TEMA 1: CONTINGUTS D'EDUCACIÓ FÍSICA ESCOLAR I EL SEU DESENVOLUPAMENT

SESSIÓ 1. CREIXEMENT, MADURACIÓ I DESENVOLUPAMENT MOTRIU INFANTIL I

Anna

● Desenvolupament psicològic:

Etapes evolutives segons Piaget: centrades en les mateixes etapes del sistema
educatiu.

- Etapa 1: Escola bressol

- Etapa 2: Educació Infantil
- Etapa 3: Educació Primària
- Etapa 4: Educació Secundària

Ens centrarem en la tercera etapa que anomenem “Etapa de les operacions concretes”.
Aquesta etapa es caracteritza per:

- Reversabilitat: Una cosa que pugui fer en un ordre, pot invertir-ne l’ordre.
- Atomisme: Consciència de la constància del pes i volum dels objectes.
- Socialització: Superen l’egocentrisme, comença a saber distingir diferents punts de
vista, el qual ens permet fer treball en grup.

1
 - Sentiment moral: Respecte mutu d’igual a igual i de les regles dels jocs col·lectius.
Adquireixen el sentiment de justícia, és a dir, veuen què és just i què no per ells
mateixos i no perquè ho digui un altre.
- Autonomia

Aquestes característiques ens ajuden a entendre què ens serveix i què no en quant a les
activitats a fer durant aquesta etapa. El mestre d’EF s’ha de posar en la ment de l’infant,
tenint en compte els processos cognitius.

● Desenvolupament físic:
- Ni el creixement ni la maduració per desenvolupar una activitat cognitiva o motriu
són iguals per a tots els infants. El context de l’aula pot ser molt divers.
- Diferència entre creixement, maduració i desenvolupament:
1. Creixement: Increment de la mida corporal.
2. Maduració: Canvis funcionals associats als canvis de creixement.
3. Desenvolupament: Maduració + Aprenentatge. L’hem de tenir en compte a
l’hora d’ensenyar contingut. Quan la maduració no és pertintent per aquell
contingut, el desenvolupament no es produirà.

- L’estat de maduració es pot definir a partir de:

1. Edat cronològica
2. Edat esquelètica
3. Nivell de maduresa sexual

- La maduració i el creixement tenen efectes sobre les capacitats perceptives-motrius,

condicionals i sobre els patrons de moviment. L’infant té unes capacitats motrius que
es manifesten a partir de les físico-motrius (físic), perceptivo-motrius (esquema
corporal), socio-motrius (expressió, interacció, introjecció). Aquestes capacitats es
manifesten a partir de les habilitats motrius, tant les bàsiques com les específiques.

2
- Evolució de les capacitats perceptivo-motrius:
● Augment del to muscular
● Millora de l’equilibri
● Millora de la percepció
● Millora de l’orientació
● Millora de la coordinació
● Disminució de la flexibilitat

- Lleis de creixement:
1. Llei de progressió i esmorteïment: el ritme de creixement es va frenant
excepte en l’impuls puberal (pubertat).
2. Llei de dissociació: no totes les parts del cos creixen al mateix temps ni per
igual.
3. Llei d’alternança: s’alternen períodes de màxim creixement amb períodes de
creixement més controlat.

3
SESSIÓ 2. CREIXEMENT, MADURACIÓ I DESENVOLUPAMENT MOTRIU INFANTIL II

● Elements d’anàlisi
1. Augment de la talla
– Creixement continuat, mantingut fins PUBERTAT (Pic velocitat creixement)
El canvi PUBERAL es produeix diferència aprox de 2 anys.
• Nenes, a partir dels 11-12.
• Nens, a partir dels 13-14.
(dades orientatives)
– Després del PVC (pic de velocitat de creixement), l’alçada tendeix a estabilitzar-se.
2. Augment de pes
- A menor edat, menys variabilitat inter-individual.
- La variabilitat augmenta fins a mostrar un rang de dispersió important
– No diferències importants entre nens i nenes fins canvi puberal.
Canvi puberal abans en nenes (diferència aprox. de 2 anys).
El canvi puberal és més acusat/pronunciat en nens que nenes. (Genera un augment de pes
més gran)
– Factors externs tenen gran importància:
• Alimentació
• Quantitat i qualitat d’activitat física.

4
 3. Velocitat de creixement
-Desacceleració creixement fins als 10-12 anys, canvi puberal.
- Fins aquesta edat:
➔ Creixement en talla d’uns 5-7 cm per any, primer més accentuat i despés va
disminuint fins arribar als 5 cm aprox.
➔ A partir dels 10-12 anys (variacions segons sexe): Increment i acceleració del
creixement de 6-7 cm fins als 10 aprox.
- Cap als 12 anys en nenes
- Cap als 14 anys en nens.

4. Augment de l’índex de massa corporal (IMC)

IMC =pes/talla 2 → Pes(kg) i talla (m)

5
Tipologies corporals:

ENDOMÒRFIC: Cos formes rodones, predomini component greix

MESOMÒRFIC: Cos amb predomini de la massa muscular.

ECTOMÒRFIC: Cos alt, prim i fràgil. Longilini.

