Infermeria de la infància i la adolescència

Creixement i Desenvolupament 1ª part

CREIXEMENT
 Procés biològic.
 Implica canvis en les dimensions corporals:
 augment en el número i les dimensions de les cèl·lules.
 canvis en el teixit muscular, adipós, glòbuls vermells i dimensions
dels òrgans.
 Son els canvis que es poden mesurar:
talla, pes, maduració òssia i sexual i dentició.
 El creixement combina:
 Hiperplàsia (multiplicació)
 Hipertrofia (augment de les dimensions cel·lulars).
CARACTERÍSTIQUES DEL CREIXEMENT

 Existeixen patrons de creixement que permeten establir diferencies

basant-se en un patró de normalitat i d’aquesta manera detectar
alteracions i poder actuar.
 La velocitat de creixement varia en las diferents etapes:
 Més alta des del naixement fins als 2 anys
 A la pubertat: “estirón”
 El creixement s'acompanya d’ una maduració progressiva dels òrgans
i sistemes per adquirir una capacitat funcional completa
 Maduració: grau de desenvolupament psicomotor i neurològic al que
s’arriba en un determinat moment.
 Desenvolupament: concepte fisiològic de diferenciació progressiva
dels òrgan, teixits, amb adquisició i maduració de les seves funcions.
CREIXEMENT
El creixement físic està subjecte a diversos factors condicionants.
 Factores endògens:
 Genètics
 Neuro-hormonals
 Metabòlics
 Factores exògens:
 Nutricionals
 Ambientals
 Psico-socials
 Tant el creixement com el desenvolupament tenen una variabilitat genètica, sexual, sòcio-
econòmica i cultural.
 FACTORS REGULADORS DEL CREIXEMENT I
DESENVOLUPAMENT
 Factors endògens:

Factors genètics: condicionen la talla i les característiques morfològiques.

Talla diana: relació directa amb l’alçada dels seus pares.

 Nens: (talla del pare) +(talla de la mare +13)/2
 Nenes: (talla del pare)+ (talla de la mare-13)/2

amb una desviació estàndard:

nens +/- 7 cm
nenes +/- 5 cm.
 FACTORS REGULADORS DEL CREIXEMENT I
DESENVOLUPAMENT
 Neuro-hormonals: son els encarregats que les instruccions codificades en els gens es
transformin en el fenotip de l’ adult.
 Hormona de creixement (GH):
 augmenta la síntesis de proteïnes
 afavoreix el creixement dels ossos i teixits tous.

 Hormones tiroides:
 maduració cerebral
 faciliten el creixement del ossos
 secreció de GH

 Insulina: afavoreix l’absorció de la captació de glucosa, la síntesis de proteïnes, lípids.

 FACTORS REGULADORS DEL CREIXEMENT I
DESENVOLUPAMENT

 Esteroides sexuals (andrògens y estrògens): faciliten els canvis de les

proporcions corporals, la distribució del greix, aparició dels caràcters sexuals
secundaris i el tancament del cartílag de creixement.
 Parathormona, calcitonina i vitamina D: intervé en el metabolisme del
calci
 Sistema glucocorticoide i mineral corticoide: facilita la conversió dels
aminoàcids i àcids grassos en glucosa.
 FACTORS REGULADORS DEL CREIXEMENT I
DESENVOLUPAMENT
 Factors endògens:
 Metabòlics: relacionats amb malalties endocrines (pubertat precoç,
hipertiroïdisme, diabetis mellitus)
 Factors exògens:
 Factors ambientals:
 Poden contribuir positivament o como obstacle
 Factors socioeconòmics
 Factors emocionals
 Factors culturals
 Factores nutricionals: relacionat amb l’ aportació de nutrients relacionat
amb el desenvolupament ponderal i l’ estat de salut.
PAPEL DE LA ENFERMERA EN LA
VALORACIÓ DEL CREIXEMENT

