NECESSITATS BÀSIQUES (l’alimentació)

CAMÍ CAP A L’AUTONOMIA; la importància dels primers

anys
La primera infància (0-6) és l’etapa més crítica i vulnerable en el desenvolupament de la persona.
Aquesta serà la base en la qual es produeix el desenvolupament intel·lectual, emocional i moral que
permet poder ser una persona autònoma.
- Maduració i aprenentatge: estructura que possibilita i condiciona l’inici de l’autonomia.
- Necessitats: fisiològiques i psicosocials que varien segons l’etapa, però a l’inici necessita els
pares per a poder satisfer–els.
L’autonomia consisteix en un deslligament progressiu de la dependència envers els adults, també
fomenta la responsabilitat que adquireix l’infant.

CREIXEMENT:
- Procés de canvis físics
- Augment de les dimensions corporals i modificacions de les proporcions de l’organisme.
- Hi ha etapes en què creixen més ràpidament: embaràs
- Va des d’abans del naixement fins a l’edat adulta.
- Creixement quantitatiu. (pes, talla)

MADURACIÓ:
- Procés de canvis biològics
- Permeten realitzar determinades funcions
- Referida al grau de desenvolupament dels òrgans, aparells i sistemes del cos
- Ordre: cap, tronc i extremitats

DESENVOLUPAMENT:
- Procés de canvis psíquics
- Posen en funcionament i perfeccionen les capacitats humanes.
- Llenguatge, pensament, memòria …
- Propicia l'evolució cap a estats de major capacitat.
- Es complementa amb l’aprenentatge, creixement i maduració.

APRENENTATGE:
- Interacció amb el medi
- Les experiències ens fan modificar el nostre sistema nerviós, i a conseqüència els de
conducta.
- Es desenvolupen conductes per a poder adaptar-se al medi.
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL CREIXEMENT I
DESENVOLUPAMENT

FACTORS PRENATALS:
- Genètics:
- Informació dels gens que passen de generació en generació.
- Determinen el creixement i el desenvolupament i l’aprenentatge
- Hormonals:
- Insulina i el lactogen placentari poden influir en el creixement fetal
- Circumstancials:
- Hàbits de vida i salut de la família

FACTORS PERINATALS:
- Durant el moment del part:
- Prematurs: 28-37 setmanes
- Immatur: 20-28 setmanes
- Durant el procés del part:
- Natural: vaginal sense cap classe de medicació.
- Controlat o medicalitzat: vaginal amb medicació.
- Cesària: operació quirúrgica.
- Instrumentalitzat: ús de fòrceps o ventosa

FACTORS POST-NATALS:
Provocats per la interacció constant amb el medi. Estan relacionats amb l'economia, la societat, la cultura i el
medi en el qual es desenvolupa la família.
Els factors més importants són l'alimentació, l'educació, els cicles d'activitat-descans, la higiene, les relacions
afectives, la presència de malalties i accidents…
Generalment, els nens que han crescut en ambients poc estimulants mostren talles i pesos inferiors als mitjans
en la seva edat.

COM ES MESURA EL CREIXEMENT

- Canvi quantitatiu → mesurat per taules amb valors mitjans amb estadístiques de pes i talla. TAULES DE
CREIXEMENT

PES PERÍMETRE CEFÀLIC

- Mesura massa corporal en bàscules
TALLA (alçada)
- Mesura llargada entre peus i cap
- Mesura del creixement cranial amb una
cinta mètrica
- Creix gràcies a les frontanel·les que se
solidifiquen a partir dels 15 m i les sutures
a partir dels 2 a
MADURACIÓ
- Nounat té òrgans immadurs (immaduresa funcional). Els primers dies aquests acceleren la maduració.
QUINS?
- Sistema immunològic: defensa del cos. A partir dels 4 o 5 mesos, abans usa l’adquirit per la
placenta. A partir dels 8 mesos crea ell els anticossos.
- Aparell digestiu: transforma aliments per a l’absorció del cos. Dura fins als dos anys, comença
per la llet i acaba amb tota mena d’aliments.
- Sistema renal i excretor: ronyons. Fins als 2 anys no acaba. Deposicions relacionades amb la
freqüència i quantitat de l’alimentació. Quan creix ja no depèn la freqüència de deposició
amb la d’alimentació.
- Sentits: visual i auditiva. Auditiva igual a la de l’adult però la visual triga fins als 9 mesos.
- Dentició: primers signes de maduració ossea. Creixen de baix a dalt i del centre als costats.

EL CARNET DE SALUT
Té informació bàsica de cada persona. Dades personals, dades del naixement, exploració del nadó, vacunes,
creixement i desenvolupament, visites de seguiment i taula desenvolupament psicomotor.

APGAR
Exploració ràpida al 1r minut de néixer i al 5è. El test valora la freqüència cardíaca, l’esforç respiratori, el to
muscular, alguns reflexos i el color de la pell.