5. Variacions de les proporcions corporals

6
6. Creixement i maduració òssia

- Creixement ossi finalitza cap als 20 anys aproximadament.

- S’inicia en els centres primaris d’ossificació, situats a la diàfisi. L’ossificació continua
en els centres secundaris situats a les epífisis.
- Es produeix un augment en llargada i en espessor.
- L’exercici físic incrementa d’amplada, la densitat i la força òssia.

7. Creixement muscular

- La massa massa muscular incrementa de forma sostinguda, conjuntament amb els

guanys de pes
- En nois: Gran part dels guanys de massa muscular arriba amb la pubertat
(testosterona)
- En noies: No hi ha un canvi exponencial a la pubertat, i la seva massa muscular
continua incrementat-se més lentament.
- L’increment s’aconsegueix mitjançant la hipertrofia de fibres musculars.
- Arriba al seu màxim nivell entre els 16 i 20 anys en dones, i entre els 18 i 25 en
homes

8. Creixement de la massa grassa

- Totes les cèl·lules grasses poden augmentar la seva mida a qualsevol edat, des del
naixement fins a la mort.
- Representa aproximadament el 15% del pes corporal en homes adults i 25 en dones
(estrògens)
- La intensitat en l’acumulació de greix depèn dels hàbits dietètics, de l'exercici i de
l’herència (genètica)

7
 9. Evolució del sistema nerviós
- Té un creixement accelerat: 80% als 6 anys fins al 95% als 12 anys aprox.
Comparativament elevat nivell de maduració del SN versus el creixement corporal
general.
- Alt nivell de mielinització neurones: augmenta la capacitat i velocitat de transmissió
de la informació. Ha de completar-se per poder desenvolupar reaccions ràpides i
moviments hàbils.
- Alt nivell de plasticitat sinàptica: capacitat per establir noves sinapsis nervioses.

Aquesta diferència de dos anys:

Afecta al Cicle Superior de Primària i als primers anys de l’ESO, en els qual es poden
apreciar diferències significatives.
Aquestes diferències tenen incidència en:
– Coneixement i domini del cos
estàtic i en moviment.
– Possibilitats d’aprenentatge.
– Rendiment físic.

Tenir clar que:

• A partir dels 5-6 anys:
– Velocitat de creixement biotipològica força estable (alçada, envergadura, pes).
– Acceleració en el creixement i maduració del SN amb alt nivell de plasticitat sinàptica.

• Entre 5/6- 11/12: ETAPA D’OR DE L’APRENENTATGE MOTOR.

• Aprenentatges més ràpids en habilitats senzilles i complexes.
• Capacitat per aprendre un volum més alt d’habilitats.
• Facilitat i optimització dels aprenentatges cognitiu-motrius (amb exigència cognitiva).

8
 ● Idea aprenentatge motor

És qüestió d’anatomia?

Alguns científics creuen que el sistema de control del moviment no pensa en músculs quan
dóna les ordres al sistema motor

- Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del moviment és de caràcter

perceptiucognitiu

És a dir, el control de moviment necessita tenir una idea clara i concreta d’allò que vol fer, i
el sistema locomotor tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en moviments
corporals

- Ens fem una imatge mental d’allò que volem fer

- Si el control de moviment no entén de músculs ni de moviments concrets...ens
podem estalviar totes les informacions sobre músculs que intervenen i moviments
específics
CAL DONAR INFORMACIONS QUE FACILITIN EL DESENVOLUPAMENT DE LES
REPRESENTACIONS MENTALS

9
 ● Derivacions metodològiques
Neuroeducació:
- La intel·ligència rau en la quantitat de connexions neuronals NO del número
de neurones
- Les àrees curriculars que estimules MÉS zones cerebrals són: arts plàstiques,
la música i el moviment
- La base de l’aprenentatge és l’EMOCIÓ que desperta la motivació i fixa
l’atenció.

➔ DONAR INFORMACIÓ
Quin tipus d’informació donar?
Es suggereix:
- Evitar detalls anatòmics
- Utilitzar imatges abstractes, clares i suggerents
- Buscar la significativitat per a l’aprenent
Com informar doncs?
•La informació ha de ser clara i fàcil de comprendre

•NO s’ha de sobrecarregar amb massa informació

- Mai, més d’1 consigna per activitat
- No es recomana més de 2 - 4 consignes per sessió
- Consignes concretes, clares, simples i directes
•TOTA la informació ha d’arribar a TOTS els aprenents
- Cumplir els TRES primers requisits
- Utilitzar estratègies i "rituals" facilitadors
- Descartar la informació simultània amb la pràctica
- Potenciar la informació individualitzada o en petits grups
Ha de pasar poca estona entra la información i la pràctica
(i viceversa…)

10
 ➔ REPETICIONS O VARIABILITAT

- QUÈ ENS AJUDA MÉS A L’APRENENTATGE, LA REPETICIÓ O LA VARIACIÓ?

LES DUES COSES...

