EXAMEN AUTONOMIA I SALUT UF1

L’alimentació
Creixement fins als 6 anys: Canvis que es produeixen al llarg de la 1a infància – tenen a
veure 4 processos diferents: creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge.
Creixement físic: conjunt de canvis quantitatius de les diferents parts del cos.
Condiciona el procés de maduració de les persones.
Aprenentatge: conjunt de processos psicològics a través del qual les persones
incorporen nous coneixements, valors i habilitats. Aprenentatges que es realitzen
impliquen canvis de conductes, de maneres de fer i de respondre.
Creixement i maduració: fan possible el desenvolupament a través de l’aprenentatge
que la persona realitza al llarg de tota la vida.
Com es produeix el creixement?
El creixement i el desenvolupament fan que hi hagi un canvi en les proporcions
corporals i en la composició de l’organisme.
Proporcions corporals:
- Cap: molt gran. Als nadons representa 1/4 part i als adults representa 1/7 part.
- Coll: pràcticament inexistent en nadons.
- Abdomen: proporcionalment més gran en nadons que en persones adultes.
- Braços: més curts en nadons que en persones adultes.
- Cames: més curtes i gruixudes en nadons, lleugerament arquejades.
Quins factors condicionen el creixement?
Creixement: no es produeix de la mateixa manera en totes les persones. Hi ha tres
factors que influeixen en el creixement i desenvolupament humà:
- Factors prenatals: es produeixen abans del naixement. Destaquem factors
genètics (coses que són hereditàries), hormonals (hi ha hormones que afecten
al creixement) i circumstancials (tot el que pot influir en el bebè segons el que
faci la persona embarassada).
- Factors perinatals: es produeixen en el moment del part.
- Factors postnatals: tenen lloc desprès del naixement.
Com es mesura el creixement?
Pes: mesura de la massa corporal. Talla: llargada entre els peus i el cap.
Índex de massa corporal: valor que relaciona el pes i la talla. IMC = talla x talla.
- IMC igual o superior a 25 és sobrepès. - IMC igual o superior a 30 és obesitat.
Alimentació i nutrició
Alimentació: acte voluntari i conscient que comprèn tots els processos per obtenir i
adquirir els aliments (selecció, preparació, cocció, masticació...)
Nutrició: acte involuntari i inconscient que comprèn el conjunt de processos pel qual
l’organisme rep nutrients que formen part dels aliments, els aprofita i els transforma.
Diferències
Alimentació: voluntària, educable, amb implicacions socials i variable entre persones i
cultures.
Nutrició: involuntària, no educable, sense implicacions socials i igual per a totes les
persones i cultures.
Conceptes
Dieta: conjunt de substàncies que ingereix regularment com aliment una persona.
Dieta equilibrada: s’ajusta en qualitat i quantitat a les necessitats nutricionals.
Dieta saludable: dieta equilibrada que afavoreix la salut de la persona.
Menú: planificació de què menjarà una persona en un període de temps determinat.
Ració: quantitat habitual d’un aliment que es pren en una menjada.
Trastorns i malalties relacionats amb l’alimentació
Trastorns ocasionals (que no són per sempre)
Regurgitació: expulsió d’una mica de llet desprès de les preses.
Còlic: ploren desconsoladament, el plor pot durar minuts o hores, i es pot anar repetint
durant dies o setmanes. Es sap que té còlics perquè aixeca les cames cap a la panxa.
Vòmit: expulsió brusca d’una quantitat considerable d’aliment.
Restrenyiment: disminuir la freqüència de fer deposicions. Per reduir-ho donar
aliments que tinguin més fibra. Fer massatges o moure les cames.
Diarrea: consistència més fluida de les femtes i major freqüència de les deposicions.
Trastorns permanents (que són per sempre)
Intolerància: reacció adversa del organisme a un aliment que es caracteritza per la
incapacitat de digerir-lo i metabolitzar-lo.
Al·lèrgia: reacció adversa que presenta una persona desprès d’ingerir, inhalar o tenir
contacte amb un aliment.
Seguretat i higiene alimentaria
Abans de preparar: rentar-nos les mans, rentar els aliments, netejar el lloc de
preparació i els estris que s’utilitzaran...
Durant: producte congelat – posar-ho a la nevera. Productes cuinats a 65 graus –
comencen a destruir els bacteris. Un cop utilitzats els estris amb un aliment, s’ha de
rentar per poder tornar-los a utilitzar.
A l’acabar: netejar i recollir tots els estris, els aliments que s’han cuinat s’haurien de
consumir al cap de dues hores.
Que es treballa en un menjador d’una llar d’infants o d’educació infantil?
Menjador:
- Garantir una alimentació i nutrició bona.
- Autonomia dels infants.
- Aprendre comportaments i habilitats.
- Hàbits relacionats amb la higiene.
- Promoure el respecte i l’acceptació de la diferencia.
Espai: Adaptat a les necessitats dels infants.
o No separar per nivells o edats.
o Taules i cadires adaptades a l’edat corresponent.
o Gots i gerres de vidre.