L’ALIMENTACIÓ EN L’ETAPA INFANTIL

L’alimentació ens ha de proporcionar:
- VARIETAT I QUANTITAT de NUTRIENTS.
- AIGUA suficient per mantenir l’equilibri hídric.
- La FIBRA dietètica necessària per mantenir un bon trànsit intestinal i limitar l’absorció d’alguns
nutrients.
- ENERGIA que l’organisme necessita per poder dur a terme totes les seves funcions- aquesta procedeix
dels NUTRIENTS.

ELS NUTRIENTS
Substàncies útils per al metabolisme que es troben en els aliments i s’incorporen a l’organisme per mitjà de la
digestió. Són la font d’energia principal i la seva unitat bàsica són els monosacàrids.
Els monosacàrids disacàrids es digereixen amb facilitat i incrementen ràpidament la glucèmia. Els polisacàrids
es digereixen a poc a poc i provoquen un increment de la glucèmia més gradual, són més recomanables

Els nutrients tenen tres funcions:

- Energètica: aporta l’energia necessària perquè les funcions fisiològiques es duiin a terme.
CARBOHIDRATS, LÍPIDS I PROTEÏNES
- Reguladora: regula alguns processos. VITAMINES I MINERALS
- Plàstica: formació i reparació dels teixits. PROTEÏNES, LÍPIDS I
 - CARBOHIDRATS
Segons els seu origen:
- Essencial: aquells que l’organisme no pot generar per ell mateix i s’han d’adquirir obligatòriament a
través de l’alimentació. VITAMINES I MINERALS.
- No essencial: els que el cos pot produir, però també adquireix a través de l’alimentació. GLUCOSA

Segons la quantitat necessària:

- Macronutrient: necessaris en grans quantitats. CARBOHIDRATS, LÍPIDS I PROTEÏNES
- Micronutrient: necessaris en poques quantitats. MINERALS I VITAMINES

ELS LÍPIDS
Actuen com a reservori d’energia i són el contingut bàsic del teixit adipós (funció plàstica). La seva unitat bàsica
són els àcids grassos

LES PROTEÏNES
Component indispensable de totes les cèl·lules corporals, secrecions glandulars, enzims, hormones i teixits
actius de l’organisme. També proporcionen energia i la seva unitat bàsica són els aminoàcids.

LES VITAMINES
Component indispensable de totes les cèl·lules corporals, secrecions glandulars, enzims, hormones i teixits
actius de l’organisme. També proporcionen energia.

ELS MINERALS
Elements inorgànics que se solen ingerir en forma de sals minerals. Més importants: calci, ferro, fluor i iode

L’AIGUA
Substància imprescindible per a la vida. Més de la meitat del pes és aigua. Té moltes funcions entre elles: mitjà
de transport, difusió, dissolució, digestió i lubricació

LA FIBRA DIETÈTICA
És la part dels aliments vegetals que no es pot digerir (per això no és un nutrient), però el seu consum ens
beneficia. Tot i que també té inconvenients; els bacteris del còlon sí que digereixen la fibra i en el procés es
formen gasos

L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE
Conceptes bàsics:
- Dieta: conjunt de substàncies que ingereix regularment com aliment. Per tant una dieta equilibrada és
la que s’ajusta en qualitat i quantitat a les necessitats nutricionals. I una dieta saludable és la dieta
equilibrada que afavoreix la salut de la persona.
- Menús: Planificació del que menjarà una persona.
 - Racions: quantitat habitual d’un aliment que es pren en una menjada.

LA PIRÀMIDE DE L’ALIMENTACIÓ
Orientació sobre les proporcions dels diferents aliments que cal incloure en l’alimentació diària per aconseguir
una dieta equilibrada.
COM FER ELS MENÚS DIARIS?
Entre tots els àpats que es fan en un dia cal aportar les racions necessàries de cada grup d’aliments. En la
planificació setmanal i mensual cal anar alternant entre diferents tipus d’aliments cadascun dels grups.
Es comença planificant els plats principals (rics en proteïnes), es continua amb la guarnició que són verdures
que veiem al plat que formen part de la meitat de l’alimentació i la resta de racions del dia.

TRASTORNS I MALALTIES RELACIONATS AMB

L’ALIMENTACIÓ

REGURGITACIÓ
Propi dels lactants, s’expulsa la llet sobrant de l’estómac després de les preses.

CÒLIC DEL LACTANT

Plor incontrolat que dura hores en un període de dies o setmanes. Té una expressió de dolor i aixeca les cames
sobre l’abdomen.

VÒMIT
No cal preocupar-se si augmenta de pes adequadament.

RESTRENYIMENT
Ve definit de dos factors: disminució de freqüència i major duresa.

DIARREA
Deposicions dels lactants solen ser groguenques i fluides. Si no ve acompanyada de febre no hi ha preocupació.