 El coneixement del patró de normalitat del creixement i

desenvolupament és un aspecte fonamental per:
 Valorar l’ evolució de l’ infant
 Detecció de problemes
 Valorar la repercussió de la malaltia en relació al creixement.
 Elaboració de plans de cures com a solució per curar o adaptar al nen i
a família.
EXPLORACIÓ DEL CREIXEMENT
 Es base en tres aspectes fonamentals:
 Obtenir dades:
 Mesura de les dimensions corporals: talla, perímetre cranial, perímetre braquial
 Mesura de la composició corporal:
 Pes, plecs cutanis i índex de massa corporal.
 Mesures de maduració:
 Sexual, òssia y dentició
 Avaluar e interpretar de forma homogènia: gràfica de creixement estandarditzats
 Estudio longitudinal: evolució en el temps del creixement en determinat nen.
VALORACIÓ GLOBAL DEL CREIXEMENT DEL NEN

1. Pes.
2. Talla.
3. Perímetre cranial.
4. Maduració òssia/Desenvolupament
dental.
5. Aparició de caràcters sexuals secundaris.
GRÀFIQUES DE
CREIXEMENT
EVOLUCIÓ DELS PATRONS DE CREIXEMENT
 CREIXEMENT EN ELS PERÍODES DE LA
INFÀNCIA
 Període de creixement ràpid: durant els primers dos anys de vida. Primera
infància.
 Primer any: 23-25 cm. Un 50%.
 Segon any: 12 cm
 Període de creixement estable: dels 3-4 anys fins a la pubertat: 6 cm per any.
 Període d’ acceleració del creixement: pubertat.
 Duració 4 anys
 Nenes 10-11 anys: 23 cm aprox. en total.
 Nens 12-13 anys: 25 cm aprox. en total.
TALLA BAIXA

 Es considera talla baixa: -2 DE segons edat i sexe.

 Una talla per sota del patró de normalitat fins als 3 anys de vida s’ associa
a un estancament ponderal que pot ser degut:
 Alteracions gastrointestinals
 Cardiopaties congènites
 Malalties pulmonars
 Alteracions renals
 Alteracions hormonals.
TALLA ALTA
 Es considera la talla alta per sobre del percentil 97.
 Pot ser degut a:
 Causa genètica
 Pubertat precoç
 Hipersecreció de la hormona de creixement.
TALLA

 Es important destacar que, a banda de valorar la talla en un moment

determinat es important valorar la velocitat de creixement per decidir
quins nens amb una talla determinada pot ser patològica o no.
PES

 Perduda inicial de pes. Perduda fisiològica

 10% de pes en els 3-4 primers dies.
 Prematurs perduda d’un 15%
 Als 10-15 dies de vida post-natal es recupera el pes al naixement.
 A partir d’aquest moment el augment de pes:
 0-6 mesos: 20g/dia. El primer mes 30g/dia.
 6-12 mesos: uns 15 g/dia
 A partir dels 2 anys augmenta uns 2,5 Kg/ any
ANOMALIES DEL PES

 Retard ponderal
 Lactant: descartar patologies infeccioses o relacionades amb una
absorció de nutrients incorrecta.
 Adolescència pot estar relacionada amb:
 patologia endocrina: hipertiroïdisme, diabetis..
 Gastrointestinal
 Problemes de salut mental: anorèxia nerviosa, bulímia
 Obesitat
PERÍMETRE CRANIAL
 El perímetre cranial nounat a terme: 34 y 37 cm.
 El perímetre cranial augmenta uns 12 cm aprox. En el primer any de
vida.
 0-2 meses augmenta: 0.5 cm/setmana
 2-6 meses augmenta: 0.25 cm/setmana
 0-3 m 5 cm
 3-6m 4 cm
 6-9 m: 2 cm
 9-12 m: 1 cm
ANOMALÍAS DEL PERÍMETRO CRANEAL

 Macrocefàlia: hidrocefàlia, malformacions congènites

 Microcefàlia associada a patologies genètiques.
 Craneosinostosis
CONCEPTE DE “CATCH-UP”

