Didàctica

Clara Andreu

Continguts:
1- El rol del professor/a d’Educació Física:
- Diferents models: diferents alternatives per a poder triar
2- Criteris, estratègies didàctiques per a la programació en base a
competències a l’Educació Física i a l’esport
3- Prevenció de conductes de risc de l’Educació Física i de l’esport (Fundació
esportsalut)
4- Noves metodologies aplicades a l’Educació Física i l’esport
5- Avaluació en l’àmbit de l’Educació Física i de l’esport (decret d’avaluació del
juliol de l’ant 2018)
6- L’ús del TIC i les TAC a l’Educació Física i l’esport
- “Infoccicació”
- “Paràlisi de l’anàlisi”
- “Curvació de continguts”
- “Gamificació” (exemple: kahood)

Competències:
- Un hàbit d’excel·lència i qualitat:
o Formar-se al llarg de la vida (estar actualitzat)
o Puntualitat
- Mantenir una activitat creativa i innovadora:
o No repetir sempre el mateix tipus de sessions
o Preparar les sessions de manera diferent i més innovadora
- Comunicar-se adequadament tant a nivell oral com a nivell escrit:
o Si hi ha problemes de parlar amb públic, hem de parlar amb
públic.
- Dissenyar, desenvolupar i avaluar els processos
d’ensenyament-aprenentatge
- Els fonaments, estructura i funcions del procés
d’ensenyament-aprenentatge en l’activitat física i l’esport.
o Recau en els dos. Hi ha d’haver una complicitat entre el que
ensenya i el que aprèn per a que hi hagin situacions
d’aprenentatge.
o “Apre-ensenyar”: quan el professor mentre ensenya està
aprenent. I quan l’alumne aprèn i ensenya a la vegada.

1
Didàctica

Clara Andreu

Sòcrates: “Solo se que no se nada”.

Maièutica: mètode socràtic. Donar a llum, que aparegui alguna
cosa. El descobriment guiat es un estil que s’aplica al mètode
socràtic.

La nostra activitat a classe ha de ser:

- Empatia: (perquè el dia de demà nosaltres podrem estar allà). Veure
allò que m’agradaria fer i allò que no (coses bones i dolentes d’aquell
professor).
- Assertivitat: analitzar que passa i decidir com, que i quan dir.

Definició de competència:​mobilització de diferents tipus de sabers:

- Sabers conceptuals
- Saber pràctics
- Saber estar (té a veure amb l’actitud)
Per resoldre situacions determinades desconegudes.

Definició d’Avaluació formadora:​es formadora quan l’alumne està aprenent

mentre fa l’examen/pràctica

Definició de Procastrinar:​deixar les coses per més endavant

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

Prevenció de conductes de risc de l’educació física i

l’esport: ​(Fundació Esportsalus) (Presentació de l’Albert Sordevilla) (entra a
examen)
Qui som?
La fundació esportsalus es una ONG que es dedica a tractar persones a través
de l’esport

2
Didàctica

Clara Andreu

Consta de:
- Psicòlegs sanitaris i de l’esport
- Metges de l’esport
- LCAFE
- Treballadora social

Programes:
- Formació en prevenció de conductes de risc
- Reinserció social i prevenció de salut
- Prevenció del consum problemàtic de drogues per adolescents
- Prevenció dels usos inapropiats de l’exercici
- Educació en salut als centres penitenciaris

Què vol dir tenir salut?

La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només en
l’absència de malalties (OMS, 1948)
Des de la fundació busquem treballar la salut social i mental.
Els LCAFE son els únics que treballen les 3 necessitats.

L’exercici físic:
Augmenta:
- Rendiment acadèmic
- Assertivitat​(tenir criteri propi i ser capaç d’explicar les nostres opinions. Es
un indicador de que l’educació física enforteix a les persones) (EX)
- Confiança
- Estabilitat emocional
- Funcionament intel·lectual
- Locus de control intern (autoavaluació per millorar coses de manera
autònoma) (EX) (les atribucions internes i externes es un indicador de salut
mental i rendiment)
Atribucions internes (es poden controlar): nervis, cansament...
Atribucions externes: camp, l’àrbitre, climatologia...

3
Didàctica

Clara Andreu

- Memòria
- Percepció
- Imatge corporal positiva
- Autocontrol
- Satisfacció personal
- Benestar
- Eficàcia a la feina
- ...

Disminueix:
- Absentisme laboral
- Abús d’alcohol
- Ira
- Ansietat
- Depressió
- Confusió
- Cefalees
- Hostilitat
- Fòbies
- Conducta psicòtica
- Tensió
- Erros a la feina
- ...

Què es una “conducta de risc”?

Conductes que comprometen aspectes del desenvolupament psicosocial o la
supervivència de la persona durant l’etapa juvenil (Lessor, 1991)
El consum de drogues comporta risc, però no es una conducta de risc en si.

4
Didàctica

Clara Andreu

Un consum abusiu de les drogues es pot fer per sentir-se part del grup,
passar-s’ho bé, ser acceptat per aquell grip... (totes aquestes coses passen
més en l’adolescència). El consum de drogues en l’adolescència té molt a
veure a la socialització.
També es prenen quan el nivell de salut mental no es el correcte.
L’aïllament de les persones també afavoreix al consum (exemple: avorriment).
Està associat a la falta d’activitats d’oci. Més exposats en els adolescents.
La diferencia està en la freqüència de consum.
Un consum repetit general un vincle. (vídeo “rates” de classe)
L’educació Física pot substituir aquesta substancia.

Altres conductes de risc:

- Socioadiccions: qualsevol dependència que no son les drogues. (apostes,
xarxes socials,...). En l’adolescència el lòbul frontal sesta desenvolupant i son
més sensibles. L’educació física genera serotonina, llavors no necessiten tanta
dopamina.
- Trastorns alimentaris: afecta més al sexe femení. Afecta molt en
l’adolescència.
- Assetjament/Bullying: L’educació física i l’esport pot ser molt integrador, però
també molt desintegrador.

Hi ha conductes de risc en l’esport?

