Dieta Sana i activitat física

El Dr. Oscar Sienes, gerent de la Clínica l’Aliança de Tortosa, va obrir la sessió remarcant l’actualitat del tema:
cada dia hi ha més persones que pateixen obesitat. La Dra. Celia Eugenia Téllez, nutriòloga, va introduir la seva
exposició aportant una definició de salut, com a “la condició que permet que la persona desenvolupi al màxim
les seves possibilitats físiques i mentals juntament amb el seu benestar somàtic i psíquic”, cosa que no es
produeix en el cas dels obesos.

L’obesitat apareix quan s’ingereix més energia que no es gasta. Aquest procés pot anar acompanyat de factors
genètics, psicològics (emocionals) i endocrins. L’obesitat no és pròpiament una malaltia endocrina però hi
coexisteixen algunes alteracions hormonals. A més, pot agreujar l’arterioesclerosi, la hipertensió arterial, les
cardiopaties, la diabetis, la malaltia obstructiva crònica i la insuficiència venosa. El 25% dels homes i el 4% de
les dones de 30 anys són obesos, i el percentatge augmenta amb l’edat.

Dietètica

Habitualment, és dissenya una dieta individualitzada a partir d’una anàlisi de la situació de la persona i es
procura normalitzar el pes amb una planificació adequada i una reducció nutricional no dràstica. La dietètica té
com a objectius principals la pèrdua de pes i l’educació alimentària.

- Dietes hipocalòriques equilibrades. La més ortodoxa proposa una dieta de 1000-1600 kcal, amb un
percentatge equilibrat de nutrients essencials. S’exclouen l’alcohol, les begudes amb gas i els refrescos. Es fan
menús imaginatius per evitar la rutina i l’abandonament i possiblement s’hagin de prendre suplements de
vitamines i/o minerals.

- Dejuni total. Consisteix en l’aportació exclusiva d’aigua, vitamines i minerals. Pot tenir efectes secundaris
greus que fan necessària l’hospitalització.

- Dietes molt hipocalòriques o dejú modificat. Es prescriuen quan l’obesitat és molt important. La ingesta
és de 500 kcal., distribuïdes en 40 gr./dia de proteïnes i la resta en forma d’hidrats de carboni. Té efectes
secundaris, com mals de cap, fatiga, intolerància al fred i altres, raó per la qual s’han de realitzar sota control
mèdic.

- Dietes hiperproteíniques. S’usen com a alternatives temporals a la dieta hipocalòrica o com a inici del
tractament. No són equilibrades i poden provocar un excés d’àcid úric, per això no es poden administrar durant
molt de temps. L’aportació de proteïnes és de 100-120 gr. diaris.

- Dietes intermitents. Consisteixen en la introducció, de manera discontínua, de dietes a base de sucs de

fruita, derivats lactis o la dieta hiperproteínica. Només són útils com a manteniment.

El Dr. Felipe Calvo, especialista en Medicina Esportiva, va facilitar algunes dades estadístiques, com que als
Estats Units, el 20% de la població és obesa i el 50% pateix sobrepès. A Espanya, el percentatge d’obesos és
del 13% i es calcula que el 45% de la població tindrà sobrepès l’any 2025. El 6,7% dels nens té sobrepès o
obesitat.

El pes es classifica en ideal, sobrepès, obesitat lleu, obesitat moderada, obesitat mòrbida i obesitat
supermòrbida.

Exercici físic

El tractament de l’obesitat contempla aclarir la seva causa orgànica, dissenyar un pla alimentari correcte, fer
exercici físic, ajudar psicològicament els afectats, emprar fàrmacs, així com la teràpia d’altres factors associats
(hipertensió, tabaquisme…). Concretament, l’exercici físic aporta beneficis a nivell cardiovascular, metabòlic,
osteomuscular i psicosocial.

Cal buscar el tipus d’exercici més beneficiós per a l’individu. Això implica la determinació del balanç energètic i
una prescripció individualitzada d’acord amb l’estat de salut, la condició física, la personalitat, el nivell
socioeconòmic, el grau de motivació i altres característiques del pacient. Caldrà establir exercicis de resistència
i de força, controlats pel metge o el preparador físic, a més del propi pacient.
 Per començar un programa d’exercici, cal marcar una data de començament, fer-ne sempre a la mateixa hora i
millor si és en companyia, escollir una activitat que ens resulti agradable i ser constant. També cal canviar
d’hàbits: caminar, pujar les escales a peu, veure menys la televisió,… El progrés físic es controla individualment
(pes, freqüència cardíaca, sensació d’esforç, satisfacció) i pel metge (pes, índex de massa corporal, percentatge
de greix i perímetre de la cintura).

L’obesitat no és un problema d’imatge corporal sinó una veritable malaltia metabòlica que incrementa el risc de
patir diverses malalties i exigeix un canvi d’estil de vida. L’exercici físic regular és una arma terapèutica
fonamental en el tractament de l’obesitat. No obstant, tenint en compte el progrés de la nostra societat, l’alça
del menjar-escombraria, així com les moltes comoditats de què gaudim, podríem preguntar-nos si l’obesitat no
constitueix una reacció normal del cos enfront d’un entorn anormal.

Fer principalment dietes riques en

verdures, fruites variades, llegums i
fècules.
L’evidència que les dietes riques en
verdures i fruites protegeixen contra el
càncer és clara, així com també llegums i
fècules poc elaborades, tot i que en aquest
darrer cas l’evidència no és tan consistent.
Aquesta serà una dieta amb aliments poc
calòrics. Tanmateix, aquesta recomanació no
significa que les dietes vegetarianes siguin més
protectores que dietes que incorporin quantitats
moderades de carn (vegeu més endavant).

