Tema 1. Conceptes bàsics de memòria, motivació i emoció.

1. Què és la memòria?
Des del punt de vista de la psicologia cognitiva se centra en estudiar el funcionament de la ment
humana. Adquirim, guardem i recuperem la informació. És la font de la nostra vida, si no tenim
memòria no sabríem quina és la nostra personalitat, com ens definim... La memòria és selectiva,
traumes es poden bloquejar i ens potencia a aprendre coses que són més motivants. La memòria
ens permet adaptar-nos a les situacions. (Si m’he cremat És més creativa, interpreta el que
veiem. (Dos persones poden interpretar realitats diferents). Capacitat mental a la que més
recorrem i la que més esforç cognitiu ens costa.
Capacitat d’adquirir, emmagatzemar i recuperar la informació.
• Codificació: Arriba informació sensorial (olfactiva, tàctil, visual o auditiva) i es codifica.
La informació es converteix en petjada. Es tradueix tot a un idioma que el nostre cervell
pot entendre.
• Emmagatzematge: La part més útil és la que queda retinguda a la memòria.
• Recuperació: La informació s’extrau de la memòria quan li fa falta.
Si qualsevol d’aquests processos falla, la memòria falla.

1.1 Tipus de memòria

1. Hipòtesi del paral·lelisme (Tulving, 1983).
• Memòria no declarativa: Processos automatitzats.
- Procedimental: Procediment automàtic que requereixen motricitat, no es fa a nivell
conscient. (conduir un cotxe o anar amb bicicleta).
- D’hàbits: Adquirim un hàbit, un aprenentatge o un condicionament. Són més
manies, poden no ser motrius i poden ser o no conscients.
• Declarativa: La que es pot explicar.
- Episòdica: Records d’experiències que podem explicar. Memòria de fets passats.
- Semàntica: Aspectes semàntics de les paraules. Significats/definicions.
Coneixement del món i del llenguatge.

2. Hipòtesi de la inclusió (Tulving, 1985).

Ens diu que les memòries són el mateix. Episòdica -> Semàntica -> Procedimental.
2. L’inici de l’estudi de la memòria
Ebbinghaus: Va combinar paraules de tres síl·labes sense cap tipus de sentit. Va fer un llistat que
repetia cada dia, fins que se les va aprendre. Repetia o 8 o 16 vegades. Quan passaven 24h se
les tornava aprendre. Per saber en quant temps les tornava a re aprendre la llista i recitar-la
sense errors. Va partir des del punt de vista de la repetició.
Va trobar que la repetició ajuda a millorar la recuperació.
Hipòtesi del temps total: Contra més temps es practica, millor aprenentatge.

2.1 L’inici de la psicologia cognitiva

Miller: 7 +/- 2. Veure quants conceptes aprenien els subjectes. La memòria té una limitació i no
és infinita. Agrupació d’elements menors que el sistema és capaç d’emmagatzemar. Petits
paquetets que som capaços de recordar. (Chunks).

2.2 El paradigma Brown – Peterson

Contra més distracció hi ha a l’hora d’aprendre més s’oblida. Existeix un oblit a curt termini. LEO
tothom ho recordaria i MFT que no té sentit és més fàcil que ho oblidem.

2.3 Conclusions generals

• Memòria a Llarg Termini (MLT): Relació lineal entre pràctica i aprenentatge.
(Ebbinghaus).
• Memòria a Curt Termini (MCT): La capacitat de la MCT és de 7 +/- 2 chunks. (Miller.
Contra més distracció hi ha més s’oblida a curt termini (Brown – Peterson).
2.4 Aclarim conceptes
• La memòria no és una sola estructura. És un conjunt de capacitats o habilitats que
permet a una persona recordar, dominar un idioma o jugar a escacs.
• La memòria no és un sol magatzem on es guarda tot. Està ubicada en diferents
estructures i no és perfecte, ens pot enganyar, es pot distorsionar a través del temps o
d’estats nostres.
• La memòria es pot entrenar. Entrenem habilitats suplementàries per fer que funcioni
millor. Estratègies, regles nmotècniques.
• La gran majoria de records estan modificats o canviats. Imaginació i personalitat omplim
les llacunes mentals que no recordem.
• No tenim memòria fotogràfica
 • La memòria es deteriora amb l’edat, relacionat amb l’envelliment físic i amb problemes
psicològics com la depressió. No tota la memòria està afectada.
• La capacitat del cervell és limitada.
• No està demostrat que només utilitzem el 10% de la capacitat cerebral.
• L’oblit és adaptatiu. La MLT té la capacitat de 2,5 petabytes. Tota la informació que passa
de forma conscient o inconscient, part d’ella s’oblida. Es recicla, oblides certa informació
per recordar un altra. Hem d’oblidar per això és adaptatiu, ja que és impossible poder
recordar tot.
3. L’oblit
3.1 L’oblit a curt termini
Teoria del decaïment de la petjada: Esvaïment automàtic de la petjada de memòria.
Teoria de la interferència: Interferència d’unes petjades en altres. Interferència entre estímuls
semblants. (Dos noms que podem confondre).
- Interferència retroactiva: El nou aprenentatge perjudica els antics.
- Interferència proactiva: L’antic aprenentatge perjudica als nous.