- Obsessió
- “Dopping”
- Dismòrfia (distorsió al mirall) (vídeo a classe d’en “Clarke”)
- Burnout (cremat per allò)
- Conflicte social
- Discriminació
- Compulsió
- “Influencers”

Les begudes “energètiques” són per fer esport?

5
Didàctica

Clara Andreu

Les begudes isotòniques si son per fer exercici físic (Powerade, Gatorade,
Aquarius...). Van ve per rehidratar-nos, recuperar sals minerals...

Tot i així no hauríem d’abusar, perquè porten molt de sucre. No haurien de

portar gas.

No s’han de confondre amb les energètiques.

La gran diferencia amb les energètiques es la cafeïna. La cafeïna no dona

energia, sinó que activa el Sistema Nerviós (ajuda a la concentració i retarda la
sensació de fatiga). No a tothom li pot sentar bé, depèn de: la dosis, la persona,
la costum, l’efecte placebo (es el pensament que nosaltres creiem que ens
farà), el descans, i el nostre estat d’ànim (pot arribar a sobre activar-nos)

En general, les begudes energètiques son un refresc carregat de molt sucre

(pot aportar entre 15-20 cullerades de sucre)

(La taurina no provoca res. Ja el tenim a l’organisme, no fa falta ingerir-lo)

Exemple: Cafeïna que porta

1 llauna de beguda energètica (330 ml)

2 expressos (25 ml)

3-4 llaunes de refresc de cola (330 ml)

4 cafès filtrats (60 ml)

La cafeïna + exercici físic:

- Ajuda a perdre líquids

6
Didàctica

Clara Andreu

- Augmenta la freqüència cardíaca

- En baixes dosis ajuda la concentració, dona sensació d’energia i retarda la

sensació de fatiga

- En dosis elevades o persones sensibles:

- Risc de danys cardiovasculars per increment del ritme cardíac

- Deshidratació per l’efecte diürètic de la cafeïna

- Fatiga sobtada per sobre esforç sota els efectes de la cafeïna

- Falta de concentració per excés d’estimulació (nerviosisme)

- Risc de lesions per sobre valoració de les capacitats

- Insomni malgrat tenir ganes de descansar

Factors de risc a l’adolescència:

- Accessibilitat

- Recerca de la immediatesa (EX)

- Baixa supervisió familiar

- Baixa implicació escolar

- Pressió social (EX)

- Falta d’habilitats socials (acceptar sempre el que diuen els altres)

- Inici precoç (inici prematur del consum. Marcarà tota l’adolescència

involucrada amb el consum d’alcohol)

7
Didàctica

Clara Andreu

Quin és el primer pas per fer prevenció?

SER REFERENTS EN SALUT PELS JOVES

COMPTE! Hem de tenir compte el que diem a les xarxes socials (tenim una
imatge per allà). També som uns referents per allà. Hem d’intentar que sigui
coherent amb la imatge com a referents.

I si us pregunten pels vostres hàbits nocius?

Redirigir la conversa interessant-vos pels seus hàbits:

- Per què m’ho pregunteu?

- Vosaltres quina experiència teniu?

- Necessiteu informació o ajuda?

I si sospitem d’alguna conducta de risc?

Es recomana una Actitud Proactiva:

1- Prevenir situacions

2- Parlar amb els joves

3- Buscar suport en companys de l’entitat

4- Parlar amb la família o algun adult de l’entorn del jove perquè se’n facin
càrrec

8
Didàctica

Clara Andreu

Factors de protecció:​(disminueixen que apareguin els factors de risc)

- Autonomia (pensament crític. Tenir opinió pròpia)

- Tolerància a la frustració

- Acceptació de la diversitat i les diferències

- Hàbits saludables (entrenament invisible: tot el que fas quan no estàs

entrenant: descans, alimentació...)

- Hàbits socials (assertivitat)

- Sentit de responsabilitat (locus de control intern)

- Consistència de criteri durant l’educació (rol com a referents)

- Supervisió familiar (implicació de familiars)

- Diversificació de grups de relació i ocupació de temps lliure

--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Què és (vol dir) ser professor/a d'Educació Física?

L'esport es educatiu en la mesura que l'entorn (mare, pares, entrenadors...) fan

el que fan des de una perspectiva educativa.

Aleshores, ​l'esport no es educatiu ja que els valors que es transmeten depenen

del professor. (EX)

El professor es un referent/ídol per als estudiants.

Els hàbits que transmeten/contagien seran molt importants per a ser un

referent.

Adherència a l'activitat física: Els professors em d'incorporar (fomentar) l'hàbit

d'activitat esportiva fora de l'horari escolar (l’índex de deixar l'esport es troba als
16 anys).

Un professor pot ser més directiu o menys en funció del grup, i la relació amb
els alumnes.

9
Didàctica

Clara Andreu

Un professor s'ha de poder adaptar en funció de cada moment. (EX)

L'objectiu del professor es:

- Conèixer al grup

- Generar espais de confiança (complicitat: té a veure amb l'empatia i

l'assertivitat) (mirar als ulls als alumnes)

Ser professor d'educació física:

- Té a veure amb la ​vocació ​(fer allò que t'agrada), en general en

passar-t'ho bé. Si t'ho passes bé, això ho contagies als alumnes.

- Té a veure amb la ​formació ​que hi ha al darrere. Un bon

professional, després de la seva formació inicial es segueix formant dia a
dia (per a enriquir-se personalment).

- Té a veure amb les ​eines i recursos​. Gestionar els material, innovar

amb aquests, variar aquests,...

L'esport serveix com a una eina socialitzadora.

El professor ideal (enquesta de: El Nuevo Diario, 1/10/2013) (segons la opinió

dels alumnes)

- Comprensiu: que sigui tolerant.

- Seguretat al parlar/comunicar: que mostri seguretat, per generar confiança

(guanyes autoritat)

- Comunicatiu: fàcil i accessible al tracte amb els altres (en aquesta professió
es molt important). S’aprèn practicant.

- Dinàmics: que interactuïn amb els estudiants (el professor ha de fer canvis en

10
Didàctica

Clara Andreu

l'activitat per evitar l'avorriment).