Evitar el sobrepès i l’obesitat.

Aquella persona amb un índex de massa

corporal entre 25 i 30 es considera amb
sobrepès, mentre que quan supera 30 es
considera amb obesitat. L’índex de massa
corporal es calcula dividint el pes en kg per
l’alçada en metres al quadrat.

Per exemple, per a una persona que pesa 65 kg

i fa una alçada d’1 m 62 cm:
65 / 1,622 = 24,77 (per poc, però no es
considera sobrepès).

Entre els tumors relacionats amb l’obesitat

es troba el càncer de coll d’úter, el de
mama en dones postmenopàusiques i el de
ronyó.
Mantenir una activitat física moderada.

Hi ha l'evidència clara que efectuar una

activitat física moderada de forma
continuada pot contribuir a prevenir el
càncer de colon, a més d’ajudar a evitar el
sobrepès i l’obesitat. L’activitat física que es
recomana consisteix a caminar a pas lleuger (6
km/h) una hora per dia, tres vegades per
setmana o més, o algun tipus d’exercici similar.

Menjar entre 400 i 800 grams per dia de

fruites o verdures variades.

Aquests components de la dieta aporten

fibra i moltes vitamines, minerals i altres
substàncies bioactives que poden ser
preventives de diferents tipus de càncer.
Entre els càncers més importants que poden
contribuir a prevenir es poden esmentar el de
cavitat oral i faringe, el d’esòfag, el de pulmó,
el d’estómac i el colo-rectal. Altres càncers per
als quals l’evidència és menys sistemàtica són
el de laringe, mama, bufeta urinària i pàncrees.

Menjar entre 600 i 800 grams diàriament

de llegums, cereals (gra), tubercles i altres
aliments d’origen vegetal.

Les dietes riques en cereals integrals i en

llegums possiblement redueixen el risc de
càncer d’estómac, i les dietes amb alt
contingut en fècules poden ajudar en la
prevenció del càncer de colon. Fer aquest tipus
de dietes amb cereals i llegums aporta
carotenoides i vitamines C i E, que poden
protegir contra diferents tipus de càncer.

Evitar el consum d’alcohol. En el cas que

se'n consumeixi, s’ha de limitar a dues
copes o menys per dia en els homes, i a
una copa o menys per dia en les dones.

Diferents estudis han mostrat de forma

convincent que el consum d’alcohol
augmenta el risc de patir càncer de cavitat
oral i faringe, laringe, esòfag i fetge. D’altra
banda, s’ha de tenir en compte que és més
probable que la persona que beu també fumi, la
qual cosa multiplica el risc de patir càncers com
el de cavitat oral, de laringe i d'esòfag. Altres
càncers que possiblement estan relacionats
amb el consum d’alcohol són el de mama i el
colo-rectal. Els beneficis de consumir petites
quantitats de begudes amb alcohol, com el vi,
per prevenir algunes malalties cardiovasculars,
fan que el consum recomanat es limiti a una o
dues copes al dia de begudes amb contingut
alcohòlic.

Limitar el fet de menjar carn vermella

(vedella, be, porc) a menys de 80 grams
diaris. És preferible menjar peix, pollastre
o altres tipus de carns.

Les dietes que contenen quantitats

elevades de carn vermella (vedella, be o
porc) o basades en productes elaborats a
partir d’aquestes carns probablement
incrementen el risc de patir càncer colo-
rectal, i possiblement augmenten el risc de
patir càncer de pàncrees, pròstata, mama i
ronyó. Seria convenient que les calories
aportades per aquest tipus de menjars no
superi el 10% del total.

Limitar el consum de greix d’origen animal

i dels aliments greixosos en general.

Les dietes riques en greix d’origen animal

possiblement incrementen el risc de patir
càncer de pulmó, mama, colo-rectal,
d’endometri i pròstata. D’altra banda, s’ha de
tenir en compte que aquestes dietes
incrementen notablement el risc d’obesitat.
Limitar el consum d’aliments conservats en
sal. Evitar menjars que s’hagin pogut fer
malbé per estar mal conservats.

Aquests aliments probablement

incrementen el risc de desenvolupar
càncer d’estómac. Actualment ha disminuït
considerablement l'ús de la sal i de determinat
tipus de conservants, i prendre aliments que els
continguin, de forma ocasional, no suposa cap
risc.

Evitar aliments socarrimats. Menjar només

ocasionalment carn feta a la barbacoa, així
com aliments curats o fumats.

Les dietes compostes per aliments que en

la seva cocció es socarrimen probablement
augmenten el risc de càncer d’estómac, i
quan es fan en barbacoes o molt fregits
possiblement s’associen amb un augment de
risc de càncer colo-rectal. Aquest tipus de
cocció produeix amines aromàtiques que poden
ser carcinogèniques. Els aliments fumats poden
contenir hidrocarburs policíclics aromàtics que
poden ser carcinogènics.

Les recomanacions dietètiques anteriors

fan innecessari el consum de suplements
vitamínics.

Seguir una dieta com la descrita fins ara fa que

no sigui necessari prendre cap suplement
vitamínic. És més, no s'ha demostrat que quan
les vitamines es prenen com a suplements
redueixin el risc de desenvolupar un càncer.