La repetició afavoreix l’automatisme (i podem deixar lliure l’atenció conscient),

Amb la variabilitat establim una base motriu-cognitiva (significativa) amplia

➔ CAPACITAT D’ADAPTACIÓ

EN CAL FACILITAR LA CAPACITAT D’ADAPTACIÓ

Estabilització i millora de les habilitats motrius bàsiques, evitant automatitzacions
innecessàries:
ESTABILITZACIÓ + VARIACIÓ DE LES RESPOSTES

➔ RESOLDRE SITUACIONS MOTRIUS (SITUACIONS-PROBLEMA)

- Percepció conscient.
- Comprensió de les de les accions motrius i el seu ajustament al context de
realització.
- Exigència en la regulació i control del moviment.

➔ CONCEPTE ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM

- Allò proxim a l’infant per tal de motivar-lo.

- Ni molt fàcil ni molt difícil.

● Conclusió

11
 - Aprenentatge de noves habilitats i consolidació de les anteriors centrant- se en
l’EFICÀCIA (i en la COMPRENSIÓ de diferents aspectes de l’entorn o de l’execució).
RECORDEU AQUELL NEN EN EL JOC DE L’ARANYA?
- Treball conjunt de les habilitats motrius (BÀSIQUES I ESPECÍFIQUES) i de les
capacitats coordinatives o perceptiumotrius (LATERALITAT, EQUILIBRI, ORIENTACIÓ
EN L’ESPAI, etc).
EVITAR LA ESPECIFICITAT I PROMOURE LA VARIABILITAT MOTRIU

● RESUM

12
SESSIÓ 3. INTRODUCCIÓ A LES HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES

TIPUS DE MOVIMENTS:

Hi ha un tot un seguit de moviments automàtics, molt dels quals són presents en

l’educació física i caure només en l’execució de moviments automàtics fa que la
tasca sigui menys significativa, i per tant només tenir present moviments automàtics
no seria la fita per una educació física que vulgui treballar sobre altres dimensions de
l’alumne.

⚫ Moviments reflexes

Són imprescindibles per desenvolupar posteriorment altres tipus de moviments.

Comportament motor involuntari i no conscient, caracteritzat per la seva elevada

velocitat d’execució. Són innats a l’individu i, per tant, no hi ha aprenentatge previ.

13
 Ex: reflexa de succió dels nadons, reflexa plantar, reflexa ocular

⚫ Moviments voluntaris

Requereixen una coordinació neuromuscular, una intencionalitat clara. Riquesa de

connexions sinàptiques.

S’origina i es realitza de forma conscient i voluntària per l’individu. Hi ha una

coordinació muscular més una intencionalitat. El control recau en el SNC (Sistema
Nerviós Central)

⚫ Moviments automàtics (automatismes)

Es realitzen de forma inconscient, i en podem distingir dos tipus:

- Innats: no en tenim control absolut però hi podem incidir (ex: respiració, pols
-batec del cor-...)

- Voluntaris: que a partir de la repetició s’han transformat en un hàbit (en condicions

estables). Permeten alliberar la consciència. Quan ja no he prendre consciència en la
seva execució., per exemple aprendre anar amb cotxe.

La curs navet no és una activitat significativa a primària.

Objectius curriculars:

Hem de proposar el plantejament problemes motrius en els quals fent ús de les nostre
habilitats motrius (específiques o bàsiques).

3- Utilitzar el coneixement del propi cos, les capacitats físiques i les habilitats motrius per
resoldre i adaptar el moviment a les necessitats o circumstàncies de cada situació.”

4- seleccionar i aplicar de forma eficaç i autònoma principis i regles per resoldre problemes
Motors en la pràctica d'activitats físiques

5- participar en jocs com a element d’aproximació als altres, seleccionat les accions i
controlant l'execució de les mateixes, prèvia valoració de les pròpies possibilitats

14
6- regular i dosificar l'esforç, assolint un nivell d’autoexigència d’acord amb les pròpies
possibilitats i les característiques de la tasca

QUADRE RESUM MOTRICITAT HUMANA:

En el primer cicle (primària) ens basarem en els continguts motrius: perceptius motrius,
coordinatius; i les habilitats motrius bàsiques ( hablidades motrices gruessas – básicas i
gnéricas) ja que són imprescindibles perquè es puguin desenvolupar aquelles perceptives
motrius, si vull treballar l’esquema corporal hauré de fer ús de les HMB, si vull treballar
aspectes especials en moviment necessitaré les HMB i és un gruix molt important en el 1r 1

15
2n cicle de primària. És en el tercer cicle quan entren en joc les habilitats motrius
específiques però igualment hauré de fer ús de les HMB per poder-les desenvolupar.

HABILITAT MOTRIU

És una capacitat que s’adquireix però algunes ja les tenim i s’anomenen filogenètiques.

Habilitat és la capacitat adquirida per l’aprenentatge de produir uns resultats previstos amb
el màxim de certesa, i freqüentment amb la mínima despesa de temps i energia
(B.Knapp,1981)

Ens trobem: Davant d’un treball coordinatiu més una intencionalitat/ Davant d’un problema
motor realitzem un moviment voluntari, autònom i funcional.

Hi ha diferència entre un salt que fem com una HMB i un salt d’atletisme que requereix una
tècnica.

CARACTERÍSTIQUES: Hi ha un objectiu o finalitat de l’acció

EFICÀCIA: la capacitat d'aconseguir un efecte desitjat, esperat o anhelat.