- Experiència: exercici de la seva professió comprovada.

- Puntual: que arribi a classe a l'hora establerta.

- Joves: jovials i amigables.

L'espectre (el camí) dels estils d'ensenyament: (extrems. N'hi han 10)

- Comandament directe (xiulet. El professor guia)

- Ensenyament recíproc (mira com ho faig i digna-m’ho)

- Lliure exploració (els alumnes guien, el professor dirà el que s'ha de fer)

“Así serà el empleo el año que viene”: ​(Diari el Mundo, 20/12/2016)

Competències:

- Treball en equip (no només amb companys de treball, sinó que amb els
alumnes)

- Resolució de problemes (contingència: imprevistos que passen i no tenim

pensat que passin. Ens em d'adaptar)

- Habilitats comunicatives

- Capacitat d'organització i planificació (l'oposat a això es "procastrinar")

- Proactivitat/Iniciativa (proactivitat vol dir liderar/proposar coses)

- Honestedat (reconèixer errors) i ètica professional

- Activitat positiva

- Capacitat d’empatia

11
Didàctica

Clara Andreu

- Capacitat d'adaptació als canvis

- Tolerància a la pressió

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

PG: TIC I TAC A L’EF

Les TIC (​Tecnologies de la informació i la comunicació) es una eina que servei

per a la orientació professional i acadèmica per la formació personal
continuada.

Les TAC (tecnologies del aprenentatge i el coneixement). Es refereix a la

utilització de les TIC en un entorn educatiu. El seu us potencia l’aprenentatge i
l’ensenyament.

Introducció:

Segons estudis, el 42% del temps que es passa en una aula es destina a fer
altres coses.

Flipped Classroom es encarregar feina a l’alumne per a quela faci a casa,

respecte el contingut treballat en la sessió. S’ha posat de moda en els darrers
anys.

Ús de xarxes socials personals i professionals:

MAV (Mitjans Audio Visuals): es una eina per editar vídeos

La diferencia de l’ús de les xarxes socials a nivell personal i nivell professional

es:

- Contingut que consultis

(Les xarxes socials també permeten establir relacions de col·legeix)

12
Didàctica

Clara Andreu

L’ús de les xarxes socials serveix per:

- Oportunitat de compartir allò que fem i proposem

- Conèixer això que fan els col·legues

- Aprendre constantment

- Posicionar-se en el sector

(Linkedin es una xarxa social professional. Serveix per donar a conèixer la teva
formació acadèmica i la experiència laboral. També existeixen grups específics
de diferents esports)

Identitat digital personal:

- Cada activitat que fem a la xarxa deixa rastre en ella i genera una percepció
entre contactes i usuaris

- La nostra identitat es va conformant amb la suma d’aquestes activitats

- La xarxa, a més, compta amb una característica que li es pròpia i que no

existeix fora de la xarxa permanència de les dades

Hi deixen:

- Dades personals

- Dades de contacte

- Imatges pròpies, no pròpies, documents

- Opinions

- Relacions

- Etc (“quan va sortir facebook, moltes empreses van fer fora als seus
treballadors degut al contingut que aquest posaven”)

Pla, G (2015)

13
Didàctica

Clara Andreu

(Twitter, facebook, instagram i pinterest son xarxes socials que serveixen per
promoure allò que fem. Hi ha d’altres com: paper.li (es una app online gratuïta
que permet seleccionar (acorar) continguts de la temàtica que t’interessa. Es un
periòdic de la teva mida). Flipboard son revistes. Yotube, vídeo, etc... (n’hi ha
molts mes)).

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Competències Bàsiques (CCBB): per què ensenyar?

N’hi han 8. S’han de desenvolupar a la primària i la secundària. Contribueixen

al desenvolupament d’habilitats, coneixements, aptituds per anar pel món
(conviure, relacionar-se, etc...). Són per a totes les assignatures.

- Comunicatives:

1- Comunicativa lingüística i audiovisual (ser i actuar de manera

autònoma): Exemple: DAD que fem en aquesta carrera

2- Artística cultural (ser i actuar de manera autònoma): Exemple: jocs

tradicionals de cada àmbit/ danses tradicionals

- Metodològiques:

3- Tractament de la informació i competència digital (pensar i

comunicar): Exemple: buscar informació.

4-Matemàtica (pensar i comunicar): Exemple: proves on es mesurin el

temps que triguen. Calcular l’IMC i fer la mitjana de la classe.

5- Aprendre a aprendre (descobrir i tenir iniciativa): concepte de “Tècnica

d’Aprenentatge”: com estudiem, com fem les coses, etc...

- Personal:

6- Autonomia i iniciativa personal (descobrir i tenir iniciativa): (es el més

important dels 8). (EX) Des de l’educació física podem contribuir en
aquesta competència, com per exemple: amb estils d’ensenyament:

14
Didàctica

Clara Andreu

- Lliure exploració

- Descobriment guiat

Fomentant un clima positiu a classe que faciliti l’adaptació de l’alumne a

classe. Que tingui iniciativa.

- Conviure i habitar el món:

7- Coneixement i interacció amb el món físic (conviure i habitar el món):

Exemple: activitats en l’entorn al voltant del centre educatiu

8- Social i ciutadana (conviure i habitar el món): Exemple: crear una

cursa popular per la gent del barri

Dimensions: ​(competències especifiques en l’àmbit de l’educació física) (“no

cal saber de memòria”)

- Activitat física saludable:

- Competència 1: Aplicar un pla de treball de millora o

manteniment de la condició física individual amb relació a la salut.
Exemple: planificació d’un programa d’entrenament

- Competència 2: Valorar els efectes d’un estil de vida actiu a

partir de la integració d’hàbits saludables en la pràctica d’activitat
física.

- Esport:

- Competència 3: Aplicar de manera eficaç les tècniques i

tàctiques pròpies dels diferents esports.

- Competència 4: Posar en pràctica els valors propis de l’esport en

situació de competició.

