TCA

Transtorn de Conducta Alimentaria

Alae Belhaou, Carla Capdevila, Enia Navarro, Mila Sans i Aina Garcia
ÍNDEX:
Introducció
Què és el TCA?
Consequüències
Símptomes
Signes d’alerta
Tractament
Causes
Com acompanyem?
Referències
INTRODUCCIÓ
En aquest projecte sobre la salut mental, hem creat un treball d’investigació
sobre el Trastorn de Conducta Alimentària. Un nombre significant de persones
pateixen o han patit d’aquest trastorn. A continuació us parlarem d’ell,
profunditzarem en el tema, esperem que aquesta presentació us serveixi com
una oportunitat de coneixement sobre uns dels trastorns. Vinga som-hi!
QUÈ ÉS EL TCA?
El trastorn de conducta alimentària (TCA) són problemes de salut mentals que es caracteritzen
per modificacions dels hàbits alimentaris (perduda de control, restriccions i limitació del menjar) i
l’obsessió pel control del pes. Les persones que ho poden patir mostren una preocupació
excessiva per no engreixar-se. Avui dia gràcies a les escoles, famílies…, aquest trastorn es detecta
amb molta més facilitat.
Hi ha tres tipus:
Anorèxia nerviosa
Bulímia nerviosa
Trastorn d’afartament
CONSEQÜÈNCIES
Anorèxia nerviosa
Pèrdua de múscul i debilitat muscular
Sensació de desmai, fatiga i debilitat
general Trastorn d’afartament
Cabell i pell seques Problemes digestius com sentir-se inflat
estrès
Bulimia nerviosa Mala imatge corporal pròpia
Inflamació i possible ruptura de l'esòfag a causa Les digestions són molt llargues (i en
del vòmit freqüent. casos greus es dilata l’estómac fins a
Càries dentals i destrucció de les dents a causa del poder fer que s'estripin les parets)
contacte amb els àcids estomacals durant el vòmit
freqüent.
També poden aparèixer petites marques a la pell.
SÍMPTOMES
Pèrdua de greix i de pes excessiu
Ús inadequat de medicaments no receptats per realitzar les necessitats
fisiològiques amb l’objectiu de perdre pes.
Restriccions en el consum d'aliments per decisió pròpia i sovint d'amagat.
Absència o retards de la menstruació.
Tensió baixa
Càries dentals que es poden presentar amb el vòmit provocat.
Pell groguenca o tacada.
Estat d’ànim baix
La majoria de les persones que pateixen bulímia o anorèxia, es neguen a acceptar
que tenen un trastorn d’alimentació.
SIGNES D’ALERTA
Actituds d’aïllament i soledat
Augment obsessiu de les hores d'estudi i altres activitats útils.
Canvis als hàbits en relació amb el menjar: no coincidir amb la resta de la família a l'hora
de dinar, també una obsessió per la composició calòrica dels aliments.
Tenen sensació que s'atipen ràpidament
Augment exagerat de fer exercici físic amb l'única idea d'aprimar-se.
Insatisfacció amb el seu aspecte físic, sobretot en relació amb el pes (la persona es veu
“gorda” pesi el que pesi).
TRACTAMENT
Primera cosa que hem de fer és que el pacient sigui conscient del problema que té, i que
s'adoni que deixant de menjar o vomitant el menjar no farà que se senti millor (normalment
les persones que ho fan és per algun problema tan familiar o amb amics), són tractament
llarg i complexos.

Quan algú té TCA el que hauria de fer és anar a un psicòleg o psiquiatre i ells ja veuran el
teu nivell de TCA i veuran que fan, en cas que el nivell sigui elevat podran arribar a
ingressar al pacient o que al pacient vagi a fer algun àpat a l'hospital de dia.
CAUSES
1) No apareixen de cop i volta. Hi ha factors externs que fan aparèixer aquest trastorn, ja que
solament una raó no és suficient per fer-lo aparèixer. Poden ser factors genètics, social, cultural,
etc
2) Hi ha factors precipitants (apareixen just abans que aparegui el trastorn) i predis ponents
(apareixen molt abans que aparegui el trastorn, desfent la confiança d’una poc a poc). La relació
dels factors precipitats i dels factors predis ponents és el que sol desencadenar el desig de
voler aprimar-se.
3) Ser una persona molt exigent i estricte amb una mateixa i voler controlar el seu entorn
també pot ser una de les causes de l’aparició dels TCA
4) La baixa autoestima, inseguretat i ser molt introvertit també acabar ser causes del l’aparició
dels TCA
5) En l’etapa de l’adolescència també es poden desenrotllar trastorns de conductes alimentàries.
COM ACOMPANYEM?
El que podem fer quan sabem que algú està passant per algun problema de conducta alimentària
és:
Escoltar a la persona que ho pateix, i intentar posar-se en el seu lloc sense jutjar-la.
Preguntar-li a la persona si pots fer alguna cosa per ajudar-la.
Animar a la persona a què no s’aïlli.
Intentar no entrar en discussions sobre el menjar, pes o aspecte físic.
Seguir les pautes que ens dona el metge, aquesta part és imprescindible.
Crear un ambient agradable després de cada àpat, buscant distraccions perquè aquella
persona no pensi.
Tenir paciència perquè el procés és molt lent.
Motivar-lo sempre i no deixar-lo de costat
 REFERÈNCIES (APA)
AUTOR: Equip tècnic i voluntaris.
DATA DE PUBLICACIÓ: 1992
TÍTOL: Associació contra l’anorèxia i la
bulímia.
https://www.acab.org/es/los-trastornos-de-
conducta-alimentaria/que-son-los-tca/
AUTOR: Lucia Trigo
DATA DE PUBLICACIÓ: 22 de febrer 2017
TÍTOL: Factores predisponentes, precipitantes y
mantenedores de la Anorexia Nerviosa
https://adamiapsicologia.wordpress.com/2017/02
/22/factores-predisponentes-precipitantes-y-
mantenedores-de-la-anorexia-nerviosa/
AUTOR: Ainara Vadillo.
DATA DE PUBLICACIÓ: 1 de maig del 2022
TÍTOL: Acompañamiento a personas con
Trastornos de Conducta Alimentaria
https://itasaludmental.com/blog/link/343#
AUTOR: Comunidad de Madrid
DATA DE PUBLICACIÓ: 2 de febrer 2007
TÍTOL: Transtornos de conducta alimentaria
https://www.comunidad.madrid/servicios/salud/
trastornos-conducta-alimentaria
GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