PSICOLOGÍA TEMA 5 I 6

TEMA 5: RAONAMENTS DE LA CONDUCTA I DE L’APRENENTATGE.

Condicionament Operant :
La conducta tendeix a repetir-se davant d'una recompensa i tendeix a no repetir-se davant
d'un càstig.
• Primer es fa la conducta i desprès es reforça a partir d'una recompensa Il llei de l'efecte.
• La conducta es pot modelar reforçant o recompensant només les conductes que satisfacin
un fi determinat.
-La llei de L’efecte :
«Qualsevol conducta que en una situació produeix un resultat satisfactori, es farà més
probable en el futur».
• Si una resposta va seguida d'un fet satisfactori, l'associació entre l'estímul i la resposta
s'enforteix;
• I si a la resposta li segueix un fet desagradable, l'associació es debilita.

El condicionament clàssic : Pavlov

Pavlov fou un neuròleg rus que va estudiar els mecanismes de la conducta dels animals
amb gossos i basant-se en l’observació científica.

Els reflexos incondicionats

Pavlov afirma que l'organisme està governat per une serie de lleis, i l'objectiu de la
psicologia és, descobrir-les, pero l'organisme no està aïllat, sinó que s’interrelaciona amb un
entorn i ha de reaccionar davant d'aquest. El conjunt d'aquestes reaccions és el que
anomenem conducte Si no fos així, no hi hauria adaptació i. per tant, no hi haría
supervivencia. Aquesta adaptació enstant es modueix per mitjà del que Pavor anomena
reflexos incondicionats (reaccions automàtiques i innates de l'onganisne enfront del medi).
Els reflexos incondicionats serien el que s'anomena conductes instintives a instints.
Aquestes conductes són automàtiques i hereditàries, i pròpies de cada espècie

Els reflexos condicionats

Pavlov va descobrir l'existència d'un altre mecanisme de reacció de les persones, que va
anomenar reflex condicional

Generalització i discriminació d’estímuls

Es un mecanismes de condicionament.
La generalització d'estímuls es produeix quan una resposta condicionada es fa extensiva a
elemens que tenen característiques similars a l'estímul condicionat.
exemple : Vermell = perill
La discriminació és la capacitat de distinguir entre l’estímul condicionat original, que ens
provoca l’acte reflex condicionat i els estímuls condicionats que s'hi assemblen.
exemple : llums vermelles de nadal no pensem en perill.
Condicionament instrumental : Skinner
La conducta tendeix a repetir-se davant d’una recompensa i tendeix a no repetir-se davant
d’un càstig.
El descobriment de les lleis que regeixen les lleis era l’objectiu de Skinner.
Per aquest tema es va crear La caixa de Skinner, una gàbia d’animals en la qual hi ha una
palanca, que quan s’acciona, dona menjar al animal. Al cap del temps l’animal havia après
que si accionava la palanca rebia menjar.
Mecanisme bàsic del CI :
1. Acció sobre el medi.
2. L’acció consisteix en anar provant el que hi ha i investigar que passa.
3. En fer l’acció es produeix una resposta.
4. Es relaciona l’acció amb la resposta.
5. S’ha après que moure la palanca s’aconsegueix menjar.
Skinner va anomenar reforç aquesta recompensa.

Tipus de CI
Skinner va observar que el CI era molt complex i els va separar en 3 tipus :
● Reforç positiu
● Càstig
● Omissió de reforç

Reforç positiu
Condicionament que provoca una conducta que s’obté a través d’un reforç positiu, què és
un premi que incrementa la probabilitat de que la conducta es repeteixi.

Càstig
Consisteix en la presència d’un reforç negatiu o desagradable. Vol eliminar un
comportament no desitjat.
Crítica : El càstig ensenya què no s’ha de fer el que s’ha de fer. Un càstig com reforç es
defineix per les seves conseqüències, més que per les seves característiques.
Inconvenient de càstig : No sol ensenyar a actuar correctament, pot ensenyar conductes
agressives (un agressor ha sigut una persona agredida) Genera por de qui el rep, ansietat
en qui l’aplica i s’ha de passar de les amenaces del càstig o les propostes de premi.

Omissió de reforç
Es una forma de càstig que consisteix en retirar estímul positiu d’una conducta. L'objectiu és
provocar l’extinció de la resposta
-Reforç negatiu : Es produeix quan es rep un estímul negatiu constant que només es pot
vèncer amb una conducta determinada.