15
Didàctica

Clara Andreu

- Activitat física i temps de lleure:

- Competència 5: Gaudir amb la practica d’activitats físiques

recreatives, amb una atenció especial a les que es realitzen en el
medi natural.

- Competència 6: Planificar i organitzar activitats en grups amb

finalitat de lleure.

- Expressió i comunicació corporal:

- Competència 7: Utilitzar els recursos expressius del propi cos

per a l’autoconeixement i per comunicar-se amb els altres.

- Competència 8: Utilitzar activitats amb suport musical, com a

mitja de relació social i integració comunitària.

Aquestes competències es treballen a diferents intensitats

(exigències/graduacions) en funció del curs al que estan els alumnes.

“El professor acostuma a programar/proposar allò que es capaç de fer”.

“El professor d’educació física ha de ser mínimament competent en totes les

competències, i no nomes en les que domina”.

La maduració de l’adolescència es comença a produir a 1r d’ESO fins a 3r

d’ESO.

Pregunta ​d’examen​: Proposa una activitat per a alumnes de 4r d’ESO:

Objectius:​​per què ensenyar/ a on volem arribar?

Àmbits:

- Saber (coneixement més teòric): identificar, conèixer...

- Saber fer (posar en pràctica, executar, realitzar): assolir, desenvolupar,

fer,...

16
Didàctica

Clara Andreu

- Ésser (saber estar): participar, respectar, valorar... (que demanem als

alumnes que facin en l’activitat)

En l’educació física cal pensar. L’alumne ha de conèixer els beneficis d’allò que
està fent. Se’l anomena: aprenentatge comprensiu. L’aprenentatge comprensiu
es quan entén allò que està fent.

Una activitat es educativa quan genera reflexió en l’alumne. Quan l’alumne està
pensant en allò que està fent.

Pregunta ​d’examen​: com treballaries el reglament d’un esport del currículum

des de els tres àmbits:

1- Explicar com es el reglament

2- Com apliquem aquest reglament (com el posem en pràctica)

3- Respectar el reglament/ respectar l’àrbitre/ respectar el material/

respectar l’entrenador/ respectar als companys

Tipus d’objectius:

- D’etapa, cicle, curs (generals):

D’etapa: 1 etapa son 4 cursos. Son objectius que em comprometo a

treballar a 4 anys vista.

Cicle: 2 cicles (1 cicle es 1r i 2n, i l’altre cicle es 3r i 4r)

Curs: es planteja en 1r, 2n, 3r i 4r

- D’àrea: objectius que els professors es comprometen a respectar per

treballar en els nostres alumnes. La segregació escolar lluita contra
l’homogeneïtat (fer sempre el mateix)

- D’unitat didàctica (didàctics): objectius que em plantejo per una unitat

didàctica. L’assignatura d’educació física en un curs de la ESO son 70
hores. 140 per cicle. 280 per etapa. Son 23’3 hores per trimestre, on
s’acostumen a programar 2-3 unitats didàctiques. Entre 6-9 unitats
didàctiques per curs acadèmic.

17
Didàctica

Clara Andreu

- D’activitat: allò que faig dintre d’una sessió. Una activitat es un conjunt
de tasques i exercicis.

- De sessió (operatius): allò que em comprometo a treballar amb els

meus alumnes en una sessió.

- Disciplinaris: específics de la educació física

- Interdisciplinaris: compartim amb altres disciplines. Exemple: educació

física amb angles.

Els objectius haurien de ser: ​SMART

eSpecífics Mesurable Assolible Rellevant Limitat en el temps

Rellevant: (EX) que tingui importància per l’alumne. Que sigui útil, funcional i
significatiu. Un objectiu es rellevant en funció de la importància que li dono.

Pregunta ​d’examen​: com faries que un objectiu fos rellevant per als alumnes?

Continguts:​​què aprendre?

Són els mitjans per arribar a l’objectiu.

- Conceptual: diferenciació, coneixement

- Procedimental: millora de, utilització, execució de

- Actitudinal: acceptació, valoració

Pregunta ​d’examen​: com diferenciem un objectiu d’un contingut?

Un objectiu està redactat amb infinitiu, i un contingut està redactat amb

substantiu.

Tipus de continguts:

18
Didàctica

Clara Andreu

- Específics de la matèria o disciplinaris

- Interdisciplinaris

- Transversals

- Competències bàsiques: 8 (són interdisciplinars)

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Definicions d’avui:

Resiliència: superar obstacles, solucionar problemes, resoldre situacions...

Xtec: xarxa telemàtica d’educació de Catalunya

Aprenentatge profund (deep learning): aquell aprenentatge que queda

incorporat i perdura en el temps

Infoxicació: molta informació

Curar continguts: selecció correcta del material (exemple: paper.li, flipboard)

Transdisciplinarietat: es tracta de treballar els continguts de l’educació física per

no repetir-los. Permet treballar continguts en el temps però sense repetir-los.
Amb programació i sense repetició entre 1r i 4r curs. Exemple: si faig bàsquet a
1r i 2n, no fer el mateix en els dos anys.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Programació i anàlisi del Currículum de la ESO:

(No cal saber tot. S’ha de saber la seva estructura i on hem de buscar la
informació a l’hora de programar)

ESO Batxillerat Cicles Ensenyaments esportius

formatius (període transitori i regim
especial)
LOMCE LOE (Decret LOGSE
(Decret 2015 ) 2008)

19
Didàctica

Clara Andreu

Competències Competències Competències

bàsiques EF especifiques professionals
Continguts EF Capacitats
clau
Competències Objectius
transversals
Grau
assoliment
competència
Continguts Continguts
Criteris Criteris Avaluació
avaluació avaluació

Preguntes d’examen:

En el currículum de la ESO no apareixen els ​objectius d’aprenentatge (no

apareix en lloc)

Pregunta d’examen: Quins elements del currículum s’assemblen més als

objectius d’aprenentatge? Competències, criteris d’avaluació, i nivells de
gradació de les competències

Pregunta d’examen: Com s’organitza i quins tipus de continguts hi ha, si es que

n’hi ha? Continguts clau (CC) i continguts clau de l’àmbit digital (CCD).
S’organitzen per competències

Pregunta examen: Quantes competències hi ha en el currículum de l’educació

física de la ESO? 8

Pregunta examen: Com estan agrupades les competències? En dimensions. Hi

ha 4

20
Didàctica

Clara Andreu

Pregunta examen: Quin tipus d’activitats puc programar per treballar el CCD25
(contingut clau de l’àmbit digital. Hem d’utilitzar algun element tecnològic per
cercar informació)?