EFICIÈNCIA: la capacitat d’obtener el màxim rendiment amb els mínims recursos.

ESTABILITAT: es mantenen les condicions de l’execució ADAPTABILITAT: ajustar o acomodar

fent-la apta a un fi, a un nou ús.

ORGANITZACIÓ JERÁRQUICA: segons la seva complexitat

TIPUS: HMB i HME

Existeix nombroses classificacions, però nosaltres ens centrarem en l’anàlisi de les habilitats
motrius bàsiques (HMB) i les habilitats motrius específiques (HME).

HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES

Són filogenètiques (pròpies dels humans i, per tant, comunes a tots)

Ens trobem amb grans “famílies” d’habilitats – desplaçaments, salts, girs, controls
d’objectes.

No depenen del context cultural o entorn determinat

16
Són la base de futures habilitats més específiques, complexes, aplicades a entorn concrets...

Si vull treballar la resistència (per exemple) l’hauré de practicar

LES FASES DEL DESENVOLUPAMENT MOTOR SEGONS GALLAHUE i OZMUN: *lectura

Moodle -Victor Lopez*

ACTIVITATS PER GRUPS:

• Text dividit en 3 parts

• Cal que feu grups de 6 persones

• Cada 2 membres teniu una part del text, el qual us haureu de llegir

• Cada membre del grup tindrà una pregunta que li facilitaré, i algú del grup li hauria
de saber respondre

• Aquestes preguntes són part de la teoria d’avui

“SÓN CÓMO EL ABECEDARIO DE LA MOTRICIDAD VOLUNTARIA” (Batalla 2000)

“El trabajo de las habilidades motrices resulta imprescindible para poder incidir en el
desarrollo de otras capacidades y ámbitos de la motricidad. La interdependencia entre las
habilidades motrices y las diferentes capacidades motrices pone de manifiesto que el acceso
al desarrollo de estas últimas sólo es posible a través de las primeras. Así para trabajar la
resistencia, el equilibrio necesitamos emplear habilidades (correr, andar, lanzar…)”

(López Ros, 2013)

17
Les hàbitats motrius són la base per després poder desenvolupar activitats coordinatives,
capacitats perceptives, socio-expressives, capacitats físiques bàsiques, etc...

Hi ha determinats fets, variacions, que fan la tasca més significativa, ja que requereixen una
adaptació constant degut a la variabilitat. Una cursa la podem fer molt més significativa i
transversal, per exemple afegint un contingut d’altres assignatures.

- La intencionalitat o objectiu del moviment està DEFINIT.

- Les condicions d’execució són POC o GENS definides.

DESPLAÇAMENTS

SALTS
CLASSIFICACIÓ

HMB GIRS

MANIPULACIÓ
D’OBJECTES

18
ATENCIÓ: I TOTS EL NENS LLANCEN IGUAL?

QUÈ ENS POT AJUDAR A SABER L’ESTAT MADURATIU DE LA SEVA HABILITAT MOTRIU
BÀSICA?

EL PATRÓ MOTRIU

per a Gallahue (1985) és “una sèrie d’accions corporals que es combinen per a formar un tot
integrat que implica la totalitat del cos”. Seran el punt de partida des del qual es construirà
l’habilitat motriu.

COM PODEM SABER L’ESTAT MADURATIU DELS PATRONS MOTORS EN CONTEXTOS

NATURALS?

Observarem un augment eficàcia i eficiència:

El llançament té diferents estadis, a la imatge hi ha exposat el patró motriu genèric del

llançament. En una primera fase no hi ha intencionalitat en el cos, després (fase elemental)
ja hi ha certa implicació del cos, a la tercera fase (madura) és quan ja s’implica tot el cos.

Què podem definir perquè està madur o no? La nostra visió o observació dels diferents
moviments veient l’execució natural que nosaltres podem tenir com a adults. Adaptació o
variabilitat (una altra sessió)

• Millora en el control del moviment:

– Millora en l’actuació sinèrgica de les parts corporals implicades (estructura

coordinativa)

– Execució amb més força, velocitat i amplada articular

Millora: AMPLADA ARTICULAR (AMPLADA DEL MOVIMENT)

Millora en la FLUÏDESA DEL MOVIMENT

19
Les HBM encara que a nosaltres ens semblin senzilles, hem d’evitar caure en l’automatisme,
ja que hem de treballar les HMB en tasques significatives, que requereixin per a la resolució
d’aquell problema motriu implicació cognitiva i motriu, que requereixin un estat molt més
conscient en aquell estat.

SESSIÓ 4. H.M.B (II PART) I H.M.E

4 HABILITATS MOTRIUS BÀSIQUES

- Desplaçament
- Salt
- Gir (de molts tipus i sobre diferents eixos)
- Control objectes

Part de la nostra vida utilitzem les habilitats motrius bàsiques. Normalment apareixen de
manera combinada, com pot ser corrent i saltant, etc.

20
Maneres de poder-nos desplaçar (en diferents nivells de dificultat)

CARRERA (CÓRRER)
S’inicia cap als 15-20 mesos. Com a conseqüència de l’evolució de caminar.
Hi ha un gran progrés de la velocitat amb l’edat
5-7 anys, dues etapes:
- Augment de la longitud de les passes
- Major flexió de la cama de retorn
7-8 anys: el patró funciona de forma automatitzada
8-10: desenvolupament de l’habilitat des de l’eficàcia: “córrer per...”

