TO GO
DE QUÈ CONSTA?
Aquesta empresa lluita contra
el malbaratament alimentari
unint els restaurants, botigues
o mercats amb la gent, venent a
preus baixos els seus
excedents. Aquesta gran
empresa va ser formada el 2015
per un grup de joves a
Dinamarca amb afanys de reduir
el malbaratament.

COM FUNCIONA?
El botiguer formarà paquets
sorpresa, a un preu reduït, amb
els seus excedents. El comprador
entrarà a l'aplicació i el
comprarà, anirà a la botiga a
recollir-lo i veure el que ha
obtingut. Aquests productes
solen ser alguns que al final del
dia s'han de llençar com fruites,
hortalisses o pastes.

BENEFICIS?
El benefici més gran és reduir el
malbaratament alimentari, ja que
en comptes de llençar el menjar
no comprat el donen a gent. A
més l’empresa no té tantes
pèrdues, ja que ven el producte
guanyant un petit excedent
14
 SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
La sobirania alimentària té com a
objectiu tornar al consumidor la
capacitat de decisió i control del qual
mengen cada dia, deixant de banda els
interessos econòmics i els productes
agroindustrials. Intenta també que els
països no depenguin d'altres per a
subsistir. Aquesta implica una
producció a petita escala d'aliment,
evitant el malbaratament, unint també
pràctiques sostenibles de la producció
d'aquest.
En conjunt a l'ODS 2, centrat
específicament en fam zero, la sobirania
alimentària té una relació directa.
Aquesta pràctica busca també que
tothom tingui un plat a taula per menjar,
de la mateixa manera que una
agricultura sostenible i una diversitat
alimentària per a cadascun, permeten
una dieta equilibrada en tots els
nutrients necessaris per a funcionar de
manera adequada.

15