- Descarregar una app de mòbil que necessiti algun element

- Descarregar una app de mòbil per monitoritzar el desplaçament

- Cercar per internat les correctes postures per seure a classe.

- ...

Pregunta examen: Quins nivells de gradació hi ha per a cada competència?

Perquè? Algunes tenen 3 i altres no tenen. Perquè aquells continguts no es
graduen.

Pregunta examen: Quina utilitat tenen?

Pregunta examen: Quin seria el nivell de gradació que hauríem d’assolir per a
tots els alumnes de la ESO? Nivell 1 (satisfactori)

Pregunta examen: Com s’organitzen els continguts? Per cursos i per blocs de
continguts (4: esports, expressió corporal, activitat física recreativa, condició
física i salut)

Pregunta examen: Què és allò que hem de tenir en compte a l’hora de

programar en un curs o un altre? Assegurar que tots arribin al nivell 1. Intentar
que tots estiguin entre el nivell 1 i el 2. Els continguts son diferents pel curs

Pregunta examen: Quantes hores d’EF física hi ha a cada curs? 70 hores

Pregunta examen: Quantes Unitats Didàctiques hi ha per cada trimestres? 2-3

(7-8 hores per UD)

Pregunta examen: Quantes activitats diferents puc proposar en una UD que es

diu Condició Física 1? Moltes. Tantes com tu vulguis innovar.

També es poden posar continguts que es treballin en altres idiomes (exemple:

english sports)

21
Didàctica

Clara Andreu

També es pot combinar l’EF amb altres disciplines (exemple: suport musical,
història esportiva, medi natural i social,...)

Pregunta examen: (EX) Que hauria de tenir en compte per valorar que les
activitats que jo creo siguin competencials? Utilitzar una rubrica per mesurar si
allò es competencial (exemple: rubrica de la generalitat de Calalunya)

Pregunta examen: Comenta aquesta figura des de la perspectiva de com

s’organitza el currículum de les matèries de la ESO? (ver gràfica de abajo)

ESTRUCTURA DE LES MATÈRIES

Dimensions:
Agrupacions de les competències pròpies de cada àmbit segons la seva
afinitat i el seu caràcter complementari
Es concreten en:

Competències Gradació del Orientacions per Continguts clau

nivell de a l’avaluació associats a la
l’assoliment de competència
la competència

Per cursos, es defineixen en: (a cada curs ens trobarem)

Continguts ​(blocs de continguts) i

Criteris d’avaluació ​(en cada curs
acadèmic varien)

---------------------

A l’xtec hi es tot, i està actualitzat:

- seqüencia didàctica

- currículum i orientació

- ...

22
Didàctica

Clara Andreu

Programació a l’EF:

- Competències

- Objectius d’aprenentatge

- Continguts

- Criteris d’avaluació

- Activitats

--------------

Programació a l’educació física (10) (decàleg):

1- Per afavorir la coherència pedagògica de l’equip docent (que tots els docents
utilitzin les mateixes eines, seguint una línia)

2- Per facilitar la participació i incorporació al treball del centre dels nous

docents (socialitzar les programacions: compatibles/distribuir. Conèixer el que
faig i que els altres també la coneguin) (per si un dia el professor d’educació
física es posa malalt, que un altre professor la pugui fer seguint la UD que
prèviament ja coneix)

3- Per donar coherència entre les actuacions que es realitzen i el projecte

educatiu del centre (cada centre ha de tenir un projecte educatiu diferent. La
seva programació hauria de tenir en compte el projecte educatiu)

4- Per relacionar l’acció a l’aula i els elements curriculars (el que faig a
l’aula/pista sigui una conseqüència d’allò que he fet realment)

5- Per establir els aprenentatges bàsics que han d’adquirir els alumnes (els
aprenentatges bàsics d’una UD o curs acadèmic, el mínim ha de ser el nivell 1
de la gradació)

6- Per decidir i compartir significats sobre els criteris d’avaluació que utilitza
l’equip docent (pactar els criteris d’avaluació. Interpretar els criteris d’avaluació)

23
Didàctica

Clara Andreu

7- Per evidenciar els canvis i les millores dels aprenentatges adquirits pels
alumnes (instruments d’avaluació)

8- Per facilitar la decisió de nous objectius d’aprenentatge (hi ha etapes on si hi

ha objectius d’aprenentatge. En l’ESO no hi han).

9- Per fer protagonistes a l’alumnat del seu procés d’aprenentatge (donar eines
per què els alumnes se sentin importants en el seu procés d’aprenentatge)

10- Per prendre decisions que afavoreixin la millora dels aprenentatges de tots
els alumnes (hem de tenir en compte mesures individuals i de respecte
d’aprenentatge. No tothom aprèn a la mateixa vegada)

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

- Full de “Pràctica Competències Educació Física”​(EXAMEN)

- Continguts clau de les competències (taula resum de classe) (s’ha

d’entendre, no saber de memòria)

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aprenentatges competencials:

Cada competència es gradua en 3 nivells de gradació. A mesura que passen

els cursos el nivell ha d’augmentar.