3.2 L’oblit a curt i a llarg termini.

Efecte primacia: Implica la MLT (Recorden els noms del principi de la llista).
Efecte recència: Implica la MCT (Recorden els noms del final de la llista).

3.3. L’oblit a llarg termini

Principi de Codificació Específica (Tulving i Thompson, 1973)
Les operacions específiques de codificació realitzades sobre el que es percep determinen el que
s’emmagatzema, i allò emmagatzemat determina quins indicis de recuperació són eficaços per
a accedir al que està emmagatzemat. Si allò que percebem ens crida molt la atenció ho
recordarem molt millor, per exemple, el bomber que va trobar una sabata a l’atemptat d’atocha
li va quedar més que una mare que troba una sabata a una habitació desendreçada. Codificarem
la informació segons la importància o l’impacte que ens produeix.

3.4 L’amnèsia
Simptomatologia general de l’amnèsia:
No recordar esdeveniments de fa dies, setmanes o anys. Confusió i desorientació. Alteracions a
la personalitat, apatia i fragilitat emocional i impossibilitat o dificultat de realitzar aprenentatges
nous.
 - Amnèsia retrograda: No pots recordar abans de l’accident però si pots tenir nous
aprenentatges.
- Amnèsia anterograda: No pots recordar coses noves que han passat després de
l’accident, però abans de l’accident sí.
No solen passar de manera directa, si no que solen ser progressivament.

4. Motivació
4.1 La torre de babel motivacional
Kieinginna i Kleinginna (1981) van identificar fins a més de 6 formes diferents de definir la
motivació.
Omeostasi o equilibri, el reforç, el determinisme fisiològic (com es supleixen les necessitats
biològiques) i la reducció de l’impuls (frenar una conducta o deixar de fer-la).
Motivació: Procés bàsic relacionat amb la consecució d’objectius dirigits cap al manteniment o
millora de la vida d’un organisme.
- Motius primaris: Depenen més de la part biològica. Innats o biogenètics. Són
motivacions o necessitats centrals que des del naixement funcionen, relacionats
amb el funcionament de l’individu o l’especia, necessitats bàsiques (menjar, beure,
reproduir-se...). Comuns a totes les espècies. Ens ajuda a mantenir-nos en la
omeostasi.
- Motius secundaris: Depenen més de la part social. Adquirits i psicogenètics. Són
motivacions que es produeixen després d’un aprenentatge, relacionats amb el
creixement personal d’un subjecte. Més extens a la espècie humana i depenen de
la societat. Exemple, Voler treure bona nota a la carrera o anar a un concert.
Aquests dos motius es poden confrontar entre ells. Quedar amb els amics o treure bona nota
(s’enfronten dos motius secundaris). Voler treure bona nota i tenir molta son (s’enfronten un
motiu primari i un secundari, acabarà guanyant el primari).

D’on sorgeix la conducta?

La conducta pot ser analitzada perquè un individu fa certes manifestacions conductuals. Perquè
o com.
Diferenciem evolutivament entre: Etapa precientifica (Motivació = conducta voluntària) ->
Darwin -> Etapa científica. (instints, tendències, impulsos innats que donaven la energia
necessària a més de referències a les activitat cognitives, dirigir la conducta a determinades
metes (beure) però abans primer tinc set i com solvento el fet de tenir set i finalment la
conducta).
4.2. Què ens indica l’estat motivacional
La motivació és el concepte psicològic per a explicar la causa de la conducta (per què). Però
també d’altres aspectes que caracteritzen a les conductes (Com).
Com:
- Inici: començament d’una activitat nova.
- Manteniment: Persistència d’una activitat en curs.
- Direcció: Objectiu que té el comportament.
- Intensitat: Força amb la qual es realitza la conducta.
- Finalització: Acabar un comportament.

Per què:
- Innat (supervivència, en tots els animals) vs. Adquirit (motivacions socials, casa rica
t’impulsaran a una carrera de profit o regalar una rosa per sant jordi).
- Nomotètic (A nivell de grup, el grup t’impulsi a fer una cosa, per exemple tot el teu
grup escolta heavy metal tu acabaràs escoltar-la) vs. Idiogràfic (a nivell individual,
o te l’impulsa una sola persona o tu mateix, per exemple, descobreixes que t’agrada
la musica clàssica ).
- Mecànic (Conductes que fas de forma automàtica per exemple menjar quan tens
gana) vs. Cognitiu (he d’estructurar les meves metes i regular les meves conductes,
per estudiar un examen he d’anar a casa a les 10 fins les 12 i estudiar molt enserio
per aprovar).
- Intern (Motivacions o conductes que no es poden veure) vs. Extern (Son molt fàcil
de veure.)
Mai hem de perdre la perspectiva cultural
Segons la cultura es faran unes coses o unes altres. Exemple dels tres tipus de decapitació.