L’alimentació als centres d’educació infantil

Període de lactància (dels 0 als 6 mesos)
Durant els primers sis mesos es recomana la lactància materna exclusiva. No sempre és
possible ja que pot no estar la mare, per medicació o per decisió personal, en aquests
casos es substituirà per llet artificial.
La lactància amb fórmules per a lactants (lactància artificial):
- Llet d’iniciació: primers mesos, llet de vaca amb modificacions significatives.
- Llet de continuació: a partir del 5é mes, llet de vaca amb menys modificacions.
La lactància als centres educatius: donar el pit, llet materna conservada i fórmules de
llet per a lactants.
Període transicional (dels 6 als 12 mesos)
Introducció d’aliments diferents de la llet, encara es mantenen les preses de llet.
Aquest canvi ha de ser gradual i respectant un interval d’alguns dies per cada nou
aliment i observant com es tolera. Requisits per iniciar l’alimentació complementària:
- Mostrar interès pel menjar. - Mantenir-se assegut sol sense ajuda.
- El reflex d’extrusió es va perdent.
Se li ha de donar la oportunitat d’explorar diferents sabors i textures per facilitar
l’acceptació d’una varietat d’aliments.
És capaç d’autoregular-se la ingesta en funció de les seves necessitats.
12-15 exposicions – increment clar de l’acceptació. Als aliments no se’ls hi ha d’afegir
sucre, mel ni edulcorants i s’ha d’evitar la sal.
Verdures i hortalisses – coure-les al vapor o bullir amb la quantitat mínima d’aigua. A
partir dels 6 mesos oferir aigua.
Aliments que poden menjar:
- Hortalisses i verdures, fruites, llegums i cereals, 20-30 g de carn/dia o 30/40 g
de peix/dia, 1 ou i oli d’oliva verge extra.
Aliments que no poden menjar:
- Bledes i espinacs, fruits secs, crispetes, Frankfurt, grans de raïm, pastanaga o
poma crua i carn, peix o ou crus o poc fets.
Període d’alimentació d’adult modificat (de 1 a 7/8 anys)
L’infant va adoptant una alimentació semblant a la dels adults.
A partir de l’any – incorporació de llet sencera de vaca, bledes, espinacs i mel.
A partir dels tres anys – incorporació de peixos (emperador, tonyina o peix espasa).
Abans dels sis anys – no recomanable carn de caça.
Menú adaptat
Modificació del menú bàsic per adequar-lo a alguns requeriments específics.
- Temporals: gastroenteritis - Permanents: al·lèrgia i intolerància
Hi ha de diferents tipus:
- Menús adaptats per trastorns passatgers: astringents (aliments a la planxa) o
laxant (aliments amb fibra, pa integral).
- Menús adaptats per malaltia, al·lèrgia o intolerància.
- Menús adaptats a diferencies culturals o religioses: persones veganes...
- Menús adaptats a diferencies funcionals: dietes especials per esportistes...
BLW
Introducció d’aliments sòlids sense triturar, deixant al nadó controlar i autoregular la
seva pròpia ingesta d’aliments.