Característiques dels aprenentatges competencials:

- Transferibles: es poden utilitzar en contextos diferents (tractament

globalitzat dels continguts)

Una activitat es competencial quan l’alumne es capaç de resoldre una

situació desconeguda a partir de la informació que té a la mà (EX)

- Significatius i permanents​: perduren i no s’obliden de seguida

(aprenentatge profund) (connexions i continguts clau) (significatius: són
capaç d’aplicar-lo) (com més global es l’aprenentatge, més profund es)

24
Didàctica

Clara Andreu

- Productius: permeten fer activitats que no són exclusivament

reproductives o repetitives (aplicació a la resolució de problemes)

- Funcionals: permeten resoldre problemes de la vida quotidiana

(contextos reals) (un entrenament es funcional quan es més similar
possible al joc real)

Unitat Didàctica (UD):

Unitat Didàctica (o de programació): conjunt d’activitats d’E-A

(d’ensenyament-aprenentatge) ordenades, estructurades i articulades, per a la
consecució d’uns objectius educatius, amb un començament i un acabament
conegut tant pel professorat com per l’alumnat (que es compromet el professor
a ensenyar, i que es compromet l’alumne a aprendre), i que inclouen les
activitats d’avaluació.

Com elaborar una UD:

- Quin curs?

- Quina competència?

- Quin contingut?

- Quin criteri d’avaluació?

- Quina durada? Nº sessions

- Temporalització (quan es farà cada cosa, ordre d’aquesta)

- Orientacions didàctiques (com farem aquesta UD, quin material, quin espai...)

- Avaluació

- Adaptacions curriculars (si s’escau) (que tothom pugui arribar a la fita que li
proposem)

25
Didàctica

Clara Andreu

Estructura Unitat Didàctica:

1- Títol: suggerent, motivador, pregunta (?) (perquè així genera

curiositat/motivació a l’alumne) (exemple: t’atreveixes amb el volant i la
raqueta)

2- Àmbit, matèria o matèries, curs i grup classe, i el període temporal en el que

es desplega

Exemples:

- En un moment determinat de l’any (exemple: no es pot fer

submarinisme a l’hivern)

- Coordinar l’espai a utilitzar (logística)

3- Breu descripció de la unitat didàctica o del projecte: justificació; s’hi pot

indicar la relació amb alguna altra UD o projecte

4- Competències bàsiques pròpies de l’àmbit o àmbits: (es troba al currículum)

Decret 187/2015, de 25 d’agost, en cadascun dels àmbits, en les corresponents
dimensions, com a objectius de final d’etapa.

5- Objectius d’aprenentatge: enunciats que descriuen els aprenentatges que es

preveu ​que adquiriran els alumnes en finalitzar la unitat​; concreten les
competències de l’àmbit o àmbits que s’han identificat per a la unitat. ​Són
propis (específics) de cada UD o projecte​. (La UD es competencial quan
s’assoleixen moltes de les competències)

Dues funcions:

- Guia per al disseny o la selecció de les activitats d’ensenyament i

aprenentatge

- Referents de l’avaluació juntament amb els criteris d’avaluació

26
Didàctica

Clara Andreu

(Les competències que tenen a veure amb es valors, actituds, relacions, no

tenen nivells de gradació perquè s’haurien de treballar durant tot el curs)

Pregunta d’examen:​Com es formulen els objectius d’aprenentatge d’una UD?

Sempre en infinitiu, verb conjugat, o de crossa (exemple de crossa: “En

finalitzar la UD, l’alumne serà capaç de conèixer les...”)

Pregunta d’examen: Diferències entre objectius d’aprenentatge i continguts: els

continguts son les eines que em serveixen per assolir els objectius (les
activitats estan dintre dels continguts)

Exemple:

- Objectius: Millorar la capacitat de salt

- Continguts:

o Polimetria

o Multisalts

o Força

o Treball de situació de joc real

6- Continguts vinculats a la matèria o matèries​: (ho anem a buscar al

currículum) Els continguts integren els coneixements, les seves eines i les
activitats que han de mobilitzar-se de manera articulada ​per resoldre situacions
complexes ​(analitzar, observar, prendre decisions, treball en equip, lideratge,
assertivitat... l’alumne ha de pensar, ha de decidir).

Donen resposta a la pregunta: Què han d’aprendre els alumnes en aquesta

unitat perquè assoleixin les competències i continguts?

7- Criteris d’avaluació: No són els mateixos per a cada curs ni per a cada UD
(EX). Enunciats que expressen el tipus i el grau d’aprenentatge que s’espera
que hagin obtingut els alumnes en un moment determinat.

27
Didàctica

Clara Andreu

Pregunta d’examen: Quina diferencia hi ha entre un objectiu d’aprenentatge i

un criteri d’avaluació en una UD?

Els objectius els formulo jo (són més oberts), i els criteris d’avaluació venen
d’escrits pel departament.

Són propis de cada UD o projecte, però tenen el referent directe en el

currículum i, alhora, tenen relació directa amb els objectius d’aprenentatge de
la unitat.

8- Temporalització:​Durada que preveiem de la UD o projecte.

9- Desenvolupament metodològic: Estructura, recursos, metodologia,

seqüencia i tipologia de les activitats.

Activitats contextualitzades per resoldre un problema o una situació (si no hi ha

esforç, hi ha menys aprenentatge)

Cal tenir en compte les mesures i suports que es preveuen utilitzar per a
cadascun dels alumnes.

Una tasca pot ser productiva o reproductiva:

- Productiva: l’alumne decideix o interpreta com es fa

- Reproductiva: l’alumne fa el que diu el professor

Quan la tasca es productiva l’aprenentatge es més profund i durable

10- Altres elements: Documentació del procés, valoració del procés

d’implementació i aspectes de millora.

Currículum Batxillerat:

Quantes UD hi ha per curs en l’EF al batxillerat? 2 hores per setmana durant el

1r curs

Quants objectius generals d’etapa hi han? 14. N’hi ha 1 (“m”) que parla de l’EF.
Els altres 13 podrien contribuir a tots els objectius de l’EF.

28
Didàctica

Clara Andreu

Quants continguts claus digitals hi ha en l’EF en el batxillerat? Cap.

El batxillerat actual penja d’una llei anterior (LOE 2008), no LOMCE (EX)

En el currículum del batxillerat hi ha objectius (a l’ESO no)

En el currículum de batxillerat hi ha 7 criteris d’avaluació (els criteris d’avaluació

serveixen per plantejar uns reptes al finalitzar). Aquests 7 criteris son de l’EF.

Els continguts es diferencien en 3 dimensions. A més a més hi ha 4 continguts

comuns a tots els blocs.