21
10-12: córrer millor: aspectes de l’execució per córrer ràpid, aguantar més temps, etc.
APROXIMACIÓ A LES “TÈCNIQUES”.

- EVOLUCIÓ PATRÓ MOTRIU CARRERA

SALTS
Múltiples variables de salt. (segons la seva direcció)
- Horitzontal/Vertical
L’inici del salt es du a terme després de caminar i córrer, per tant 18-24 mesos
aproximadament, al baixar d’una superfície elevada.

Salt amb dos peus:

- Inici cap als dos anys
- Als 4 anys: 75% dels infants salten
- Patró madur: cap als 6 anys

6-8 anys: estabilització + experimentació i desenvolupament de variacions

8-12: variabilitat + eficàcia i incorporació de formes més específiques. APROXIMACIÓ A LES
“TÈCNIQUES”.

- EVOLUCIÓ PATRÓ MOTRIU DEL SALT

22
GIRS
Múltiples variables del gir (segons el seu eix)
- Longitudinal/transversal/antero-posterior

23
 - EVOLUCIÓ PATRÓ MOTRIU TOMBARELLA

MANIPULACIÓ D’OBJECTES

Múltiples variables segons la zona corporal

- Amb les mans/peus/cap/objectes

- EVOLUCIÓ PATRÓ MOTRIU LLANÇAMENT

24
LLANÇAR

Dues grans formes habituals de llançament:

- Per damunt de l’espatlla.
- Per baix (per sota dels malucs).
A partir dels 2 anys emergeixen diferents formes de llançament que es “consoliden” cap als
7 anys.
Cap als 5-6 anys els llançaments es tornen molt més eficaços.
Entre els 6-7 anys s’assoleix el patró madur dels llançaments més practicats.

- EVOLUCIÓ PATRÓ MOTRIU XUT

DERIVACIONS METODOLÒGIQUES
Idea principal: Promoure quantitat de moviment i qualitat de moviment

25
Repetir sense repetir
QUANTITAT (repetir)
QUALITAT (sense repetir)

- Sabem que les HMB són comunes a tots (filogenètiques).

- L’execució de l’habilitat mostra l’estat de maduració del patró motriu
- Valorem en quina fase de maduració està: inicial, elemental, madur. (Emprem valors
com la coordinació, aplitud articular, fluïdesa del moviment...)

OBJECTIU: Habilitat motriu: eficàcia, estabilitzar, fixar i finalment cap a la millora tècnica.

PATRÓ MOTRIU NO MADUR = TASQUES:

(+) ESTABLES
(+) AMB AUGMENT NÚMERO REPETICIONS
(-) POCA VARIABILITAT
Objectiu: estabilitzar i fixar patró motriu

PATRÓ MOTRIU MADUR=TASQUES

(-) ESTABLES
(-) AMB AUGMENT NÚMERO REPETICIONS
(+) POCA VARIABILITAT
Objectiu: refinar el moviment i al final encaminar-lo cap al moviment tècnic

COM PODEM AUGMENTAR LA VARIABILITAT DE L’HABILITAT MOTRIU?

Posem el cas del llançament…

Així aconseguirem:
- Estabilitzar el programa motor general (l’estructura del moviment)
- Enriquir els esquemes motors (ex: formes de llançament)

26
Millora a partir de:
- Diferents formes de llançament: per dalt, per baix, diferents distàncies, diferents
trajectories, etc.
- Mateixa forma de llançament amb diferents objectes, distànies, trajectories, etc.
- Combinació de llançament amb d’altres habilitats motrius (per ex. Saltar +
llançar, córrer + llançar…)

HABILITATS MOTRIUS ESPECÍFIQUES

- Són ontogèniques (és a dir, són personals)
- Depenen de les condicions del context.
- Cal ensenyament específic.
Podem definir-les com tota activitat física que pretén aconseguir un objectiu concret i per a
això utilitza uns condicionaments precisos i ben definits respecte a la seva realització.
Totes les habilitats específiques resulten per combinació d’algunes de les habilitats motrius i
físiques bàsiques.
Al buscar objectius concrets, aquestes habilitats s’han de realitzar amb una tècnica eficaç. (A
vegades tècniques provades i ajustades al reglament d’un esport en concret).
- La intencionalitat o objectiu del moviment està definit.
- Les condicions d’execució estan definides.

27
 - Hi ha una optimització de les condicions d’execució: eficiència i eficàcia.

SESSIÓ 5. LES H.M.B I H.M.E EN ELS DIFERENTS CICLES DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

28
Habilitats motrius, es divideixen en:

- Bàsiques (H.M.B): filogenètiques

- Específiques (H.M.E): ontogenètiques

Distribució en etapes educatives de H.M.B i H.M.E:

H.M.B → estan dividides en els tres cicles (CI, CM i CS).

- El més important en el segon cicle (C.Mitjà), treballant: desplaçament, salts, girs i
controls d’objectes.
- En el primer cicle és important per treballar les Q.P.M (qualitats perceptives motrius)
→ aspectes com: espai/temps, equilibri, lateralitat, imatge corporal, etc.