AL·LÈRGIES
Reacció adversa en una persona després de la ingesta, inhalació o contacte d’un aliment presentada de manera
cutània, respiratòria o digestiva. Poden aparèixer en qualsevol moment i són permanents.

INTOLERÀNCIES
Reacció adversa de l’organisme a un aliment, que es caracteritza per la incapacitat per a digerir-lo i
metabolitzar-lo.
ALIMENTACIÓ ALS CENTRES
EL PERÍODE DE LACTÀNCIA (0-6 m)

LA LACTÀNCIA MATERNA
OMS recomana que sigui exclusiva fins als 6 mesos, ja que és el millor aliment per al nadó (cobreix totes les
necessitats nutritives) i fomenta el vincle amb la mare. És rica en àcids grassos essencials que conformen la
mielina.

AVANTATGES MARE
- Recuperació úter i disminueix el sagnat.
- Recuperació física.
- Redueix el risc de càncer de mama i d’ovari.
- Redueix risc d’anèmia i osteoporosi.
- No suposa despesa econòmica.
AVANTATGES NADÓ
- Protegeix d’infeccions.
- Li evita al·lèrgies.
- Redueix el ris de mort sobtada del lactant.
- Protegeix de malalties en un futur.

LA LACTÀNCIA ARTIFICIAL
Quan no és possible la lactància materna es recorreix a l’artificial la qual conté tots els requisits nutricionals. Hi
ha d’iniciació (0-4 m) i de continuació (5-12 m)

LA LACTÀNCIA MATERNA ALS CENTRES EDUCATIUS

Escoles infantils han de garantir la possibilitat:
- De donar el pit en el mateix centre
- De guardar a la nevera o al congelador del centre les unitats de llet materna aportades per la família
cada dia. S’ha de portar en el mateix recipient que s’hagi d’administrar i ha d’anar en una nevera
portàtil o en una bossa isotèrmica. Cada pot una presa i ha de portar el nom i la data de consum.

PERÍODE TRANSICIONAL (6-12 m)

A partir dels 6 mesos s’inicia la introducció de nous aliments, mantenint encara la llet. Els aliments
s’introdueixen d’un a un i en petites quantitats que es van augmentant progressivament. Als 12 mesos, ja
poden menjar el mateix tipus d’aliments que tota la família. La dieta, però, ha de ser variada i equilibrada
perquè aporti l’energia i nutrients necessaris.
CANVIS EN EL DESENVOLUPAMENT
Al voltant dels 6 mesos els infants ja poden seure i mostren interès pel menjar que hi ha a taula. Als 8 mesos, ja
han desenvolupat la flexibilitat suficient de la llengua per poder mastegar i empassar-se trossos d’aliments més
sòlids en més quantitats. Dels 9 als 12 mesos, la majoria de lactants tenen les capacitats manuals
d’alimentar-se sols.

ELS NOUS ALIMENTS

Es necessiten com a mínim 8-10 exposicions a un aliment perquè un infant l’accepti. El rebuig de nous aliments
és normal. Un dia pot semblar que li agrada i a l’altre no!
El calendari d’incorporació d’aliments és SEMPRE una informació orientativa i és l’equip de pediatria el que
orienta. El centre educatiu ha de seguir les pautes establertes per la família, que és l’encarregada d’introduir
nous aliments.
FINS ALS 12 MESOS HAN DE PRENDRE MIG LITRE DE LLET
- 6 mesos: pures de verdures amb carn, fruites i farinetes de cereals sense gluten
- 9 mesos: peix blanc, farinetes amb gluten, pa, pasta, galetes, derivats làctics (iogurt i formatge fresc)
- 12 mesos: ou, llegum i més quantitat de productes làctics

BABY LED WEANING

Manera d’introduir aliments complementaris que permet que el bebè s’alimenti sol, sense culleres ni purés.
S’asseu amb la seva família s’uneix als altres quan està preparat, primer amb les seves mans i després amb els
coberts.
El nen, assegut a la falda o trona davant la taula completament recte se li oferirà el menjar. Primerament, amb
els aliments fàcils de manejar i si pot ser, els mateixos que menja la resta de la família. És dura a terme quan el
nen no estigui ni massa cansant ni amb massa gana, ja que l’aliment principal és la llet. Se li oferirà també
aigua, però no se’l premiarà o distraurà.

PERÍODE D’ADULT MODIFICAT (1-8 anys)

S’introdueixen els aliments que faltaven en format de pures, sopes, bullits i a partir dels 18 m algun rostit o
fregit.

PLANIFICACIÓ DE MENÚS
Es recomana fer un de base i després adaptar-lo depenent les al·lèrgies i intoleràncies. Per l’edat és suficient
canviar la textura, la forma de cocció o la presentació.
Aquests menús els ha de fer un nutricionista i en acabat entregar-lo a les famílies perquè complementin els
apats restant amb els ja passats.