- Utilització de tecnologia per l’AF (exemple: pulsòmetre per calcular la

FC)

- Utilització de les TIC i MAV (exemple de les TIC: codis QR. Es l’estil
d’ensenyament: d’assignació de tasques o ensenyament programat
(EX)) (exemple de les MAV: contrastar la informació, verificar-la)

- Identificació descripció i valoració de Les diferents sortides

professionals

- Rebuig de situacions de desigualtat i discriminació (valors, respecte,...)

Un pas més cap a l’autonomia de l’alumnat en:

- Els estils d’ensenyament ben utilitzats fomenta l’autonomia de l’alumnat

(EX) (Així que el comandament directe pur no fomenta l’autonomia de
l’alumne, perquè el professor ho decideix tot)

- Planificació, gestió i pràctica de l’AF (que sigui capaç de planificar i

gestionar la pràctica de l’AF) (exemple: consells nutricionals, hàbits de
vida saludable com caminar, fer 30 minuts mínim d’esport diàriament,
descansar...). Es tracta de donar eines a l’alumne per a que ells puguin
fer-les de manera autònoma.

29
Didàctica

Clara Andreu

- Comprensió del món en que vivim, des d’una perspectiva holística (vol
dir que no es només una educació teòrica. Es un sinònim de: integral) de
les AF i esportives. Agafa diferents aspectes: (EX)

- Aspecte físic i biològic (condició física, perdre pes, augmenta la

força)

- Aspecte social (integració, valors, socialitzar, cooperació, esport

col·lectiu)

- Aspecte psicològic i emocional (els beneficis que genera l’esport

a nivell emocional i també les coses negatives que té)

Què vol dir militaritzar un entrenament? Es un comandament directe (estil

d’ensenyament) portat a l’extrem (exemple: “si no la passes en Pol, no jugues
el dissabte”).

Quants blocs de continguts hi ha en l’EF del batxillerat? 3 blocs.

- AF i salut

- AF recreativa i expressió corporal

- AF i esport

Què vol dir el numero del Decret? L’any que es va aprovar el decret i el numero
d’any. DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya)

Totes les comunitats tenen competències en l’EF menys Ceuta i Melilla.

30
Didàctica

Clara Andreu

Competències generals i comunes al Batxillerat (6):

1- Competències comunicatives

2- Competències en la gestió i el tractament de la informació

3- Competència digital

4- Competència en recerca

5- Competència personal i interpersonal (conèixer-se a un mateix, relació

amb altre gent...)

6- Competència en el coneixement i la interacció amb el món (exemple:

córrer mentre reculls la brossa/APS)

(Ludograma: veure en un joc els alumnes que participen més i els que menys)

Competències especifiques de la matèria EF al batxillerat:

- Competències en el domini corporal i postural (exemple: activitat

postural en classe)

- Competències en l’adquisició d’un estil de vida saludable (ja vist

anteriorment)

- Competències en l’ocupació activa del temps de lleure (de les hores

lliures que es tenen, quines es destinen a fer AF)

Em de ser prescriptors de oci actiu en els nostres alumnes. Em de

fomentar una ocupació activa del temps de lleure.

31
Didàctica

Clara Andreu

Elements a tenir en compte: (EX) (respostes argumentades, justificades i fetes

a classe)

- Com plantegem la metodologia? S’ha de tenir en compte l’estil

d’ensenyament, si es analític o global...

- Com treballem l’atenció a la diversitat? Individualitzant amb la mesura de lo

possible l’aprenentatge de cadascun dels alumnes.

La diversitat es l’atenció a: la capacitat intel·lectual, diversitat funcional

(exemple: dificultat per mantenir l’equilibri, cadira de rodes, manca
d’extremitat), diversitat sensorial (adaptar la meva comunicació. Exemple:
sordesa, ceguesa, dificultat per parlar), diversitat cultural, diversitat idiomàtica
(exemple: només parlar àrab), o diversitat social.

- Com treballem la transdisciplinarietat? Es el currículum en espiral. Es tracta

d’organitzar els continguts al llarg dels anys o trimestres, tenint en compte que
no m’he de solapar. Anar augmentant la dificultat dels continguts a mesura que
passen els anys.

- Com treballem la competència digital i les TIC-TAC? Tractant de traslladar les

competències digitals als alumnes (exemple: monitoritzar les pulsacions, que
ells creïn un kahoot).

- Com treballem la interdisciplinarietat? (interdisciplinar i el treball per projectes

poden anar de la mà, van relacionats). Avaluant cada assaig per separat.

- Com treballem per projectes? Semblant al treball interdisciplinar. Exemple:

analitzar record de JJOO (això seria un projecte on ha mesura que vaig
treballant vaig afegint coses (això se’n diu interdisciplinar)).

(Preguntes làser son preguntes que es fan un per un per a saber si aquella
persona sabria o no contestar la pregunta).

De vegades, el treball per parelles es poc profund.

32
Didàctica

Clara Andreu

Avaluació:

La foto (dels animals) diu que tothom ha de fer el mateix, arribar als mateixos
llocs, independent de la seva condició.

Dos tipus d’avaluació:

- Normativa: tots tenen el mateix tipus d’exigència; mateix tipus d’avaluació

(exemple: per aprovar s’han de superar 12 paliers a la Course Navette)

- Criterial: es tenen en compte altres criteris a part de la marca o la capacitat de

resposta que dona l’alumne. El criteri es la progressió. Mesurar les
competències dedicades a l’actitud, l’esforç, etc.

(Existeixen Programes Individuals en l’EF, que fa que els alumnes facin menys
hores d’EF. Això no es correcta perquè els alumnes es perden la part educativa
de l’esport) (EX)

Avaluació: ho assoleixen?

Una avaluació es el que he mesurat i he valorat jo per arribar a aquella nota.

Metaavaluació: quina es la millor avaluació. Qui avalua a l’avaluador (exemple:

alumnes avaluen al professor). L’indicador d’avaluació son els alumnes (si es
prenen apunts les nostres cares, la nostra participació, la nostra postura a la
cadira,...)