Creixement recuperador dels primers anys de

vida, acceleració del creixement fins arribar als
valors que hauria obtingut en condicions
normals, si no s’ hagués produït un retard de
creixement per algun factor desfavorable
(patològic, de nutrició, ambiental o afectiu)
CONCEPTE DE “LAGGING-DOWN”

 És el fenomen invers al
“catch-up”. Es el retorn a
la normalitat en el ritme
de creixement després de
d’ un període d’
acceleració.
PUBERTAT

 És fisiològic. És el pas de la edat infantil a adulta. Comporta canvis en els caràcters

sexuals i un augment ràpid de creixement produït per la secreció hormonal
d’origen gonadal.
 Els canvis son diferents en els dos sexes
 Inici:
 Nenes: 8-13 anys
 Nens: 9-14 anys
Orquidòmetro de Prader
VALORACIÓ DE LA MADURACIÓ ÒSSIA

 El objectiu és calcular la edat biològica del nen.

 Edat òssia:
 Tancament de la fontanel·la anterior als 18 mesos i la posterior als 2 mesos.
 Ossificació dels ossos del canell de la mà esquerra. Càlcul del grau de maduració de
l’ individu i així la edat fisiològica.
 Gran: 5 mesos
 Ganxós: 6 mesos
 Piramidal: 2-3 anys
 Semilunar: 3 a 5 anys
 Escafoides/trapezi/trapezoide: 6 a 7 anys
 Piriforme: 12 anys
 Dentició Edat Erupció dentària Dents totals
6-12 mesos
8 incisius ( inf –sup) 8
12-18
Primera 4 primers molars 12
mesos
(de llet) 18m -2 anys
4 canins 16
4 segon molars 20
2-2.5 anys
4 primers molars
6 anys dsrrera dels molars 24
de llet
8 nous incisius
Segona 6-8 anys
4 nous pre-molars
(definitiva) 8-9 anys 24
4 nouscanins
9-12 anys
4 nous pre-molars
12 anys 4 segons molars 28
16-25 anys 4 tercers molars 32

38
SALUT BUCO-DENTAL

 Les dents de llet tenen el mateix valor y funcions que les permanents.
 Son la guia per a la dentició permanent.
 És important mantenir la dentició temporal sana: revisió periòdica.
 Higiene de les primeres dents amb gasa humida amb aigua
 A partir dels dos anys es poden utilitzar raspalls de fibres suaus i amb punta rodona.
 Els nens han d’ adquirir els hàbits del raspallat dental.
 Fins als 6 anys els pares han de repassar el raspallat mínim d’un cop al dia.

40
SALUT BUCO-DENTAL

 Revisions rutinàries un cop iniciada l’ erupció dentaria:

 Alteracions de l’erupció
 Detecció de caries
 Creixement cranio-facial
 Hàbits
 Edats del cribatge
 12-15 mesos: Número de dents
 2 anys/3-4 anys/6 anys: Número de dents i caries
 6 anys y 8 anys: caries y mala oclusió. 41
SALUT BUCO-DENTAL
 Criteris de derivació
 Número de dents
 Nen de 12-14 mesos sense inici de dentició temporal
 Nen de 3 anys sense dentició temporal completa (20 dents)
 Caries: en dents temporals o en permanents
 Malalties de les genives: poc freqüent
 Anomalies bucodentals
 Dents absents, supernumeraris o malformats
 Erupció ectòpica de dents
 Espai dels arcs del paladar anòmal
 Mala oclusió 42
EDATS D’ APLICACIÓN DE LA VALORACIÓN DEL
CREIXEMENT
RESUM

❑ El creixement s’ inicia des de la concepció fins la finalització de la maduresa esquelètica i

sexual.
❑ Suposa un increment de la massa corporal (pes) i mida (talla), canvis morfològics i
funcionals. Afecta a tot l’ organisme.
❑ Procés genèticament determinat i modulat per un conjunt de factors: interacció
complexa de gens i ambient.
❑ Valoració del creixement facilita la detecció de problemes de salut: desnutrició, obesitat,
sobrepès o altres problemes relacionats amb el creixement.
❑ Es recomana l’ ús de les corbes de creixement desenvolupades per la OMS.