29
 - En el 3r cicle, les H.M.B, com a nucli, desaparèixen perquè tenim les H.M.E i
apareixen les Capacitats Físiques Bàsiques (Q.F.B) o també anomenades: capacitats
condicionals → força, resistència.
En aquest cas, les H.M.B son la base per poder treballar de manera evolutiva.

Les H.M.E. les treballem al tercer cicle i, com a màxim aviat, a 4t primària (segon cicle).
Les H.M.B són un eix transversal al llarg de totes les diferents bàsiques. Són necessàries per
treballar qualsevol contingut.

Ara, anem a veure com les H.M.B i les H.M.E es traslladen a cada cicle:

30
 També
anomenades
Qualitats
Perceptives
Motrius

Poc treballat durant el 2n

cicle

Tot allò que té a

veure amb
l’expressió
corporal

Les capacitats sòcio-expressives són transversals i les H.M.B són necessàries per arribar a
realitzar les H.M.E. (min.6:57’)

SESSIÓ 6. ESTRUCTURA DE LA TASCA. CONDICIONS DE REALITZACIÓ I ORGANITZACIÓ

SESSIÓ 7. TIPUS DE TASQUES I MECANISMES PER VARIAR LA COMPLEXITAT DE LA TASCA

(2 VIDEOS)

31
VÍDEO I: TIPOLOGIA I CLASSIFICACIÓ DE LES TASQUES MOTRIUS
-Competència: Habilitat de poder reestructurar o combinar diferents elements que tinguem
en el nostre sistema cognitiu per tal de resoldre aquelles situacions que podem tenir en el
nostre entorn
-El concepte de tasca:
● Segons Famose: És l’acondicionament del medi, més o menys complexe, i una sèrie
d’instruments (i/o consignes) que específicament s’han de fer en relació a aquest
acondicionament del medi.

● Segons Blázquez: És aquella informació proporcionada pel professorat la qual està

construïda per preparació i l’acondicionament del medi. I, també per les instruccions
per a la utilització d’aquest acondicionament. Aquestes instruccions pel medi poden
ser de diferents graus.
● Acondicionament medi: Conjunt organitzat dels objectes, equipaments o d’altres
subjectes que serveixen de suport a l’activitat motriu del practicant.
● Instruccions: Donades abans de l’execució motriu especificaran: l’organització del
material o les modalitats o formes d’execució, o dels objectius a realitzar.

-Classificació de les tasques motrius:

Seons Poulton (1957):

32
 ● Obertes (context desconegut i/o variable). Molta més riquesa cognitiva. Prioritzar les
obertes. A nivell de joc ens portaran interès, motivació.
● Tancades (context conegut i estable). Automatització.
Segons Famose (1992):
Distingeix entre 3 grups de tasques en funció de:
- Especificació o no del material (organització)
- Els objectius (si determino o no l’objectiu de la tasca)
- Les formes d’execució (operació):
● No definides (no defineix ni objectius ni operació a realitzar): Ho pots fer de la
manera que vulguis. NO especificació de l’objectiu final del comportament motor del
nen/a, i NO especificació de les operacions o accions a realitzar i l’organització del
medi pot estructurar-se o no. Experimentació de l’infant.
● Semi definides (si defineix l’objectiu no operació a realitzar): Determina l’objectiu,
però no cal que sigui de la manera que jo ho proposi. SÍ determinació d’un objectiu
final i NO indicacions sobre les accions que cal realitzar i l’organització del medi pot
estructurar o no.
● Definides (Si l’operació a realitzar. Com s’ha de fer): És aquella que ho determina tot,
sobretot la forma d’execució. SÍ especifica les operacions a realitzar i també
l’organització del medi i l’objectiu pot estar o no definit.

33
 - L’infant ha de tenir una llibertat d’acció: que el nen/a es pugui moure amb llibertat i
prendre decisions durant l’activitat
- Dimensió motriu: millora motriu en relació a les capacitats i habilitats.
- Dimensió cognitiva: Hem de proposar que la proposta tingui una dimensió cognitiva
(que aquella proposta sigui un problema motriu a resoldre)
- Dimensió afectiva: Adaptació a les capacitats dels infants i a la ideosincràcia
personal. Valorar el progrés i l’èxit de cada alumne en funció de la seva idiosincràcia
personal
- Dimensió social: promoure la interrelació personal i grupal. Integrar els àmbits de la
conducta (educació en valors i el respecte normes i regles). Fer de la tasca una
activitat on tothom és partícip.

VÍDEO II: MECANISMES DE LA TASCA I ANÀLISI DE LA COMPLEXITAT. Estratègies més

específiques per afavorir-ne el desenvolupament i l’aprenentatge

Els 3 mecanismes d’una tasca motriu:

1r. Intentar percebre què cal fer. MECANISME DE PERCEPCIÓ: Quan fem conscient un
estímul, en aquest cas per executar una tasca motriu. Factors que influenciaran en la
percepció seran la capacitat de percepció de l’individu, les condicions de l’entorn, el tipus i
nivell de l’estímul, el tipus de control que rebem, la mobilització d’objectes, l’estat inicial del
binomi subjecte-objecte.