Programes parcials de reforç

Consisteixen a administrar reforços durant períodes de temps determinants o bé a intervals
variables. Hi ha 2 tipus :
- Programes parcials de raó : El reforç s’administra després d’un ombre de respostes
correctes ex : cobrar un sou (reforç) per fer bé la feina (resposta)
- Programes parcials d’intervals : Reforços relacionats amb el temps transcorregut, es
dona reforç cada hora, setmana o etc. ex : la paga setmanal
L’aprenentatge per observació o modelatge
S'adquireix observant i imitant la conducta dels altres.
Teoria social de l’aprenentatge : Aprendre a través de l’observació de la conducta dels altre.
Pot fomentar l’agressivitat per observació (com veure dragon ball de petit)

Les 4 fases del procés de modelatge

Hi ha dos moments en el procés : L’adquisició de la conducta i l'execució de la conducta.
L’adquisició :
- Atenció : El subjecte es fixa en el model, observa les conductes i les
característiques que posseeix el model.
- Retenció : El subjecte memoritza tot allò que ha observat en el model.

L’execució :
- Reproducció : El subjecte reprodueix i executa la conducta que ha observat del
model.
- Motivació : Per executar una conducta cal una motivació. Els elements motivadors
poden ser del tipus clàssic (reforç en forma de premi o càstig), l'aparició dels altres, o
la importància social que té el model.

Bandura també va comprovar que en molts aprenentatges per imitació no hi havia cap
motivació, a part de l'atracció cap al model.
TEMA 6 : INTEL·LIGÈNCIA RACIONAL I EMOCIONAL. LA MOTIVACIÓ

Definició d’intel·ligència
Capacitat d’adaptació a noves situacions, per resoldre problemes nous a partir del
raonament, capacitat per fer servir un raonament lògic i de procesar la informació.
Robert Sternberg proposa un model d’intel·ligència humana que es compon de tres
dimensions : La Intel·ligència analitica, practica i creativa.
I analitica : Capacitat de la nostra ment per analitzar, avaluar, per resoldre problemes i per
prendre decisions.Dimensió lògica i racional.
I pràctica : Capacitat per relacionarnos amb l’entorn. Capacitat per modificar allò que ens
envolta, adaptarnos o bé canviar d’ambient. Activitat social.
I creativa : Capacitat de formular noves propostes i solucions als problemes, a partir de les
experiències anteriors.

El fonament fisiològic de la intel·ligència es el neocortex o escorça cerebral.

Tests d’intel·ligència
Alfred Binet va ser el primer que va aplicar la mesura d’activitats intel·lectuals. L’objectiu de
Binet i de Simon, era calcular l'edat mental dels nens i nenes.
Els tests mesuren la capacitat verbal, raonament numèric a curt termini. William Stern va
formular el càlcul matemàtic (QI) e mental/ e cronològic · 100.
EL test d’intel·ligència més utilitzat es el WAIS (Wechsler Adults Intelligence Scale) = 11
subtests que permet analitzar habilitats verbals i operatives. (WISC test per infants, que son
de coneixement i cultura general , vocabulari, raonament matemàtic, de memòria i relació de
noms).
S’han critica els tests que tan sols es centren en temes lògics, matemàtics verbals, sense
mesurar la creativitat, la imaginació o l’habilitat en relacions socials.