Si hi ha esforç per part de l’alumne, els resultats són bons.

Diferencia entre feedback i retroacció: Es el mateix (feedback es amb angles)

Un Sociograma es una relació de proximitat o llunyania. Ens diu com es

relaciona aquell grup.

Un Ludograma ens diu els rols que s’estableixen a través d’un joc (els que més
participen, els que menys,...)

33
Didàctica

Clara Andreu

Avaluació competències:

- “Desconcert terminològic”

- “Diga’m com avalues i et diré com ensenyes”

López Pastor, 2006

Si l’avaluació es competencial, l’aprenentatge també ho es (vol dir que l’alumne

es capaç d’aplicar-ho).

Exemple: competeix (examen) com entrenes (totes les classes)

Modalitats i instruments d’avaluació:

- Ús de diferents d’instruments d’avaluació:

- Discussions en gran i petit grup

- Preguntes i respostes orals

- Treballs individuals i en petit grup

- Exposició de treballs, problemes o recerques realitzades

- Realització de proves

- Escales descriptives

- Llistes de control

- Registres anecdòtiques (exemple: “has arribat tard”)

- Registres d’observació

- Etc

34
Didàctica

Clara Andreu

Avaluació tradicional i avaluació d’execucions:

Instruments d’avaluació: son eines que puc utilitzar per avaluar als meus
alumnes. Aporta informació al que avalua.

Avaluació segle XXI: (combinen els diferents tipus de sabers)

- Autoavaluació

- Avaluació companys (exemple: la que fem entre nosaltres a seminari)

- Dossier d’aprenentatge (tots els documents que ens guardem d’una

assignatura)

- Pràcticum

- Pràctiques professionalitzadores externes (exemple: practiques que faig

al Màster)

- Exercici professional (avaluació que et fan en el mateix lloc de treball.

Exemple: avaluació que fem al professor al finalitzar l’assignatura)

- Problemes reals

- Projectes: estudi de cas, projectes de recerca...

- Laboratori

Avaluació segle XX:

- Llibretes

- Laboratori

- Test

- Proves escrites

- Problemes teòrics

Font: Prades (2005)

35
Didàctica

Clara Andreu

Com faries un examen que fos pràctic?

Exemple: Fent un partit i reconèixer cada jugada. Aquesta es una pregunta que
ens apropa a una avaluació ,és competencial, relacionada amb els sabers.

Com faries que els alumnes participessin en el disseny de l’examen?

Que formulin preguntes i que les responguin. A més a més també podrien
entregar-li al professor i que aquest pugui compartir-les amb tots els companys
de classe (via scala per exemple), i per últim preguntar alguna d’aquestes a
l’examen. També es podria corregir entre els companys.

Així que l’alumne SI pot participar en el disseny del seu examen.

Quan l’alumne es capaç d’aplicar un coneixement teòric (saber conceptual),

seguidament ha d’intentar relacionar/ aplicar a la practica (saber pràctic).

Tot allò que fem per preparar l’avaluació, té l’objectiu final:

- D’aprendre (molt i profundament)

- Superar la matèria

36
Didàctica

Clara Andreu

Pregunta d’examen: Comenta aquesta figura des de la perspectiva de la

matèria?

Heteroavaluació: quan el qui avalua es una altra persona (en aquest cas el
professor). La seva responsabilitat es compartir-los i assegurar-se que
s’entenen (els coneixements).

Coavaluació: avaluació per parelles (jo a tu, i tu a mi)

Avaluació entre iguals: s’avaluen per grups

Autoavaluació: l’alumne es el protagonista de la seva avaluació. Es important

perquè l’alumne es conscient d’allò que ha après i del seu nivell. Quan més
autònom es l’alumne, més capacitats de prendre decisions té. L’autoavaluació
es el que genera més aprenentatge, per tant més impacte positiu en l’alumne,
ja que es capaç de reconèixer allò que fa. (EX)

37
Didàctica

Clara Andreu

Adaptative learning: individualitzar en la mesura del possible l’aprenentatge de

l’alumne.

Quines intervencions didàctiques generes més impacte (més

aprenentatge)?​(Hattie, 2017)

Alt grau d’impacte:

- Autoavaluació/expectatives dels estudiants (efecte 1’44) (EX)

- Programes constructivistes (efecte 1’28)

- Avaluació formativa (efecte 0’90)

Mig impacte:

- Mapes conceptuals (efecte 0’60)

- Aprenentatge cooperatiu (efecte 0’59)

- Programes de joc (efecte 0’50)

Poc impacte:

- Tecnologia educativa (TIC-TAC) (efecte 0’37) (s’han de combinar amb

altres coses)

- Freqüència d’exàmens (efecte 0’34)

- Deures (efecte 0’29)

Molt baix impacte:

- Reformes educatives (efecte 0’22)

- Numero d’alumnes pe classe (efecte 0’21)

- Agrupacions per capacitats (efecte 0’12)

Pitjor impacte:

- Repetició de curs (efecte -0’16)

38
Didàctica

Clara Andreu

Quins estils d’ensenyament fomenten i/o estimulen l’autoavaluació? (EX)

L’autoavaluació i l’ensenyament recíproc (quan ja entenc una cosa, l’aprenc

molt més)

Reproducció de Comandament directe

models Assignació de tasques
Ensenyament recíproc
Autoavaluació
Ensenyament per nivells

Descobriment Descobriment guiat

Resolució de problemes
Dissenys de l’alumne
Muska Mosston i Sara Ashworth

Exemple: Grups reduïts o micro-ensenyaments. Quan l’alumne fa d’alumne,

avaluador i formador (les 3 coses).

Avaluació competencial:

Té 20 ítems. Son per saber quan de competencial es una UD (EX)

Hi ha 5 ítems que fan relació amb l’avaluació: els més important són:

17- Es comunica als alumnes els criteris de qualificació.

19- Es preveuen espais per a la coavaluació o a la posada en comú dels

aprenentatges entre alumnes?

20- En finalitzar la unitat es faran servir instruments per identificar que

han après.

39