34
2n. Prendre una decisió. MECANISME DECISIÓ: Després de percebre, analitzo les dades i
prenc una decisió (relació sistena nerviós i aparell locomotor). Factors que influiran en la
decisió seran el número de decisions, les possibles respostes o alternatives, el temps de
decidir-me, el nivell de risc, el nivell d’incertesa, l’ordre seqüencial i el número d’elements a
recordar.
3r. Executar-la. MECANISME EXECUCIÓ: És el que farem, és a dir, el gest una execució
tècnica. Depen aspectes quantitatius (velocitat, força…) i qualitatius (coordinació, agilitat,
equilibri)

Quan la tasca no és fixa durant la realització necessito feedback extern (retroalimentació).

Doncs les respostes motrius són moldejables i adaptables.
Quan la tasca és fixa, apresa i previsible el feedback és intern (retroalimentació).
Importància informació propioceptiva. Ex: molts moviments automatitzats la consciència
propioceptiva?
Quan l’objecte no està en moviment (objecte passiu)
Quan l’objecte està en moviment (objecte dinàmic)

35
36
37
SESSIÓ 8. EL JOC MOTOR

Donem resposta a les necessitats de moviment dels nostres alumnes?

Necessitat de moviment com a element bàsic de l’aprenentatge, no només dins l’àmbit de
l’EF.

QUÈ ÉS?

Activitat universal, es troba a totes les cultures i es practica al llarg de tota la vida. Activitat
transcendental, fonamental per a l’home, fins al punt que de la seva manifestació i
possibilitats d’expressió en pot dependre l’evolució, desenvolupament i maduració.

Concepte heterogeni, no hi ha una definició unitària del joc. Ex. Johan Huizinga diu que és
una activitat voluntària i definida, fixada en un espai temps. Té un reglament que acceptem,
fet que produeix atenció.

Existeixen moltes tipologies de joc. Tres elements essencials del joc:

- Llibertat: Important que l’infant es senti lliure per actuar com vulgui. Ex. Un bastó
pot ser una escombra de bruixa o un cavall.
- Aïllament: L’infant s’aïlla, se situa en un temps i espai concrets, diferenciats de la
vida comuna.
- Regalmentació: N´hi ha, implica tensió i concentració però també alegria, ja que ens
situem en un món que s’escapa de les normes quotidianes.

EL JOC EN L’ÀMBIT LÚDIC

La dimensió LÚDICA és l’ànima del joc. 10 apartats que conformen l’ànima del joc: Voluntari,
plaent, espontani, desinteressat, incert, ambivalent, conscient, ordre, fictici i seriós.

38
EL JOC EN L’ÀMBIT EDUCATIU

Es considera un element vanal, no aporta res. Això és mentida, és la principal eina

pedagògica que podem tenir. No tot s’ha de fer jugant però és educatiu, i més si hi
implementem objectius des de l’àmbit pedagògic.

EL JOC EN EL CAMP DE L’EDUCACIÓ FÍSICA

Jocs que tenen component motor, què és el joc motor.

- Cal evitar els jugadors espectadors, cal que actuïn i es moguin, ha de compartar la
participació activa motriument.

CLASSIFICACIÓ DELS JOCS MOTORS

Segons:
- Nivell evolutiu-psicològic: Característiques segons les edats.
- Joc funcional: Manipulació i experimentació per aprendre com són (Fins als 3 anys)
- Joc simbòlic: 3 a 7 anys.
- Joc de Regles: (A partir de 6-7 anys). Tenen un grau de regulació, el valor de les
regles va canviant, comporta aconseguir una meta i implica distribució de rols.

- Contingut motriu: Tipus d’habilitats, expressió, condició física, etc.

- Jocs de condició física: força, velocitat, etc.
- Jocs d’habilitat motriu: desplaçament, salts, etc.
- Jocs d’expressió: Representació, mímica, etc.
- Jocs esportius: Jocs amb context esportiu.

- Participació social i interrelació participants: Participants.

- Jocs individuals
- Jocs col·lectius: Jocs de cooperació (fita, interacció amb els altres, interés conjunt i
participació conjunta), jocs d’oposició/adversari (competitiu, interés individual,
confrontació, tots contra tots o un contra un, implica situacions d’estratègia.), jocs de

39
col·laboració i oposició (fita competitiva, interacció amb altres jugadors, duel d’equips
simètric o asimètric).

SESSIÓ 9. EL JOC II. VARIABLES MANIPULATIVES EN EL JOC

40
SESSIÓ 10. LUDIFICACIÓ, GAMIFICACIÓ I INTERDISCIPLINERIETAT

Aquesta sessió ens ajudarà a veure com el joc, té una base, variables, fonaments científics,
els quals nosaltres podem utilitzar com a eina pel desenvolupament motriu, com una eina
bàsica per l’educació física, però que també pot ser totalment compatible amb les altres
àrees curriculars.

COM A MESTRE D’EDUCACIÓ FÍSICA ESPEREM QUE…

- Valoris l’educació per mitjà del moviment

- entenguis la necessitat de moviment d’un infant
- aprenguis a utilitzar l’activitat motriu com a eina pedagògica
- vegis l’activitat física com una àrea transversal en l’educació
- i… dur a terme sessions d’educació física significatives.
A tots ens agrada jugar, siguem petits o grans.