Les intel·ligències múltiples de Howard Gardner

Howard Gardner defineix la intel·ligència com un potencial biològic psicològic per processar
informació que es pot activar en un marc cultural per resoldre problemes o crear productes
que tenen valor per a una cultura.
Son 8 capacitats :
- I. Logicomatemàtica : Habilitat per utilitzar el raonament i els nombres (reflexió
lògica)
- I. Visuoespacial : Capacitat de reconeixement i reproducció de formes
geomètriques i d’orientació en l’espai.
- I. Interpersonal : Habilitat per comprendre els estats d'ànim de les persones que
ens envolta. Capacitat social.
- I. Intrapersonal : Habilitat de conèixer i entendre els propis sentiments i emocions i
utilitzar-los com a guia del nostre comportament.
- I. fisicocinestèsica : Habilitat per executar moviments físics amb el propi cos amb
gràcia i precisió.
- I. Musical : Habilitat per reconèixer, reproduir i compondre melodies musicals.
- I. Naturalista : Capacitat d’observar, classificar, distinguir i utilitzar els elements i
objectectes de la natura així com trobar patrons i models entre ells.
La majoria de les persones són més competents en 3 o 4 d’elles.
Intel·ligència emocional
Consisteix en processar de manera racional les respostes emocionals i crear un diàleg entre
la intel·ligència i l'emoció.
La Intel·ligència emocional donarà una resposta emocional adequada segons el context. El
concepte d’IE, es una capacitat que es pot educat¡r, canviar, desenvolupar i millorar, com les
altres habilitats intel·Lectuals.
L’IE comprèn competències personals i competències socials.
C personal = I. Intrapersonal.
- Coneixement d'un mateix: Reconeixer els estat emocionals propis.
- Capacitat de gestionar i regular les emocions: Relaxar-se en estats de
tensió,associar els senyals fisiològics amb les emocions viscudes i donar le resposta
emocional adequada al context.
- Motivació: Fer que les emocions ens ajudin aconseguir el nostres objectics i buscar
la satisfacció a l’hora d’aconseguir-los.
- Autoconsciència: Capacitat per entendre les nostres emocions, les nostres
potencialitats i debilitats, i per elaborar autoavaluacions amb la màxima objectivitat
Competencies socials = I. interpersonals
- Empatia : Coneixement de les emocions dels altres i de les seves respostes
emocionals per actuar bé.
- Resolució de problemes: Capacitat de regular les emocions dels altres i
reaccionar-hi d'una manera que ajudi a resoldre el conflicte
- Habilitats socials: Ajudar als altres a regular les seves emocions, l'empatia, la
comunicació la flexibilitat i l'adaptació.

Hi ha diversos recursos que ens poden proporcionar intel·ligència emocional :

1. Entrenar-se en l'autoconeixement emocional : Analitzant com reaccionarem davant
les situacions quines emocions estan implicades i com ens afecte
2. Distingir: Amb l'ajut de la pràctica i l'entrenament quin tipus d'emocions en son utils
per a la relació de les persones i amb nosaltres. Modificar o substituir aquelles
emocions que no en serveixen
La IE, a nivell fisiològic consisteix en una connexió entre el neocòrtex i el sistema límbic.
(Afavoreix que el neocortèx mani naturalment).

La motivació
Permet saber els motius que impulsen a les persones a fer allò que fan.
Hi han 2 tipus :
• Motius innats o biologies: Primaris
• Metins apresos o socials: secundaris
Motius innats son els responsables de satisfer
les necessitats fisiològiques. Funcionen en funcio del principi d'homeostasi, el cos necessita
mantenir l’equilibri.
Motius apresos son fruits de la nostra educació i cultura. Impliquen una elaboració mental i
estan influïts pel nostre aprenentatge (valors i creences també son apresos).
Motivació Interna (intrínseca) i Motivació externa (extrinseca)
M. Interna és quan els motius sorgeixen de la persona.
- Depenen de la nostre voluntat i depèn d'un mateix.
No cal cap necessitat o element de recompensa extern perquè una persona es motivi.
Aquesta resposta és complementa amb l'afirmació que existeixen fets, objectes i situacions
que són motivadors en si mateixos.
Es la que millor funciona perquè no depèn de ningú.
M. Externa (extrinseca) provenen de l'exterior. Impliquen que hi ha una recompensa
després de la conducta. Son inestables perquè depenen de l'obtenció de la recompensa
(fama, diners...)
També existeixen motivacions mixtes.

M. orientada a objectes o metes

Un dels impulsos més forts que tenim les persones per motivar-nos és aconseguir un
objectiu o meta.
Un objectiu és motivador si esta plantejat segons la forma que la PNL proposa :
1. Positiu
2. Sota la meva responsabilitat
3. Especificació
4. Evidències
5. Mida
6. Recursos
7. Ecologia i conseqüències de l’objectiu

A vegades es fan les coses per evitar us objectiu (objectiu d'evitació).

Teoria de les motivacions de Maslow

Tenim 2 classes de necessitats: Necessitats deficitaries o basiques i de creixement o
autorealització.
Les N. deficitaries són .
- N. Fisiològiques: Menjar, dormir, beure.. Són necessitats físiques que compartim
amb els animals.
- N. Protecció i seguretat: Protecció davant dels perills físics i psíquics.
Fonamentals durant la infància. Donar seguretat incrementa l'autoestima en el futur.
- N. D’afecte i acceptació : Fan referència a la pertinença a un grup (família, amics,
club…). Aquestes necessitats justifiquen les conductes socials de les persones.
- N. de valoració : Fan referència a la recerca d’autoestima i, per tant, al concepte
positiu d’un mateix.
- N. d'autorrealització : Comporta el desenvolupament de les possibilitats, capacitats,
talents propis, i coneixements i acceptació d'un mateix.