5. Emoció
101 definicions diferents d’emoció. La definició més acceptada actualment és la de Lang.
L’emoció té tres conceptes: neurofisiològic – neuroquímica (resposta del cos. És visible o no).
Motor – conductual expressiu (fer una conducta, gest o inhibir-lo. És visible), i cognitiu
experiència – subjectiu (veure que le rival marca un gol i pensar que el teu equip perdra la lliga.
No és visible). Poden expressar-se les tres o només una.
• Emocions bàsiques: són universals, es poden veure en animals. Depenen de la part més
biològica. Por, alegria tristesa...
• Emocions socials: Depenen més de la part social. Vergonya, celos...
Totes les reaccions emocionals comparteixen determinades característiques subjectives/
fisiològiques/ biològiques. (Lang, 1968).
- València: Entre el plaer i el disgust. Va de negatiu a positiu.
o València negativa (emocions aversives, menjar que no t’agrada) i
o valència positiva (emocions bones).
- Activació o arousal: Quant estàs d’activat tu. De 0 a 10. Emocions més activadores
o menys. Quan rius o quan et fan pessigolles el nivell d’activació és alt. La tristesa
activació negativa. Alegria (valencià positiva i activa), Tristesa (valència negativa i
poc activa), la por (valència negativa i molt activa).
- Dominància: Fins a quin punt ens afecta una emoció. Si ets tu que controles l’emoció
(dominància és alta), si l’emoció et domina a tu (dominància baixa).
o Ràbia explosiva: València negativa, activació alta i dominància baixa.
o Felicitat: València positiva, activació alta i dominància alta.
Mai hem de perdre la perspectiva cultural:
- L’homosexualitat a l’antiga Grècia: Tenien moltes relacions sexuals entre ells i amb
nens i estava ben vist, ara no.
- L’expressivitat de l’emoció: Per expressar l’amor no es feia el mateix que ara, abans
amb poemes i ara no.
5.1 La polèmica James – Lange vs. Cannon – Bard
James: Diferents emocions, diferents respostes fisiològiques. Percepció -> canvis fisiològics ->
processa el cervell -> Emoció. El SNA crea respostes fisiològiques, el cervell ho interpreta i surt
l’emoció. Part fisiològica és la part més important.
Cannon: Respostes fisiològiques comunes a totes les emocions. Depèn de com reacciones ho
interpretes d’una manera o una altra. Percepció -> cervell -> emocions i canvis fisiològics.
Percebem un estímul i es processat pel cervell i a l’hora sent i tens canvis fisiològics. La part
fisiològica pot ser important però no és el nucli de les emocions. És important tot.

5.2 Conceptes diferencials

1. Afecte:
- Activació fisiològica tònica i general.
- Antecedents llunyans i globals (no els sabem identificar).
- Duració: entre setmanes a mesos.
2. Estat d’ànim
- Activació fisiològica tònica i general. (menys que l’anterior)
- Antecedents llunyans i globals (no els sabem identificar). (menys que l’anterior)
 - Duració: entre dies a setmanes.
3. Emoció
- Activació fàsica i específica. (La pots localitzar més o menys al cos).
- Antecedents proximals i concrets (Saps quan va passar).
- Duració: Minuts o hores. Seria un pic d’emoció.

4. Sentiment
- Activació fàsica i específica. (La pots localitzar més o menys al cos). (Més que
l’anterior)
- Antecedents proximals i concrets (Saps quan va passar). (Més que l’anterior).
- Duració: milisegons – segons.

5.3 Tret
Diferencies individuals de com experimentem les emocions, és una manera general, estable i
durable en el temps. El tret que té una persona no canvia, una altra cosa és que t’adaptis.
Predisposició formada genèticament i per l’ambient.
Neuroticisme: Persones que tendeixen a reaccionar emocionalment més fort. Generen
reaccions de forma negativa. Li donen moltes voltes al tema, molta importància al que els demés
pensen. Reaccionen pitjor als estímuls negatius.
Responsabilitat: Prendre’s les coses en serio. Més importància les coses negatives.
Amabilitat: Afecte més positiu, emocions més càlides però també donen més importància a les
coses negatives. Manera intensa de gestionar les emocions, tant les positives com les negatives.
Extraversió: Generen emocions més positives, li donen més importància.
Apertura a l’experiència: els hi agrada descobrir coses noves, obertes de ment. Més importància
a les emocions positives.