UTILITZEM EL JOC A L’EDUCACIÓ FÍSICA? Sí.

La neurociència ens diu que podem aprendre des de l’alegria i del plaer, però també a partir
d’un problema, d’un malestar, de la por (suspendre, repetir..), i així sorgeix l’afany de
supervivència.

41
EMPRAR UN JOC ÉS GAMIFICAR O LUDIFICAR?

- El joc en sí és un recurs, no una metodologia.

- Puc convertir l’ús del joc en una metodologia quan pretenc que tingui un objectiu
d’aprenentatge concret i se’n fa un ús prolongat de manera didàctica.
- Emprar l’Aprenentatge Basat en el Joc o la gamificació, és adoptar una dimensió de
la metodologia didàctica.

LUDIFICACIÓ O GAMIFICACIÓ

Són termes que presten molta confusió → Etimològicament gamificació vol dir game (+
complexe), i ludificació vol dir play (- complexe).

L’aprenentatge Basat en Jocs (ABJ) i la Gamificació o Ludificació, tenen la finalitat de

promoure l’aprenentatge de l’estudiant, en aquest cas, d’una manera activa i molt
motivadora, fomentant la curiositat, la creativitat i l’interès.

Dins de l’educació física, farem la següent distinció entre els dos conceptes:

LUDIFICACIÓ → És dotar a una estructura que no és de joc, una funció de joc. En educació
física parlarem de ludificació quan a una estructura conceptual o joc no motriu, el dotem
d’estructura de joc motriu.

(Exemple: volem fer un torn de preguntes sobre un tema de geografia, per tant una manera
de ludificar-lo seria a partir del joc de pedra, papers, tisores i qui guanya és qui fa la
pregunta. Un altre exemple podria ser el comecocos, el bottle challenge, un memory, un
pinball motriu...)

42
GAMIFICACIÓ → És l’aplicació d’etsructures mecàniques i tècniques del disseny d’un joc,
amb l’objectiu d’augmentar la motivació, en cas de l’educació emprar-ho com a eina
metodològica per afavorir un treball més motivador a l’alumnat en el procés
d’ensenyament-aprenentatge.

El seu disseny es basa en aconseguir un objectiu, determinat per un conjunt de normes, i es

configura com un conjunt de reptes per l’assoliment de premis, recompenses… (Per
exemple videojocs).

(Exemple: Serien més relacionats amb els jocs de taula, per exemple el joc de la oca però
des de l’àmbit motriu, o un kahoot des de l’àmbit motriu… Algun exemple més complexes
serien el Fortnite a l’educació física, l’Among Us a l’educació física…)

COM PUC DOTAR LA GAMIFICACIÓ I LA LUDIFICACIÓ D’APRENENTATGES

INTERDISCIPLINARS?

Per fer-ho, hem d’agafar elements i variables manipulatives sobre el joc i introduïr-hi els
continguts que nosaltres com a mestres vulguem (Per exemple treballar algun joc a
educació física que es treballin també les matemàtiques.)

Està demostrat per la neurociència, que tots aquells coneixements complexes que volem
que siguin significatius i que quedin impregnats, sempre involucren més d’una regió
cerebral, per tant doncs, sempre involucren més àrees que no pas algun coneixement més
simple i concret. Hem de buscar la interrelació.

43
SESSIÓ 6: Variables Manipulatives del Joc

Ens centrarem en els jocs de Col·laboració i Oposició.

La complexitat dels jocs de Col·laboració i Oposició

Quan jo realitzo un joc en el qual vull superar un altre equip, tinc tant adversaris com
companys. Amb els companys haure de tenir una relació cooperativa per intentar guanyar
els adversaris.
També es proposen una sèrie de normes, un camp de joc i un temps, que es poden anar
regulant.
També hi estan implicades les capacitats pròpies, tant tècniques com físiques i tàctiques.

Com més variacions inclogui en el joc, menys estable serà.

Quines variacions podem incloure en el joc?

44
En relació a l’espai

En relació al temps

● El temps per realitzar una

determinada acció (ex.xutar)

En relació al reglament

● Canviar la puntuació (si xuta des

d’un lloc té uns punts, si xuta des
d’un altre uns altres)

45
 En relació a la tècnica

En relació a la tàctica ● Número de jugadors

● El rol que que excerceix cada
jugador (què poden aportar amb les
seves capacitats)

El joc es considera ajustat als objectius quan…

És coincident amb l’objectiu d’aprenentatge. I quan en el joc hi ha varis rols i sub-rols, quan
l’objectiu és coincident, com a mínim, amb l’èxit d’un dels rols.

Quan he d’utilitzar les variables? (de la taula)

- Quan el joc es desvia de l’objectiu d’aprenentatge.
- Es perd la “tensió” mínima necessària.
- Quan el joc s’esgota o es col·lapsa ràpidament.
Cal recordar que una petita modificació pot comportar grans canvis. S’ha de donar temps
suficient al joc abans d’incorporar canvis, si el joc “funciona”.
S’han d’explicar els aspectes fonamentals del joc abans de jugar.

46